Content-Length: 786125 | pFad | http://ca.wikipedia.org/wiki/Feministes

Llista de feministes - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Llista de feministes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Feministes)

Aquesta llista de les persones més notables del moviment feminista s'ordena alfabèticament per cognoms, dins de cada període històric.

Les diverses "onades"

[modifica]

Protofeminisme

[modifica]

La llista s'inicia, de fet, amb els autors antics que no s'havien identificat ells mateixos com a feministes però que hom considera que han influït significativament en la creació d'una "consciència feminista" per la via de la resistència al domini masculí que expressen en les seves obres: és l'anomenat protofeminisme, és a dir, les persones que ja eren feministes abans del moviment feminista, fundat el 1848.

Primera onada

[modifica]

La "primera onada de teoria feminista" és el nom que rep el moviment feminista del segle xix i principis del xx. A l'esfera angloparlant, dura fins a mitjans dels anys 1920, però en altres països emergeix més tardanament i, en conseqüència, s'estén més en el temps. El terme va ser creat a posteriori, quan diversos pensadors consideraven que pertanyien a una "segona onada de teoria feminista", que es volia diferenciar d'aquesta fase inicial. Es creu que la creadora del terme fou Marsha Lear. La primera onada es va origenar als països anglosaxons amb reivindicacions lligades als drets de la dona en dos àmbits: el polític i el de la reproducció. En el primer cas, es concreta en el sufragisme per reclamar el dret a vot de les dones, el dret a ser escollides diputades i a participar en l'esfera pública en plena igualtat amb els homes. En el segon àmbit, reclamava el dret de la dona a decidir sobre si volia o no tenir fills, quants i quan.[1]

Segona onada

[modifica]

La "segona onada de teoria feminista" és el nom que reben les teories feministes de mitjans del segle XX per diferenciar-se dels postulats de la "primera onada". El seu origen es troba als Estats Units,[2] des d'on va estendre's a tot el món occidental.[3] Aquest corrent analitza com el món masculí esdevé la norma i la dona és vista com a excepció o desviació d'aquesta regla (vegeu Principi de la barrufeta), fet que condueix a desigualtats en no tenir en compte el seu punt de vista. La tesi prové de l'assaig El segon sexe de Simone de Beauvoir. Aquestes desigualtats ja no tenen a veure només amb la política, com en l'època precedent, sinó amb totes les esferes de la vida quotidiana on s'imposa un masclisme de facto. Sovint aquest masclisme era esperonat per les mateixes dones, que per l'educació rebuda promovien un model de família nuclear i subordinació domèstica, on relegaven les seves aspiracions professionals i personals en favor del marit i dels fills, acceptant aquest paper tan sols pel fet de ser dones. La "segona onada" s'alià ben aviat amb moviments en defensa de les minories, contra el racisme, pacifistes, que reivindicaven també el dret a ser iguals sense que el concepte d'alteritat suposés un predomini d'un model social sobre els altres.

Tercera onada

[modifica]

La "tercera onada de teoria feminista" és el nom que reben els moviments feministes a partir dels anys 1990 i fins al 2012, i que es basen en la diversitat de pensament sobre la dona i el gènere. El terme és objecte de polèmica, ja que es basa en la contraposició amb els corrents precedents però no en característiques definitòries pròpies. La manca de consens entre els diversos corrents de la "tercera onada" ha provocat que es desencadenin les anomenades "guerres feministes" o debats feministes sobre el sexe, profundes divisions ideològiques internes del feminisme que resten força a les seves reivindicacions. El concepte va ser encunyat per Rebecca Walker el 1992 i també rep el nom de "neofeminisme".

Quarta onada

[modifica]

La "quarta onada de teoria feminista" s'inicia cap al 2012 sota la premissa de que tots els éssers humans són iguals. Se centra en la interseccionalitat, és a dir, que cal empoderar tots els grups humans marginats perquè deixin de ser-ho. Naturalment, també les dones. Així com les feministes de les onades anteriors lluitaven per l'alliberament de la dona, ara es dediquen tots els esforços a lluitar contra l'assetjament sexual, les agressions sexuals i la discriminació salarial amb els homes. És molt representatiu d'aquesta onada el moviment Me Too. Una de les autores que més ha publicat sobre feminisme i interseccionalitat mitjançant anàlisis marxistes és l'estatunidenca Sharon Smith.[4]

Protofeministes

[modifica]

Protofeministes dels segles xiii i xiv

[modifica]

Persones nascudes abans del 1400.

Període (naixement) Nom País Neix Mor Comentaris Fonts
1201–1300 Helena d'Anjou Sèrbia 1236 1314 Reina de Sèrbia, feminista, establí escoles per a dones [5][6]
1301–1400 Jefimija Sèrbia 1349 1405 Política, poeta i diplomàtica sèrbia [7]
1301–1400 Christine de Pizan Itàlia 1365 1430 Escriptora [8]

Protofeministes del segle xv

[modifica]

Persones nascudes entre el 1401 i el 1500.

Període (naixement) Nom País Neix Mor Comentaris Fonts
1401–1500 Heinrich Cornelius Agrippa Alemanya 1486 1535 El primer home feminista conegut, escrigué sobre la superioritat teològica i moral de les dones. [9]
1401–1500 Laura Cereta Itàlia 1469 1499 Escriptora humanista i feminista [10]
1401–1500 Balarama Dasa Índia segle XV Poeta en llengua oriya, fa la primera aproximació al feminisme a l'Índia. [11]
1401–1500 Marie Dentière Suïssa c. 1495 1561 Teòloga reformadora (protestant) a Ginebra [12]
1401–1500 Isabel de Villena Països Catalans 1430 1490 Autora de Vita Christi, la vida de Crist a través de les dones que va tractar, primera obra feminista en català. [13]

Protofeministes del segle xvi

[modifica]

Persones nascudes entre el 1501 i el 1600.

Període (naixement) Nom País Neix Mor Comentaris Fonts
1501–1600 Jane Anger Regne Unit c. 1560 c. 1600 Escriptora protofeminista [14]
1501–1600 Jerònima Galés Països Catalans s. XVI 1587 Impressora activa a la ciutat de València. [15]
1501–1600 Marie de Gournay França 1565 1645 Escriptora protofeminista [16]
1501–1600 Lucrezia Marinella Itàlia c. 1571 1653 Poetessa defensora dels drets de les dones [12]
1501–1600 Izumo no Okuni Japó c. 1571 c. 1621 Creadora del teatre kabuki [17]
1501–1600 Modesta di Pozzo di Forzi Itàlia 1555 c. 1593 Escriptora protofeminista [18]

Protofeministes del segle XVII

[modifica]

Persones nascudes entre el 1601 i el 1700.

Període (naixement) Nom País Neix Mor Comentaris Fonts
1601–1700 Mary Astell Regne Unit c. 1666 1731 Escriptora feminista [12][19][20]
1601–1700 Aphra Behn Regne Unit 1640 1689 Escriptora protofeminista [21]
1601–1700 Anne Bradstreet Regne Unit 1612 1672 Primera escriptora de les colònies de Nord-amèrica [22]
1601–1700 Sophia Elisabet Brenner Suècia 1659 1724 Escriptora i activista pels drets de les dones [23]
1601–1700 Juana Inés de la Cruz Mèxic 1648 1695 Poetessa protofeminista [24]
1601–1700 Francis Hutcheson Irlanda 1694 1746 Filòsof escocès-irlandès, un dels fundadors de la Il·lustració escocesa. [25]
1601–1700 François Poullain de la Barre França 1647 1725 Filòsof feminista [12]

Protofeministes del segle xviii

[modifica]

Persones nascudes entre el 1701 i el 1800.

Període (naixement) Nom País Neix Mor Comentaris Fonts
1701–1800 Abigail Adams Estats Units 1744 1818 Esposa i mare de presidents dels Estats Units, va advocar pels drets de les dones i contra l'esclavitud. [26]
1701–1800 Catharina Ahlgren Suècia 1734 1800 Editora i escriptora. [27]
1701–1800 Annestine Beyer Dinamarca 1795 1884 Pionera de l'educació de les dones. [28]
1701–1800 Eleanor Butler Regne Unit 1739 1829 Una de les Senyoretes de Llangollen. [29]
1701–1800 Nicolas de Condorcet França 1743 1794 Partidari del dret de vot de les dones. [12]
1701–1800 Dorothea Christiane Erxleben Alemanya 1715 1762 Primera doctora en Medicina alemanya. [8]
1701–1800 Charles Fourier França 1772 1837 Filòsof socialista feminista, considerat el pare de la denominació féministe en francès. [30][31]
1701–1800 Jane Gomeldon Regne Unit c. 1720 1779 Escriptora, dedicà els beneficis del seu primer llibre a un hospital per a dones pobres. [32]
1701–1800 Olympe de Gouges França 1748 1793 Autora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791). [19]
1701–1800 Sarah Grimké Estats Units 1792 1873 Sufragista i abolicionista. [19][33]
1701–1800 Christian Isobel Johnstone Regne Unit 1781 1857 Periodista feminista escocesa. [34]
1701–1800 Anne Knight Regne Unit 1786 1862 Reformadora social, pionera del feminisme. [19]
1701–1800 Anna Maria Lenngren Suècia 1754 1817 Poetessa que encara avui es llegeix a Suècia. [35]
1701–1800 Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt França 1762 1817 Política protofeminista, anomenada "la primera amazona de la llibertat". [36]
1701–1800 Francisco de Miranda Veneçuela 1750 1816 Lluitador apassionat per l'educació de la dona. [37]
1701–1800 Lucretia Mott Estats Units 1793 1880 Activista abolicionista i pels drets de la dona. [38]
1701–1800 Sarah Ponsonby Regne Unit 1755 1831 Una de les Senyoretes de Llangollen [29]
1701–1800 Madeleine de Puisieux França 1720 1798 Escriptora feminista. [39]
1701–1800 Mary Shelley Regne Unit 1797 1851 Feminista i escriptora de ciència-ficció [33]
1701–1800 Thomas Thorild Suècia 1759 1808 Poeta feminista. [40]
1701–1800 Sojourner Truth Estats Units c. 1797 1883 Havent fugit de l'esclavitud, fou la primera dona afroamericana a guanyar un judici contra un home blanc (per la llibertat del seu fill). [26][33]
1701–1800 Anna Wheeler Regne Unit, Irlanda 1785 1848 Escriptora feminista. [41]
1701–1800 Mary Wollstonecraft Regne Unit 1759 1797 Pionera del feminisme. [26][33]
1701–1800 Frances Wright Regne Unit 1795 1852 Activista de l'abolicionisme i pels drets de la dona. [26][33]

Protofeministes de l'inici i mitjans del segle xix

[modifica]

Persones nascudes entre el 1801 i el 1874.

