despedir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dəs.pəˈði/
Occidental:	nord-occidental /des.peˈði/
	valencià /des.peˈðiɾ/, /des.peˈði/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: despedí
• Etimologia: Del prefix de- i el llatí expedire ‎(«expedir»), segle XV, amb calcs semàntics del castellà despedir.

Verb

despedir trans., pron. ‎(pronominal despedir-se)

1. (arcaisme) expedir
2. (valencià, alguerès) acomiadar
3. (castellanisme) desprendre
4. (castellanisme, pronominal) afanyar-se
5. (castellanisme) Desenganyar un malalt de la seva possible cura.
6. (castellanisme) denegar

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	despedir			haver despedit
gerundi	despedint			havent despedit
participi	despedit, despedida, despedits, despedides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	despedeixo	despedeixes	despedeix	despedim	despediu	despedeixen
	despedesc						bal
	despedeixi						sept
	despedisc	despedixes	despedix			despedixen	occ
	despedixo						n-occ
imperfet	despedia	despedies	despedia	despedíem	despedíeu	despedien
passat simple	despedí	despedires	despedí	despedírem	despedíreu	despediren
futur	despediré	despediràs	despedirà	despedirem	despedireu	despediran
condicional	despediria	despediries	despediria	despediríem	despediríeu	despedirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	despedeixi	despedeixis	despedeixi	despedim	despediu	despedeixin
	despedisca	despedisques	despedisca			despedisquen	occ
	despedesqui	despedesquis	despedesqui	despediguem	despedigueu	despedesquin	bal
imperfet	despedís	despedissis	despedís	despedíssim	despedíssiu	despedissin
		despedisses		despedíssem	despedísseu	despedissen
	despedira	despedires	despedira	despedírem	despedíreu	despediren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	despedeix	despedeixi	despedim	despediu	despedeixin
	–		despedesqui	despediguem		despedesquin	bal
	–	despedix	despedisca			despedisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	despedeix						alg
imperfet	despediva	despedives	despediva	despedívem	despedíveu	despediven	alg
condicional	despediriva	despedirives	despediriva	despedirívem	despediríveu	despediriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	despedissi		despedissi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... despedit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... despedir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... despedit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... despedit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... despedit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... despedit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... despedir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... despedit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... despedit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... despedit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: despedeixo, despedeix, despedim

Notes

• Amb un ús continuat des del segle XV fins a principi del XX, va passar a tenir una connotació de castellanisme sent substituït pel literari acomiadar. Fora dels àmbits on s’ha mantingut tradicionalment, avui es considera o bé arcaisme o bé castellanisme.

Derivats

• despedida, despediment

Miscel·lània

• Síl·labes: des·pe·dir (3)
• Anagrama: depredis

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB, DAlg
• El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit, de l'IEC.
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre despedir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \des.peˈðiɾ\, meridional \deh.peˈðiɾ\

Americà: alt /d(e)s.peˈdiɾ/, baix \deh.peˈðiɾ\

• Rimes: -iɾ

Verb

despedir trans., pron. ‎(pronominal despedirse, present despido, passat despedí, futur despediré)

1. acomiadar
2. llançar
3. emetre
4. (pronominal) oblidar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: des·pe·dir (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre despedir