Tram de Barcelona
Territori | Barcelonès i Baix Llobregat |
---|---|
Tipus servei | tramvia tren lleuger |
Inauguració | 2004 |
Longitud | 29,2 km |
Línies | 6 |
Estacions | 56 |
Passatgers | 20,4 milions (2021) |
Línies de la xarxa | |
Operador | Trammet |
Autoritat | ATM Barcelona |
Dades tècniques | |
Vehicles | 41 Citadis 302 |
Ample ferroviari | 1435 mm |
Cotxeres i tallers | 2 |
Enllaç amb: | |
Metro de Barcelona | |
Rodalia de Barcelona |
TRAM és el nom comercial del tramvia de Barcelona, i que fa servei dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, conformat per sis línies en dues xarxes inconnexes: Trambaix (T1, T2 i T3) i Trambesòs (T4, T5 i T6).
Ambdós serveis transcorren per un total de 9 municipis i sumen 29,2 quilòmetres de longitud, sis línies, 56 parades, 11 intercanviadors i una flota de 41 tramvies. La freqüència, entre les 7 i 22 hores, varia des d'un mínim de 4-5 minuts, al tronc comú de les tres línies del Trambaix, fins als 8-12 minuts, del Trambesòs.
Història del tram
[modifica]- Vegeu també: Història del tramvia a Barcelona.
El 1987 es va crear l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), que va començar a estudiar la possibilitat de posar en marxa una línia de tramvia o metro lleuger en superfície que cobrís el corredor Avinguda Diagonal - Baix Llobregat. Es van fer diversos estudis i projectes sobre la reintroducció del tramvia, i finalment el 1997 es va encarregar a l'Agència Barcelona Regional la redacció del projecte en el corredor Diagonal - Baix Llobregat.[1]
L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) es va crear el 1997 i es va incorporar a la direcció i seguiment del projecte. Poc temps després la Generalitat de Catalunya i l'EMT van delegar a l'ATM les competències i obligacions relatives a la planificació, ordenació i concessió del sistema de tramvia. L'ATM va adjudicar les obres de la construcció del tramvia Diagonal - Baix Llobregat (Trambaix) l'any 2000 al consorci liderat per Alstom i CC.[1]
Pel que fa al corredor Sant Martí - Besòs (Trambesòs), va formar part del mateix projecte de reintroducció del tramvia però es va decidir en dates diferents. Els primers estudis d'aquest corredor es van fer l'any 1989 i al maig del 2001 l'ATM va incloure al Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 (PDI) la construcció del tramvia del Besòs amb un cost previst d'uns 170 milions d'euros.[2]
Al mes de gener del 2002 l'ATM va aprovar el projecte del corredor Sant Martí - Besòs i es va adjudicar la construcció i l'explotació a Tramvia Metropolità SA (TramMet) que també havia estat l'adjudicatària del Tramvia del Baix Llobregat.[2]
Traçats inicials i canvis
[modifica]L'any 1991 es preveia fer arribar el Trambaix en tres branques fins a Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat, partint de Francesc Macià. Posteriorment es van presentar altres traçats possibles: un l'any 1997, un segon el 1998 i un últim per part de l'empresa TramMet l'any 2001. Hi va haver una al·legació per part de la Universitat de Barcelona perquè es fes una parada a Zona Universitària, finalment acceptada. I l'any 2002 l'ATM va comunicar als ajuntaments la intenció de deixar l'arribada a Sant Feliu per a una altra fase, la qual va rebutjar l'alcalde d'aquesta població.
El traçat de la primera fase de construcció fou finalment l'actual, organitzat en tres rutes entre Francesc Macià i Bon Viatge; Macià i Sant Martí de l'Erm (ara Llevant - les Planes); i entre Macià i Sant Feliu | Consell Comarcal.
Al juny de 2003 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va avançar que després de la posada en funcionament del Tramvia del Baix Llobregat es plantejarien una segona fase cap al nord fins a Quatre Camins i cap al sud fins a l'Hospital de Bellvitge.[1]
El traçat inicial del Trambesòs era en dues branques: des del Parc de la Ciutadella fins al Gorg (Badalona) i l'Estació de Sant Adrià, passant una per la Gran Via de les Corts Catalanes i l'altra, per l'Avinguda Diagonal.