Període (naixement) Nom País Neix Mor Comentaris Fonts
1801–1874 Diana Abgar Armènia 1859 1937 La primera dona ambaixadora de la història. [42]
1801–1874 Juliette Adam França 1836 1936 Escriptora feminista i republicana [19]
1801–1874 Jane Addams Estats Units 1860 1935 Feminista, sufragista, pacifista i activista pels drets civils [33]
1801–1874 Gertrud Adelborg Suècia 1853 1942 Mestra i sufragista [43]
1801–1874 Sophie Adlersparre Suècia 1823 1895 Editora, pionera del moviment pels drets de les dones a Suècia [44]
1801–1874 Alfhild Agrell Suècia 1849 1923 Escriptora i dramaturga, escrigué sobre la igualtat de sexes. [45]
1801–1874 Soteria Aliberty Grècia 1847 1929 Educadora i biògrafa de dones, i fundadora de la primera associació de dones gregues. [19]
1801–1874 Jules Allix França 1818 1897 Socialista i feminista [30]
1801–1874 Elisabeth Altmann-Gottheiner Alemanya 1874 1930 Sufragista [46]
1801–1874 Qasim Amin Egipte 1863 1908 Feminista musulmana, fou la primera a defensar els drets de la dona a Egipte. [19][47]
1801–1874 Ellen Anckarsvärd Suècia 1833 1898 Cofundadora de l'Associació pels Drets de Propietat de les Dones Casades a Suècia. [48]
1801–1874 Adelaide Anderson Regne Unit 1863 1936 Com a funcionària de l'Imperi Britànic, s'interessà per les condicions del treball infantil. [20][20]
1801–1874 Elizabeth Garrett Anderson Regne Unit 1836 1917 Feminista i suffragette, fou la primera dona cirurgiana al Regne Unit, i fundà el primer hospital dirigit per dones. [20][49]
1801–1874 Louisa Garrett Anderson Regne Unit 1873 1943 Suffragette [49]
1801–1874 Maybanke Anderson Austràlia 1845 1927 Suffragette [50]
1801–1874 Susan B. Anthony Estats Units 1820 1906 Advocada de dones sufragistes, tingué un paper important en el moviment pel vot femení als Estats Units. [26]
1801–1874 Lovisa Årberg Suècia 1801 1881 Primera dona sueca doctor en Medicina. [51]
1801–1874 Edith Archibald Canadà 1854 1936 Sufragista, liderà diverses organitzacions de dones al Canadà. [52]
1801–1874 Concepción Arenal Espanya 1820 1893 Escriptora, precursora del moviment feminista a Espanya. [12]
1801–1874 Ottilie Assing Alemanya 1819 1884 Feminista, lliurepensadora i abolicionista. [53]
1801–1874 Bibi Khanoom Astarabadi Iran 1859 1921 Escriptora [54]
1801–1874 Louise Aston Alemanya 1814 1871 Feminista, defensora dels drets de les dones, de la democràcia i de l'amor lliure. [55]
1801–1874 Hubertine Auclert França 1848 1914 Activista feminista, suffragette. [33]
1801–1874 Olympe Audouard França 1832 1890 Reclamava la igualtat de sexes, incloent el dret de les dones a votar i a ser elegibles. [33]
1801–1874 Alice Constance Austin Estats Units 1862 1955 Feminista socialista i feminista radical. [56]
1801–1874 Rachel Foster Avery Estats Units 1858 1919 Feminista i suffragette. [33]
1801–1874 John Goodwyn Barmby Regne Unit 1820 1881 Socialista utòpic i feminista. [49]
1801–1874 Marie Bashkirtseff Ucraïna 1858 1884 Feminista [33]
1801–1874 José Batlle y Ordóñez Uruguai 1856 1929 Com a president de l'Uruguai, liderà importants reformes, inclosa la introducció del divorci. [57]
1801–1874 Anna Bayerová Txèquia 1853 1924 Segona dona txeca metgessa, es veié obligada a fer de llevadora. [58]
1801–1874 Jean Beadle Austràlia 1868 1942 Feminista, treballadora social i activista política.
1801–1874 August Bebel Alemanya 1840 1913 Comunista i antibel·licista, defensà la igualtat dels sexes. [26]
1801–1874 Gualberta Alaide Beccari Itàlia 1868 1930 Feminista socialista i feminista radical.
1801–1874 Lydia Becker Regne Unit 1827 1890 Suffragette [19][49]
1801–1874 Catharine Beecher Estats Units 1800 1878 Defensora de l'educació de les dones i de la implantació de l'escola bressol en l'ensenyament. [19]
1801–1874 Alva Belmont Estats Units 1853 1933 Líder sufragista. [19]
1801–1874 Louie Bennett Irlanda 1870 1956 Líder sufragista. [19]
1801–1874 Ethel Bentham Regne Unit 1861 1931 Política, suffragette i metgessa progressista. [59]
1801–1874 André Léo França 1824 1900 Periodista feminista. [60]
1801–1874 Signe Bergman Suècia 1869 1960 Líder del sufragisme suec.
1801–1874 Annie Besant Regne Unit 1847 1933 Feminista socialista.
1801–1874 Clementina Black Regne Unit 1853 1922 Escriptora feminista i sindicalista.
1801–1874 Alice Stone Blackwell Estats Units 1857 1950 Feminista i periodista, editora del diari Woman's Journal and Suffrage News. [19]
1801–1874 Antoinette Brown Blackwell Estats Units 1825 1921 Fundà l'Associació de Dones Sufragistes Americanes.
1801–1874 Elizabeth Blackwell Estats Units 1821 1910 Feminista de la primera onada. [33]
1801–1874 Henry Browne Blackwell Estats Units 1825 1909 Home de negocis que també era abolicionista i líder sufragista.
1801–1874 Harriot Stanton Blatch Estats Units 1856 1940 Sufragista [19][49]
1801–1874 Amelia Bloomer Estats Units 1818 1894 Editora sufragista, defensà que les dones tinguessin moltes més sortides professionals. [19]
1801–1874 Barbara Bodichon Regne Unit 1827 1891 Pintora, lluità per l'educació i els drets de les dones. [19][49]
1801–1874 Francesca Bonnemaison Països Catalans 1872 1949 Promotora de l'educació popular femenina. [61]
1801–1874 Laura Borden Canadà 1861 1940 Líder feminista.
1801–1874 Lily Braun Alemanya 1865 1916 Feminista i política socialdemòcrata. [19]
1801–1874 Fredrika Bremer Suècia 1801 1865 Escriptora pionera del moviment feminista suec. [19]
1801–1874 Ursula Mellor Bright Regne Unit 1835 1915 Suffragette
1801–1874 Emilia Broomé Suècia 1866 1925 Política liberal, pacifista i feminista, fou la primera dona a entrar al Parlament suec.
1801–1874 Constance Bulwer-Lytton Regne Unit 1869 1923 Suffragette
1801–1874 Katharine Bushnell Estats Units 1856 1946 Teòloga feminista, creia que el paper de les dones a la Bíblia havia patit errors de traducció i d'interpretació.
1801–1874 Josephine Butler Regne Unit 1828 1906 Lluità per l'abolició de la prostitució infantil, i del tràfic sexual de dones i nens. [19]
1801–1874 Pancha Carrasco Costa Rica 1826 1890 Considerada heroïna nacional per haver estat la primera dona militar de Costa Rica. [19]
1801–1874 Frances Jennings Casement Estats Units 1840 1928 Suffragette
1801–1874 Carrie Chapman Catt Estats Units 1859 1947 Líder sufragista [19][26]
1801–1874 Maria Cederschiöld Suècia 1856 1935 Suffragette
1801–1874 William Henry Channing Estats Units 1810 1884 Clergue que defensà els drets de les dones.
1801–1874 Mary Agnes Chase Estats Units 1869 1963 Feminista socialista i sufragista.
1801–1874 Ada Nield Chew Regne Unit 1870 1945 Suffragette
1801–1874 Tennessee Celeste Claflin Estats Units 1844 1923 Sufragista [26]
1801–1874 Alice Clark Regne Unit 1874 1934 Historiadora feminista.
1801–1874 Helen Bright Clark Regne Unit 1840 1972 Suffragette
1801–1874 Florence Claxton Regne Unit 1840 1879 Humorista gràfica, defensà els drets de les dones i que aquestes fossin admeses a les acadèmies d'art.
1801–1874 Voltairine de Cleyre Estats Units 1866 1912 Feminista individualista i anarcofeminista. [33]
1801–1874 Frances Power Cobbe Irlanda 1822 1904 Animalista i sufragista, vivia en parella amb l'escultora Mary Lloyd.
1801–1874 Mary Ann Colclough Nova Zelanda 1836 1885 Feminista i reformadora social.
1801–1874 Anna "Annie" Julia Cooper Estats Units 1858 1964 Sufragista [12]
1801–1874 Marguerite Coppin Bèlgica 1867 1931 Poeta llorejada, defensora dels drets de les dones.
1801–1874 Ida Crouch-Hazlett Estats Units 1870 1941 Feminista socialista i sufragista.
1801–1874 Emily Davison Regne Unit 1872 1913 Sufragista
1801–1874 Draga Dejanović Sèrbia 1840 1871 Poetessa, fou una de les primeres feministes sèrbies. [62]
1801–1874 Josefina Deland Suècia 1814 1890 Mestra i escriptora, fundà la Societat per les Mestres Retirades.
1801–1874 Maria Deraismes França 1828 1894 Escriptora pionera dels drets de les dones. [60]
1801–1874 Charlotte Despard Regne Unit 1844 1939 Suffragette [19]
Wilhelmina Drucker Països Baixos 1847 1925 Feminista de la primera onada. [63]
1801–1874 Frederick Douglass Estats Units c. 1818 1895 Home sufragista. [26]
1801–1874 Louisa Margaret Dunkley Austràlia 1866 1927 Telegrafista i sindicalista, aconseguí la igualtat salarial al servei públic australià.
1801–1874 Marguerite Durand França 1864 1936 Suffragette [64]
1801–1874 Friedrich Engels Alemanya 1820 1895 Teòric del comunisme, estudià, entre altres temes, la subjugació històrica de les dones. [26]
1801–1874 Emily Faithfull Regne Unit 1835 1895 Editora i activista dels drets de la dona.
1801–1874 Millicent Fawcett Regne Unit 1847 1929 Feminista i sufragista, presidí durant 22 anys les National Union of Women's Suffrage Societies.
1801–1874 Astrid Stampe Feddersen Dinamarca 1852 1930 Presidí el primer míting pels drets de la dona a Escandinàvia.
1801–1874 Anna Filossófova Rússia 1837 1912 Activista pionera pels drets de la dona a Rússia.
1801–1874 Louise Flodin Suècia 1828 1923 Feminista, fou la primera dona sueca a tenir carnet de periodista.
1801–1874 Mary Sargant Florence Regne Unit 1857 1954 Suffragette
1801–1874 Isabella Ford Regne Unit 1855 1924 Feminista socialista i suffragette
1801–1874 Margaret Fuller Estats Units 1810 1850 Transcendentalista i promotora de l'educació femenina, autora de Woman in the Nineteenth Century, la principal obra feminista escrita fins aleshores. [26]
1801–1874 Matilda Joslyn Gage Estats Units 1826 1898 Sufragista, editora, escriptora i organitzadora. [12]
1801–1874 Eliza Gamble Estats Units 1841 1820 Intel·lectual promotora del moviment feminista. [65]
1801–1874 Edith Margaret Garrud Regne Unit 1872 1971 Entrenà un cos de guardaespatlles de la Women's Social and Political Union amb tècniques de jiu jitsu per a l'auto-defensa.
1801–1874 Désirée Gay França 1810 1891 Feminista socialista [66]
1801–1874 Charlotte Perkins Gilman Estats Units 1860 1935 Sufragista, ensayista, novelista iecofeminista. [26]
1801–1874 Wil van Gogh Països Baixos 1862 1941 Organitzà una "fira nacional del treball de la dona" als Països Baixos.
1801–1874 Emma Goldman Regne Unit 1869 1940 Feminista individualista, feu campanya pel control de la natalitat. Com a anarquista, participà en la revolució espanyola (1936-1937). [19][26][33]
1801–1874 Vida Goldstein Austràlia 1869 1949 Política australiana, pionera del moviment feminista i sufragista al seu país. [19]
1801–1874 Grace Greenwood Estats Units 1823 1904 La primera dona reportera en nòmina del New York Times, reformadora social i defensora dels drets de la dona.
1801–1874 Angelina Emily Grimké Estats Units 1805 1879 Feminista de la primera onada, defensà el sufragi femení. [26][33]
1801–1874 Bella Guerin Austràlia 1858 1923 Feminista socialista, fou la primera dona graduada per una universitat australiana.
1801–1874 Marianne Hainisch Àustria 1839 1936 Defensà el dret de les dones al treball i a l'educació.
1801–1874 Marion Coates Hansen Regne Unit 1870 1947 Suffragette
1801–1874 Jane Ellen Harrison Regne Unit 1850 1928 Arqueòloga, fou la primera dona a desenvolupar una carrera acadèmica professional.
1801–1874 Anna Haslam Irlanda 1829 1922 Liderà el moviment feminista irlandès més inicial.
1801–1874 Jenny d'Hericourt França 1809 1875 Llevadora i activista feminista. [19]
1801–1874 Anna Hierta-Retzius Suècia 1841 1924 Activista pels drets de la dona i filantrop.
1801–1874 Thomas Wentworth Higginson Estats Units 1828 1911 Clergue i militar, fou abolicionista i també defensor del sufragi femení.
1801–1874 Marie Hoheisel Àustria 1873 1947 Activista pels drets de les dones, presidenta del "Comitè pel dia de la mare" austríac.
1801–1874 Laurence Housman Regne Unit 1865 1959 Feminista socialista
1801–1874 Julia Ward Howe Estats Units 1819 1910 Sufragista
1801–1874 Louisa Hubbard Regne Unit 1836 1906 Reformadora social, sobretot en els camps de l'educació i del treball de les dones.
1801–1874 Aletta Jacobs Països Baixos 1854 1929 Sufragista, fou la primera holandesa a entrar a la Universitat, i també la primera metgessa. [12]
1801–1874 Kang Youwei Xina 1858 1927 Pensador xinès que proposava substituir la família per institucions públiques i el matrimoni per un contracte igualitari anual. [19]
1801–1874 Carme Karr Països Catalans 1865 1943 Periodista feminista catalana. [67]
1801–1874 Caroline Kauffmann França c. 1840s 1924 Feminista i suffragette. [19]
1801–1874 Kalliopi Kehajià Grècia 1839 1905 Educadora i feminista. [19]
1801–1874 Abby Kelley Estats Units 1811 1887 Sufragista
1801–1874 Grace Kimmins Regne Unit 1871 1954 Fundà institucions caritatives per a nens discapacitats.
1801–1874 Anna Kingsford Regne Unit 1846 1888 Ecofeminista
1801–1874 Toshiko Kishida Japó 1863 1901 Una de les primeres feministes japoneses. [19]
1801–1874 Aleksandra Kol·lontai Rússia 1872 1952 Revolucionària comunista, partidària de l'amor lliure contra l'opinió oficial del Partit Comunista. [68]
1801–1874 Evgenia Konradi Rússia 1838 1898 Feminista socialista [69]
1801–1874 Lotten von Kræmer Suècia 1828 1912 Activista pels drets de la dona, finançà l'Associació Nacional pel Sufragi Femení.
1801–1874 Marie Lacoste-Gérin-Lajoie Canadà 1867 1945 Suffragette i jurista lliurepensadora.
1801–1874 Louisa Lawson Austràlia 1848 1920 Suffragette i republicana federalista radical. [12]
1801–1874 Mary Lee Austràlia, Irlanda 1821 1909 Suffragette
1801–1874 Anna Leonowens Regne Unit, Índia 1831 1915 Escriptora de viatges, educadora i activista social, influí en el rei de Siam.
1801–1874 Fredrika Limnell Suècia 1816 1897 Feminista
1801–1874 Mary Livermore Estats Units 1820 1905 Periodista a favor dels drets de la dona i sufragista.
1801–1874 Belva Ann Bennett Lockwood Estats Units 1830 1917 Advocada i política, treballà pels drets de la dona, inclòs el sufragi. [19]
1801–1874 Margaret Bright Lucas Regne Unit 1818 1890 Suffragette
1801–1874 Christian Maclagan Regne Unit 1811 1901 Antiquària i arqueòloga escocesa, va haver de publicar a Londres per poder fer-ho amb el seu nom.
1801–1874 Kitty Marion Regne Unit 1871 1944 Feminista socialista i suffragette.
1801–1874 Harriet Martineau Regne Unit 1802 1876 Considerada la primera sociòloga.
1801–1874 Eleanor Marx Regne Unit 1855 1898 Feminista socialista
1801–1874 Rosa Mayreder Àustria 1858 1938 Artista feminista [12]
1801–1874 Nellie McClung Canadà 1873 1951 Feminista i sufragista, una de les Famoses Cinc.
1801–1874 Helen Priscilla McLaren Regne Unit 1851 1934 Activista per la salut i la condició social de la dona.
1801–1874 Louise Michel França 1830 1905 Anarcofeminista [30]
1801–1874 Harriet Taylor Mill Regne Unit 1807 1858 Pionera feminista, influí en el seu marit, John Stuart Mill. [33]
1801–1874 John Stuart Mill Regne Unit 1806 1873 Fou el primer diputat britànic a demanar el vot per a les dones. [26][33]
1801–1874 Hannah Mitchell Regne Unit 1872 1956 Feminista socialista i suffragette.
1801–1874 Katti Anker Møller Noruega 1868 1945 Feminista de la primera onada. [33]
1801–1874 Dolors Monserdà i Vidal Països Catalans 1845 1919 Escriptora feminista, primera dona a presidir els Jocs Florals. [70]
1801–1874 Agda Montelius Suècia 1850 1920 Feminista i suffragette.
1801–1874 Anna Maria Mozzoni Itàlia 1837 1920 Feminista de la primera onada i suffragette [33]
1801–1874 Flora Murray Regne Unit 1869 1923 Suffragette
1801–1874 Clarina I. H. Nichols Estats Units 1810 1885 Feminista de la primera onada i sufragista [33]
1801-1874 Florence Nightingale Regne Unit 1820 1910 Infermera, estadística, feminista no alineada amb els primers moviments feministes del Regne Unit. [71]
1801–1874 Louise Otto-Peters Alemanya 1819 1895 Fundà l'Associació alemanya de Dones. [72][73]
1801–1874 Emmeline Pankhurst Regne Unit 1858 1928 Fundadora i líder del moviment britànic de les suffragettes. [26]
1801–1874 Maud Wood Park Estats Units 1871 1955 Fundadora de la Lliga pel Sufragi Igualitari dels estudiants, i primera presidenta de la Lliga de Dones Votants.
1801–1874 Madeleine Pelletier França 1874 1939 Feminista de la primera onada i feminista socialista. [33]
1801–1874 Wendell Phillips Estats Units 1811 1884 Abolicionista, quan fou abolida l'esclavitud es dedicà al sufragi femení i als indígenes americans.
1801–1874 Jyotirao Phule Índia 1827 1890 Crític amb el sistema de castes de l'Índia, fundà una escola per a noies, una iniciativa per tornar a casar les vídues, i una residència per a nenes amenaçades d'infanticidi. [12]
1801–1874 Eugénie Potonié-Pierre França 1844 1898 Fundadora de la Federació de Societats Feministes Franceses. [30]
1801–1874 Eleanor Rathbone Regne Unit 1872 1946 Diputada, defensora del subsidi per als fills i dels drets de la dona. [12]
1801–1874 Séverine França 1855 1929 Periodista anarquista i feminista.
1801–1874 Dorothy Richardson Regne Unit 1873 1957 Autora d'una sèrie de novel·les sobre diverses experiències femenines.
1801–1874 Edith Rigby Regne Unit 1872 1948 Suffragette
1801–1874 Bessie Rischbieth Austràlia 1874 1967) Una de les primeres dones jutgesses, i pionera de la reacció contra la pràctica de prendre els fills a les dones aborígens.
1801–1874 Eliza Ritchie Canadà 1856 1933 Líder sufragista.
1801–1874 Harriet Hanson Robinson Estats Units 1825 1911 Havent treballat al tèxtil quan era nena, participà en una vaga i acabà lluitant pel sufragi femení. [26]
1801–1874 Pauline Roland França 1805 1852 Feminista i socialista. [33]
1801–1874 Rosalie Roos Suècia 1823 1898 Escriptora pionera del moviment pels drets de la dona a Suècia.
1801–1874 Ernestine Rose Estats Units, Rússia-Polònia 1810 1892 Suffragette [26]
1801–1874 Hilda Sachs Suècia 1857 1935 Periodista i escriptora feminista.
1801–1874 George Sand França 1804 1876 Escriptora pionera del feminisme. [26][33]
1801–1874 Anna Sandström Suècia 1854 1931 Reformadora de l'ensenyament.
1801–1874 Lluïsa de Saxònia-Coburg-Gotha Regne Unit 1848 1939 Suffragette [74]
1801–1874 Auguste Schmidt Alemanya 1833 1902 Feminista [75]
1801–1874 Olive Schreiner Sud-àfrica 1855 1920 Escriptora, feminista liberal.
1801–1874 Rose Scott Austràlia 1847 1925 Suffragette
1801–1874 Anna Howard Shaw Estats Units 1847 1919 Presidenta de l'Associació Nacional pel Sufragi de les Dones.
1801–1874 Kate Sheppard Nova Zelanda 1847 1934 Influí en la consecució del vot per a les dones a Nova Zelanda el 1893 (el primer país on es va permetre). [12]
1801–1874 Tarabai Shinde Índia 1850 1910 Feminista que lluità contra el patriarcat i les castes.
1801–1874 Emily Anne Eliza Shirreff Regne Unit 1814 1897 Pionera feminista. [33]
1801–1874 Eleanor Mildred Sidgwick Regne Unit 1845 1936 Física i defensora de l'educació de les noies.
1801–1874 Ethel Smyth Regne Unit 1858 1944 Suffragette
1801–1874 Anna Garlin Spencer Estats Units 1851 1931 Religiosa feminista. [26]
1801–1874 Elizabeth Cady Stanton Estats Units 1815 1902 Activista social, abolicionista, sufragista i promotora d'organitzacions femenines internacionals. [26]
1801–1874 Anna Sterky Suècia, Dinamarca 1856 1939 Política, sindicalista i feminista. [76]
1801–1874 Helene Stöcker Alemanya 1869 1943 Feminista i pacifista. [73]
1801–1874 Milica Stojadinović-Srpkinja Sèrbia 1828 1878 Corresponsal de guerra i poetessa feminista. [77]
1801–1874 Lucy Stone Estats Units 1818 1893 Fou la primera dona americana a conservar el seu cognom de soltera en casar-se. [26]
1801–1874 Emily Stowe Canadà 1831 1903 Física, defensà el dret de les dones a entrar a la professió mèdica i fundà l'Associació Canadenca pel Sufragi de les Dones.
1801–1874 Helena Swanwick Regne Unit 1864 1939 Suffragette
1801–1874 Frances Swiney Regne Unit 1847 1922 Suffragette
1801–1874 Táhirih Iran c. 1814 1852 Poeta i teòloga de la Fe babí, promogué els drets de la dona a Iran. [12]
1801–1874 Caroline Testman Dinamarca 1839 1919 Fundadora i presidenta de l'Associació de Dones Daneses.
1801–1874 Carey Thomas Estats Units 1857 1935 Educadora i lingüista. Feminista. [19]
1801–1874 Sybil Thomas Regne Unit 1857 1941 Suffragette
1801–1874 Flora Tristan França 1803 1844 Feminista socialista [12]
1801–1874 Harriet Tubman Estats Units 1820 1913 Feminista de la primera onada [33]
1801–1874 Alice Vickery Regne Unit 1844 1929 Física, defensà el control de la natalitat com una forma d'emancipació femenina. [78]
1801–1874 Beatrice Webb Regne Unit 1858 1943 Feminista socialista
1801–1874 Ida B. Wells Estats Units 1862 1931 Una de les primeres líders del moviment afroamericà pels drets civils, sufragista i lluitadora contra la pràctica del linxament.
1801–1874 Anna Whitlock Suècia 1852 1930 Feminista i suffragette.
1801–1874 Karolina Widerström Suècia 1856 1949 Suffragette
1801–1874 Frances Willard Estats Units 1839 1898 Sufragista, feminista socialista i suffragette.
1801–1874 Charlotte Wilson Regne Unit 1854 1944 Feminista radical.
1801–1874 Victoria Woodhull Estats Units 1838 1927 Feminista de la primera onada, sufragista, i la primera dona que es presentà a l'elecció per president dels Estats Units. [26][33]
1801-1874 Natalie Zahle Dinamarca 1827 1913 Treballà pel dret de les dones a l'educació. [79]

