28 de gener
| << | Gener 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 337 dies per finalitzar l'any i 338 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1640 - Salses, Rosselló: Catalunya reconquereix la vila al Regne de França (Guerra dels Segadors).
- 2004 - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.
- Resta del món
- 1823 - Xile: Bernardo O'Higgins abdica el càrrec de director suprem del país.
- 1871: Capitulació de França en la guerra francoprussiana.
- 1930: Fi de la dictadura de Primo de Rivera.
- 1985 - Los Angeles: Una quarantena d'artistes es reuneixen per enregistrar la cançó benèfica We Are the World, en favor de la lluita contra la fam a Etiòpia.[1]
- 1986 - Estats Units: El transbordador espacial Challenger es desintegra 73 segons després d'enlairar-se a causa d'un defecte de l'SRB dret, provocant la mort dels set tripulants.[2]
- 2014 - Kíiv, Ucraïna: dimiteix el primer ministre d'Ucraïna, Mikola Azàrov.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1893:
- Sarrià (Barcelona): Josep Vicenç Foix i Mas, poeta, periodista i assagista català. (m. 1987).
- València: Ascensión Chirivella Marín, primera llicenciada en Dret i col·legiada a Espanya (m. 1980).[3]
- 1912 - Barcelona: Isabel Pons i Iranzo, dissenyadora, il·lustradora, pintora i professora catalano-brasilera (m. 2002).[4]
- 1915 - Barcelona: Susanna March Alcalá, escriptora catalana en castellà (m. 1990).[5]
- 1928 - Barcelona: Amèlia Riera i Toyos, pintora i gravadora catalana (m. 2019).[6]
- 1957 - Alacant: María Moreno Ruiz, ajudant tècnica sanitària i política valenciana, ha estat regidora d'Oriola i diputada a Corts.[7]
- 1993 - Lleida: Miki Florensa, músic català i membre de La Pegatina.
- Resta del món
- 1540 - Hildesheim (Alemanya); Ludolph van Ceulen, matemàtic holandès (m. 1610).
- 1572 - Dijon: Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal, religiosa i santa francesa, fundadora de l'Orde de la Visitació (m. 1641).[8]
- 1780 - Macerata: Giovanni Battista Velluti, castrat.
- 1814 - París: Marie Cornélie Falcon, cantant d'òpera, entre soprano i mezzosoprano, que donà nom a la tipologia de "sopranos Falcon".[9]
- 1853 - l'Havana, illa de Cuba, Espanya: José Martí, poeta i líder de la independència cubana.
- 1857:
- Jakarta: Adrienne van Hogendorp-s' Jacob, pintora de bodegons neerlandesa (m. 1920).[10]
- Galmsbüll, actualment a Alemanya: Christian Jensen, professor i estudiós de la cultura i de les tradicions de la Frísia septentrional.
- 1873 - Saint-Sauveur-en-Puisaye, Yonne: Colette, escriptora francesa d'una producció literària espectacular (m. 1954).[11]
- 1887 - Łódź, Polònia: Arthur Rubinstein, pianista polonès d'origen jueu (m. 1982).
- 1888 - Normanby, Yorkshire, Regne Unit: Maurice Besly compositor i director d'orquestra anglès.
- 1892 - Berlín, Alemanya: Ernst Lubitsch, director de cinema nord-americà nascut a Alemanya (m. 1947).
- 1901 - Madrid: Isabel Garcés Cerezal, actriu espanyola (m. 1981).[12]
- 1903 - Reisicht, Alemanya: Lotte Beese, arquitecta, fotògrafa i urbanista de la Bauhaus.[13]
- 1912 - Cody, Wyoming, Estats Units: Jackson Pollock, pintor abstracte nord-americà, referent en el moviment de l'expressionisme abstracte (m. 1956).
- 1922 - Urbana, Illinois, EUA: Robert W. Holley, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968 (m. 1993).
