Malaìsia

Artìculu in LSC

Bandera

Posidura in su mundu

Sa Malaìsia est un'istadu federale de s'Àsia sud-orientale. Cunsistet de trèighi istados e tres territòrios federales, cun un'àrea de 329.847 km². Sa capitale est Kuala Lumpur ma Putrajaya est sa sede de su guvernu. Tenet una populatzione de 20 milliones de bividores ispaniada in unu territòriu divididu in duas regiones dae su mare de sa Tzina Meridionale. Sa Malaìsia peninsulare s'agatat in sa penìsula de Malaìsia e làcanat in su norte cun sa Tailàndia e in su sud cun Singapore. Sa Malaìsia orientale, est situada a sa zona setentrionale de Bòrneu e làcanat in su sud cun s'Indonèsia e in su norte cun su Brunei. Est posta a curtzu de s'ecuadore e su clima est tropicale.

Su cabu de Istadu est su monarca Yang Pertuan Agong, e su de su Guvernu est su primu ministru. Sos fundamentos de su guvernu suo pigant a puntu de riferimentu su sistema parlamentare de Westminster.

Su paisu at comintzadu a esìstere comente a istadu unidu petzi in su 1963; in antis (partende dae su de 18 sèculos) fiat istadu unu territòriu dominadu dae su Rennu Unidu mediante s'apodentamentu de una sèrie de colònias. Sa metade orientale fiat cumposta dae rènnios separados, connotos comente a Malaìsia britànnica fintzas a s'isparzimentu suo su 1946, e s'est torradu a ordingiare che Unione de Malaìsia. A causa de s'opositzione manna, s'est torrada a organizare un'àtera borta comente Federatzione Malaìsia in s'annu 1948, e at otentu s'indipendèntzia su 31 de austu de su 1957. Singapore, Sarawak, su Bòrneu Setentrionale e sa Federatzione si sunt unidas pro cunformare Malaìsia su 16 de cabudanne de su 1963. Ma dae primìtziu si sunt presentadas tensiones fortes chi ant cunduidu a unu cunflitu armadu cun s'Indonèsia e a s'espulsione de Singapore. Durante sa segunda metade de su de 20 sèculos su paisu a bìvidu unu boom econòmicu chi l'at permìtidu de s'isvilupare cun lestresa. Sa crèschida de sos annos 1980 e 1990, cun una mèdia de su 8% dae su 1991 a su 1997, at mudadu sa Malaìsia in unu paisu de reghente industrializatzione. Sende chi est unu de sos tres paisos chi cuntrollant s'istrintu dae Malaca, su cummèrtziu internatzionale est parte essentziale de s'economia sua. Est arribada agiomai a èssere s'esportadore printzipale de istàngiu, gomma e ògiu de prama. A s'atividade industriale currispondet unu perchentu de sa richesa econòmica. Contat fintzas subra una biodiversidade manna de flora e fàuna, e est cunsideradu unu de sos degheoto paisos megadiversos.

Sos malesos costituint sa parte majore de sa populatzione natzionale. Puru b'ant de cunsiderare comunidades tzinesas e indianas.

Sa Malaìsia est unu de sos membros fundadores de s'ASEAN e est membru de àteros organismos internatzionales comente sas Natziones Unidas. Comente a ex-colònia britànnica est parte de su Commonwealth de sas Natziones.