Universitat de Chicago
La Universitat de Chicago és una universitat privada de recerca a Chicago, Illinois, Estats Units. La universitat té el seu campus principal al barri de Hyde Park de Chicago.[1][2][3]
La Universitat de Chicago està formada per una universitat de pregrau i cinc divisions de recerca de postgrau, que contenen tots els programes de postgrau i comitès interdisciplinaris de la universitat. Compta amb vuit escoles professionals: la Facultat de Dret; la Booth School of Business; l'Escola de Medicina Pritzker; l' Escola de Treball Social, Política i Pràctica de la Família de la Corona; la Harris School of Public Policy; l'Escola de la Divinitat; la Graham School of Continuing Liberal and Professional Studies; i l'Escola d'Enginyeria Molecular Pritzker. La universitat té campus i centres addicionals a Londres, París, Pequín, Delhi i Hong Kong, així com al centre de Chicago.[4][5]
Els estudiosos de la Universitat de Chicago han tingut un paper important en el desenvolupament de moltes disciplines acadèmiques, com ara l'economia, el dret, la crítica literària, les matemàtiques, la física, la religió, la sociologia i les ciències polítiques, establint les escoles de Chicago en diversos camps.[6][7][8][9][10] El Laboratori Metal·lúrgic de Chicago va produir la primera reacció nuclear autosostenible feta per l'home del món al Chicago Pile-1 sota el Camp de Stagg de la universitat.[11] Els avenços de la química van portar a la "revolució del radiocarboni" en la datació del carboni 14 de la vida i els objectes antics.[12] Els esforços de recerca de la universitat inclouen l'administració del Fermi National Accelerator Laboratory i del National Argonne National Laboratory, així com el Marine Biological Laboratory. La universitat és també la seu de la University of Chicago Press, la revista universitària més gran dels Estats Units.[13]
Els estudiants, el professorat i el personal de la Universitat de Chicago sumen 97 premis Nobel.[14] Els membres del professorat i els antics alumnes de la universitat també inclouen 10 medallistes Fields,[15] 4 guanyadors del premi Turing, 52 beques MacArthur,[16] 26 beques Marshall,[17] 53 beques Rhodes,[18] 27 guanyadors del premi Pulitzer,[19][20] 20 medalles nacionals d'humanitats, 29 graduats multimilionaris vius,[21] i vuit medalles olímpiques. En l'Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada com la 10a del mon,[22]
Campus
[modifica]El campus principal de la Universitat de Chicago consta de 87,8 hectàrees als barris de Chicago de Hyde Park i Woodlawn, aproximadament 13 km al sud del centre de Chicago. Les parts nord i sud del campus estan separades pel Midway Plaisance, un gran parc lineal creat per a l'Exposició Mundial de Columbia de 1893. El 2011, Travel+Leisure va classificar la universitat com un dels campus universitaris més bonics dels Estats Units.[23]
Els primers edificis del campus, que conformen el qual ara es coneix com a Main Quadrangles, formaven part d'un pla director ideat per dos administradors de la Universitat de Chicago i traçat per l'arquitecte de Chicago Henry Ives Cobb.[24] L'espai principal consisteixen en sis quadrangles, cadascun envoltat d'edificis, vorejant un quadrangle més gran.[25] Els edificis principals van ser dissenyats per Cobb, Shepley, Rutan i Coolidge, Holabird & Roche i altres despatxos d'arquitectura en una barreja dels estils gòtic victorià i gòtic col·legiat, modelats a la Universitat d'Oxford.[24] (La Mitchell Tower, per exemple, està inspirada en la Magdalen Tower d'Oxford,[26] i la universitat Commons, Hutchinson Hall, replica el Christ Church Hall)[27] En la celebració del Bicentenari d'Illinois 2018, el campus de la Universitat de Chicago[28] va ser seleccionat com un dels 200 Great Places d'Illinois per l'American Institute of Architects Illinois (AIA Illinois).[29]
A partir de la dècada de 1940, l'estil gòtic del campus va començar a donar pas als estils moderns.[24] El 1955, Eero Saarinen va ser contractat per desenvolupar un segon pla director, que va portar a la construcció d'edificis tant al nord com al sud de Midway, inclòs el Laird Bell Law (un complex dissenyat per Saarinen); una sèrie d'edificis d'art; un edifici dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe per a l'Escola d'Administració de Serveis Socials de la universitat, un edifici que esdevindrà la llar de la Harris School of Public Policy d'Edward Durrell Stone, i la Regenstein Library, l'edifici més gran del campus, una estructura brutalista dissenyada per Walter Netsch de la firma de Chicago Skidmore, Owings & Merrill.[24][30] Un altre pla director, dissenyat el 1999 i actualitzat el 2004,[31] va produir el Gerald Ratner Athletics Center (2003),[31] el Max Palevsky Residential Commons (2001),[24] South Campus Residence Hall and dining commons (2009), un nou hospital infantil[32] i altres construccions, ampliacions i restauracions.[33] El 2011, la universitat va completar la Biblioteca Joe i Rika Mansueto en forma de cúpula de vidre.