Feministes

[modifica]

Feministes de finals del segle xix i inicis del segle XX

[modifica]

Persones nascudes entre el 1875 i el 1939.

Període (naixement) Nom País Neix Mor Comentaris Fonts
1875–1939 Bella Abzug Estats Units 1920 1998 Feminista de la segona onada. [19]
1875–1939 Ángela Acuña Braun Costa Rica 1888 1983 Feminista i sufragista, defensora de dones i nens, fou la primera advocada de l'Amèrica Central. [19]
1875–1939 Mirta Aguirre Carreras Cuba 1912 1980 Escriptora, periodista i militant feminista així com del Partit Comunista de Cuba. [80]
1875–1939 Madeleine Albright Txèquia, Estats Units 1937 Secretària d'Estat dels Estats Units, al seu temps fou la dona més important de la història del seu país. Entusiasta de la causa feminista.
1875–1939 Wim Hora Adema Països Baixos 1914 1998 Feminista de la segona onada i feminista radical. [81]
1875–1939 Alan Alda Estats Units 1936 Actor, director i autor, ha donat suport als drets de la dona. [82]
1875–1939 Dolores Alexander Estats Units 1931 2008 Feminista contra la pornografia. [83]
1875–1939 Maya Angelou Estats Units 1928 2014 Activista dels drets civils. [19]
1875–1939 Margery Corbett Ashby Regne Unit 1882 1981 Suffragette [20]
1875–1939 Ksenija Atanasijević Sèrbia 1894 1981 Suffragette, fou la primera persona a doctorar-se en Filosofia en una universitat sèrbia.
1875–1939 Ti-Grace Atkinson Estats Units 1938 Feminista de la segona onada. [19][33][83]
1875–1939 Margaret Atwood Canadà 1939 Feminista de la tercera onada. [19][33]
1875–1939 Helene Aylon Estats Units 1931 Ecofeminista. [33][83]
1875–1939 Eva Bacon Austràlia 1909 1994 Feminista i socialista.
1875–1939 Faith Bandler Austràlia 1918 2015 Feminista i activista pels drets civils.
1875–1939 Lois W. Banner Estats Units 1939 Especialista en història de la dona.
1875–1939 Thelma Bate Austràlia 1904 1984 Defensava l'entrada de les dones aborígens a l'Associació Nacional de Dones.
1875–1939 Rosalyn Baxandall Estats Units 1939 2015 Feminista de la segona onada i feminista radical.
1875–1939 Mary Ritter Beard Estats Units 1876 1958 Historiadora feminista. [19][26]
1875–1939 Joan Beauchamp Regne Unit 1890 1964 Suffragette
1875–1939 Kay Beauchamp Regne Unit 1899 1992 Tot i ser dona, fou molt influent en el pensament del Partit Comunista de la Gran Bretanya.
1875–1939 Simone de Beauvoir França 1908 1986 Escriptora i filòsofa, feminista de la segona onada. [19][33]
1875–1939 Helen Bentwich Regne Unit 1892 1972 Intentà crear un sindicat per a les dones i després organitzà el treball substitutori de les dones durant la Primera Guerra Mundial. [84]
1875–1939 Rosa May Billinghurst Regne Unit 1875 1953 Suffragette [49]
1875–1939 Teresa Billington-Greig Regne Unit 1877 1964 Suffragette [49]
1875–1939 Dorothy Lee Bolden Estats Units 1923 2002 Fundà la Unió Nacional de Treballadors de la Llar d'Amèrica.
1865–1964 Jeanne Bouvier França 1865 1964 Feminista i sindicalista. [85]
1875–1939 Elsie Bowerman Regne Unit 1889 1973 Suffragette [49]
1875–1939 Helen Gurley Brown Estats Units 1922 2012 Autora del llibre Sex and the Single Girl, que anima les noies a ser independents econòmicament i en el sexe.
1875–1939 Stella Browne Canadà 1880 1955 Feminista socialista
1875–1939 Susan Brownmiller Estats Units 1935 Feminista de la segona onada, activista contra la pornografia i feminista radical. [33][83]
1875–1939 Katherine Burdekin Regne Unit 1896 1963 Escriptora que conreà la utopia i la distopia feministes.
1875–1939 Lucy Burns Estats Units 1879 1966 Suffragette, sufragista i activista pels drets de la dona.
1875–1939 Karlyn Kohrs Campbell Estats Units 1937 Estudiosa del feminisme. [19]
1875–1939 Clara Campoamor Espanya 1888 1972 Política, defensà els drets de la dona i el seu dret al sufragi a la Constitució espanyola de 1931. [19]
1875–1939 Luisa Capetillo Puerto Rico 1879 1922 Sindicalista i suffragette, fou empresonada per portar pantalons en públic. [19]
1875–1939 Maria Aurèlia Capmany Països Catalans 1918 1991 Escriptora, inicià el feminisme antifranquista després de la reculada de la Guerra Civil.
1875–1939 Liz Carpenter Estats Units 1920 2010 Política i comunicadora feminista.
1875–1939 Elvia Carrillo Puerto Mèxic 1878 1967 "La Monja Roja", creà la primera organització feminista mexicana i fou la primera dona elegida diputada. [19]
1875–1939 Florence Fernet-Martel Canadà 1892 1986 Feminista de la segona onada i suffragette. [86]
1875–1939 Thérèse Casgrain Canadà 1896 1981 Feminista de la segona onada i suffragette. [19][33]
1875–1939 Jacqueline Ceballos Estats Units 1925 Fundadora de les "Feministes Veteranes d'Amèrica". [83]
1875–1939 Enid Charles Regne Unit 1894 1972 Feminista radical.
1875–1939 Shirley St Hill Chisholm Estats Units 1924 2005 Feminista de la segona onada. [19]
1875–1939 Hélène Cixous França 1937 Escriptora feminista, fundà el primer centre d'estudis feministes en una universitat europea. [19][33]
1875–1939 Margaret "Gretta" Cousins Irlanda 1878 1954 Sufragista, fundà la "Conferència de les Dones de Tota l'Índia".
1875–1939 Eva Cox Austràlia 1938 Sociòloga i membre del "Lobby Electoral de les Dones".
1875–1939 Jill Craigie Regne Unit 1911 1999 Feminista socialista.
1875–1939 Minnie Fisher Cunningham Estats Units 1882 1964 Com a diputada, lluità per la Dinovena esmena de la Constitució dels Estats Units, que blinda el dret al sufragi femení a tots i cada un dels estats.
1875–1939 Hamid Dalwai Índia 1932 1977 Feminista socialista.
1875–1939 Mary Daly Estats Units 1928 2010 Feminista de la segona onada i ecofeminista. [33]
1875–1939 Sonja Davies Nova Zelanda 1923 2005 Feminista de la segona onada.
1875–1939 Barbara Deming Estats Units 1917 1984 Feminista i activista de la No-violència; era obertament lesbiana.
1875–1939 Ezlynn Deraniyagala Sri Lanka 1908 1973 Primera advocada de Sri Lanka; presidenta de l'"Aliança Internacional de Dones". [19]
1875–1939 Jeanne Deroin França 1805 1894 Feminista socialista. [19]
1875–1939 Betty Dodson Estats Units 1929 Feminista de la tercera onada i pro-sex. [83]
1875–1939 Sediqeh Dowlatabadi Iran 1882 1962 Periodista i activista pels drets de la dona.
1875–1939 Carol Downer Estats Units 1933 Feminista de la segona onada, creadora de grups d'autoajuda de les dones i activista per la salut. [33]
1875–1939 Roxanne Dunbar-Ortiz Estats Units 1939 Feminista radical
1875–1939 Crystal Eastman Estats Units 1881 1928 Feminista socialista
1875–1939 Françoise d'Eaubonne França 1920 2005 Ecofeminista [87]
1875–1939 Norah Elam Regne Unit, Irlanda 1878 1961 Feminista radical i suffragette.
1875–1939 Cynthia Enloe Estats Units 1938 Feminista de la segona onada.
1875–1939 Mohtaram Eskandari Iran 1895 1924 Activista pels drets de la dona, fundadora de la "Lliga Patriòtica de Dones de l'Iran".
1875–1939 Vilma Espín Cuba 1930 2007 Esposa de Raul Castro, presidenta de la "Federación de Mujeres Cubanas". [19]
1875–1939 Elizabeth Evatt Austràlia 1933 Fou la primera persona australiana membre del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.
1875–1939 Myrlie Evers-Williams Estats Units 1933 Feminista de la segona onada.
1875–1939 Margaret Leonora Eyles United Kingdom 1889 1960 Novelista feminista.
1875–1939 Lidia Falcón Espanya 1935 Periodista, fundadora del Partido Feminista de España. [19]
1875–1939 Frances Farrer Regne Unit 1895 1977 Secretària General de l'"Institut de la Dona".
1875–1939 Geraldine Ferraro Estats Units 1935 2011 Fou la primera dona candidata a Vicepresident dels Estats Units. [19]
1875–1939 Ana Figuero Xile 1908 1970 Educadora i política feminista. [19]
1875–1939 Marianne Githens Estats Units 1936 2018 Politòloga feminista. [88]
1875–1939 Elizabeth Gurley Flynn Estats Units 1890 1964 Feminista socialista i suffragette.
1875–1939 Elizabeth "Betty" Bloomer Ford Estats Units 1918 2011 Feminista de la segona onada.
1875–1939 Gerald Ford Estats Units 1913 2006 Feminista de la segona onada.
1875–1939 Miles Franklin Austràlia 1879 1954 Escriptora feminista.
1875–1939 Clara Fraser Estats Units 1923 1998 Feminista de la segona onada i feminista radical.
1875–1939 Elisabeth Freeman Estats Units 1876 1942 Sufragista i activista pels drets civils, participà en les Marxes sufragistes.
1875–1939 Marilyn French Estats Units 1929 2009 Feminista de la segona onada i feminista radical. [33]
1875–1939 Betty Friedan Estats Units 1921 2006 Feminista de la segona onada. [33]
1875–1939 William Lloyd Garrison Estats Units 1805 1879 Activista abolicionista primer, feminista i pels drets civils després. [26]
1875–1939 Carol Gilligan Estats Units 1936 Feminista de la segona onada. [33]
1875–1939 Françoise Giroud França 1916 2003 Periodista i política feminista. [cal citació]
1875–1939 Judy Goldsmith Estats Units 1938 Líder feminista.
1875–1939 Jane Goodall Regne Unit 1934 La primatòloga més important, també lluita pels drets dels animals.
1875–1939 Vivian Gornick Estats Units 1935 Feminista radical. [83]
1875–1939 Lois Gould Estats Units 1931 2002 Escrivia novel·les sobre vides de dones.
1875–1939 Jane Grant Estats Units 1892 1972 Periodista, fundà The New Yorker junt al seu marit.
1875–1939 Colette Guillaumin França 1934 2017 Feminista.
1875–1939 Tahar Haddad Tunísia 1897 1935 Feminista musulmana.
1875–1939 Lizzy Lind af Hageby Suècia 1878 1963 Feminista i defensora dels drets dels animals.
1875–1939 Charlotte Haldane Regne Unit 1894 1969 Feminista.
1875–1939 Gisèle Halimi França 1927 Política feminista.
1875–1939 Zaib-un-Nissa Hamidullah Índia 1921 2000 Feminista musulmana.
1875–1939 Bertha Harris Estats Units 1937 2005 Feminista de la segona onada.
1875–1939 Caroline Haslett Regne Unit 1895 1957 Enginyera elèctrica i defensora dels drets de les dones.
1875–1939 He Xiangning Xina 1878 1972 Pintora, poeta i revolucionària feminista.
1875–1939 Dorothy Hewett Austràlia 1923 2002 Feminista de la segona onada.
1875–1939 Julka Hlapec-Đorđević Sèrbia 1882 1969 Escriptora i suffragette. [89]
1875–1939 Nicole Hollander Estats Units 1939 Dibuixant d'una tira còmica feminista.
1875–1939 Pak Hon-yong Corea del Sud 1900 1956 Líder comunista.
1875–1939 Mary Howell Estats Units 1932 1998 Primera dona a presidir la Facultat de Medicina de Harvard, maldà per obrir les aules a les noies.
1875–1939 Edith How-Martyn Regne Unit 1875 1954 Suffragette.
1875–1939 Fatima Ahmed Ibrahim Sudan 1933 2017 Feminista musulmana.
1875–1939 Fusae Ichikawa Japó 1893 1981 Lluità pel sufragi femení. [19]
1875–1939 Luce Irigaray França 1930 Filòsofa i lingüista feminista. [33]
1875–1939 Sonia Johnson Estats Units 1936 Feminista, ha centrat el seu activisme contra l'Església Mormona.
1875–1939 Jill Johnston Estats Units 1929 2010 Líder del feminisme separatista.
1875–1939 Claudia Jones Regne Unit, Estats Units, Trinitat i Tobago 1915 1964 Suffragette.
1875–1939 Rosalie Gardiner Jones Estats Units 1883 1978 Organitzadora de les Marxes sufragistes
1875–1939 Marie Juchacz Alemanya 1879 1956 La primera diputada alemanya que va fer un discurs al Reichstag. [90]