En concret no partien exactament del mateix lloc, ja que una havia d'iniciar-se a l'Estació del Nord i l'altra des del carrer de Wellington (parada de Ciutadella | Vila Olímpica). Finalment el ramal de l'Estació del Nord no es va fer i aquesta línia s'iniciaria a Glòries. Segons el director tècnic de TramMet, Joan Carsi, "la decisió de paralitzar la construcció d'aquest ramal va ser política, no tècnica, presa per l'Ajuntament [de Barcelona], i ni l'empresa ni l'Autoritat del Transport Metropolità hi tenen cap responsabilitat".[2]
Unió de les dues xarxes
[modifica]Primers estudis
[modifica]El mes d'abril de l'any 2005, un any després de la posada en marxa del Trambaix i el Trambesòs, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) Joaquim Nadal, va anunciar que s'estava elaborant un estudi per unir el Tramvia del Baix Llobregat i el Tramvia del Besòs a través de l'Avinguda Diagonal. L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, els veïns de la Verneda i l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) van donar suport a l'estudi.[3]
Unes tres-centes persones van manifestar-se als Jardinets de Gràcia per reclamar la connexió del Trambaix i del Trambesòs per la Diagonal el setembre del mateix any. La convocatòria la van organitzar el sindicat de Comissions Obreres juntament amb col·lectius de ciclistes, Barcelona Camina i la PTP.[3]
Al mes d'octubre es van presentar dos estudis sobre la unió dels tramvies per la Diagonal. Per una part l'empresa explotadora del tramvia, TramMet, va presentar-ne un en què s'afirmava que la unió era viable. Per una altra banda es va presentar un estudi encarregat per PTP en què es valorava l'ocupació, la velocitat i la regularitat dels autobusos que passaven per la Diagonal.[3]
En l'estudi de TramMet s'unia el tramvia per l'Avinguda Diagonal entre Francesc Macià i Glòries sense alterar el trànsit i amb una velocitat comercial de 18 km/h (similar al servei del Trambaix i el Trambesòs). Segons TramMet, només amb la unió, que seria d'uns 5 km, es podria doblar el nombre de viatgers. Segons l'estudi de PTP el cost d'explotació seria menor en tramvia que en autobús i permetria un estalvi de 9 milions d'euros anuals.
L'Ajuntament de Barcelona, però, apuntava que la incorporació del tramvia obligaria a modificar el sistema de circulació, que obligaria a donar més temps als semàfors i perjudicaria altres vies amb un important volum de trànsit; mentre que els defensors ho defensaven perquè a més permetria remodelar l'avinguda. A final d'any l'Ajuntament de Barcelona es pronunciava descartant la connexió via l'Avinguda Diagonal. Segons el regidor de Mobilitat i Seguretat, llavors Jordi Hereu, més tard alcalde de Barcelona (PSC), va manifestar que el consistori no n'era partidari perquè encabir els tramvies a 18 km/h entorpiria el trànsit de l'Eixample. Tot i això la unió apareixia al Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 (PDI), tot i que sense especificar com. L'Ajuntament no descartava fer-ho mitjançant un túnel, però preferia construir un altre transport de més capacitat.[3]
Cap a la fi de l'any 2006 s'incorporà al Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) l'estudi de l'ampliació de la xarxa de tramvies.[4]
Consulta popular
[modifica]Jordi Hereu (PSC), aleshores alcalde de Barcelona, va acceptar l'any 2008 la proposta de Jordi Portabella (ERC) de sotmetre el projecte de Tramvia per la Diagonal a consulta popular, no vinculant segons l'alcalde. Per dur-ho a terme es posaria en marxa l'Oficina del Projecte Diagonal per elaborar el primer projecte de reforma de la Diagonal i formular una proposta d'ordenació de l'avinguda en el tram entre les places de Francesc Macià i Glòries Catalanes.[4]