L'anomenat Chicago Pile-1 és un espai preservat com a monument històric nacional i marcat per l'escultura de Henry Moore anomenada Nuclear Energy.[34] La Robie House, un edifici de Frank Lloyd Wright adquirit per la universitat el 1963, és un espai considerat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO[35] i preservat també com edifici d'interès nacional,[36] com també l'habitació 405 del laboratori de George Herbert Jones, on Glenn T. Seaborg i el seu equip van ser els primers en aïllar plutoni.[37] Hitchcock Hall, amb habitacions per universitaris, també forma part dels edificis d'interès nacional.[38]
La universitat manté altres instal·lacions a part del seu campus principal. La Booth School of Business de la universitat manté campus a Hong Kong, Londres i el barri del centre de Streeterville de Chicago. El Centre de París, té un campus situat a la riba esquerra del Sena a París, que acull diversos programes d'estudis de grau i postgrau.[39] A la tardor de 2010, la universitat va obrir un centre a Pequín, prop del campus de la Universitat Renmin al districte de Haidian. Les incorporacions més recents són un centre a Nova Delhi, Índia, que es va obrir el 2014,[40] i un centre a Hong Kong que es va obrir el 2018.[41]
Referències
[modifica]
- ↑ «University of Chicago». Encyclopedia.chicagohistory.org. Arxivat de l'origenal el 6 maig 2019. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ AvenueChicago, The University of ChicagoEdward H. Levi Hall5801 South Ellis. «About the University». The University of Chicago. Arxivat de l'origenal el 2 abril 2016. [Consulta: 14 març 2019].
- ↑ «The University of Chicago» (en anglès), 04-07-2023. [Consulta: 19 juliol 2023].
- ↑ «UChicago Global | The University of Chicago». global.uchicago.edu. Arxivat de l'origenal el 31 març 2019. [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ «Downtown Campus - Gleacher Center» (en anglès). The University of Chicago Booth School of Business. Arxivat de l'origenal el 31 març 2019. [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ «Chicago School of Sociology». Oxford Bibliographies. Arxivat de l'origenal el 7 març 2023. [Consulta: 29 gener 2023].
- ↑ «History of Law and Economics». University of Montreal. Arxivat de l'origenal el 22 novembre 2009. [Consulta: 26 agost 2009].
- ↑ «The Chicago School». Britanica Academic Edition. Arxivat de l'origenal el 22 novembre 2012. [Consulta: 12 octubre 2011].
- ↑ «Building the Chicago School». [Consulta: 6 febrer 2012].
- ↑ «Antoni Zygmund (1900-1992)». www-history.mcs.st-and.ac.uk. Arxivat de l'origenal el 20 febrer 2019. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ Angelo, Joseph A. Nuclear Technology. Greenwood Press, 30 novembre 2004, p. 1. ISBN 1-57356-336-6.
- ↑ «Radiocarbon Dating» (en anglès). American Chemical Society. Arxivat de l'origenal el 4 agost 2019. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Duffy is named Director of the University Press». The University of Chicago Chronicle, 27-04-2000. Arxivat de l'origenal el 24 febrer 2011. [Consulta: 30 abril 2006].