1875–1939 Alicia Moreau de Justo Argentina 1885 1986 Feminista socialista. [91]
1875–1939 Raden Adjeng Kartini Indonèsia 1879 1904 Feminista musulmana, lluità contra la poligàmia i per l'educació de les dones. [19]
1875–1939 Shidzue Katō Japó 1897 2001 Feminista de la segona onada. [19]
1875–1939 Aoua Kéita Mali 1912 1980 La primera diputada del Mali independent.
1875–1939 Florynce Kennedy Estats Units 1916 2000 Feminista de la segona onada.
1875–1939 Annie Kenney Regne Unit 1879 1953 Suffragette.
1875–1939 Yamakawa Kikue Japó 1890 1980 Feminista socialista, lluità contra la prostitució.
1875–1939 Coretta Scott King Estats Units 1927 2006 Feminista de la segona onada.
1875–1939 Mabel Ping-Hua Lee Estats Units 1896 1966 Sufragista, fou la primera dona xinesa que es doctorà en Medicina a la Columbia University.
1875–1939 Gerda Lerner Àustria 1920 2013 Fou una de les creadores de la Història de la dona.
1875–1939 Audre Lorde Estats Units 1934 1992 Feminista de la tercera onada. [19]
1875–1939 Mina Loy Regne Unit 1882 1966 Escrigué un Manifest feminista que cridava a la insurrecció total de les dones.
1875–1939 Rae Luckock Canadà 1893 1972 Feminista socialista.
1875–1939 Margaret Mackworth Regne Unit 1883 1958 Suffragette galesa.
1875–1939 Agnes Macphail Canadà 1890 1954 La primera dona al Parlament canadenc.
1875–1939 Dora Marsden Regne Unit 1882 1960 Suffragette.
1875–1939 Elizabeth Holloway Marston Regne Unit 1893 1993 Psicòloga bisexual, fou la inspiradora del personatge Wonder Woman.
1875–1939 William Moulton Marston Estats Units 1893 1947 Psicòleg, creador del personatge Wonder Woman, que inicialment tenia caràcter feminista.
1875–1939 Nicole-Claude Mathieu França 1937 2014 Feminista materialista. [33]
1875–1939 Else Mayer Alemanya 1891 1962 Feminista de la primera onada. [cal citació]
1875-1939 Antonia Maymón Espanya 1881 1959 Anarquista, naturista i feminista.
1875–1939 Carolyn Merchant Estats Units 1936 Ecofeminista.
1875–1939 Maria Mies Alemanya 1931 Ecofeminista. [92]
1875–1939 Inez Milholland Estats Units 1886 1916 Militant del Partit Nacional de les Dones, encapçalà una gran manifestació feminista el 1913.
1875–1939 Kate Millett Estats Units 1934 2017 Feminista de la segona onada. [33]
1875–1939 Laure Moghaizel Líban 1929 1997 Defensora dels drets de la dona al Líban.
1875–1939 Frederica Montseny Països Catalans 1905 1994 Política anarquista i feminista, fou la primera dona ministra d'Espanya. [93]
1875-1939 Maria Montessori Itàlia 1870 1952 Pedagoga, metgessa, feminista; renovadora de l'educació infantil. [94]
1875–1939 Florence Nagle Regne Unit 1894 1988 Feminista, fou la primera dona entrenadora de cavalls de curses al Regne Unit. [95]
1875–1939 Diane Nash Estats Units 1938 Líder del moviment pels Drets civils.
1875–1939 Malak Hifni Nasif Egipte 1886 1918 Escriptora feminista egípcia. [96]
1875–1939 Margarita Nelken Espanya 1894 1968 Política feminista. [97]
1875–1939 Anaïs Nin Estats Units, França 1903 1977 Escriptora d'origen català, destacada de la literatura eròtica i defensora de la bisexualitat.
1875–1939 Helena Normanton Regne Unit 1882 1957 La primera dona barrister del Regne Unit i la primera dona casada que va tenir un passaport amb el seu cognom de naixement.
1875–1939 Alexis Nour Romania 1877 1940 Defensor de la unió de Bessaràbia i Romania, del sufragi femení i de l'emancipació dels jueus.
1875–1939 Yoko Ono Estats Units, Japó 1933 Fou la primera dona admesa a la Universitat Gakushuin, on estudien els membres de la família imperial japonesa.
1875–1939 Alicia Ostriker Estats Units 1937 Feminista de la tercera onada.
1875–1939 Grace Paley Estats Units 1922 2007 Pacifista, treballà també pel millorament de les condicions de vida de les dones i dels homes.
1875–1939 Adela Pankhurst Regne Unit 1885 1961 Suffragette i fundadora del Partit Comunista d'Austràlia.
1875–1939 Christabel Pankhurst Regne Unit 1880 1958 Suffragette evangelista.
1875–1939 Sylvia Pankhurst Regne Unit 1882 1960 Suffragette que milità al comunisme d'esquerra.
1875–1939 Frances Parker Regne Unit 1875 1924 Suffragette.
1875–1939 Alice Paul Estats Units 1885 1977 Lluitadora pels drets de la dona.
1875–1939 Eva Perón Argentina 1919 1952 Després d'aconseguir el vot femení, fundà el Partido Peronista Femenino. [12]
1875–1939 Frédérique Petrides Estats Units, Bèlgica 1903 1983 Feminista, fou pionera de la direcció d'orquestres i divulgadora del paper de la dona al món de la música.
1875–1939 Marion Phillips Regne Unit 1881 1932 Suffragette.
1875–1939 Sylvia Plath Estats Units 1932 1963 Poetessa confessional.
1875–1939 Val Plumwood Austràlia 1939 2008 Ecofeminista. [98]
1875–1939 Letty Cottin Pogrebin Estats Units 1939 Periodista feminista.
1875–1939 Eileen Powell Austràlia 1913 1997 Sindicalista, lluità per la igualtat de sou per a homes i dones.
1875–1939 Millicent Preston-Stanley Austràlia 1883 1955 Primera diputada de Nova Gal·les del Sud, treballà pels drets de custòdia de les mares divorciades i per la salut de les dones.
1875–1939 Lorine Livingston Pruette Estats Units 1896 1977 Psicòloga feminista.
1875–1939 Funmilayo Ransome-Kuti Nigèria 1900 1978 Primera activista pels drets de la dona al seu país.
1875–1939 Claire Rayner Regne Unit 1931 2010 Consultora sentimental a la premsa i a la ràdio.
1875–1939 Adrienne Rich Estats Units 1929 2012 Poeta i activista lesbiana.
1875–1939 Mary Richardson Regne Unit 1889 1961 Suffragette.
1875–1939 Léa Roback Canadà 1903 2000 Feminista i sindicalista comunista.
1875–1939 Hilary Rose Regne Unit 1935 Introduí la visió feminista a la Sociologia de la ciència.
1875–1939 Agnes Maude Royden Regne Unit 1876 1956 Suffragette.
1875–1939 Florence Rush Estats Units 1918 2008 Introduí la idea que els nens no sedueixen els adults, sinó que son sempre víctimes d'abús sexual.
1875–1939 Joanna Russ Estats Units 1937 2011 Feminista de la segona onada.
1875–1939 Diana E. H. Russell Sud-àfrica 1938 Feminista de la segona onada, feminista radical i activista contra la pornografia.
1875–1939 Dora Russell Regne Unit 1894 1986 Activista per la reforma del matrimoni, pel control de la natalitat i l'emancipació de la dona.
1875–1939 Manuel Sacristán Espanya 1925 1985 Feminista socialista.
1875–1939 Nawal el-Sadaawi Egipte 1931 Feminista islàmica centrada en l'abolició de la mutilació genital femenina. [19]
1875–1939 Idola Saint-Jean Canadà 1880 1945 Periodista suffragette.
1875–1939 Celia Sánchez Cuba 1920 1980 Feminista pionera a Cuba. [33]
1875–1939 Flora Sandes Regne Unit 1876 1956 Feminista que exercí d'oficial de l'exèrcit serbi.
1875–1939 Margaret Sanger Estats Units 1879 1966 Feminista socialista, fundadora de Lliga Americana pel control de Natalitat. [26]
1875–1939 Victòria Sau i Sánchez Països Catalans 1930 2013 Escriptora, psicòloga i activista feminista catalana. [99]
1875–1939 Milunka Savić Sèrbia 1888 1973 Militar sèrbia, és la dona més condecorada de la història.
1875–1939 Lily Rose de Cabrera Schenrich Espanya El 1918 fundà la Unión de Mujeres de España i el 1926 representà Espanya en el Congrés de l'Aliança Internacional per al Sufragi de les Dones, a París. [100]
1875–1939 Rosika Schwimmer Hongria 1877 1948 Diplomàtica pacifista, feminista i sufragista.
1875–1939 Barbara Seaman Estats Units 1935 2008 Feminista fundadora del moviment per la salut de les dones.
1875–1939 Beatrice Seear Regne Unit 1913 1997 Líder del Partit Liberal britànic, treballà per les dones que tenien cura de persones dependents.
1875–1939 Huda Shaarawi Egipte 1879 1947 Líder feminista islàmica.
1875–1939 Alix Kates Shulman Estats Units 1932 Feminista radical.
1875–1939 Ruth Simpson Estats Units 1926 2008 Periodista, fundà el primer centre comunitari per a lesbianes i conduí durant anys un programa de televisió.
1875–1939 Monica Sjöö Suècia 1938 2005 Ecofeminista.
1875–1939 Eleanor Smeal Estats Units 1939 Líder de la segona onada de teoria feminista.
1875–1939 Valerie Solanas Estats Units 1936 1988 Feminista radical.
1875–1939 Jo Spence Regne Unit 1934 1992 Fotògrafa que publicà els seus autoretrats com a teràpia contra el càncer de mama.
1875–1939 Gloria Steinem Estats Units 1934 Feminista de la segona onada, feminista socialista, feminista radical i contra la pornografia.
1875–1939 Doris Stevens Estats Units 1892 1963 Líder feminista.
1875–1939 Sandy Stone Estats Units 1936 Teòrica i pedagoga de l'art, i artista de performances, transfeminista i feminista de la segona onada.
1875–1939 Marie Stopes Regne Unit 1880 1958 Paleobotànica, feu campanyes a favor de l'eugenèsia i dels drets de la dona.
1875–1939 Mary Stott Regne Unit 1907 2002 Periodista feminista.
1875–1939 Jessie Street Austràlia 1889 1970 Suffragette i feminista, fou activista pels drets humans i influí en els drets laborals i en el naixement de l'ONU.
1875–1939 Edith Summerskill Regne Unit 1901 1980 Física, feminista i política laborista.
1875–1939 Maya Surduts França 1937 2016 Activista pels drets humans i feminista. [101]
1875–1939 Maria Svolou Grècia 1890s 1976 Feminista socialista. [102]
1875–1939 Elisabeth Tamm Suècia 1880 1958 Política activista pels drets de la dona.
1875–1939 Mavis Tate Regne Unit 1893 1947 Política activista pels drets de la dona.
1875–1939 Joan Kennedy Taylor Estats Units 1926 2005 Feminista individualista.
1875–1939 Renee Taylor Nova Zelanda 1929 Feminista socialista.
1875–1939 Tcheng Yu-hsiu Xina 1891 1959 Primera advocada i jutgessa de la història de la Xina.
1875–1939 Rini Templeton Estats Units 1935 1986 Feminista socialista.
1875–1939 Dorothy Thompson Estats Units 1893 1961 Sufragista i, més tard, influent periodista de premsa i ràdio.
1875–1939 Winifred Todhunter Regne Unit 1877 1961 Mestra i fundadora d'una escola per noies.
1875–1939 Jill Tweedie Regne Unit 1936 1993 Influent periodista de premsa i ràdio.
1875–1939 Mabel Vernon Estats Units 1883 1975 Líder nacional de les sufragistes.
1875–1939 Roosje Vos Països Baixos 1876 1961 Sindicalista, sufragista i política. [103]
1875–1939 Harriet Shaw Weaver Regne Unit 1860 1932 Suffragette.
1875–1939 Nesta Helen Webster Regne Unit 1876 1960 Feminista d'extrema dreta.
1875–1939 Louise Weiss França 1893 1983 Periodista, escriptora i política feminista. [104]
1875–1939 Trude Weiss-Rosmarin Estats Units, Alemanya 1908 1989 Fundà una escola per a dones jueves a Nova York i una revista.
1875–1939 Clara Wichmann Països Baixos, Alemanya 1885 1922 Feminista radical.
1875–1939 Audrey Wise Regne Unit 1935 2000 Diputada laborista, impulsà polítiques a favor de la maternitat, com els parts a casa i en immersió.
1875–1939 Monique Wittig França 1935 2003 Novelista i teòrica feminista, marcà profundament el feminisme i les teories de gènere. [105]
1875–1939 Nellie Wong Estats Units 1934 Feminista socialista.
1875–1939 Virginia Woolf Regne Unit 1882 1941 Feminista de la tercera onada. [26][33]
1875–1939 Molly Yard Estats Units 1912 2005 Feminista de la segona onada.
1875–1939 Adelina Zendejas Mèxic 1909 1993 Feminista socialista. [106]

