infant

Potser volíeu: INFANT

Català

Rimes: -ant
Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans ‎(literalment «que no parla»), segle XIII. En sentit militar, de l’italià fante.

infant m. ‎(plural infants)

Nen, persona que encara no ha assolit l'edat adulta, d'entre els 0 i els 13 anys de vida.
Soldat d'infanteria.
En la monarquia espanyola, fill o filla que no hereta el tron.

Nen

Alemany: Kind ^(de), Säugling ^(de) m.
Anglès: infant ^(en)
Àrab: رَضِيع‎ ^(ar) m.
Armeni: երեխա ^(hy) ‎(ierekhà)
Búlgar: бебе ^(bg) n. ‎(bebe)
Castellà: niño ^(es)
Coreà: 유아 ^(ko) ‎(yua)
Eslovac: dojča ^(sk) n.
Esperanto: infano ^(eo)
Feroès: barn ^(fo) n.
Francès: enfant ^(fr)
Grec: βρέφος ^(el) n. ‎(vrefos), νήπιο ^(el) n. ‎(nípio)
Grec antic: βρέφος ^(grc) n. ‎(bréphos)
Hebreu: עולל‎ ^(he) m.
Hindi: बच्चा ^(hi), शिशु ^(hi) m.
Hongarès: csecsemő ^(hu)
Italià: bambino ^(it) m.
Japonès: 赤ちゃん ^(ja)
Kirguís: наристе ^(ky) ‎(nariste)
Llatí: infans ^(la) m. f.
Llengua de signes catalana: BAIX ^(csc)
Noruec: spedbarn ^(no) n.
Polonès: niemowlę ^(pl) n., niemowlak ^(pl) m.
Portuguès: infante ^(pt) m. f.
Romanès: bebeluș ^(ro) m.
Rus: младе́нец ^(ru) m. ‎(mladénets), ребёнок ^(ru) m. ‎(rebiónok), дитя́ ^(ru) n. ‎(ditià)
Tai: ทารก ^(th)
Turc: bebek ^(tr)
Txec: kojenec ^(cs) m., nemluvně ^(cs) n.
Ucraïnès: немовля ^(uk) ‎(nemovlia)
Xinès: 嬰兒 ^(zh) ‎(婴儿, yīng'ér)

Soldat d'infanteria

infant m. ‎(plural infants, femení infanta o infantessa)

Títol nobiliari atorgat en alguns regnes als fills d'un rei que no són l'hereu. L'infant és germà o germana del príncep.

Títol nobiliari

infant

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infantar.

infant ‎(plural infants)