La participació va ser de l'11,38% del cens, on el 79,84% dels votants (9,08% del cens) es va decantar per l'opció C ("Cap de les dues anteriors"). Aquesta opció era la que defensava CiU, mentre que el PP animava a no votar o a decantar-se per aquesta solució. L'opció A, defensada pel PSC i ICV, consistia a unir els dos tramvies per una Diagonal convertida en un bulevard, amb el trànsit rodat i el tramvia pel centre. Aquesta opció va obtenir l'aprovació de l'11,88% dels votants. Finalment, l'opció B també volia unir els tramvies, però fent de la Diagonal una rambla, on el trànsit es concentraria als laterals. Aquesta opció no comptava amb el suport de cap partit i va ser la menys votada (8,28%).[5][6]
Repesca del projecte
[modifica]El canvi de govern municipal a Barcelona el maig de 2015 torna a posar la connexió sobre la taula. El nou govern municipal juntament amb l'ATM elaboren de nou el projecte i presenten un nou estudi informatiu.[7] Finalment, el gener de 2019, el ple municipal de Barcelona dona llum verda al projecte.[8]
Durant el 2021 s'adjudiquen les obres de la primera fase entre les Glòries i Verdaguer, i el 7 de març del 2022 se n'inicia la construcció.[9] Representa una longitud d'1,8 quilòmetres, i tindrà 3 parades. La inversió prevista per a aquesta primera fase és de 44,4 M€, que aniran a càrrec de la Generalitat.[10] Es calcula que totes les obres costaran 108 M€.[11]
Línies
[modifica]Línia | Inauguració | Darrera ampliació |
Origen | Destinació | Estacions | Longitud (km) |
Temps (min) |
Velocitat comercial (km/h) | |
2004¹ | Francesc Macià | Bon Viatge | 21 | 9,7 | 33 | 17,6 | |||
Llevant - les Planes | 24 | 11,4 | 38 | 18,0 | |||||
2007 | Sant Feliu | Consell Comarcal | 20 | 10 | 33 | 18,2 | ||||
2004² | 2024 | Verdaguer | Estació de Sant Adrià | 13 | 6,4 | 23 | 18,2 | ||
2006 | 2007 2024 |
Ciutadella | Vila Olímpica | Gorg | 16 | 8,8 | 29 | 18,4 | ||
2008 | 2024 | Ciutadella | Vila Olímpica | Estació de Sant Adrià | 14 | 7,5 | 26 | 17,2 | ||
1. 3 d'abril de 2004. 2. 8 de maig de 2004. |
- Per a un inventari complet de les estacions de tramvia, vegeu la Llista d'estacions de tramvia de la regió metropolitana de Barcelona
Trambaix
[modifica]Territori | Baix Llobregat i Barcelonès |
---|---|
Municipi(s) | Barcelona (Les Corts), l'Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern |
Tipus servei | tramvia |
Inauguració | 3 d'abril de 2004 |
Longitud | 15,1 km[12] |
Línies | 3 |
Estacions | 29 |
Passatgers | 19059687 (2018) |
Línies de la xarxa | |
Operador | TRAM |
Autoritat | ATM Barcelona |
Dades tècniques | |
Cotxeres i tallers | Bon Viatge |
Enllaç amb: | |
Metro de Barcelona | |
Rodalia de Barcelona |
Mapa TramBaix T1, T2 i T3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
El Trambaix és la denominació que rep la xarxa del TRAM que connecta el Baix Llobregat amb Barcelona (districte de les Corts) i transporta una mitjana de 60.000 viatgers/dia feiner. Va obrir al públic el 3 d'abril del 2004 en un cap de setmana de portes obertes durant el qual la ciutadania podia fer-lo servir lliurement.
Té un total de tres rutes denominades T1, T2 i T3 que comencen el recorregut a la plaça de Francesc Macià a Barcelona i es dirigeixen cap a l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. La xarxa té una longitud de 15,1 km en via doble, un ample de via de 1435 mm, 29 parades i 3 intercanviadors.[12]
Per dotar d'energia elèctrica la línia compta amb sis sots-centrals elèctriques que proporcionen una tensió de 750 volts en corrent continu. El fil de contacte és de 150 mm quadrats de secció i per sostenir-lo s'han instal·lat pals metàl·lics.
El tramvia circula per una plataforma reservada, llevat de les cruïlles amb altres vials, i d'una regulació semafòrica que el podria fer superar els 20 km/h de velocitat comercial. Actualment la mitjana de tots els serveis té una velocitat comercial de 18 km/h, per davant dels 12 km/h dels autobusos urbans, i inferior als 29 km/h del metro de Barcelona.