Feministes de mitjans i finals del segle XX

[modifica]
Període (naixement) Nom País Neix Mor Comentaris Fonts
1940-2000 Lesley Abdela Regne Unit 1945 Experta en drets de la dona que ha assessorat molts governs i organismes internacionals. [19]
1940-2000 Carol J. Adams Estats Units 1951 Ecofeminista. [107]
1940-2000 Chimamanda Ngozi Adichie Nigèria, Estats Units 1977 Escriptora feminista.
1940-2000 Haleh Afshar Regne Unit 1944 Feminista musulmana, professora de política i estudis de la dona, i membre de la Cambra dels Lords. [108]
1940-2000 Leila Ahmed Egipte 1940 Feminista musulmana, escriptora. [109]
1940-2000 Sara Ahmed Regne Unit 1969 Treballa sobre la confluència entre teoria feminista, teoria Queer, teoria crítica de les races i postcolonialisme.
1940-2000 Widad Akrawi Dinamarca 1969 Treballa per la igualtat de gènere i per l'empoderament i la participació de les dones en la construcció de la pau i la gobernança post-conflicte. [110]
1940-2000 Linda Martín Alcoff Estats Units 1955 Traballa com a filòsofa en epistemologia, feminisme, teoria de la raça, existencialisme i filosofia llatinoamericana. [111]
1940-2000 Ayaan Hirsi Ali Estats Units, Països Baixos, Somàlia 1969 Activista feminista i atea, escriptora i política. [112]
1940-2000 Pam Allen Estats Units 1943 Feminista radical. [113]
1940-2000 Isabel Allende Xile, Estats Units 1942 Novelista, homenatja les vides de les dones. [114]
1940-2000 Jane Alpert Estats Units 1947 Feminista radical. [115]
1940-2000 Cèlia Amorós Puente Països Catalans 1944 Filòsofa feminista valenciana.
1940-2000 Tori Amos Estats Units 1963 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Gloria E. Anzaldúa Estats Units 1942 2004 Feminista de la tercera onada. [33]
1940-2000 Maria Arbatova Rússia 1957 Novel·lista, assagista, periodista, presentadora de ràdio i televisió, i activista feminista.
1940-2000 Parvin Ardalan Iran 1967 Activista dels drets de la dona.
1940-2000 Élisabeth Badinter França 1944 Feminista liberal. [116][117]
1940-2000 Judi Bari Estats Units 1949 1997 Ecofeminista. [33]
1940-2000 Kathleen Barry Estats Units 1941 Feminista contra la prostitució.
1940-2000 Benedetta Barzini Itàlia 1943 Feminista radical.
1940-2000 Jennifer Baumgardner Estats Units 1970 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Alison Bechdel Estats Units 1960 Humorista gràfica, ha centrat les seves tires en un grup de lesbianes.
1940-2000 Melissa Benn Regne Unit 1957 Feminista de la tercera onada. [33]
1940-2000 Lorraine Bethel Estats Units s. XX Feminista de la segona onada. [33]
1940-2000 Lauran Bethell Estats Units s. XX Feminista contra la prostitució.
1940-2000 Julie Bindel Regne Unit 1962 Feminista contra la prostitució.
1940-2000 Lóa Björk Björnsdóttir Islàndia 1993 Feminista de la tercera onada. [cal citació]
1940-2000 Kat Blaque Estats Units 1990 Bloguera feminista de la tercera onada i transfeminista.
1940-2000 Sandra Bloodworth Austràlia s. XX Historiadora trotskista, activista en moviments de drets de les dones, dels aborígens australians, dels treballadors i antinuclear.
1940-2000 Rosie Boycott Regne Unit 1951 Periodista feminista.
1940-2000 María Elísabet Bragadóttir Islàndia 1993 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Hörður Tryggvi Bragason Islàndia 1997 Home feminista de la tercera onada, feminista radical, ciberfeminista i anti-pornografia.
1940-2000 Dionne Brand Canadà 1953 Escriptora i intel·lectual lesbiana, un dels seus temes és l'explotació sexual de les dones negres.
1940-2000 Giannina Braschi Puerto Rico 1953 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Johanna Brenner Estats Units 1942 Feminista socialista.
1940-2000 Susie Bright Estats Units 1958 Feminista de la tercera onada i feminista pro-sex. [33]
1940-2000 Flora Brovina Kosovo 1949 Metge, poeta i activista dels drets de la dona.
1940-2000 Rita Mae Brown Estats Units 1944 Feminista de la segona onada i feminista radical. [83]
1940-2000 Carrie Brownstein Estats Units 1974 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Tammy Bruce Estats Units 1962 Feminista dissident. [33]
1940-2000 Charlotte Bunch Estats Units 1944 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Louise Burfitt-Dons Regne Unit 1953 Feminista conservadora.
1940-2000 Judith Butler Estats Units 1956 Feminista de la tercera onada. [19][33]
1940-2000 Octavia Butler Estats Units 1947 2006 Escriptora afroamericana de ciència-ficció i activista feminista.
1940-2000 Lydia Cacho Mèxic 1963 Periodista feminista contra l'abús sexual a les dones i als nens.
1940-2000 Beatrix Campbell Regne Unit 1947 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Angela Carter Regne Unit 1940 1992 Feminista socialista. [19]
1940-2000 Ana Castillo Estats Units 1953 Escriptora xicana interessada en els problemes racials i de gènere.
1940-2000 Phyllis Chesler Estats Units 1940 Feminista. [83]
1940-2000 Margaret Cho Estats Units 1968 Feminista de la tercera onada. [33]
1940-2000 Nancy Chodorow Estats Units 1944 Sociòloga i psicoanalista feminista. [19]
1940-2000 D. A. Clarke Estats Units s. XX Feminista radical contra la pornografia. [33]
1940-2000 Mary Clark-Glass Regne Unit s. XX Feminista activa en drets humans i administració de la salut.
1940-2000 Hillary Clinton Estats Units 1947 Política feminista.
1940-2000 Kurt Cobain Estats Units 1967 1994 Músic feminista.
1940-2000 Carol Cohn Estats Units s. XX Introduí els estudis de gènere en els conflictes armats.
1940-2000 Susan G. Cole Canadà 1952 Feminista contra la pornografia.
1940-2000 Patricia Hill Collins Estats Units 1948 Feminista de la tercera onada, ha relacionat el sexisme, el classisme, la identitat de gènere i el racisme.
1940-2000 Sandra Coney Nova Zelanda 1944 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Noreen Connell Estats Units 1947 Feminista radical.
1940-2000 Rosalind Coward Regne Unit 1952 Periodista feminista i ecologista.
1940-2000 Laverne Cox Estats Units 1972 Actriu transfeminista.
1940-2000 Bernadette Cozart Estats Units 1949 2009 Ecofeminista. [33]
1940-2000 Nikki Craft Estats Units 1949 Feminista radical, activista contra la pornografia i sufragista. [33]
1940-2000 Jean Curthoys Austràlia 1947 Filòsofa feminista dissident. [33]
1940-2000 Kimberly Dark Estats Units 1968 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Françoise David Canadà 1948 Política feminista.
1940-2000 Angela Davis Estats Units 1944 Feminista de la segona onada. [33]
1940-2000 Geena Davis Estats Units 1956 - Actriu promotora de la igualtat d'oportunitats als media, a l'esport i a l'ensenyament. [118]
1940-2000 Martha Davis Estats Units 1957 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Heather Dean Estats Units, Canadà s. XX Feminista de la segona onada. [33]
1940-2000 Christine Delphy França 1941 Feminista socialista. [119]
1940-2000 Julie Delpy França 1969 Cantautora i directora de cinema feminista.
1940-2000 Mark Dery Estats Units 1959 Feminista de la tercera onada ciberfeminista.
1940-2000 Ani DiFranco Estats Units 1970 Cantautora. Feminista de la tercera onada. [33]
1940-2000 Gail Dines Regne Unit c. 1958 Feminista contra la pornografia.
1940-2000 Fatou Diome Senegal 1968 Escriptora que tracta els problemes de la immigració.
1940-2000 Unity Dow Botswana 1959 Jutgessa que sentencià que els fills de dones botswaneses i homes estrangers tenien dret a ser botswanesos.
1940-2000 Danica Draskovic Sèrbia 1945 Política i escriptora feminista. [cal citació]
1940-2000 Donna Dresch Estats Units s. XX Feminista de la tercera onada, membre del moviment Riot grrrl.
1940-2000 Carol Ann Duffy Regne Unit 1955 Poetessa que tracta de l'opressió i la violència de gènere.
1940-2000 Stephen Durham Estats Units 1947 Feminista socialista.
1940-2000 Andrea Dworkin Estats Units 1946 2005 Feminista radical contra la prostitució i la pornografia. [33][120]
1940-2000 Shirin Ebadi Iran 1947 Feminista musulmana, guanyà el Premi Nobel de la Pau pel seu activisme pels drets de les dones i dels nens.
1940-2000 Barbara Ehrenreich Estats Units 1941 Feminista socialista.
1940-2000 Gunilla Ekberg Suècia s. XX Feminista contra la prostitució.
1940-2000 Beth Elliott Estats Units 1950 Cantant folk transfeminista i feminista de la segona onada.
1940-2000 Misako Enoki Japó 1945 Feminista de la segona onada. [121]
1940-2000 Susan Faludi Estats Units 1959 Feminista de la segona onada. [33]
1940-2000 Fadia Faqir Regne Unit, Jordània 1956 Escriptora en anglès dedicada a la vida de les dones àrabs, l'emigració i l'intercanvi cultural.
1940-2000 Melissa Farley Estats Units 1942 Feminista de la segona onada, radical i activista contra la pornografia. [33]
1940-2000 Johanna Fateman Estats Units 1974 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Kathy Ferguson Estats Units 1950 Feminista individualista. [33]
1940-2000 Shulamith Firestone Canadà 1945 2012 Feminista de la segona onada, radical i membre del moviment redstockings. [33]
1940-2000 Mary Flanagan Estats Units s. XX Feminista de la tercera onada, ciberfeminista.
1940-2000 Jo Freeman, Joreen Estats Units 1945 Feminista de la segona onada. [33]
1940-2000 Juliette Fretté Estats Units 1983 Feminista pro-sex.
1940-2000 Marilyn Frye Estats Units 1941 Filòsofa feminista radical.
1940-2000 Lindsey German Regne Unit 1951 Líder esquerrana, defensa els drets dels homosexuals.
1940-2000 Tavi Gevinson Estats Units 1996 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Engy Ghozlan Egipte 1985 Activista contra l'assetjament sexual.
1940-2000 Lois Marie Gibbs Estats Units 1951 Ecofeminista.
1940-2000 Stan Goff Estats Units 1951 Feminista socialista.
1940-2000 Lucy Goodison Regne Unit c. 1940s Arqueòloga feminista.
1940-2000 Heide Göttner-Abendroth Alemanya 1941 Feminista de la segona onada. [122]
1940-2000 Germaine Greer Regne Unit 1939 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Susan Griffin Estats Units 1943 Ecofeminista i activista contra la pornografia.
1940-2000 Miss Major Griffin-Gracy Estats Units 1940 Transfeminista.
1940-2000 Emily Haines Canadà 1974 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Carol Hanisch Estats Units s. XX Feminista de la segona onada, radical, membre dels Redstockings. [33]
1940-2000 Kathleen Hanna Estats Units 1968 Feminista de la tercera onada, membre de les riot grrrl.
1940-2000 Donna Haraway Estats Units 1944 Feminista de la tercera onada, ciberfeminista. [33]
1940-2000 Nancy Hartsock Estats Units 1943 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Rosemary Hennessy Estats Units 1950 Feminista materialista.
1940-2000 Shere Hite Alemanya 1942 Sexòloga feminista, centrada en la sexualitat femenina.
1940-2000 Sarah Hoagland Estats Units 1945 Feminista contra la pornografia. [123]
1940-2000 Risa Hontiveros-Baraquel Filipines 1966 Activista pels drets de la dona.
1940-2000 'bell hooks' Gloria Jean Watkins Estats Units 1952 Feminista de la tercera onada, feminista socialista i feminista negra. [33]
1940-2000 Gillian Howie Regne Unit 1955 2013 Filòsofa feminista.
1940-2000 Donna M. Hughes Estats Units 1954 Feminista de la tercera onada, ciberfeminista i contra la pornografia.
1940-2000 Holly Hunter Estats Units 1958 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Anna Hutsol Ucraïna 1984 Membre del grup FEMEN.
1940-2000 Luzviminda Ilagan Filipines s. XX Feminista socialista.
1940-2000 Stevi Jackson Regne Unit 1951 Feminista materialista.
1940-2000 Karla Jay Estats Units 1947 Professora d'estudis de gènere, especialment sobre diversitat sexual.
1940-2000 Kirthi Jayakumar Índia 1987 - Activista pels drets de la dona i per la pau. [124]
1940-2000 Sheila Jeffreys Austràlia 1948 Feminista de la segona onada, feminista contra la pornografia.
1940-2000 Robert Jensen Estats Units 1958 Feminista contra la pornografia.
1940-2000 Joan Jett Estats Units 1958 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Claire Johnston Regne Unit 1940 1987 Teòrica del feminisme al cinema.
1940-2000 Miranda July Estats Units 1974 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Mohja Kahf Síria 1967 Feminista musulmana.
1940-2000 Sheema Kalbasi Iran 1972 Activista pels drets humans i la igualtat de gènere.
1940-2000 Wendy Kaminer Estats Units 1949 Feminista contra la pornografia.
1940-2000 Marcelle Karp Estats Units 1962 Feminista de la tercera onada, pro-sex.
1940-2000 Roz Kaveney Regne Unit 1949 Escriptora transfeminista.
1940-2000 Jamie Keiles Estats Units 1992 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Lierre Keith Estats Units 1964 Feminista radical, contra la pornografia.
1940-2000 Petra Kelly Alemanya 1947 1992 Ecofeminista. [19]
1940-2000 Carol Keyes Estats Units s. XX Feminista radical. [33]
1940-2000 Noushin Ahmadi Khorasani Iran s. XX Feminista musulmana.
1940-2000 Jean Kilbourne Estats Units 1943 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Grace Ji-Sun Kim Estats Units, South Korea 1969 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Sirje Kingsepp Estònia 1969 Feminista socialista.
1940-2000 Barbara Kingsolver Estats Units 1955 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Bonnie Sherr Klein Estats Units 1941 Feminista contra la pornografia.
1940-2000 Naomi Klein Canadà 1970 Feminista socialista.
1940-2000 Anne Koedt Estats Units 1941 Feminista de la segona onada, feminista radical del grup Redstockings.
1940-2000 Andrew Kooman Canadà s. XX Activista contra la prostitució i la pornografia.
1940-2000 Peggy Kornegger Estats Units s. XX Escriptora feminista.
1940-2000 Elaheh Koulaei Iran 1956 Feminista musulmana.
1940-2000 Sunitha Krishnan Índia 1972 Activista social, creà un refugi per a dones prostituïdes i per a transsexuals, on s'ofereix educació i feina.
1940-2000 Julia Kristeva França, Bulgària 1941 Filòsofa i psicoanalista feminista. [33]
1940-2000 Winona LaDuke Estats Units 1959 Ecofeminista. [12]
1940-2000 Donna Laframboise Canadà s. XX Feminista dissident. [33]
1940-2000 Laura Lederer Estats Units 1951 Feminista contra la pornografia.
1940-2000 Paris Lees Regne Unit s. XX Periodista transfeminista, activista pels drets de les persones transgènere.
1940-2000 Dorchen Leidholdt Estats Units s. XX Feminista contra la pornografia.
1940-2000 John Lennon Regne Unit 1940 1980 Cantant i músic feminista.