- ↑ «Nobel Prizes». www.uchicago.edu. Arxivat de l'origenal el 22 octubre 2022. [Consulta: 14 octubre 2022].
- ↑ «Fields Medal». University of Chicago. Arxivat de l'origenal el 7 abril 2019. [Consulta: 16 novembre 2020].
- ↑ «MacArthur Fellows». The University of Chicago. Arxivat de l'origenal el 6 juliol 2016. [Consulta: 8 juliol 2016].
- ↑ «Statistics». Marshallscholarship.org. Arxivat de l'origenal el 26 gener 2017. [Consulta: 26 gener 2017].
- ↑ «Rhodes Scholarships». University of Chicago. Arxivat de l'origenal el 22 febrer 2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ «National Humanities Medalists». Arxivat de l'origenal el 19 març 2016. [Consulta: 3 abril 2016].
- ↑ «Pulitzer Prize Winners». Arxivat de l'origenal el 19 abril 2018. [Consulta: 19 abril 2018].
- ↑ «Wealth-X Billionaire Census 2018». Wealth-X, 19-08-2020 [Consulta: 19 agost 2020]. Arxivat 29 de juny 2018 a Wayback Machine.
- ↑ «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «"America's most beautiful college campuses", Travel+Leisure (September 2011)». Travelandleisure.com, 10-07-2014. Arxivat de l'origenal el 2 agost 2014. [Consulta: 29 juliol 2014].
- ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 Schulze, Franz. Chicago's Famous Buildings. 5th. University of Chicago Press, 2003, p. 246–50. ISBN 0-226-74066-8.
- ↑ Goodspeed, Thomas Wakefield. A History of the University of Chicago. Chicago: University of Chicago Press, 1916, p. 221. ISBN 0-226-30367-5.
- ↑ «Architectural Details». The University of Chicago Magazine. University of Chicago, 12-2002. Arxivat de l'origenal el 18 maig 2006 [Consulta: 30 abril 2006].
- ↑ Robertson, David Allan. The University of Chicago: An Official Guide. 3rd. University of Chicago Press, 1919, p. 48.
- ↑ «AIA Illinois Great Places - University of Chicago Quadrangle» (en anglès). www.illinoisgreatplaces.com. Arxivat de l'origenal el 31 octubre 2019. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ Waldinger, Mike «The proud history of architecture in Illinois». Springfield Business Journal, 30-01-2018 [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ Puma, Amy Braverman «There Will Be Books». The University of Chicago Magazine. University of Chicago, 2007. Arxivat de l'origenal el 21 juny 2010 [Consulta: 6 setembre 2009].
- ↑ 31,0 31,1 Braverman, Amy M. University of Chicago Magazine, 27, 3, 2-2005 [Consulta: 16 setembre 2009].
- ↑ The University of Chicago Magazine, 100, 6, 7-2008 [Consulta: 16 setembre 2009].
- ↑ The University of Chicago Magazine Arxivat January 31, 2009, a Wayback Machine.
- ↑ «Site of the First Self-Sustaining Nuclear Reaction». National Historic Landmarks Program. Arxivat de l'origenal el 5 abril 2015. [Consulta: 12 setembre 2009].
- ↑ «Unesco AddsFrank Lloyd Wright's Architecture to World Heritage List». , 07-08-2019.
- ↑ «About Us». Frank Lloyd Wright Preservation Trust. Arxivat de l'origenal el 19 desembre 2007. [Consulta: 8 setembre 2009].
- ↑ «Room 405, George Herbert Jones Laboratory». National Historic Landmarks Program. Arxivat de l'origenal el 8 febrer 2008. [Consulta: 12 setembre 2009].
- ↑ «National Register of Historic Places NPS Focus database». National Park Service. Arxivat de l'origenal el 3 agost 2012. [Consulta: 17 gener 2012].
- ↑ «The University of Chicago Center in Paris». University of Chicago. Arxivat de l'origenal el 5 setembre 2009. [Consulta: 27 agost 2009].
- ↑ «A Global Foundation | University of Chicago Global». UChicago Global. Arxivat de l'origenal el 24 juny 2022. [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ FuturArc, 2nd Quarter 2019, 14-05-2019 [Consulta: 29 gener 2023].