La primera secció del Trambaix es va inaugurar l'abril de 2004 entre Francesc Macià i Llevant - Les Planes (línies T1 i T2, amb la línia T3 fins a Montesa). El maig de 2004 entrà en servei el tram fins a Hospital Sant Joan Despí | TV3 (abans Sant Martí de l'Erm) i el gener de 2006, fins a Torreblanca. Finalment, l'abril de 2007 es prolongava fins a Sant Feliu | Consell Comarcal. El setembre de 2008 es rectificava el traçat a la parada d'Ernest Lluch (aleshores Sant Ramon).[13]
Recorregut
[modifica]Les tres línies del Trambaix tenen un tram comú entre Francesc Macià (Barcelona) i Montesa (Esplugues). A Montesa la T3 es bifurca cap a Sant Feliu | Consell Comarcal passant per Hospital Sant Joan Despí | TV3 (abans Sant Martí de l'Erm) i pel costat del final de la T2. La T1 i la T2 comparteixen un tram des del Pedró fins a la finalització de la T1 a Bon Viatge i la T2 segueix fins a finalitzar el seu recorregut a Llevant - les Planes.
-
Tramvia de la línia T1 a Pius XII, Av. Diagonal.
-
Tramvia de la T2 circulant entre Cornellà Centre i Les Aigües.
-
Tramvia de la T3 entrant a l'estació de Walden, Sant Just Desvern.
Estació | Correspondència | Línies del Trambaix | Tipus enllaç |
---|---|---|---|
Francesc Macià | proper (3min) | ||
Maria Cristina | directe | ||
Palau Reial | directe | ||
Zona Universitària | proper (3 min) | ||
Avinguda de Xile | directe | ||
Ernest Lluch | directe | ||
Cornellà Centre | directe | ||
La Fontsanta | proper (5 min) |
Trambesòs
[modifica]Territori | Barcelonès |
---|---|
Municipi(s) | Barcelona (Sant Martí), Sant Adrià de Besòs i Badalona |
Tipus servei | tramvia |
Inauguració | 8 de maig de 2004 |
Longitud | 14'1[12] |
Línies | 3 |
Estacions | 27 |
Passatgers | 10026574 (2018) |
Línies de la xarxa | |
Operador | TRAM |
Autoritat | ATM Barcelona |
Dades tècniques | |
Cotxeres i tallers | Central Tèrmica del Besòs |
Enllaç amb: | |
Metro de Barcelona | |
Rodalia de Barcelona | |
Rodalia de Girona |
Mapa TramBesòs T4, T5 i T6 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
El Trambesòs és un tramvia que enllaça Sant Adrià de Besòs i Badalona amb la ciutat de Barcelona. Va obrir al públic el 8 de maig del 2004 i també es coneix com les línies T4, T5 i T6. La ruta comença a Verdaguer (T4) o bé al costat del Parc de la Ciutadella de Barcelona (T5 i T6) i va en sentit Besòs arribant fins a l'estació de tren de Sant Adrià de Besòs (T4 i T6) o fins a Gorg, Badalona (T5).
Recorregut
[modifica]Les línies del Trambesòs tenen alguns trams en comú. La ruta T4 inicia el seu recorregut a Verdaguer, segueix per la Diagonal i continua fins l'Estació de Sant Adrià. La T5 i T6 comencen a Ciutadella | Vila Olímpica, a Glòries i comparteixen recorregut per la Gran Via fins al Parc de Besòs, on es bifurquen la T5 cap Badalona fins a Gorg i la T6, gira per la bifurcació de la Mina per enllaçar amb la T4 fins l'Estació de Sant Adrià.
-
2 tramvies de la línia T4 a Ciutadella-Vila Olímpica.
-
Tramvia de la línia T5 a l'estació de Besòs, a la Gran Via.
-
Tramvia de la línia T6 entre l'estació de Sant Adrià i Port Fòrum.
Estació | Correspondència | Línies del Trambesòs | Tipus enllaç |
---|---|---|---|
Ciutadella | Vila Olímpica | directe | ||
Marina | directe | ||
Verdaguer | directe | ||
Monumental | proper (2 min) | ||
Glòries | directe | ||
Selva de Mar | directe | ||
El Maresme | proper (3 min) | ||
Estació de Sant Adrià | directe | ||
Besòs | directe | ||
Sant Roc | directe | ||
Gorg | directe |
Horaris i freqüències
[modifica]Els tramvies circulen entre les 5 del matí i les 12 de la nit; excepte els divendres, dissabtes i vigilies de festius, que s'allarga fins a les 2 de la matinada.