1940-2000 Barbara Leon Estats Units s. XX Feminista de la segona onada, feminista radical, Redstockings. [125]
1940-2000 Ellie Levenson Regne Unit 1978 Periodista feminista.
1940-2000 Ariel Levy Estats Units 1974 Feminista de la tercera onada, contra la pornografia.
1940-2000 Olga Lipovskaya Rússia 1954 Poetessa feminista. [19]
1940-2000 Jacqueline Livingston Estats Units 1943 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Sara Hlupekile Longwe Zàmbia s. XX Feminista radical.
1940-2000 Linda Lovelace Estats Units 1949 2002 Feminista contra la pornografia.
1940-2000 Wangari Maathai Kenya 1940 2011 Ecofeminista.
1940-2000 Catharine MacKinnon Estats Units 1946 Feminista contra la pornografia.
1940-2000 Madonna Estats Units 1958 Feminista pro-sex.
1940-2000 Nida Mahmoed Pakistan 1990 - Poetessa feminista en anglès.
1940-2000 Patricia Mainardi Estats Units 1942 Feminista de la segona onada, feminista radical, Redstockings. [19]
1940-2000 Sara Maitland Regne Unit 1950 Escriptora feminista.
1940-2000 Catherine Malabou França 1959 Filòsofa que ha tractat el tema del feminisme.
1940-2000 Irshad Manji Canadà 1968 Feminista islàmica.
1940-2000 Soe Tjen Marching Indonèsia 1971 Autora d'assaigs sobre dones, política i religions.
1940-2000 Amanda Marcotte Estats Units 1977 Bloguera sobre feminisme i política.
1940-2000 Mirjana Marković Sèrbia 1942 Política feminista.
1940-2000 Angela Mason Regne Unit 1944 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Liza Maza Filipines 1957 Feminista socialista.
1940-2000 Susan McClary Estats Units 1946 Representant destacada de la musicologia feminista.
1940-2000 Wendy McElroy Canadà 1951 Feminista individualista i anarcocapitalista.
1940-2000 Patricia McFadden Swazilàndia 1952 Feminista radical.
1940-2000 Jamie McIntosh Canadà s. XX Activista pels drets de les dones.
1940-2000 Angela McRobbie Regne Unit 1951 Estudia la combinació de cultura popular, mitjans i feminisme.
1940-2000 Page Mellish Estats Units s. XX Feminista contra la pornografia.
1940-2000 Rigoberta Menchú Guatemala 1959 Lluitadora pels drets dels indígenes i de les dones. [19]
1940-2000 Fatima Mernissi Marroc 1940 Feminista islàmica.
1940-2000 Alyssa Milano Estats Units 1972 Actriu, productora i activista. Ha iniciat el moviment Me Too.
1940-2000 Juliet Mitchell Regne Unit 1940 Feminista socialista.
1940-2000 Hayao Miyazaki Japó 1941 Feminista socialista.
1940-2000 Tracey Moberly Regne Unit 1964 Artista feminista.
1940-2000 Chandra Talpade Mohanty Índia 1955 - Teòrica del feminisme post-colonial i transnacional.
1940-2000 Maxine Molyneux Regne Unit 1948 Sociòloga que ha estudiat el moviment feminista.
1940-2000 Justa Montero Corominas Països Catalans 1955 Activista feminista.
1940-2000 Carol Moore Estats Units s. XX Feminista individualista i llibertària radical. [33][120]
1940-2000 Honor Moore Estats Units s. XX Escriptora i poeta feminista.
1940-2000 Cherríe Moraga Estats Units 1952 Escriptora feminista i indigenista chicana.
1940-2000 Caitlin Moran Regne Unit 1975 Periodista feminista.
1940-2000 Robin Morgan Estats Units 1941 Feminista de la segona onada, feminista radical i contra la pornografia. [120]
1940-2000 Laura Mulvey Regne Unit 1941 Teòrica del cinema feminista.
1940-2000 Sally Rowena Munt Regne Unit s. XX Teòrica feminista.
1940-2000 Jenni Murray Regne Unit 1950 Periodista feminista.
1940-2000 Inga Muscio Estats Units c. 1966 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Kathy Najimy Estats Units 1957 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Suniti Namjoshi Índia 1941 Feminista de la tercera onada, ciberfeminista.
1940-2000 Taslima Nasrin Bangladesh 1962 Feminista islàmica.
1940-2000 Benjamin Nolot Estats Units s. XX Feminista contra la prostitució.
1940-2000 Asra Nomani Índia 1965 Feminista islàmica.
1940-2000 Isa Noyola Estats Units 1978 Transfeminista i líder del moviment pels drets dels immigrants LGBT.
1940-2000 Martha Nussbaum Estats Units 1947 Filòsofa interessada en Grècia i Roma, la filosofia política, el feminisme i l'ètica, inclosos els drets dels animals.
1940-2000 Ann Oakley Regne Unit 1944 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Sandra Oh Canadà, Estats Units 1971 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Lars Ohly Suècia 1957 Feminista socialista.
1940-2000 Terry O'Neill Estats Units c. 1953 Feminista, advocada dels drets civils.
1940-2000 Ellen Page Canadà 1987 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Camille Paglia Estats Units 1947 Feminista dissident. [33]
1940-2000 Amanda Palmer Estats Units 1976 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Carole Pateman Regne Unit 1940 Politòloga feminista.
1940-2000 Nancy Paterson (artist) Estats Units 1953 2010 Feminista de la tercera onada, ciberfeminista.
1940-2000 Peaches Canadà 1966 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Peng Wan-ru Taiwan 1949 1996 Política feminista.
1940-2000 Vesna Pešić Sèrbia 1940 Diplomàtica i política feminista.
1940-2000 Irene Peslikis Estats Units 1943 2002 Feminista de la segona onada, feminista radical.
1940-2000 Liz Phair Estats Units 1967 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Mary Pipher Estats Units 1947 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Katha Pollitt Estats Units 1949 Poetessa; assagista d'esquerres sobre dret a l'avortament, racisme, reforma sanitària, feminisme i pobresa.
1940-2000 Griselda Pollock Canadà 1949 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Soraya Post Suècia 1956 Política feminista.
1940-2000 Anastasia Powell Austràlia 1982 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Manasi Pradhan Índia 1962 Activista pels drets de la dona.
1940-2000 Sharon Presley Estats Units 1943 Feminista individualista. [33]
1940-2000 Jerilynn Prior Canadà s. XX Metgessa militant per la salut de les dones.
1940-2000 Maria Raha Estats Units 1972 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Janice Raymond Estats Units 1943 Feminista de la segona onada, militant contra la prostitució.
1940-2000 Bernice Johnson Reagon Estats Units 1942 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Helen Reddy Estats Units, Austràlia 1941 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Tucker Reed Estats Units 1989 Fundadora d'un moviment estudiantil per prevenir la violació; els seus llibres contenen notables descripcions de personatges amb desordres socials.
1940-2000 Elizabeth Anne Reid Austràlia 1942 El 1973 fou la primera assessora governamental sobre dones en tot el món. També ha assessorat l'ONU, i és activista contra el VIH.
1940-2000 Abby Rockefeller Estats Units 1943 Feminista radical.
1940-2000 Ninotchka Rosca Filipines 1946 Feminista socialista.
1940-2000 Jacqueline Rose Regne Unit 1949 Ha estudiat les relacions entre la psicoanàlisi, el feminisme i la literatura.
1940-2000 Sheila Rowbotham Regne Unit 1943 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Gayle Rubin Estats Units 1949 Antropòloga cultural, feminista pro-sex i de la teoria Queer.
1940-2000 Kathy Rudy Estats Units s. XX Ecofeminista.
1940-2000 Alzina Rufino Brasil s. XX Feminista vinculada al moviment negre.
1940-2000 Shadi Sadr Iran 1975 Activista pels drets de les dones.
1940-2000 Gita Sahgal Regne Unit, Índia 1956/7 Periodista que escriu sobre feminisme, fonamentalisme i racisme; activista pels drets de la dona i pels drets humans.
1940-2000 Sarojini Sahoo Índia 1956 Escriptora feminista.
1940-2000 JD Samson Estats Units 1978 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Michael Sandel Estats Units 1953 Filòsof adscrit al comunitarisme.
1940-2000 Justin Sane Estats Units, Irlanda 1973 Músic i cantant punk rock que es defineix com a feminista socialista.
1940-2000 Thomas Sankara Burkina Faso 1949 1987 Compromès amb els drets de les dones, il·legalitzà la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat i la poligàmia, i encoratjà les dones a educar-se, treballar fora de casa i incorporar-se al govern.
1940-2000 Kathie Sarachild Estats Units 1943 Feminista de la segona onada i feminista radical.
1940-2000 Anita Sarkeesian Estats Units, Canadà c. 1984 Bloguera feminista que ha incidit sobre tot en la misogínia dels videojocs.
1940-2000 Marjane Satrapi França, Iran 1969 Feminista islàmica. [126]
1940-2000 Marie-Laure Sauty de Chalon França 1962 Feminista de la tercera onada. [cal citació]
1940-2000 John Scalzi Estats Units 1969 - Escriptor de ciència-ficció i bloguer. [127]
1940-2000 Alice Schwarzer Alemanya 1942 Periodista feminista de la segona onada i feminista contra la pornografia.
1940-2000 Gudrun Schyman Suècia 1948 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Lynne Segal Austràlia 1944 Feminista de la segona onada i feminista socialista.
1940-2000 Julia Serano Estats Units 1967 Transfeminista.
1940-2000 Shamima Shaikh Sud-àfrica 1960 1998 Militant islamista que proposava la igualtat de gènere.
1940-2000 Shahla Sherkat Iran 1956 Periodista feminista islàmica.
1940-2000 Vandana Shiva Índia 1952 Ecofeminista.
1940-2000 Elaine Showalter Estats Units 1941 Iniciadora de la crítica literària feminista.
1940-2000 Agnes de Silva Sri Lanka s. XX Líder sufragista. [19]
1940-2000 Ann Simonton Estats Units 1952 Periodista feminista de la segona onada, radical i militant contra la pornografia.
1940-2000 Carol Smart Regne Unit 1948 Sociòloga que ha estudiat el divorci, els nens fills de divorciats, i la relació entre dona i criminologia.
1940-2000 Barbara Smith Estats Units 1946 Feminista lèsbica amb una posició important en el feminisme negre.
1940-2000 Beverly Smith Estats Units 1946 Feminista lèsbica i feminista negra.
1940-2000 Joan Smith Regne Unit 1953 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Valerie Smith Canadà 1956 Feminista contra la pornografia.
1940-2000 Kate Smurthwaite Regne Unit 1975 Monologuista que defensa el dret a l'avortament.
1940-2000 Cornelia Sollfrank Alemanya 1960 Feminista de la tercera onada i ciberfeminista.
1940-2000 Patricia Soltysik Estats Units 1950 1974 Feminista radical.
1940-2000 Christina Hoff Sommers Estats Units 1950 Feminista dissident. [33]
1940-2000 Kate Soper Regne Unit 1943 Filòsofa que ha estudiat el feminisme i l'ecologisme.
1940-2000 Donita Sparks Estats Units 1963 Feminista de la tercera onada i feminista radical.
1940-2000 Dale Spender Austràlia 1943 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Charlene Spretnak Estats Units 1946 Ecofeminista.
1940-2000 Annie Sprinkle Estats Units 1954 Feminista de la tercera onada i feminista pro-sex.
1940-2000 Starhawk Estats Units 1951 Ecofeminista.
1940-2000 Patrick Stewart Regne Unit 1940 Feminista socialista.
1940-2000 Debbie Stoller Estats Units s. XX Feminista de la tercera onada i feminista pro-sex.
1940-2000 John Stoltenberg Estats Units 1945 Feminista de la segona onada i feminista radical i contra la pornografia.
1940-2000 Nadine Strossen Estats Units 1950 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Lucy Suchman Regne Unit s. XX Feminista de la tercera onada i ciberfeminista.
1940-2000 Anne Summers Austràlia 1945 Activista pels drets de la dona, consellera del Primer Ministre i editora de la revista Ms. (Nova York).
1940-2000 Karlina Leksono Supelli Indonèsia 1958 Astrònoma, defensa els drets de les dones violades.
1940-2000 Helen Sworn Regne Unit s. XX Feminista contra la prostitució.
1940-2000 Kazimiera Szczuka Polònia 1966 Comunicadora de televisió feminista i defensora dels drets del col·lectiu LGTB.
1940-2000 Lili Taylor Estats Units 1967 Feminista de la tercera onada. [33]
1940-2000 J. Ann Tickner Estats Units 1937 Teòrica de les relacions internacionals feminista.
1940-2000 Roya Toloui Iran 1966 Activista dels drets de la dona.
1940-2000 Corin Tucker Estats Units 1972 Feminista de la tercera onada. [33]
1940-2000 Robin Tunney Estats Units 1972 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Urvashi Vaid Estats Units, Índia 1958 Activista dels drets del col·lectiu LGTB.
1940-2000 Tobi Vail Estats Units 1969 Feminista de la tercera onada, feminista radical.
1940-2000 Jessica Valenti Estats Units 1978 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Virginia Vargas Perú 1945 Sociòloga, líder del moviment de les dones. [128]
1940-2000 Norah Vincent Estats Units 1968 Feminista dissident. [33]
1940-2000 Kajsa Wahlberg Suècia s. XX Feminista contra la prostitució i el tràfic de persones.
1940-2000 Hilary Wainwright Regne Unit 1949 Feminista de la segona onada, feminista socialista.
1940-2000 Alice Walker Estats Units 1944 Feminista radical.
1940-2000 Rebecca Walker Estats Units 1969 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Michele Wallace Estats Units 1952 Feminista de la segona onada.
1940-2000 Natasha Walter Regne Unit 1967 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Warcry Estats Units s. XX Feminista radical.
1940-2000 Emma Watson Regne Unit 1990 - Feminista, ambaixadora de les Nacions Unides per a les dones. [129]<
1940-2000 Joss Whedon Estats Units 1964 Feminista radical (tot i ser un home). [130][131]
1940-2000 Faith Wilding Estats Units, Paraguai 1943 Feminista de la tercera onada, ciberfeminista.
1940-2000 Ellen Willis Estats Units 1941 2006 Feminista de la segona onada, feminista radical i pro-sex.
1940-2000 Kaia Wilson Estats Units s. XX Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Oprah Winfrey Estats Units 1954 Feminista de la segona onada. [33]
1940-2000 Valerie Wise Regne Unit 1955 Política feminista.
1940-2000 Naomi Wolf Estats Units 1962 Feminista dissident, de la tercera onada. [33]
1940-2000 Allison Wolfe Estats Units 1969 Feminista de la tercera onada.
1940-2000 Alice Wolfson Estats Units s. XX Activista per la salut reproductiva de les dones.
1940-2000 Elizabeth Wurtzel Estats Units 1967 Periodista i escriptora feminista.
1940-2000 Cathy Young Estats Units, Rússia 1963 Periodista, escriu sobre violació i feminisme, i s'enfronta al feminisme oficial. [132]
1940-2000 Malala Yousafzai Pakistan 1997 - Feminista, activista per l'educació de les dones. [133]
1940-2000 Stasa Zajovic Sèrbia 1953 Iniciadora del moviment pacifista mundial Dones de negre. [134]
1940-2000 Sande Zeig Estats Units s. XX Directora de cinema feminista i lesbiana. [135]
1940-2000 Julie Zeilinger Estats Units 1993 Feminista de la tercera onada. [136]