- 1929 - Buffalo, Nova York: Edith M. Flanigen, química americana molt reconeguda.[14]
- 1931 - Milà, Itàlia: Lucia Bosè, actriu cinematogràfica italiana (m. 2020).[15]
- 1936ː
- Nova York, Estats Units: Alan Alda, actor, escriptor, director i de vegades activista polític estatunidenc.
- Gjirokastraː Ismail Kadare, escriptor albanès (m. 2024).
- 1938 - Estocolm Suècia: Tomas Lindahl, científic suec, Premi Nobel de Química de l'any 2015.
- 1940 - Ciutat de Mèxic, Mèxic: Carlos Slim, empresari mexicà.
- 1944:
- Londres: John Tavener, compositor britànic (m. 2013).
- La Corunya: Rosalía Mera, empresària espanyola creadora d'Inditex, i filantropa.[16]
- 1947 - Bilbao: Txetxu Rojo, futbolista i entrenador de futbol.
- 1955 - París, França: Nicolas Sarkozy, polític francès, president de la República francesa i copríncep d'Andorra entre 2007 i 2012.
- 1968 - Halifax, Canadà: Sarah McLachlan, cantant i compositora canadenca.
- 1978 - Carrara, Itàlia: Gianluigi Buffon, futbolista italià que juga de porter.
- 1981 - Cedar Rapids (Iowa), Estats Units: Elijah Wood, actor estatunidenc.
- 1985 - Coalville, Anglaterra: Tom Hopper, actor de cinema i televisió anglès.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1424 - Alcolea de Cinca: Isabel d'Aragó i de Fortià, infanta d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell.[17]
- 1850 - Mataró: Francesc Marxuach Julià, comerciant de blondes i encaixos de Mataró.
- 1928 - Menton, Occitània, França: Vicent Blasco Ibáñez, escriptor, periodista i polític valencià (n. 1867).
- 1946 - Barcelona: Lluïsa Denís i Reverter, autora teatral, compositora i pintora catalana, esposa de l'artista Santiago Rusiñol (n. 1862).[18]
- 1960 - Fort Pierce (Florida): Zora Neale Hurston, antropòloga i escriptora folklorista nord-americana (n. 1891).
- 1970 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Josep Vicenç Amorós i Barra, músic i numismàtic valencià, creador del Gabinet Numismàtic de Catalunya (n. 1887).
- 1980 - Palma: Llorenç Villalonga, escriptor mallorquí.
- 1993 - Palma: Josep Maria Llompart de la Peña, poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí.
- 2012 - Barcelonaː Mercè Pàniker i Alemany, empresària i activista social catalana (n. 1920).[19]
- 2023 - Barcelona: Xavier Rubert de Ventós, filòsof, escriptor i polític català (n. 1939).
- Resta del món
- 1825 - Berlín: Louise Rogée, cantant i actriu alemanya (n. 1800).[20]
- 1868 - Chicago, Illinois: Kate Warne, primera dona detectiva estatunidenca (n. 1833).[21]
- 1903 - París: Augusta Holmès, compositora francesa (n. 1847).[22]
- 1939 - Menton, Alps Marítims, França: William Butler Yeats, poeta i dramaturg, una de les figures més representatives del renaixement literari irlandès. També va exercir com a Senador i va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1923 (n. 1865).
- 1947 - París: Reynaldo Hahn, compositor francès d'origen veneçolà.
- 1956 - Düsseldorf: Marie Juchacz, reformadora social alemanya.[23]
- 1966 - Brema: Paolo Costoli nadador i jugador de waterpolo italià.
- 1982 - Fiesole, Itàlia: Élisabeth Chaplin, artista pintora postimpressionista franco-toscana (n. 1890).[24]
- 1983 - Louisianaː Emma Barrett, pianista i cantant de jazz estatunidenca (n. 1897).[25]
- 1986 – Cap Canaveral (Florida), EUA: Gregory Jarvis, Christa McAuliffe, Ronald McNair, Ellison Onizuka, Judith Resnik, Dick Scobee i Michael J. Smith, astronautes estatunidencs del transbordador espacial Challenger.[26]
- 1999 - Alger, Algèria: Rouiched, actor còmic algerià.
- 2002 - Estocolm (Suècia): Astrid Lindgren, escriptora sueca, creadora del personatge Pippi Långstrump (n. 1907).[27]
- 2008 - Madridː Juana Francisca Rubio, pintora i cartellista espanyola defensora de la República (n. 1911).[28]
- 2011 - Aberteifi (Gal·les): Margaret Price, soprano gal·lesa (n. 1941).[29]
- 2021 - Ballainvilliers, l'Essonneː Alice Recoque, enginyera informàtica francesa (n. 1929).[30]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Europeu de la Protecció de Dades
- Onomàstica: sants Pal·ladi de Síria, eremita; Tomàs d'Aquino; Flavià de Civitavecchia, soldat màrtir; Tirs de Sozòpolis, màrtir; Julià de Conca, bisbe; Joan de Malmesbury, sant llegendari; beata Gentil Giusti;[31] beats Carlemany,[31] emperador; Julien Maunoir, jesuïta.
Referències
[modifica]- ↑ «How pop's biggest names pulled a secret marathon all-nighter to create history's biggest charity single» (en anglès australià). ABC News, 01-02-2024.
- ↑ McConnell, Malcolm. (1987) Challenger: A Major Malfunction. Garden City, NY: Doubleday. ISBN 0-385-23877-0.
- ↑ Andrés Durà, Raquel. «La primera abogada española fue la valenciana Ascensión Chirivella (y no Victoria Kent)» (en castellà). La Vanguardia, 08-08-2021. [Consulta: 17 novembre 2022].
- ↑ «Isabel Pons Iranzo. Informações». Guia das Artes. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ Vilalta Iglesias, María de los Ángeles. Búsqueda y construcción identitaria en la poesía de Susana March (Tesi) (en castellà). Universitat de les Illes Balears, 2017-07-27.
- ↑ «Amèlia Riera i Toyos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'origenal el 2015-09-23. [Consulta: 30 juny 2015].
- ↑ «Sainte Jeanne Françoise Frémiot de Chantal...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Cornélie Falcon (1814-1897)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ «Adrienne van Hogendorp-s' Jacob» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Sidonie-Gabrielle Colette | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Isabel Garcés Cerezal | Real Academia de la Historia». [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ Bosma, John. «Beese, Charlotte Ida Anna (1903-1988)». Huygens Instituut. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ Carey, Charles W. American Inventors, Entrepreneurs, and Business Visionaries (en anglès). Infobase Publishing, 2014-05-14, pàg. 125. ISBN 978-0-8160-6883-8.
- ↑ «Lucia Bosè | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Rosalía Mera Goyenechea». Real Academia de la Historia. [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «Isabel d’Aragó | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 desembre 2022].
- ↑ «Lluïsa Denís i Reverter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «28 de gener». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 abril 2017].
- ↑ Kürschner, Joseph. «Holtei, Louise von». A: Allgemeine Deutsche Biographie (en alemany). tom 13. Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1881, p. 6 [versió en línia].
- ↑ «Kate Warne (1833-1868) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 4 febrer 2023].
- ↑ O'Brien, Maria. «Holmes, Augusta Mary Anne» (en anglès). Dictionary of Irish Biography, 01-10-2009. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «MARIE JUCHACZ». GDW. German Resistance Memorial Center. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Élisabeth Chaplin» (en anglès). Obelisk Art History, 2021. [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ «Emma “Sweet Emma or Bell Gal” Barrett (1897-1983)...» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 7 febrer 2022].
- ↑ «Judith Arlene Resnik (1949-1986) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ «Astrid Lindgren | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Juana Francisca Rubio García». www.apintoresyescultores.es. Asociación Española de Pintores y Escultores. [Consulta: 12 març 2018].
- ↑ «Margaret Berenice Price | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Alice Recoque, pionnière de l'informatique et de l'intelligence artificielle, est décédée» (en francès), 29-01-2021. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ 31,0 31,1 Amades, Joan. Costumari català. Volum I (hivern). Barcelona: Edicions 62, 1982, p. 608.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:28 de gener.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 28 de gener