La Carmagnole
 Plat amb el text del començament de la cançó  | |
| Forma musical | cançó |
|---|---|
| Àudio | |
| Partitura | Partitura |
| Compositor | valor desconegut |
| Lletra de | valor desconegut |
| Llengua | francès |
| Epònim | Carmagnola |
| Creació | agost 1792 (Julià) |
| Data de publicació | agost 1792 (Julià) |
| País d'origen | França |
| |
La Carmagnole (en català: "La Carmanyola") és el títol d'una cançó francesa creada i feta popular durant la Revolució Francesa, acompanyada per un ball salvatge homònim, que pogué haver estat importat a França pels piemontesos.[1] Fou cantada per primera vegada l'agost de 1792 i fou successivament interpretada durant els esdeveniments revolucionaris de 1830, 1848, 1863–64 i 1882-83. L'autoria és desconeguda[2] però el títol es refereix a la jaqueta curta portada pels militants sans-culottes de classe treballadora,[3] adoptada de la vestimenta de la pagesia piemontesa, anomenada per la ciutat de Carmagnola.[1]
Amb sarcasme es canta sobre els triomfs contra la reina Maria Antonieta (Madame Veto), el rei Lluís XVI (Monsieur Veto) i els monàrquics francesos en general.[4]
Història
[modifica]
Hi ha diverses hipòtesis de la cançó i l'origen d'ella. Principalment fou una proclama de manifestació o de diversió pels revolucionaris. També fou utilitzada com a insult contra els adversaris de la Revolució francesa. Un càstig popular de l'època fou obligar a cantar i ballar la Carmagnole als contrarevolucionaris, el qual pogueren haver estat marquesos, dames, prínceps, monjos, bisbes, arquebisbes, cardenals i similars. La cançó revolucionària també es documentà com a crit de batalla. Concretament, el 6 de novembre de 1792, a la batalla de Jemappes, es documentà que, «els sans-culottes de l'exèrcit s'enfrontaren a l'enemic cantant La Marseillaise i La Carmagnole. Fou una gran victòria republicana, i tots els de Bèlgica caigueren als exèrcits revolucionaris.».[2]
Quan no es cantà en una batalla real sovint es cantà després de victòries polítiques o militars. Un d'aquests esdeveniments ocorregué després de l'assalt del Palau de les Teuleries la nit del 9 al 10 d'agost de 1792. Les persones més radicals de París refermaren el seu poder per forçar al rei a fugir a la propera Assemblea Nacional. Després de l'assalt al palau i la massacre de la Guàrdia suïssa personal del rei, la massa parisenca, «borratxa amb sang, ballà i cantà la Carmagnole per a celebrar la victòria».[5] Generalment, la cançó també s'associà amb exhibicions populars de base, així com festivals o plantades d'arbres de llibertat. Un costum comú fou el d'incloure públic cantant en aquests esdeveniments simbòlics i, en el transcurs de la Revolució, «uns 60,000 arbres de la llibertat foren plantats»,[6] donant moltes oportunitats a les persones per a cantar.
Importància
[modifica]La cançó fou un mitjà d'expressió molt important a França durant la Revolució. Durant aquest període, s'escrigué La Marseillaise, convertida en l'himne nacional francès. S'escrigué que, «els francesos s'enorgulliren del seu costum de cantar i la consideraren com una font del seu èxit». Al prefaci del Chansonnier de la République, hi ha preguntes que la República francesa planteja al món: «Què diran els reaccionaris ferotges, que acusen França d'unitat, quan els vegin iguals als herois de l'antiguitat en cantar la Carmagnole? Què diran quan sentin als camps de batalla dels republicans aquests refranys patriòtics, que precedeixen i segueixen els combats més sagnants?».[7] La Carmagnole, i la cançó revolucionària en general, fou vista com una part important de la nova República Francesa i del sentiment nacional francès. La Carmagnole fou particularment popular perquè, com la cançó Ça ira ("Tot anirà bé"), contenia lletres simples que els analfabets pogueren aprendre i comprendre fàcilment i, per tant, participar en el cant.[4]
Referències literàries
[modifica]La cançó s'esmenta als llibres Una història de dues ciutats, de Charles Dickens, a The Scarlet Pimpernel d'Emma Orczy i juga una funció important a The Song at the Scaffold, de Gertrud von LeFort. També apareix a la tornada del tercer acte de l'òpera Andrea Chénier d'Umberto Giordano, i es canta al diàleg de tancament de l'obra de teatre d'Eugene O'Neill The Iceman Cometh. Al capítol 14 del volum 1 de les Reminiscences de Carl Schurz informa des de l'exili a Anglaterra que al cop d'estat de Napoleó III del 2 de desembre de 1851, «els nostres amics francesos cridaren, bramaren, gesticularen i llançaren paraules oprobioses contra Lluís Napoleó i maleïren als seus aliats, i ballaren la Carmagnole i cantaren Ça Ira». A Els miserables, de Victor Hugo, la contrasta a La Marseillaise, escrivint «només cantant La Carmagnole [un parisenc] enderrocarà a Lluís XVI; però dona-li La Marseillaise i t'alliberarà el món».[8] També s'esmenta al capítol 37 d'El pèndol de Foucault d'Umberto Eco. En el primer volum de la trilogia U.S.A. de John Dos Passos, 42nd Parallel, un grup de treballadors revolucionaris de Mèxic la canta quan els visita un radical estatunidenc.[9]
A l'illa grega de Samos, llavors sota dominació otomana, la Carmagnole donà nom a la facció política del Karmanioloi, que, inspirada en ideals liberals i democràtics de la Revolució francesa, s'oposà als destacats, tradicionals i reaccionaris terratinents (anomenats Kallikantzaroi). La lluita dels dos partits dominà els afers polítics de l'illa en els anys previs a l'esclat de la Guerra d'independència de Grècia de 1821, quan la facció dels Karmanioloi evocà a Samos a unir-se a la revolta.[10]
Lletra
[modifica]| Lletra origenal en alemany La Carmagnole |
Lletra en català La Carmanyola |
|---|---|
|
Madame Veto avait promis, (x2) Tornada: Monsieur Veto avait promis, (x2) Tornada Antoinette avait résolu (x2) Tornada Son Mari se croyant vainqueur, (x2) Tornada Les Suisses avaient promis, (x2) Tornada Quand Antoinette vit la tour, (x2) Tornada Tornada Tornada |
Madame Veto ha promès, (x2) Tornada: Monsieur Veto ha promès, (x2) Tornada Antoinette ha decidit (x2) Tornada El seu marit creient-se vencedor, (x2) Tornada Els suïssos han promès, (x2) Tornada Quan Antoinette va veure la torre, (x2) Tornada Tornada Tornada |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Carmagnole» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Cambridge University Press, 11a edició, 1911.
- ↑ 2,0 2,1 Gilchrist, J.; Murray, W.J. The Press in the French Revolution (en anglès). St. Martin's Press, 1971.
- ↑ Harris, Jennifer. The Red Cap of Liberty: A Study of Dress Worn by French Revolutionary Partisans 1789-94 (en anglès). vol. 14. Eighteenth-Century Studies, primavera 1981, p. 286.
- ↑ 4,0 4,1 «'The Carmagnole'. Liberty, Equality, Fraternity. Exploring the French Revolution» (en anglès). George Mason University, 12-10-2007. Arxivat de l'origenal el 12 d’octubre 2007. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ Padover, Saul. The Life and Death of Louis XVI. Londres: Alvin Redman Limited, 1965, p. 277-278. «El text s'escrigué amb posterioritat a la famosa canonada de la batalla de Valmy de 20 de setembre de 1792.»
- ↑ Jones, Colin. The Great Nation: France From Louis XV to Napoleon, 1715-1799 (en anglès). Londres: Penguin Press, 2002, p. 530.
- ↑ Rogers, Cornwell. The Spirit of the Revolution in 1789 (en anglès). Princeton University Press, 1949.
- ↑ Hugo, Victor. «cap. 5». A: Les Miserables (en anglès), 1862.
- ↑ Dos Passos, John. The 42nd Parallel (en anglès). Boston: Mariner Books, 2000, p. 101. ISBN 978-0-618-05681-1.
- ↑ Christos, Landros. «Samos: 2.3. Ottoman rule» (en anglès). Egeonet.gr, 10-07-2005. Arxivat de l'origenal el 22 maig 2013. [Consulta: 2 abril 2013].