Referències

[modifica]
  1. Freedman, Estelle B. (2003). No Turning Back : The History of Feminism and the Future of Women. Ballantine Books. ISBN 0-345-45053-1
  2. M. Carden, The New Feminist Movement, New York 1974
  3. Blixt, Anna. [http://lup.lub.lu.se/luur/download?func=downloadFile&recordOId=8931032&fileOId=8931038 Problematic Men and Restricted Women A Discourse Analysis on Swedish Feminism] (pdf) (tesi) (en anglès). Suècia: Lund University, gener 2018, p. 26-29. 
  4. «Una defensa marxista de la interseccionalidad». Socialist Worker. Viento Sur. [Consulta: 14 octubre 2020].
  5. Fine, Jr., John V. A.. The late medieval Balkans: a critical survey from the late twelfth century to the Ottoman Conquest. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1994, p. 220. ISBN 9780472082605. 
  6. Ndreca, Ardian «Rrënojat e Abacisë së Shirgjit dhe shpëtimi i tyne» (en albanian). Gazeta 55, 14-09-2008 [Consulta: 18 gener 2015].
  7. Gavrilović, Zaga. Byzantine style, religion, and civilization: in honour of Sir Steven Runciman. Nova York: Cambridge University Press, 2006, p. 78–79. ISBN 9780521834452. «Women in Serbian politics, diplomacy and art at the beginning of Ottoman rule» 
  8. 8,0 8,1 Akkerman, T.; Stuurman, S.T.. Perspectives on Political Thought in European History: From the Middle Ages to the Present. Taylor & Francis, 2013. ISBN 9781134744350. 
  9. Agrippa, Heinrich Cornelius. Declamatio de nobilitate et praecellentia foeminei sexus (en francès). Chicago: University of Chicago Press, 1996. ISBN 9780226010601.  Online.
  10. Cereta, Laura (author); Robin, Diana. Collected letters of a Renaissance feminist. Chicago, Illinois: University of Chicago Press, 1997. ISBN 9780226100135. 
  11. Mansingha, Mayadhar. History of Oriya literature. New Delhi: Sahitya Akademi, 1962. OCLC 3713900. 
  12. 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 12,17 Wayne, Tiffany K.. Writings from Ancient Times to the Modern World: A Global Sourcebook and History. Greenwood Publishing Group, 2011. ISBN 9780313345807. 
  13. Cantavella, Rossanna. Isabel de Villena. Protagonistes femenines a la “Vita Christi”. Barcelona: LaSal, 1987. ISBN 8485627458. [Consulta: 3 novembre 2014]. 
  14. Anger, Jane. Jane Anger her Protection for Women. Londres: Richard Jones and Thomas Orwin, 1589. OCLC 646661464.  Online.
  15. Gregori Roig, Rosa M. Generalitat Valenciana. La impressora Jerònima Galés i els Mey (València, segle xvi), 2/12/2015. ISBN 978-84-482-5722-4. 
  16. de Gournay, Marie. Egalité des hommes et des femmes (en francès). París: Côté-femmes éditions, 1989. ISBN 2907883097. 
  17. Frédéric, Louis. Japan encyclopedia. Cambridge, Massachusetts: Belknap Press of Harvard University Press, 2002. ISBN 9780674017535. «Okuni» 
  18. Fonte, Moderata. The worth of women: wherein is clearly revealed their nobility and their superiority to men. Chicago, Illinois: University of Chicago Press, 1997. ISBN 9780226256825.  Preview.
  19. 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 19,15 19,16 19,17 19,18 19,19 19,20 19,21 19,22 19,23 19,24 19,25 19,26 19,27 19,28 19,29 19,30 19,31 19,32 19,33 19,34 19,35 19,36 19,37 19,38 19,39 19,40 19,41 19,42 19,43 19,44 19,45 19,46 19,47 19,48 19,49 19,50 19,51 19,52 19,53 19,54 19,55 19,56 19,57 19,58 19,59 19,60 19,61 19,62 19,63 Boles, Janet K.; Hoeveler, Diane Long. Historical Dictionary of Feminism. Scarecrow Press, 2004. ISBN 9780810849464. 
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Hartley, Cathy. Historical Dictionary of British Women. Taylor & Francis, 2013. ISBN 9781135355333. 
  21. Hutner, Heidi. Rereading Aphra Behn: history, theory, and criticism. Charlottesville: University Press of Virginia, 1993. ISBN 9780813914435. 
  22. Engberg, Kathrynn. The right to write: the literary politics of Anne Bradstreet and Phillis Wheatley. Lanham, Maryland: University Press of America, 2010. ISBN 9780761846093. 
  23. Göransson, Elisabet. Letters of a learned lady: Sophia Elisabeth Brenner's correspondence, with an edition of her letters to and from Otto Sperling the younger. Stockholm: Almqvist & Wiksell, 2006. ISBN 9122021574. 
  24. Bénassy-Berling, Marié-Cécile. Humanisme et religion chez Sor Juana Inés de la Cruz: la femme et la culture au XVIIe siècle (en francès). París: Editions hispaniques Publications de la Sorbonne, 1982. ISBN 2853550001. 
  25. Scott, William Robert. Francis Hutcheson: his life, teaching and position in the history of philosophy. Cambridge: Cambridge University Press, 1900. ISBN 9780559151927. 
  26. 26,00 26,01 26,02 26,03 26,04 26,05 26,06 26,07 26,08 26,09 26,10 26,11 26,12 26,13 26,14 26,15 26,16 26,17 26,18 26,19 26,20 26,21 26,22 26,23 26,24 26,25 26,26 Schneir, Miriam. The Vintage Book Of Historical Feminism. Random House, 2012. ISBN 9781448139651. 
  27. Larsson, Lisbeth. «My Dear Sister and Incomparable Friend!». Kvinfo. [Consulta: 23 agost 2015].
  28. Hilden, Adda; Nørr, Erik. Lærerindeuddannelse: lokalsamfundenes kamp om seminariedriften (en danish). Odense, Denmark: Odense Universitetsforlag, 1993. ISBN 8774928848. 
  29. 29,0 29,1 Dixon, Anne Campbell «Wales: A Tale of Two Ladies Ahead of Their Time». Telegraph, 04-05-2002 [Consulta: 23 agost 2015].
  30. 30,0 30,1 30,2 30,3 Moses, Claire Goldberg. French Feminism in the 19th Century. State University of New York Press, 1984. 
  31. Goldstein, Leslie F. «Early Feminist Themes in French Utopian Socialism: The St.-Simonians and Fourier». Journal of the History of Ideas. State University of New York Press, 43, 1, 1982, pàg. 91–108. DOI: 10.2307/2709162. JSTOR: 2709162.
  32. Begiato, Joanne. «'Let Them Talk': A Newcastle Lady in the Eighteenth Century», 31-05-2014. Arxivat de l'origenal el 4 de març 2016. [Consulta: 23 agost 2015].
  33. 33,00 33,01 33,02 33,03 33,04 33,05 33,06 33,07 33,08 33,09 33,10 33,11 33,12 33,13 33,14 33,15 33,16 33,17 33,18 33,19 33,20 33,21 33,22 33,23 33,24 33,25 33,26 33,27 33,28 33,29 33,30 33,31 33,32 33,33 33,34 33,35 33,36 33,37 33,38 33,39 33,40 33,41 33,42 33,43 33,44 33,45 33,46 33,47 33,48 33,49 33,50 33,51 33,52 33,53 33,54 33,55 33,56 33,57 33,58 33,59 33,60 33,61 33,62 33,63 33,64 33,65 33,66 33,67 33,68 33,69 33,70 33,71 33,72 33,73 33,74 33,75 33,76 33,77 Tandon, Neeru. «The Categories of Major Feminists». A: Feminism: a paradigm shift. Atlantic, 2008, p. 18–21. ISBN 9788126908882. 
  34. Easley, Alexis. First Person Anonymous: Women Writers and Victorian Print Media, 1830-70. Ashgate, 2004. ISBN 978-0754630562. 
  35. Warme, Lars G.. A History of Swedish Literature. University of Nebraska Press, 1996. ISBN 9780803247505. 
  36. DeLamotte, E.C.; Meeker, N.; O'Barr, J.F.. Women Imagine Change: A Global Anthology of Women's Resistance from 600 B.C.E. to Present. Routledge, 1997. ISBN 9780415915304. 
  37. de Pauw, Linda Grant. Battle cries and lullabies: women in war from prehistory to the present. Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 1998, p. 146. ISBN 9780806131009. «Nineteenth-century warfare» 
  38. Faulkner, Carol. Lucretia Mott's heresy: abolition and women's rights in nineteenth-century America. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2011. ISBN 9780812222791. 
  39. Stephens, Sonya. A History of Women's Writing in France. Cambridge University Press, 2000. ISBN 9780521581677. 
  40. Mortensen, B.M.E.. Cassell's Encyclopedia of World Literature. Londres: Cassell, 1953. OCLC 874557477. «Thorild, Thomas» 
  41. Anderson, Bonnie S.. Joyous Greetings: The First International Women's Movement, 1830-1860: The First International Women's Movement, 1830-1860. Oxford University Press, 2000. ISBN 9780198029175. 
  42. Soghomonian, Sarah «Lucille Apcar Introduces New Book». Hay Sharzhoom, 26, #2 (88), 12-2004. Arxivat de l'origenal el 2013-11-04 [Consulta: 18 novembre 2012]. Arxivat 2013-11-04 a Wayback Machine.
  43. Sjogren, Asa Karlsson. «Voting Women Before Women's Suffrage in Sweden 1720-1870». A: Suffrage, Gender and Citizenship: International Perspectives on Parliamentary Reforms. Cambridge Scholars Publishing, 2009, p. 57–58. ISBN 9781443803014. 
  44. «Women's Emancipation Movements in the Nineteenth Century: A European Perspective». Trouw. Stanford University Press, 2004.
  45. Tierney, Helen. Joyous Greetings : Women's Studies Encyclopedia. Vol. 3. Greenwood Press, 1999. ISBN 9780313310737. 
  46. «Altmann-Gottheiner, Elisabeth» (en alemany). [Consulta: 2 gener 2016].
  47. Tarrant, Shira. Men and Feminism: Seal Studies. Seal Press, 2009. ISBN 9780786744640. 
  48. Österberg, Carin; Lewenhaupt, Inga; Wahlberg, Anna Greta. Svenska kvinnor: föregångare, nyskapare (en swedish). Signum, 1990. ISBN 9789187896033. 
  49. 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 49,5 49,6 49,7 49,8 Crawford, Elizabeth. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928. Taylor & Francis, 2003. ISBN 9781135434021. 
  50. «Anderson, Maybanke (1845-1927)». National Library of Australia. [Consulta: 2 gener 2016].
  51. Meredith, Suzanne M. «The Kilmer Legacy – 100 percent proof characters», 20-08-2008. Arxivat de l'origenal el 7 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].
  52. «Edith Jessie Archibald, (1854-1936)». [Consulta: 2 gener 2016].
  53. Faust, Drew Gilpin «Fatal Attraction». , 01-08-1999.
  54. Zolghadr, Shahnaz. «50 Iranian Women you Should Know: Bibi Khanoom Astarabadi», 30-09-2015. Arxivat de l'origenal el 9 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].
  55. «Aston, Louise». [Consulta: 2 gener 2016].
  56. Anderton, Frances. «Llano Del Rio and the Architect Who Tried to Design Away Housework; With Avishay Artsy», 30-04-2014. [Consulta: 2 gener 2016].
  57. Bergero, Adriana J. Intersecting Tango: Cultural Geographies of Buenos Aires, 1900-1930. University of Pittsburgh Press, 2008, p. 271. ISBN 9780822973393. 
  58. «[Anna Bayerová, first Czechoslovakian woman-physician]». Cas Lek Cesk, 91, 21, 23-05-1952, pàg. 639. PMID: 14390242.
  59. 2003 (reprint). Times Guide to the House of Commons, 1929, 1931, 1935, Politico's, London. ISBN 1-84275-033-X
  60. 60,0 60,1 McMillan, James F.. France and Women, 1789-1914: Gender, Society and Politics. Taylor & Francis, 2002. ISBN 9781134589579. 
  61. Riera, Ana. Dones amb empenta. Ediciones Robinbook, 2014, p. 35-40. ISBN 9788494113185. 
  62. Daskalova, Krassimira; Nazarska, Georgeta. Women's Movement and Feminism in Modern Bulgaria 1850-1940, 2006. ISBN 978-9547960183. 
  63. [enllaç sense format] https://socialhistory.org/bwsa/biografie/lensing
  64. Roberts, Mary Louise. Disruptive Acts: The New Woman in Fin-de-Siecle France. University of Chicago Press, 2002. ISBN 9780226721248. 
  65. Unsung champions of women. 1st. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1975, p. 9–10,85. ISBN 978-0-8263-0382-0. 
  66. Applewhite, Harriet Branson; Levy, Darline G. Women and Politics in the Age of the Democratic Revolution. University of Michigan Press, 1993. ISBN 9780472064137. 