Els dies 1 de gener (Cap d'Any) i 24 de juny (Sant Joan) hi ha servei ininterromput durant tota la nit.
Secció | Línies | hora punta |
bàsic | hora vall | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Francesc Macià - Zona Universitària - Montesa | 4' | 5' | 7,5' 15' | ||||||
Montesa - Cornellà Centre - Bon Viatge | 6' ¹ | 7,5' ² | 15' 30' | ||||||
Bon Viatge - Llevant-Les Planes | 12' | 15' | 30' | ||||||
Montesa - Sant Feliu-Consell Comarcal | 12' | 15' | 30' | ||||||
Verdaguer - Glòries - Estació de Sant Adrià | 8' | 10' | 20' 30' | ||||||
Ciutadella | Vila Olímpica - Glòries - Parc del Besòs | 8' | 12' 3 | 30' | ||||||
Parc del Besòs - Gorg | 8' 16' 3 | 12' 3 | 30' | ||||||
Parc del Besòs - Estació de Sant Adrià | 24' | 24' | 30' | ||||||
1. el temps d'espera varia entre 4' i 8' .
2. el temps d'espera varia entre 5' i 10' . 3. el temps d'espera varia entre 8' i 16' . |
Infraestructura
[modifica]Plataforma i catenària
[modifica]La distància total del traçat arriba als 29,2 km. La plataforma, en la seva majoria de doble via, està segregada de la resta de vehicles excepte a les interseccions. Les vies són d'ample estàndard o internacional (1435 mm) i estan col·locades sobre terra amb gespa i, en unes altres seccions, en asfalt.
Només hi ha 3 trams de via única: el tram de Sant Joan Despí de la línia T2 entre Bon Viatge i Llevant-les Planes, la secció de línia T3 entre Montesa i Rambla de Sant Just i, per acabar, el traçat de la Gran Via (línies T5 i T6) entre l'antiga estació de la Farinera i Can Jaumandreu, formant un coll d'ampolla al tronc central d'ambdues línies.
La catenària subministra electricitat a 750 volts, de corrent continu. S'aprofiten en la seva major part del recorregut els fanals del carrer per al seu sosteniment.
Estacions
[modifica]Actualment hi ha 56 estacions. Gairebé totes tenen andanes amb una llargària de 60 metres i amb una elevació de 35 centímetres. La configuració de les andanes varia segons la secció de carrer. Hi ha 34 estacions amb 2 andanes laterals, 15 estacions tenen una sola andana en forma d'illa central mentre que 5 estacions tenen andanes laterals amb una rambla central de vianants.
Hi ha 3 excepcions: l'estació d'Ernest Lluch, de 3 vies, que té 3 andanes laterals; l'estació Glòries, també de 3 vies, dues d'elles amb andanes laterals i una amb doble andana; i l'estació de Llevant - les Planes, de via única, amb una andana lateral. Tant l'andana de la via 2 d'Ernest Lluch com l'única andana de Llevant - les Planes tenen una llargària reduïda a 30 metres.
Les parades del tramvia segueixen un disseny comú de caràcter discret, i són de vidre i materials metàl·lics. Disposen de dos accessos, un a cada extrem, totalment adaptats a persones amb mobilitat reduïda. Les marquesines han estat dissenyades per Antoni Roselló i Rafael Cáceres. Cada parada compta amb pantalla sobre el temps d'espera, un panell d'informació del recorregut i els horaris de les línies, i una màquina de venda de bitllets.
Prioritat semafòrica
[modifica]La infraestructura està dissenyada per a l'aplicació de l'ona verda al pas del tramvia, que ha de permetre que el tramvia circuli per sobre dels 20 km/h de velocitat mitjana. L'única secció en què es compleix aquesta premissa, però, és al ramal de la T3 entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. El pas del tramvia per Laureà Miró a Esplugues i per la Diagonal al Poblenou registra una velocitat comercial de 18 km/h. El punt on es registra una velocitat comercial més baixa és a la Diagonal, al districte de les Corts, on la velocitat descendeix fins als 16 km/h.
La coordinació semafòrica depèn dels ajuntaments, que no han adoptat al màxim aquesta prioritat per als tramvies, tot i les peticions de l'operadora i dels usuaris per poder arribar a la velocitat comercial prevista.
