El dijous
Déu va fer, doncs, els dos grans focus de llum: un de més gran, que fos sobirà del dia, un de més petit, que fos sobirà de la nit, i les estrelles . Déu els col·locà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra , perquè fossin sobirans del dia i de la nit, i separessin la llum i les tenebres. I Déu veié que estava bé. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia quart.[ 1] Gènesi (1, 16-19).Si Nadal cau en dijous, plega l'arada i ven els bous.[ 2]
Si el Dijous Sant el cucut no canta, o és mort o és pres a França .[ 2]
Nadal en dijous, crema l'arada i ven els bous.Nadal en dijous, sembra plans i pujols, i amb prou feines faràs palla pels bous.[ 2]
Si el dijous es pon amb capa , de tres dies no s'escapa.[ 2]
Al mig, com el dijous.
Dijous passat, setmana a terra .
El dijous, el peix es pesca sol.
El dijous festa pels bous.
El dijous menja bous. Alabat sia el Corpus , que sempre cau en dijous![ 2]
Estar (o posar-se) enmig, com el dijous.[ 5]
Deixar estar les cortesies per al dijous de la cena.[ 2]
Portar el dijous gras.[ 2]
(Succeir, passar en) la setmana dels tres (o sets) dijous.[ 5]
Tenir cara de Dijous Sant i fets de carnestoltes .[ 2]
↑ «Gènesi ». A: La Bíblia ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Alcover , Antoni M.Moll , Francesc de Bdijous ». A: Diccionari català-valencià-balear ↑ 5,0 5,1 «Dijous ». Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 juliol 2012].
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Gènesi (1, 16-19).