Rin del Nord-Westfàlia

Rin del Nord-Westfàlia
	Nordrhein-Westfalen (de)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	estat federat alemany
Lema	«Germany at its best» (2011–)
Epònim	Rin del Nord i província de Westfàlia
Localització
	51° 28′ N, 7° 33′ E / 51.47°N,7.55°E
Estat	Alemanya
Capital	Düsseldorf
Ciutat més gran	Colònia
Regierungsbezirk	4
Districte	31
Districte urbà	23
Conté la subdivisió	Arnsberg ; Regió de Colònia ; Regió de Detmold ; Regió de Düsseldorf ; regió de Münster
Població humana
Població	17.932.651 (2018) (525,69 hab./km²)
Llengua utilitzada	ripuarisch ; Westphalian (en)
Geografia
Superfície	34.112,52 km²
Altitud	45 m
Punt més alt	Langenberg (843 m)
Limita amb	Baixa Saxònia ; Limburg ; Güeldes ; Overijssel ; Valònia ; Hessen ; Renània-Palatinat ; província de Lieja
Dades històriques
Anterior	Land Lippe, província de Westfàlia i Rin del Nord
Creació	23 agost 1946
Organització política
Òrgan legislatiu	Landtag del Rin del Nord-Westfàlia , (Escó: 195)
• Ministre-president	Hendrik Wüst (2021–)
Màxima autoritat judicial	Tribunal Constitucional del Rin del Nord-Westfàlia
Membre de	IT-Planungsrat ; Aliança per el medi ambient (2016–)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
ISO 3166-2	DE-NW
Codi NUTS	DEA
Clau de regió d'Alemanya	05
Altres
Agermanament amb	Ghana (2007–); Macedònia del Nord (2021–); província de Dnipropetrovsk (2023–)
Lloc web	land.nrw

El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat [ˈnordrain vestˈfaːln̩]) és un dels 16 estats federats d'Alemanya. Aquest estat, que té una població de 18 milions d'habitants, contribueix amb aproximadament el 22% del producte interior brut d'Alemanya i s'estén sobre una àrea de 34.083 km². El Rin del Nord-Westfàlia està situat a la part més occidental d'Alemanya i comparteix fronteres amb Bèlgica i els Països Baixos, i internament limita amb els estats federats de la Baixa Saxònia al nord, Renània-Palatinat al sud-oest i Hessen al sud-est. La capital de l'estat és Düsseldorf i altres ciutats importants són Colònia, Leverkusen, Essen, Dortmund, Duisburg, Oberhausen, Bielefeld, Bonn, Bochum, Münster, Aquisgrà, Gelsenkirchen i Wuppertal.

Història

Al començament del segle xix, a conseqüència de les Guerres Napoleòniques, el territori que comprèn aquest estat va passar a formar part de la Confederació del Rin.

Durant el Primer Imperi Francès la part de la regió a l'oest del riu Rin va ser designada com el Departament del Roer. El 1807 Jeroni Bonaparte és nomenat rei de Westfàlia.

Després de la Segona Guerra Mundial, l'estat del Rin del Nord-Westfàlia va ser establert per iniciativa de l'ocupació militar britànica el 23 d'agost del 1946. Originalment consistia en Westfàlia i el nord de la província del Rin, que anteriorment havien format part de Prússia. El 1947 l'antic estat de Lippe es va fusionar amb el del Rin del Nord-Westfàlia, unió que va portar a les fronteres actuals de l'Estat. A continuació, va ser ratificat mitjançant un plebiscit la Constitució del Rin del Nord-Westfàlia. A diferència d'altres estats alemanys, el Rin del Nord-Westfàlia no tenia antecessors històrics. La intenció, promoguda pels aliats, era crear una regió única en la rica regió del Ruhr.

Trobar una identitat comuna entre Lippe, Westfàlia i Renània va ser un gran desafiament durant els primers anys posteriors a la creació de l'estat. Els reptes més grans en el transcurs de la postguerra van ser la reconstrucció de les ciutats i l'establiment d'un Estat democràtic. A continuació, es va haver de redissenyar l'estructura econòmica desenvolupada com a resultat del declivi de la indústria minera, que va ser tema central de la política nacional.

