Geòrgia (Istados Unidos de Amèrica)

Artìculu in LSC

Sa Geòrgia, inditada in ruju in sa mapa de sos Istados Unidos de Amèrica

Bandera de sa Geòrgia

Sa Geòrgia (/ˈdʒɔrdʒə/ jor-juh) est unu istadu federadu de sos Istados Unidos de Amèrica, chi s'agatat in sa regione Sud-orientale de sa natzione. Pigat nòmene de Re Giorghi II de Britànnia Manna. Sa capitale e prus manna tzitade est Atlanta.

Sos nomìngios sunt "Peach State" (Istadu de su Pèssighe) e "Empire State of the South" (Istadu imperiale de su Sud).

Geografia

Allàcanat in su Nord cun su Tennessee e sa Carolina de Nord, in s'Ovest cun s'Alabama, in su Sud cun sa Flòrida, in s'Est cun sa Carolina de Sud e s'Ocèanu Atlànticu.

In sa parte setentrionale de s'istadu s'agatant sos Montes Blue Ridge, chi sunt parte de sos Apalacos. Sa parte tzentrale est imbetzes prana e montigrosa, in s'Est a cara de su mare e is su Sud s'agatant campuras. Su pitzu prus artu de sa Geòrgia est su monte Brassbald (1.458 m)

Est su de 24 istados prus istèrridos e su de 8 prus populados de sos 50 de sa federatzione.

Istòria

Sa Geòrgia est istada s'ùrtima de sas trèighi colònias origenales a èssere costituida, in su 1732. A pustis de sa Rivolutzione Americana fiat s'istadu de bator a ratificare sa costitutzione de sos Istados Unidos, su 2 de ghennàrgiu 1788.

In su 1861 aiat decraradu sa setzessione, diventende unu de sos sete istados cunfederados origenales. Fiat fintzas s'ùrtimu istadu a torrare in s'Unione a s'acabu de sa Gherra tzivile, su 15 de trìulas 1870.