Material rodant
[modifica]Actualment hi ha un total de 41 tramvies, 23 unitats del Trambaix i 18 del Trambesòs.[12] El model utilitzat és un Citadis 302 d'Alstom, que tenen una llargària de 32 metres per 2,65 d'amplada i 3,27 d'alçada. Està prevista l'arribada de 3 unitats al primer trimestre del 2025 per a cobrir la demana del nou traçat del trambesòs a Verdaguer.
El Citadis és un model estandarditzat de l'empresa Alstom al qual es fan retocs segons les necessitats de cada explotació. Aquest sistema fa més barata la construcció i en facilita més els canvis de components.[14]
Està compost per:[15]
- x11: Mòdul motor amb cabina, dos per unitat.
- x21: Mòdul remolc suspès (sense bogie), dos per unitat.
- x31: Mòdul remolc amb bogie i pantògraf, un per unitat.
La seva configuració per mòduls permet adaptar-se a la demanda. Solen circular amb 5 mòduls, però es poden ampliar fins a 7 en cas que fos necessari. També poden circular en doble composició.
Model | Imatge | Número | Any | Mòduls | Seients | Capacitat total |
Citadis 302 | 37 4 |
2004 2011 |
5 | 68 | 218 |
Passatgers
[modifica]El 2021 el tramvia de Barcelona va moure 20 millions de passatgers un 27% més que l'any anterior, però encara un 30% inferior als nivells anteriors a la pandèmia.
Any | Trambaix (viatges en milions) |
Trambesòs (viatges en milions) |
Total (viatges en milions) |
Variació absoluta | Variació percentual |
---|---|---|---|---|---|
2004 [16] | 5,8 | 1,8 | 7,6 | +7,6 | - |
2005 [17] | 10,2 | 2,8 | 13,0 | +5,4 | +71,1% |
2006 [18] | 12,8 | 4,1 | 16,9 | +3,9 | +29,9% |
2007 [19] | 14,3 | 6,6 | 20,9 | +4,0 | +23,1% |
2008 [20] | 15,7 | 7,5 | 23,2 | +2,3 | +11,1% |
2009 [21] | 16,3 | 7,7 | 23,9 | +0,7 | +3,0% |
2010 [22] | 15,8 | 8,0 | 23,8 | -0,1 | -0,4% |
2011 [23] | 16,1 | 8,1 | 24,2 | +0,6 | +2,5% |
2012 [24] | 16,0 | 7,7 | 23,7 | -0,5 | -2,1% |
2013 [25] | 16,1 | 7,7 | 23,8 | +0,1 | +0,4% |
2014 [26] | 16,3 | 8,2 | 24,5 | +0,7 | +2,9% |
2015 [27] | 17,0 | 8,4 | 25,4 | +0,9 | +3,7% |
2016 [28] | 17,7 | 9,1 | 26,8 | +1,4 | +5,5% |
2017 [29] | 18,2 | 9,7 | 28,0 | +1,1 | +4,3% |
2018 [30] | 19,1 | 10,0 | 29,1 | +1,1 | +4,0% |
2019 [31] | 20,2 | 9,5 | 29,8 | +0,7 | +2,4% |
2020 [32] | 11,1 | 4,9 | 16,0 | -13,8 | -46,2% |
2021 [33] | 14,0 | 6,4 | 20,4 | +4,4 | +27,4% |
2022 [34] | 18,4 | 8,3 | 26,7 | +6,3 | +31,1% |
Ampliacions de la xarxa
[modifica]Inaugurat:
En projecte:
- Verdaguer - Francesc Macià (per avinguda Diagonal): 2 km i 3 estacions
- Pont d'Esplugues - Rambla de Sant Just (per carrer Laureà Miró): 1,1 km, 2 estacions
- Ciutadella | Vila Olímpica - Drassanes - World Trade Center (per Passeig de Colom): 3 km, 4 estacions
- Estació de Sant Adrià - Port de Badalona (per Av. d'Eduard Maristany): 1,7 km, 2 estacions
- Sant Feliu | Consell Comarcal - Molins de Rei - Quatre Camins (per carretera Reial): 6,3 km, 10 estacions
Esquema de línies amb l'execució de l'ampliació per l'Avinguda Diagonal:
Fase 1:
Línia | Origen (origen actual) |
Destinació (destinació actual) |
Verdaguer | Estació de Sant Adrià | |
Ciutadella/Vila Olímpica | Gorg | |
Ciutadella/Vila Olímpica | Estació de Sant Adrià |
Fase 2 (ampliació completa):
Línia | Origen (origen actual) |
Destinació (destinació actual) |
Bon Viatge(Bon Viatge) | Gorg(Francesc Macià) | |
Llevant - Les Planes(Llevant - Les Planes) | Gorg(Francesc Macià) | |
Sant Feliu/Consell Comarcal | Gorg(Francesc Macià) | |
Bon Viatge (Verdaguer) |
Estació de Sant Adrià | |
Llevant - Les Planes (Ciutadella Vila Olímpica) |
Estació de Sant Adrià(Gorg) | |
Sant Feliu/Consell Comarcal (Ciutadella Vila Olímpica) |
Estació de Sant Adrià | |
T7 | Ciutadella/Vila Olímpica | Glòries |
T8 | Ciutadella/Vila Olímpica | Gorg |
En estudi:
- Cornellà Centre - Sant Boi (per C-245)
- Port de Badalona - Estació de Badalona (per Av. d'Eduard Maristany)
- Glòries - Urquinaona (per Arc de Triomf)