Les eleccions del Rin del Nord-Westfàlia, celebrades el 22 de maig del 2005, van concedir a la CDU una victòria inesperada. El seu principal candidat Jürgen Rüttgers va construir un nou govern de coalició format per la CDU i l'FDP, que va substituir l'anterior govern encapçalat per Peer Steinbrück. Aquesta coalició es manté avui dia, amb Armin Laschet com a Ministre-president (en alemany: Ministerpräsident) de l'estat des del 27 de juny de 2017.

Geografia

El territori del Rin del Nord-Westfàlia està situat al nord-oest d'Alemanya i està dominat per la plana de Westfàlia. Les comarques de Sauerland, Bergisches Land i Siegerland al sud són boscoses amb muntanyes d'altures compreses entre els 500 i els 800 metres. A l'oest hi ha les cadenes muntanyenques d'Eifel i la plana del Niederrhein.

Al centre de l'estat federat es troba la regió del Ruhr amb les ciutats de Bottrop, Gelsenkirchen, Herne i Recklinghausen al nord, Dortmund, Hamm i Hagen a la part oriental, Bochum, Essen, Oberhausen i Mülheim an der Ruhr a la part central, així com Duisburg i Moers a la part occidental.

Regions administratives i governamentals

L'estat federat del Rin del Nord-Westfàlia es divideix en 5 regions administratiuves i governamentals, que són: Regió d'Arnsberg, Regió de Colònia, Regió de Detmold, Regió de Düsseldorf i Regió de Münster.

També se sol dividir en tres parts principals, amb més significat històric: Rin del Nord (la part septentrional de Renània), Westfàlia i Lippe (incorporada des del 1947). Hi ha diferents espais naturals i socioculturals que influeixen en les diferents regions, i són els següents:

Renània
- Bergisches Land
- Eifel
- Regió d'Aquisgrà
- Niederrhein
- Rheinschiene
- Regió de Colònia/Bonn
Westfàlia
- Münsterland
- Minden-Ravensberg
- Hochstift Paderborn
- Sauerland
- Siegerland
Lippe
- Lipper Land

Ciutats del Rin del Nord - Westfàlia

Districtes de Rin del Nord - Westfàlia:
1. Aquisgrà (*Aachen*)
2. Borken
3. Coesfeld
4. Düren
5. Ennepe-Ruhr
6. Rhein-Erft-Kreis
7. Euskirchen
8. Gütersloh
9.Heinsberg
10.Herford
11. Hochsauerland
12. Höxter
13. Cleves (*Kleve*)
14. Lippe
15. Märkischer Kreis
16. Mettmann
17. Minden-Lübbecke
18. Rhein-Kreis Neuss
19. Oberbergischer Kreis
20. Olpe
21. Paderborn
22. Recklinghausen
23. Districte de Rhein-Berg (*Rheinisch-Bergischer Kreis*)
24. Rhein-Sieg
25. Siegen-Wittgenstein
26. Soest
27. Steinfurt
28. Unna
29. Viersen
30. Warendorf
31. Wesel

Economia

Aquest estat ha canviat la seva tradicional imatge de sector industrial i s'ha convertit en un dels focus principals de l'ecotecnologia, activitat asseguradora, financera i firal, i és una plataforma mediàtica a nivell europeu.

Prop de 40 de les cent empreses més grans alemanyes tenen la seva seu al Rin del Nord-Westfàlia. En són exemples Bayer i Bertelsmann.

Si fos una nació econòmicament autònoma, aquest estat ocuparia el dissetè lloc entre les economies mundials. Aproximadament el 20% de totes les mercaderies exportades per Alemanya són manufacturades aquí.

Seu industrial de Bayer a la vora del riu Rin, a Krefeld.

Renània va formar part d'una de les conques mineres més importants en el procés d'industrialització d'Europa.

Any^[1]	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017	2018	2019	2020	2021	2022	2023
Taxa d'atur en %	12,0	11,4	9,5	8,5	8,9	8,7	8,1	8,1	8,3	8,2	8,0	7,7	7,4	6,8	6,5	7,5	7,3	6,8	7,2

Cultura, educació i esports

El Rin del Nord-Westfàlia és un estat molt important en l'educació i en els esports, amb importants i prestigioses universitats com la Universitat de Münster, i amb importants clubs de futbol com el Borussia Dortmund, el Bayer 04 Leverkusen i el Schalke 04.

Religió

El Rin del Nord-Westfàlia és una regió amb un panorama religiós històricament divers. El grup religiós més gran són els cristians catòlics, que conformen un 42% de la població total. El segon grup més nombrós són els creients cristians evangèlics amb el 28%. El grup religiós més nombrós no cristià és el musulmà, que representa al voltant del 3% de la població total. El percentatge de no creients (agnòstics i ateus) és de prop del 25%. La constitució de l'estat garanteix el dret al lliure exercici de la religió i reconeix el rol de les esglésies, amb un paper especial en la societat quant a l'educació.

Llista de ministres presidents del Rin del Nord-Westfàlia

Ministres-Presidents del Rin del Nord - Westfàlia
Núm.	Nom	Naixement-Mort	Partit	Inici de mandat	Fi de mandat
1	Rudolf Amelunxen	1888–1969	Zentrum	30 d'agost de 1946	16 de juny de 1947
2	Karl Arnold	1901–1958	CDU	16 de juny de 1947	20 de febrer de 1956
3	Fritz Steinhoff	1897-1969	SPD	20 de febrer de 1956	21 de juliol de 1958
4	Franz Meyers	1908-2002	CDU	21 de juliol de 1958	8 de desembre de 1966
5	Heinz Kühn	1912-1992	SPD	8 de desembre de 1966	20 de setembre de 1978
6	Johannes Rau	1931-2006	SPD	20 de setembre de 1978	27 de maig de 1998
7	Wolfgang Clement	*1940	SPD	27 de maig de 1998	20 d'octubre de 2002
8	Peer Steinbrück	*1947	SPD	6 de novembre de 2002	21 de juny de 2005
9	Jürgen Rüttgers	*1951	CDU	21 de juny de 2005	14 de juliol de 2010
10	Hannelore Kraft	*1961	SPD	14 de juliol de 2010	27 de juny de 2017
11	Armin Laschet	*1961	CDU	27 de juny de 2017	actualitat

Personatges il·lustres de Rin del Nord - Westfàlia

Bibliografia

"History of North Rhine-Westphalia". Government of North Rhine-Westphalia.
Wagener, Volker (18 November 2009). "North Rhine-Westphalia: an overview". Deutsche Welle
Tatsachen über Deutschland (2003) Nordrhein-Westfalen, p. 44
Length of borders taken from Statistisches Jahrbuch NRW 2005, 47. Jahrgang, Landesamt für Datenverarbeitung und Statistik Nordrhein-Westfalen, p. 22

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rin del Nord-Westfàlia

Portal oficial (alemany)
Turisme (alemany)
Imatges de Renània del Nord-Westfàlia Arxivat 2016-04-10 a Wayback Machine.
Informació sobre la història de Westfàlia en el portal web "Westfälische Geschichte" (alemany)
Guidelines for the integration of the Land Lippe within the territory of the federal state North-Rhine-Westphalia of 17th January 1947

↑ «Taxa d'atur a NRW del 2005 fins el 2023» (en alemany). [Consulta: 10 juliol 2024].

[1] «Taxa d'atur a NRW del 2005 fins el 2023» (en alemany). [Consulta: 10 juliol 2024].

[1]

Estats d'Alemanya
Estats actuals	Baden-Württemberg Baixa Saxònia Baviera Berlín Brandenburg Estat de Bremen Hamburg Hessen Mecklenburg-Pomerània Occidental Renània-Palatinat Rin del Nord-Westfàlia Saarland Saxònia Saxònia-Anhalt Slesvig-Holstein Turíngia
Estats desapareguts	Baden Württemberg-Baden Württemberg-Hohenzollern

Registres d'autoritat	WorldCat BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	OSM (1)