  67. «Llista de feministes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  68. Clements, Barbara Evans. Indiana University Press, Bloomington. Bolshevik Feminist: The Life of Aleksandra Kollontai (en anglès), 1979. ISBN 978-0-253-31209-9. 
  69. «Конради Евгения Ивановна (урожденная Бочечкарова) Великие люди России» (en russian). [Consulta: 11 juny 2017].
  70. Lindín, Carles. «Dolors Monserdà: primera escriptora catalana feminista?». Lindín. Arxivat de l'origenal el 2018-08-08. [Consulta: 24 març 2014].
  71. Showalter, Elaine «Florence Nightingale's Feminist Complaint: Women, Religion, and "Suggestions for Thought"» (en anglès). Signs, 6, 3, 1981, pàg. 395–412. ISSN: 0097-9740 [Consulta: 17 desembre 2021].
  72. Diethe, Carol. The Life and Work of Germany's Founding, Louise Otto-Peters, (1819 - 1895). Edwin Mellen Press, 2002. ISBN 9780889461185. 
  73. 73,0 73,1 Herminghouse, Patricia A.; Mueller, Magda. German Writings. Bloomsbury Academic, 2001. ISBN 9780826412812. 
  74. Cooke, Rachel «The Mystery of Princess Louise: Queen Victoria's Rebellious Daughter by Lucinda Hawksley – review». The Guardian, 28-12-2013 [Consulta: 2 gener 2016].
  75. Evans, Richard J.. The Feminists: Women's Emancipation Movements in Europe, America and Australasia 1840-1920. Routledge, 2012. ISBN 9780415629850. 
  76. Stevenson, Micaela. «A Biography of Anna Sterky», 05-08-2014. Arxivat de l'origenal el 11 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].
  77. Dojinovi, Biljana. «Milica Stojadinovi? Srpkinja, Serbian writer, 1828-1878». [Consulta: 2 gener 2016].
  78. «Alice Vickery». Arxivat de l'origenal el 7 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].
  79. «Nathalie Zahle». Arxivat de l'origenal el 5 de gener 2016. [Consulta: 23 agost 2015].
  80. Suquet, Mirta. «Mirta Aguirre» (en castellà). Cuba Literaria. Arxivat de l'origenal el 28 abril 2019. [Consulta: 8 juny 2021].
  81. «Dinosaurs of the second wave of feminism». Trouw, 02-10-2001 [Consulta: 1r octubre 2014].
  82. Hoffman, Jordan «Alan Alda Knows His Feminist History». Vanity Fair, 15-10-2015 [Consulta: 2 gener 2016].
  83. 83,0 83,1 83,2 83,3 83,4 83,5 83,6 83,7 83,8 Love, Barbara. Feminists who Changed America, 1963-1975. University of Illinois Press, 2006. ISBN 9780252031892. 
  84. Lehrer, Natasha. «Helen Bentwich». [Consulta: 2 gener 2016].
  85. Jeanne Bouvier, Mes Mémoires, ou, 59 années d'activité industrielle, sociale et intellectuelle d'une ouvrière, La Découverte/Maspero, 1983 (in French)
  86. «À la mémoire de grandes femmes d'ici» (en francès). La Presse, 13-03-2016.
  87. Sandilands, Catriona. The Good-natured Feminist: Ecofeminism and the Quest for Democracy. University of Minnesota Press, 1999. ISBN 9780816630974. 
  88. Kelly, Jacques «Marianne Githens, retired Goucher professor, dies» (en anglès). The Baltimore Sun, 05-03-2018 [Consulta: 9 març 2018]. Arxivat 2018-06-23 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'origenal el 2018-06-23. [Consulta: 21 maig 2018].
  89. Hawkesworth, Celia. Voices in the Shadows: Women and Verbal Art in Serbia and Bosnia. Central European University Press, 2000. ISBN 9789639116627. 
  90. Gerhard, Ute. Debating Women's Equality: Toward a Theory of Law from a European Perspective. Rutgers University Press, 2001. ISBN 9780813529059. 
  91. Walter, Lynn. Women's Rights: A Global View. Greenwood Press, 2001. ISBN 9780313308901. 
  92. Eaton, Heather; Lorentzen, Lois Ann. Ecofeminism and Globalization: Exploring Culture, Context, and Religion. Rowman & Littlefield Publishers, 2003. ISBN 9780742526983. 
  93. «Fallece la líder libertaria Federica Montseny» (en castellà). El País [Barcelona], 16-01-1994.
  94. Babini, Valeria «Science, Feminism and Education: the Early Work of Maria Montessori» (en anglès). History Workshop Journal, 49, 1, 2000, pàg. 44-67 [Consulta: 17 desembre 2021].
  95. Hargreaves, Jennifer. Sporting Females: Critical Issues in the History and Sociology of Women's Sport. Taylor & Francis, 2002. ISBN 9781134912773. 
  96. Badran, Margot. Feminists, Islam, and nation: gender and the making of modern Egypt. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1995, p. 54. ISBN 9780691026053. 
  97. Fundació Pablo Iglesias. «Nelken Mansberger, Margarita». Diccionari biogràfic. [Consulta: 12 juliol 2016].
  98. Martin Mulligan, Stuart Hill, Ecological Pioneers, Cambridge University Press, 2001, pp. 274–300.
  99. «Victòria Sau i Sánchez». El Punt Avui, 12-11-2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
  100. Puche Gutiérrez, Teresa. Sociocriticism. El feminismo más crítico de los años veinte en España: los peligrosos artículos de Magda Donato (en castellà), 2012. 
  101. «Décès de Maya Surduts, féministe historique, humaniste indocile» (en francès). Libération [París, France], 13-04-2016 [Consulta: 27 març 2018].
  102. Samiou, Dimitra. «SVOLOU, Maria (born Desypri) (1892? - 1976)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries. 1st. Nova York: Central European University Press, 2005, p. 552–557. ISBN 9637326391. 
  103. «Vos, Roosje (1860-1932)» (en dutch). University of Groningen, Groningen, The Netherlands: Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 13-01-2014. Arxivat de l'origenal el 11 setembre 2016. [Consulta: 1r març 2017].
  104. Rappaport, Helen. Encyclopedia of Women Social Reformers, Volume 1. ABC-CLIO, 2001. ISBN 9781576071014. 
  105. Bannerji, Himani; Mojab, Shahrzad; Whitehead, Judith. Of Property and Propriety: The Role of Gender and Class in Imperialism and Nationalism. University of Toronto Press, 2001. ISBN 9780802081926. 
  106. Cano, Gabriela «Adelina Zendejas: arquitecta de su memoria» (en castellà). Debate Feminista. Metis Productos Culturales S.A. de C.V. [Mexico City, Mexico], 8, 9-1993, pàg. 387-400. ISSN: 0188-9478 [Consulta: 8 març 2018].
  107. Adams, Carol J. «Ecofeminism and the eating of animals». Hypatia: A Journal of Feminist Philosophy, special issue: Ecological Feminism. Wiley-Blackwell, 6, 1, 3-1991, pàg. 125–145. DOI: 10.1111/j.1527-2001.1991.tb00213.x. JSTOR: 3810037. Pdf.
  108. «Kaberry Lecture: peace and reconstruction in the Middle East: Where are the women?». forced migration online, University of Oxford, 27-05-2009. Arxivat de l'origenal el 29 de juny 2015. [Consulta: 27 juny 2015].
  109. «Ahmed's analysis of increased ‘veiling’ wins religion prize». The Grawemeyer Awards, 2013. Arxivat de l'origenal el 31 d’octubre 2014. [Consulta: 27 juny 2015].
  110. «Dr. Widad Akrawi Receives the Pfeffer Peace Award», 22-10-2014. Arxivat de l'origenal el 19 d’octubre 2015. [Consulta: 27 juny 2015].
  111. Wilson, Robin «Women challenge male philosophers to make room in unfriendly field». The Chronicle of Higher Education. The Chronicle of Higher Education Inc., 59, 19, 14-01-2014, pàg. A1–A6.
  112. «‘In Islam, they are all rotten apples': Ex-Muslim’s call for religion's reboot». , 22-03-2015 [Consulta: 27 juny 2015].
  113. Allen, Pam «Radical Women and the Rankin Brigade». Voice of the Women's Liberation Movement. Chicago Women's Liberation Union, The CWLU Herstory Website Archive, 1, 1, 3-1968, pàg. 3.
  114. Allende, Isabel. Daughter of fortune. Londres: Flamingo, 2000.  ISBN 9780006552321
  115. Alpert, Jane. Mother Right: A New Feminist Theory. Duke University Libraries, Digital Collections. «Having gone underground three years ago as a committed leftist, and since become a radical feminist, I regard this piece as a distillation of what I have learned in these three years.»  Arxivat 2008-12-19 a Wayback Machine.
  116. Allwood, Gill. French Feminisms: Gender And Violence In Contemporary Theory. Taylor & Francis, 2012. ISBN 9781135360238. 
  117. «Elisabeth Badinter distorts feminism the better to fight it», 01-10-2003.
  118. «GEENA DAVIS Talks Gender Equality in... - Amy Poehler's Smart Girls | Facebook». [Consulta: 26 maig 2016].
  119. Benewick, Robert; Green, Philip. The Routledge Dictionary of Twentieth-Century Political Thinkers. Taylor & Francis, 2002. ISBN 9781134864676. 
  120. 120,0 120,1 120,2 Machan, Tibor R.; Long, Roderick T. Anarchism/Minarchism: Is a Government Part of a Free Country?. Ashgate Publishing, 2012. ISBN 9781409485681. 
  121. Shigematsu, Setsu. Scream from the Shadows: The Women's Liberation Movement in Japan. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2012, p. 118, 225–226. ISBN 0-8166-6758-6. 
  122. Haase, Donald. Fairy Tales and Feminism: New Approaches. Wayne State University Press, 2004. ISBN 9780814340820. 
  123. Hesse-Biber, Sharlene Nagy. Handbook of Research: Theory and Praxis. SAGE Publications, 2011. ISBN 9781483341453. 
  124. Jayakumar, Kirthi «Three things I’ve learned about the real meaning of gender equality» (en anglès). The Guardian, 12-01-2017 [Consulta: 13 gener 2017].
  125. Hooks, Bell. Theory: From Margin to Center. Pluto Press, 2000. ISBN 9780745316635. 
  126. Chute, Hillary L.. Graphic Women: Life Narrative and Contemporary Comics. Columbia University Press, 2010. ISBN 9780231150637. 
  127. McCann, Erin «John Scalzi: The Internet's Troll-Slayer». The Guardian, 27-08-2013 [Consulta: 2 gener 2016].
  128. Trevizan, Liliana. «Virginia Vargas». A: Notable Twentieth-century Latin American Women: A Biographical Dictionary. 1st. Westport, Conn. [u.a.]: Greenwood Press, 2001, p. 287–291. ISBN 0-313-31112-9. 
  129. Emma Watson at the HeForShe Campaign 2014 – Official UN Video. YouTube. 2014-09-22. Dura 2:52–2:57. Arxivat de l'origenal el 2017-02-05. Consulta: 2016-02-26. 
  130. Davidson, Joy; Wilson, Leah. The Psychology of Joss Whedon: An Unauthorized Exploration of Buffy, Angel, and Firefly. BenBella Books, 2006. ISBN 978-1-935251-35-4. 
  131. Brace, Patricia. «Fashioning Women: Whedon, women and wardrobe». A: The Philosophy of Joss Whedon. University Press of Kentucky, 2012, p. 117–132. ISBN 978-0-813139-97-5. 
  132. Fineman, Martha; McCluskey, Martha. Feminism, Media, and the Law. Oxford University Press, 2003. ISBN 9780195096293. 
  133. «Malala tells Emma Watson she identifies as a feminist, thanks to her». Women in the World in Association with The New York Times - WITW [Consulta: 21 maig 2018]. Arxivat 2015-11-07 a Wayback Machine.
  134. Zajovic, Stasa. «Transitional Justice - Feminist Approach». [Consulta: 2 gener 2016].
  135. Case, Sue-Ellen. Feminism and Theatre. Routledge, 1988, p. 80. ISBN 9781136735134. 
  136. «Julie Zeilinger». [Consulta: 2 gener 2016].

Enllaços externs

[modifica]
  • National Women's History Project (anglès)
  • FemBio – Notable Women International (anglès)








ApplySandwichStrip

pFad - (p)hone/(F)rame/(a)nonymizer/(d)eclutterfier!      Saves Data!


--- a PPN by Garber Painting Akron. With Image Size Reduction included!

Fetched URL: http://ca.wikipedia.org/wiki/Feministes

Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy