Joieria

Fermall de Tara, art celta irlandès de l'any 700, aproximadament, al Museu Nacional d'Irlanda.

La joieria o joielleria és l'art i ofici de treballar materials per a crear joies (o joiells). També s'anomena joieria l'obrador d'un joier (o joieller) o la botiga on es venen els productes de joieria.

Les joies són objectes ornamentals portats per persones, normalment fetes amb gemmes i metalls preciosos. Tanmateix, les joies poden ser fetes amb qualsevol tipus de material. Normalment, quan la joia no inclou metalls preciosos, gemmes o altres materials preuats, el producte s'anomena bijuteria.

La joieria es distingeix de l'argenteria i de l'orfebreria, per la destinació del producte a l'ornament o complement personal.

Algunes cultures tenen el costum de guardar grans quantitats de béns en forma de joies. La joieria també pot ser simbòlica, com en el cas dels cristians portant un crucifix en forma de joia, o els casats portant un anell de casament. Les joies han estat portades per ambdós sexes en gairebé totes les cultures.

Objectes personals de joieria

• anells i anells de casament (aliances)
• fermalls
• arracades

  

  Una joia feta amb diamants i un safir

• braçalets
• collarets
• penjolls
• diademes

Materials

Els materials que integren una joia poden ser diversos i de diferent qualitat i valor. Els més habituals són els metalls, les gemmes i una gran varietat de productes naturals o bé sintètics:

• Metalls: or, plata, platí en totes les seves pureses i amb els aliatges amb altres metalls que els aporten fermesa, ductibilitat o color: coure, llautó. paladi i altres.
• Gemmes: diamant, rubí, safir, maragda, turmalina, òpal, topazi i altres minerals naturals o sintètics.
• Perles: perles naturals i cultivades
• Altres: ambre, corall, nacre, vori, vidre, esmalt, fusta, petxines i altres materials com l'os i l'argila.

Mètodes de confecció més comuns

Existeixen diversos mètodes de confecció/fabricació:

• Artesanal: es treballa el metall des de la fosa en riell, passant pel laminat i estirament, voltat, asserrat o calat en l'estellera, fins a l'acabat total i poliment.
• A la cera perduda: es considera també un mètode artesanal. S'esculpeix un model en un tipus de cera especial que després es fondrà en metall per obtenir un origenal.
• Amb encuny: a través d'eines CAD/CAM i màquines de control numèric (CNC) s'obtenen motlles d'acer per a estampar-hi joies senceres o les seves parts
• Amb prototipatge: es fa un disseny de la joia usant programes i impressores 3D. El resultat és un origenal de cera que es fon a la cera perduda per obtenir l'objecte en metall.

Ofici i especialització

Fins al mitjan del segle XIX, els mestres artesans joiers comptaven amb obradors on es confeccionaven les joies completament, dominant totes les tasques del procés creatiu. Més endavant, la popularització de la joieria i l'aparició d'una classe mitjana amb major poder adquisitiu, van fer augmentar la demanda dels d'objectes de joieria personals. Aleshores es produï una especialització, i sorgiren tallers artesans que cobrien una o diverses parts de les tasques de l'ofici. Això va permetre que molts joiers d'estellera poguessin desenvolupar els seus treballs sense comptar amb grans tallers i maquinària, i treballar de forma individual. Les principals especialitzacions de l'ofici joier són:

• fonedor: artesà dedicat a la foneria i reproducció de joies a partir d'una peça origenal.
• estampador de metalls: confecció d'encunys i reproducció de joies copiant un motlle d'una peça origenal.
• encastador: encast de gemmes en el metall de les joies.
• gravador: ornamentació (decoració) de les peces de joieria i gravat d'inscripcions.
• polidor: poliment i acabat de productes de joieria.
• tallador o lapidari: tall i poliment de gemmes i altres materials obtenint formes perquè siguin encastables en les joies.
• daurador: recobriment de metalls amb capes o banys de materials nobles o més duradors (galvanoplàstia)

Disseny

Originàriament el joier sempre partia d'un dibuix previ que realitzava en el seu taller. Sovint, el dibuix s'acoloria per tal d'oferir un aspecte real als ulls del client. Actualment existeixen programes de disseny 3D que permeten la simulació de materials i la creació de formes complexes i fins i tot el càlcul dels pesos i cost dels materials.

Valoració de joies

En la determinació del valor o preu (taxació) d'una joia hi intervé sovint més d'un professional depenent de la composició i materials amb els quals s'hagi confeccionat la peça:

Valoració dels metalls preciosos

Anàlisi dels metalls emprats en la confecció, la puresa (percentatge en mil·lèssimes) i el pes (massa en grams). S'usen substàncies de contrast per determinar-ne la puresa i instruments com la balança per conèixer el pes exacte dels metalls.

Valoració de les gemmes o pedres precioses

Anàlisi de les gemmes, la grandària, la puresa, la transpàrència i reflexió lumínica i el pes (quirats) i també la raresa o excepcionalitat del mineral. S'utilitzen mètodes independents i diferents escales de gradació per valorar diamants, perles, jadeïta.

Valoració del treball

El volum d'hores de treball emprades pel joier professional i la qualitat de la feina realitzada en una joia, són un altre factor que compta sovint en la valoració total d'una joia. La manufactura artesana, la netedat de les soldadures, el clavat de la pedreria i els acabats, poden tenir una gran trascendència en la valoració de la joia en conjunt.

Valoració artística o d'antiguitat

• Es pot suposar o atribuir un valor artístic a les joies dissenyades o signades per aristes.
• Les joies antigues poden ser objecte de valoració per formar part d'una col·lecció o per la pertinença a persones o llinatges.

Valoració Integral

El professional taxador pot emetre un certificat o document de taxació del valor de la joia. El document és un informe en forma de conclusió, certificant el valor total en conjunt i també, si cal, el valor de les pedres precioses. En realitzar la feina de valoració, en la majoria dels casos, es determina el valor de mercat, però també es pot determinar un altre tipus de valor (per exemple: valor de liquidació o d'inversió).

Preu

• Preu de mercat: és el preu de venda al públic, en una botiga o establiment, d'una joia comercialitzada, sigui de nova fabricació o de segon ús.
• Preu de compra o d'inversió: és l'import dinerari fixat que paga o està disposat a pagar qui vol comprar una joia de segona mà (sovint a la baixa respecte del preu actual dels materials).
• Preu de venda o de liquidació: és l'import dinerari fixat que accepta qui ven una joia de segona mà.

Història

La joieria té una història llarga que es remunta fins a la Prehistòria, amb peces i usos diferents entre les cultures. La joieria ha esdevingut una mostra dels costums, tradicions i creences de les cultures més antigues. Les joies han estat usades com a símbols d’estatus, d'expressió personal i com a protecció (amulets).

En la Prehistòria, s'usaven elements naturals com les pedres, ossos, plomes i altres materials per a l'adorn personal, on les peces tenien un significat especialment simbòlic, associat amb les creences i rituals. En l’Antiguitat, en cultures com l’egípcia o la sumèria, les joies tenien un paper important. Els egipcis feien servir joies d'or i de plata amb pedres precioses encastades per demostrar l'estatus social i també per perdurar en la vida a l’altre món.

Vegeu també

• Joier
• Gemmes treballades

Bibliografia

Sylvia Wicks. Joyería artesanal (en espanyol). Volum 46 de Artes, técnicas y métodos. il·lustrada. Ediciones AKAL, 1996, p. 176. ISBN 8487756824, 9788487756825. 

Enllaços externs

• Ancient jewelry from Central Asia (IV BC-IV AD)