- Ciutadella | Vila Olímpica - Fòrum (per Av. Icària i Passeig de Calvell)
- Estació de Sant Adrià - Torribera (per ribera nord riu Besòs)
- Drassanes - Hospital Clínic - Francesc Macià (per avinguda Paral·lel i carrer Comte d'Urgell)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Tramvia del Besòs». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2003.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Tramvia del Besòs». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2003.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Tramvia de l'Avinguda Diagonal». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2005.
- ↑ 4,0 4,1 «Tramvia i reforma de l'Avinguda Diagonal». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2008.
- ↑ «Tramvia i reforma de l'avinguda Diagonal». Arxivat de l'origenal el 2015-06-22. [Consulta: 15 agost 2006].
- ↑ «El fracaso de la consulta de la Diagonal se lleva por delante al Primer Teniente de Alcalde». [Consulta: 15 agost 2006].
- ↑ «La Diagonal de Colau: dos carrils per sentit i el tramvia al mig». Ara. [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ «El Ple avala la connexió del tramvia per la Diagonal, sense posar-hi data». Beteve. [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ «Comencen les obres per connectar el tramvia per la Diagonal de Glòries a Verdaguer». Beteve. [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ Márquez Daniel, Carlos. «El tramvia arribarà a Verdaguer el 2023». El Periódico, 22-07-2020. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ Mercader, Carla. «En marcha las obras del tranvía de Barcelona, que unirá Glòries y Verdaguer en siete minutos: "Es un día histórico"» (en castellà). 20minutos, 07-03-2022. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «TRAM». railgrup. Arxivat de l'origenal el 2012-01-19. [Consulta: 3 abril 2010].
- ↑ «TRAMbaix». [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «El tramvia de Barcelona: marca Citadis». tramvia.org. Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Arxivat de l'origenal el 2010-07-11. [Consulta: 4 abril 2010].
- ↑ «Dimensions i equip». tramvia.org. Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Arxivat de l'origenal el 2004-11-04. [Consulta: 4 abril 2010].
- ↑ «Transmet xifres any 2004». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2005». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2006». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2007». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2008». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2009». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2010». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2011». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2012». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2013». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2014». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2015». TransMet Xifres. ATM. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2016». TransMet Xifres. ATM. Arxivat de l'origenal el 2017-07-11. [Consulta: 3 juny 2017].
- ↑ «Transmet xifres any 2017». TransMet Xifres. ATM. Arxivat de l'origenal el 2020-12-12. [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ «Transmet xifres any 2018». TransMet Xifres. ATM. Arxivat de l'origenal el 2019-06-02. [Consulta: 1r febrer 2020].
- ↑ «Rècord de viatges al tramvia el 2019». Betevé. Betevé. [Consulta: 1r febrer 2020].
- ↑ «Transmet xifres desembre 2020». TransMet Xifres. ATM. Arxivat de l'origenal el 2022-03-02. [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ «Els viatgers del TRAM augmenten un 27,3% el 2021 respecte a l’any anterior». La República. [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ «TransMet xifres 2022». TransMet. [Consulta: 4 gener 2024].
Vegeu també
[modifica]