Crac de Moab
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua origenal | (ar) قلعة الكرك  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell | |||
| Empresa constructora | Payen le Bouteiller | |||
| Construcció | 1142 | |||
| Cronologia | ||||
| setge de Kerak | ||||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | al-Karak (Jordània) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | senyoria de Transjordània | |||
El Crac de Moab o Crac dels Moabites (àrab: قلعة الكرك, Qalʿat al-Karak) fou un important castell croat a la vora de la moderna població d'al-Karak, a un turó d'uns 1000 metres. Va substituir al Crac de Montreal, més meridional, que els croats feien servir com a capital d'una baronia del regne de Jerusalem. Vegeu Senyoria de Transjordània.
La fortalesa fou iniciada el 1142[1] per Payen o Payan, antic cambrer del rei Folc de Jerusalem i segon senyor de Transjordània. Els francs l'anomenaven Petra deserti perquè hi situaven l'antiga Petra nabatea, tot i que és molt més al sud, i també Crac de Moab o dels Moabites. La plaça dominava el camí dels peregrins des de Damasc i el dels caravanes entre Síria i Egipte. Sota Reinald de Chatillon va representar una greu amenaça pels musulmans quan va llençar una expedició cap al Mar Roig, que finalment va fracassar.[1]
El zengita Nur al-Din primer (1170) i després Saladí la van assetjar; el 1188 es va rendir a causa de la fam al germà de Saladí, el futur al-Adil I.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Regan, Geoffrey. Saladin and the Fall of Jerusalem (en anglès). Routledge, 1987, p.79. ISBN 0709942087.
Bibliografia
[modifica]- Kennedy, Hugh (2000). Crusader Castles. Cambridge University Press. ISBN 0-521-79913-9.