vela

Potser volíeu: VELA, Vela, velà

Català

Segell amb vela

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛ.ɫə/ⓘ
	balear /ˈvə.ɫə/, /ˈvɛ.ɫə/
	alguerès /ˈvɛ.ɾa/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɛ.ɫa/
	valencià /ˈvɛ.ɫa/, /ˈbɛ.ɫa/

• Rimes: -ɛla
• Homòfon: bela
• Etimologia: Del llatí vela, plural de vēlum, reinterpretat com a femení singular.

Nom

vela f. ‎(plural veles)

1. Tros típicament de tela utilitzat en la navegació per empènyer el vaixell amb l'impuls del vent.
2. Esport nàutic basat en la navegació a vela.

Derivats

• velejar
• vela al terç
• vela llatina
• de ventall
• vela àurica
• vela cangrea
• vela d'estai
• finestra de la vela

Compostos i expressions

• Hissar veles: Fer pujar les veles mitjançant les drisses.
• Arriar veles: Fer baixar les veles mitjançant les drisses.
• Rissar veles: Aferrar algunes veles o prendre rissos de manera que es presenti menys superfície el vent.
• Amainar les veles: Disminuir o minorar el nombre de veles o recollir-per presentar menys superfície al vent.
• Amollar una vela: Arriar l'escota o degollar-perquè escapant el vent que la impulsa, cessi el violent esforç que exercia, potser amb perill de sotsobrar o una altra avaria.
• Abatre la vela: Recollir, treure o aferrar alguna o algunes veles.
• Plegar veles: Acabar de recollir una vela després de carregada, cobrant després els caps.
• Aguantar vela: Mantenir tota la vela possible en proporció a la força del vent.
• A tota vela: Navegant l'embarcació amb gran vent.
• A plena vela: Navegant amb bon vent de manera que aquest ompli avantatjosament totes les veles.
• Caminar molt bé a la vela: Ser molt veler el vaixell.
• A toca-vela: Es diu quan es navega amb vent escàs de manera que vagin tocant les veles.
• Canviar la vela: Tornar-la a la part d'on ve el vent.
• Cantar vela: Anunciar la vista d'alguna embarcació el guaita dalt la cofa o el que la descobreix primer, cridant vela!
• Fer-se a la vela: Sortir del port una embarcació per navegar.
• Fer vela cap a un punt: Dirigir-se cap aquest punt.
• Omplir una vela tot el seu pal i vergues: Omplir o ocupar tota l'àrea formada entre els quatre ploma de les dues vergues que la subjecten trobant aquestes al seu lloc corresponent o hissada cadascuna en el seu respectiu pal.
• Navegar amb totes les veles: Portar llargues totes les veles té el vaixell.
• Estendre les veles: Aprofitar-se del vent favorable a la navegació.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Segel ^(de) n.
• Anglès: sail ^(en)
• Castellà: vela ^(es)
• Danès: sejl ^(da) n.
• Eslovac: plachta ^(sk) f.
• Esperanto: velo ^(eo)
• Estonià: puri ^(et)
• Feroès: segl ^(fo) n.
• Finès: purje ^(fi) n.
• Francès: voile ^(fr) f.
• Friülà: vele ^(fur)
• Gallec: vela ^(gl) f.
• Grec: πανί ^(el) n. ‎(paní)
• Hebreu: מִפְרָשׂ ^(he) m.
• Irlandès: seol ^(ga) m.
• Islandès: segl ^(is) n.
• Italià: vela ^(it) f.
• Japonès: 帆 ^(ja)
• Letó: bura ^(lv) f.
• Lituà: burė ^(lt) f.
• Llatí: velum ^(la)
• Llengua de signes catalana: VELA ^(csc)
• Neerlandès: zeil ^(nl) n.
• Noruec: seil ^(no) n.
• Noruec (nynorsk): segl ⁽ⁿⁿ⁾ n.
• Occità: vela ^(oc) f.
• Polonès: żagiel ^(pl) m.
• Portuguès: vela ^(pt) f., vela ^(pt) f.
• Retoromànic: vela ^(rm) f., tenda ^(rm) f.
• Romanès: velă ^(ro) f., pânză ^(ro) f.
• Rus: па́рус ^(ru) m. ‎(parus)
• Sard: vela ^(sc)
• Suec: segel ^(sv) n.
• Xinès: 帆 ^(zh) ‎(fān)

Verb

vela

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de velar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb velar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·la (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat (1906-1914)

Anglès

Nom

vela

1. forma plural de velum

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbe.la/
• Rimes: -ela
• Etimologia: Del llatí vela [1].
• Etimologia: De velar [2-3].

Nom

vela f. ‎(plural velas)

1. vela

Derivats

• velero

Nom

vela f. ‎(plural velas)

1. vetlla
2. espelma, candela

Sinònims

• (espelma) candela

Derivats

• velador

Compostos i expressions

• a dos velas: arruïnat
• en vela: de vetlla, sense dormir
• no tener vela en un entierro: no tenir motiu per a intervenir en una conversa

Relacionats

• velatorio

Verb

vela

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb velar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb velar

Variants

• [2]: (voseo) velá

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·la (2)
• Anagrames: lave, lavé, leva, levá, vale, valé

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vela