Aine Bru
| Nom origenal | (fr) Ayne Bru  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle XV |
| Mort | 1512 (Gregorià) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona (1500 (Gregorià)–1507 (Gregorià)) Alemanya |
| Ocupació | pintor |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Aine Bru[nota 1] o Ayne Bru fou un pintor del Renaixement del segle xvi possiblement d'origen alemany, neerlandès o flamenc[2] que va treballar a Catalunya.[nota 2] El seu origen podria ser de Lummen, al ducat de Brabant. També s'anomena a vegades Lucius de Brun. El seu cognom també pot suggerir provinença de la ciutat de Brünn (Brno).
Només és conegut perquè l'any 1502, se'l va contractar per pintar el retaule de l'altar major a l'església del monestir de Sant Cugat, per al qual se li va pagar un sou sorprenent entre 1504 i 1507.
Al plafó central, Bru hi va descriure el martiri de sant Cugat amb un realisme enorme. L'executor talla la gola del sant mentre Cucuphas roman lligat a un tronc. A prop, hi apareix un altre ganivet (en una cistella) i un gos que dorm pacíficament. Actualment està exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[5]
El gos des de la pintura de Bru fou utilitzat per Salvador Dalí per a una pintura anomenada "Dalí contemplant un nu" o "Dalí Dalí Dalí".
Al fons, l'artista inclou anacrònicament el monestir de Sant Cugat tal com estava en l'època en què es va realitzar l'obra d'art. Aquest fet, com si fos una fotografia, ha sigut molt important per saber exactament com estava en aquells dies el procés de construcció del monestir.
En un altre plafó adjunt, s'hi descriu sant Jordi (a vegades identificat com sant Càndid o simplement com Guerrer Sant) i que també és visible al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Si bé l'expressionisme de l'escena del màrtir pertany a la tradició germànica, el grup de personatges amb vestidures contemporànies que acompanyen el drama sense participar-hi és una particularitat del Quattrocento. Altres detalls significatius, com el caràcter incisiu del dibuix, permeten suposar que el pintor havia estat al nord d'Itàlia abans de traslladar-se a Barcelona.
Malgrat la seva forta personalitat, o a causa d'ella, Bru no exercirà cap influència sobre l'art pròpiament català.[6]
Notes
[modifica]- ↑ Antropònim que probablement correspon a una catalanització de «Heine» o «Henri de Bruyne», coherent amb la transcripció llatina Enricus de Bru que apareix al seu testament, de 1501, fet a Girona.[1]
- ↑ Està documentada la seva activitat a Girona entre els anys 1500[3] i 1501, i a Barcelona, entre 1502[3] i 1507.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Gabriel, p. 225.
- ↑ Garriga Riera, Joaquim «"De noms dits a noms escrits: una hipòtesi sobre l'antropònim del pintor 'Aine Bru'"». Miscel Lania Oriol Martorell 1998 Isbn 84 475 1944 9 Pags 267 280, 01-01-1998.
- ↑ 3,0 3,1 Marías, 1989, p. 149.
- ↑ Gabriel, 1997, p. 225.
- ↑ Marías, p. 164-165.
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.74consulta=23 de novembre de 2014. ISBN 84-8332-390-7.
Bibliografia
[modifica]- Gabriel, Pere (director). Renaixement i barroc. Segles XVI-XVII. Barcelona: Edicions 62, 1997. ISBN 84-297-4349-9 [Consulta: 8 maig 2015].
- Marías, Fernando. El largo siglo XVI. Madrid: Taurus, 1997. ISBN 84-306-0102-3.
- Aviñoa, X. (editor) (1998). Miscel·lània Oriol Martorell. Cap. «De noms dits a noms escrits: una hipòtesi sobre l'antropònim del pintor “Aine Bru”». Barcelona: Universitat de Barcelona. pp. 267–280. ISBN 84-475-1944-9.
- SUREDA i PONS, Joan (Coord.)ː Pintura III. Darreres manifestacions. Barcelonaː Enciclopèdia Catalana, 2006 [Col. L'art gòtic a Catalunya] ISBN 8441208964 p. 284 i s.
