remollir

Catalan

Etymology

From re- +‎ moll +‎ -ir.

Verb

remollir (first-person singular present remolleixo, first-person singular preterite remollí, past participle remollit)

1. (transitive) to soften

Conjugation

    Conjugation of remollir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			remollir
gerund			remollint
past participle				masculine		feminine
		singular		remollit		remollida
		plural		remollits		remollides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	remolleixo	remolleixes	remolleix	remollim	remolliu	remolleixen
	imperfect	remollia	remollies	remollia	remollíem	remollíeu	remollien
	future	remolliré	remolliràs	remollirà	remollirem	remollireu	remolliran
	preterite	remollí	remollires	remollí	remollírem	remollíreu	remolliren
	conditional	remolliria	remolliries	remolliria	remolliríem	remolliríeu	remollirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	remolleixi	remolleixis	remolleixi	remollim	remolliu	remolleixin
	imperfect	remollís	remollissis	remollís	remollíssim	remollíssiu	remollissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	remolleix	remolleixi	remollim	remolliu	remolleixin
	negative (no)	—	no remolleixis	no remolleixi	no remollim	no remolliu	no remolleixin

Further reading

• “remollir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “remollir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “remollir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “remollir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.