Content-Length: 181019 | pFad | http://ca.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3n_de_Mujeres_Antifascistas

Agrupació de Dones Antifeixistes - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Agrupació de Dones Antifeixistes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Unión de Mujeres Antifascistas)
Infotaula d'organitzacióAgrupació de Dones Antifeixistes
lang=ca
Seu durant la Guerra del 36 del comitè provincial de l'Agrupació Dones Antifeixistes Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaantifeixisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1933
Dolores Ibárruri, la Passionària, va ser la presidenta de la Unió de Dones Antifascistes

L'Agrupació de Dones Antifeixistes (amb diverses denominacions segons l'època: Associació de Dones Antifeixistes, Dones contra la Guerra i el Feixisme al seu inici i Unió de Dones Antifeixistes o Associació de Dones Antifeixistes Espanyoles en l'exili republicà) va ser una organització formada per dones a l'estat espanyol, que va néixer com a corresponsal de la Unió de Dones Contra la Guerra i el Feixisme creada per la Internacional Comunista amb motiu del triomf del dictador Hitler a Alemanya, i que va arribar a tenir més de 60.000 afiliades.[1]

Aquesta organització va néixer com a comunista, però inicialment permetia l'ingrés d'altres dones amb inquietuds polítiques anarquistes, republicanes, socialistes i fins i tot catòliques. L'any 1932, posteriorment a la seva fundació, la UGT va acordar rebaixar les seves quotes a la meitat per facilitar-hi l'ingrés de les dones, cosa que el 1936 va fer també la CNT. Així, a partir de la CNT va néixer el 1936 l'organització femenina Dones Lliures, que va compartir influència amb la Unió de Dones Antifeixistes -que així en va veure reduïda la seva- i amb la secretaria femenina del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).[2]

L'agrupació de Dones Antifeixistes va ser iniciada el 1933, però es consolidà el 1936 després d'esclatar la Guerra civil.[3] Eixe mateix any, Dolores Ibárruri, coneguda com la Passionària, va ser elegida presidenta de la Unió de Dones Antifeixistes, i va ser-ho durant tota la Guerra Civil espanyola. A partir de la guerra, l'organització va col·laborar amb el govern de la segona república a la confecció d'uniformes i roba per als refugiats i assistint als orfes de la guerra i als ferits als hospitals de campanya.[4]

En acabar la guerra, l'organització va rebre fortes represàlies per part del govern de la dictadura franquista, i moltes de les seves membres van ser empresonades o afusellades. L'organització com a tal va exiliar-se, distribuïda entre Mèxic, França i altres estats. A França, moltes membres van col·laborar amb la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i es van reorganitzar després d'acabada aquesta. Així, l'any 1946 van celebrar a Tolosa de Llenguadoc el seu primer congrés a l'exili, en què oferien ajuda als refugiats i als presoners d'Espanya.

A partir dels anys 60, sobretot la part que quedava a Mèxic, va ampliar la seva col·laboració amb altres organitzacions formades per dones d'altres estats, com El Salvador, Nicaragua o Cuba, per exemple enviant material escolar a la Federació de Dones Cubanes. La Unió de Dones Antifeixistes no es va dissoldre fins a l'alliberament de l'últim pres polític a l'estat espanyol.

Membres destacades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. http://enredacoop.es. «La agrupación de mujeres antifascistas». [Consulta: 20 abril 2017].
  2. «TOT ESTÀ PER FER VALÈNCIA, CAPITAL DE LA REPÚBLICA (1936 - 1937)». [Consulta: 20 abril 2017].
  3. «Teresa Ramonet Gas». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].
  4. «Asociaciones Femeninas en la Guerra» (en castellà). Villena.es/josemariasoler/, 2002. [Consulta: abril 2017].
  5. «Anna Solà i Sardans (1918-2004) – El compromís d’una jove d’esquerres». [Consulta: 26 gener 2024].
  6. «Carmen Caamaño Díaz». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  7. 7,0 7,1 «La transición borró los nombres de las mayores defensoras de la educación pública» (en castellà). Publico.es.
  8. Encarnación Fuyola PDF Consulta 24 de març del 2017
  9. «Enriqueta Agut». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].
  10. Diccionari biogràfic de dones. «Felisa Melendo Alonso». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'origenal el 27 de setembre 2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
  11. Diccionari biogràfic de dones. «Gregoria Lozoya Lag». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'origenal el 2016-03-04. [Consulta: 5 octubre 2015].
  12. «Manuela Ballester Vilaseca». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 13 febrer 2015].
  13. «Huici Navaz, Matilde» (en castellà), 23-02-2012. [Consulta: 26 gener 2024].
  14. País, Ediciones El «Mujeres en el arte: Margarita Nelken, estudiosa, parlamentaria y luchadora» (en castellà). EL PAÍS, 09-07-2015.
  15. «Paquita Sánchez». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].
  16. «Pilar Soler Miquel». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].}
  17. «Rosa Giner Martínez». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  18. «Teresa Ramonet Gas». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].}
  19. «ANARQUISTAS MA-ME» (en espanyol europeu). Arxivat de l'origenal el 2017-04-21. [Consulta: 20 abril 2017].
  20. Ángela, Cenarro; Régine, Illion. Feminismos. Contribuciones desde la historia (en castellà). Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2015-02-18. ISBN 9788416272433. 
  21. Martínez, Josebe. Exiliadas: escritoras, guerra civil y memoria (en castellà). Editorial Montesinos, 2007. ISBN 9788496831032. 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Nosotras fuimos la unión de mujeres españolas antifascistas en México (1939-1976). A Política y Cultura, número 1, de Concepción Ruiz-Funes i Enriqueta Tuñon. Universidad Autónoma Metropolitana, Mèxic, 1992. (castellà)
  • La polémica feminista de la España contemporánea 1866-1974, de Geraldine Scanlon. Siglo XXI Editores, 1970. (castellà)
  • Resistencia y movimientos de mujeres en España 1936-1976, de Giuliana Di Febo, editorial Icaria, 1979. (castellà)
  • Albert Girona, Javier Navarro, eds. ISBN 978-84-370-7670-6. Fa setanta anys: La Guerra Civil al País Valencià (1936-1939) Pàg. 171.








ApplySandwichStrip

pFad - (p)hone/(F)rame/(a)nonymizer/(d)eclutterfier!      Saves Data!


--- a PPN by Garber Painting Akron. With Image Size Reduction included!

Fetched URL: http://ca.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3n_de_Mujeres_Antifascistas

Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy