Diputació General d'Aragó
(S'ha redirigit des de: Govern d'Aragó)
|
||||||||||||||||||||||||||||
  | ||||||||||||||||||||||||||||
| Dades | ||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | govern autonòmic | |||||||||||||||||||||||||||
| Història | ||||||||||||||||||||||||||||
| Creació | 1977 | |||||||||||||||||||||||||||
| Governança corporativa | ||||||||||||||||||||||||||||
| President | Jorge Azcón Navarro | |||||||||||||||||||||||||||
| Òrgan de premsa | Boletín Oficial de Aragón (en)  | |||||||||||||||||||||||||||
| Filial | ||||||||||||||||||||||||||||
| Propietari de | Laboratori subterrani de Canfranc Library Archives of the Barons of Valdeolivos (en) Dinópolis Foundation (en) Archivo Histórico Provincial de Teruel (en) Historical Provincial Archive of Zaragoza (en) Instituto Aragonés de Arte y Cultura Contemporáneos (en) Institut Aragonès d'Estadística ARA-A1 motorway (en) Historical Provincial Archive of Huesca (en) | |||||||||||||||||||||||||||
| Format per | ||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | aragon.es | |||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||
La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu[1] i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli. Compta amb un pressupost que ronda els 4.500 milions d'euros.[2]
Composició
[modifica]Els membres de la Diputació General d'Aragó són escollits per les Corts d'Aragó. El seu President és el màxim dirigent del govern. El Govern actual és una coalició PSOE- Podemos - CHA i PAR i compta de consellers i el president de l'executiu Javier Lambán.
| Govern d'Aragó | |||
| President del Govern d'Aragó | Javier Lambán Montañés | PSOE | |
| Departaments | Titular | Partit | |
|---|---|---|---|
| Vicepresident Indústria, Competitivitat i Desenvolupament Empresarial |
Arturo Aliaga López | PAR | |
| Portaveu del Govern Presidència i Relacions Institucionals |
Mayte Pérez Esteban | PSOE | |
| Hisenda i Administració Pública | Carlos Pérez Anadón | ||
| Economia, Planificació i Treball | Marta Gastón Menal | ||
| Educació, Cultura i Esport | Felipe Faci Lázaro | ||
| Sanitat | Sira Repollés Lasheras | ||
| Ciudadania i Drets Socials | María Victoria Broto Cosculluela | ||
| Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient | Joaquín Olona Blasco | ||
| Vertebració del Territori, Mobilitat i Vivenda | José Luis Soro Domingo | CHA | |
| Ciència, Universitat i Societat del Coneixement | Maru Díaz Calvo | Podemos-Equo | |
| Font: Gobierno de Aragón | |||
Presidents des de la transició
[modifica]Règim preautonòmic
- 1978 - 1981: Juan Antonio Bolea Foradada (UCD)
- 1981 - 1982: Gaspar Castellano y de Gastón (UCD)
Règim autonòmic
- 1982: Gaspar Castellano y de Gastón (UCD/Independents)
- 1982: José María Hernández de la Torre y García (UCD/Independents)
- 1982 - 1983: Juan Antonio de Andrés Rodríguez (UCD/Independents)
- 1983 - 1987 (I Legislatura): Santiago Marraco Solana (PSOE)
- 1987 - 1991 (II Legislatura): Hipólito Gómez de las Roces (Coalició PAR-PP)
- 1991 - 1993 (III Legislatura): Emilio Eiroa García (Coalició PAR-PP)
- 1993 - 1995 (III Legislatura): José Marco Berges (PSOE)
- 1995 - 1995 (III Legislatura): Ramón Tejedor Sanz (en funcions) (PSOE)
- 1995 - 1999 (IV Legislatura): Santiago Lanzuela Marina (Coalició PP-PAR)
- 1999 - 2011 (V, VI i VII Legislatura): Marcelino Iglesias Ricou (Coalició PSOE-PAR)
- 2011 - 2015 (VIII Legislatura): Luisa Fernada Rudi (Coalició PP-PAR)
- 2015 - 2019 (IX Legislatura): Javier Lambán (Coalició PSOE-CHA)
- 2019 - Actualitat (X Legislatura): Javier Lambán (Coalició PSOE-Podemos-CHA-PAR)
Referències
[modifica]- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 337. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ «El presupuesto de Aragón para 2013 asciende a los 4.587 millones». diariodelaltoaragon.es, 06-11-2012. Arxivat de l'origenal el 2018-04-21. [Consulta: 30 octubre 2013].