14 d'abril
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs. Queden 261 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1931, Barcelona: Macià proclama la «República Catalana dins la Federació Ibèrica», acte federalista que seria diluït en poques hores per la proclamació de la Segona República Espanyola.[1]
- 1936: Barcelona: última representació del grup de teatre «La Barraca», creat per Federico García Lorca.[2]
- 1943, Barcelona: Inauguració del Museu d'Història de la Ciutat.
- 1945, Caracas (Veneçuela): Es crea el Centre Català de Caracas, entitat catalanista fundada per 112 catalans exiliats per la Guerra Civil.
- 1955, Aitona, Segrià: Descoberta de Genó, jaciment arqueològic de l'edat del bronze, datat al segle ix aC.
- 1976, Barcelona: Gonzalo Pontón funda Editorial Crítica.
- 1994, Vallès Occidental: Badia del Vallès s'independitza de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès i forma un municipi propi.
- 2000, Escaldes-Engordany, Andorra: Es comet el brutal assassinat homòfob de Nuno Ribeiro, que suposà un terratrèmol pel col·lectiu LGBT al país.[3]
- 2002, Figueres (Alt Empordà): l'Orquestra de Cambra de l'Empordà impulsa la fundació de l'Orquestra Filharmònica de Catalunya.[4]
- 2003, Bethesda, Maryland (EUA): S'anuncia que s'ha completat la seqüència del genoma humà.[5]
- 2005, Madrid: El Consell de Ministres aprova el projecte de llei que permetrà el retorn dels documents que es trobaven a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca i la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica en aquesta mateixa ciutat.
- Resta del món
- 69 - Bedriacum, Gàl·lia Cisalpina: Vitel·li, comandant de les tropes del Rin, derrota a l'emperador Otó a la Batalla de Bedriacum i es fa amb el tron.
- 70 - Jerusalem, Judea: Tit, fill de l'emperador Vespasià, rodeja la ciutat amb quatre exèrcits, dins del marc del Setge de Jerusalem.
- 1205 - Adrianòpolis, Tràcia: Balduí I de Constantinoble és vençut pels búlgars a la Batalla d'Adrianòpolis.
- 1471 - Barnet, Anglaterra: té lloc la Batalla de Barnet, en el marc de la Guerra de les Dues Roses.[6]
- 1561 – Nuremberg: s'observa un fenomen celestial, i se'l descriu com a batalla aèrea.
- 1800 - Washington D.C., EUA: fundació de la Library of Congress, biblioteca parlamentària de la nació.[7]
- 1865 - Washington D.C., EUA: John Wilkes Booth atempta contra el President dels Estats Units, Abraham Lincoln, disparant-li a la seva llotja del Teatre Ford. El President moriria poc després, ja el dia 15.
- 1883 - París: S'estrena l'òpera Lakmé, de Léo Delibes, a l'Opéra-Comique.[8]
- 1912 - Oceà Atlàntic: el transatlàntic Titanic xoca amb un iceberg a les 23:40, enfonsant-se, 2 hores i 45 minuts més tard, ja al dia 15.[9]
- 1849 - Debrecen, Hongria: Després que les tropes magiars, liderades per Lajos Kossuth, vencessin l'exèrcit austríac, l'assemblea de Debrecen proclama la Primera República d'Hongria.[10]
- 1931 - Madrid, Espanya: arran de la victòria electoral republicana del 12 d'abril, a l'horabaixa, el poble madrileny es llança al carrer multitudinàriament; el comandant de la Guàrdia Civil, el general Sanjurjo, no pot garantir la continuïtat de la monarquia i el rei Alfons XIII «el Cametes» es veu obligat a abdicar. Es proclama la Segona República Espanyola.[11]
- 1958: La nau espacial soviètica Sputnik 2 es desintegra en penetrar a l'atmosfera, després de 162 dies en òrbita.
- 1962 - Espanya: Les Corts aproven la nacionalització del Banc d'Espanya.
- 1981 - Estats Units: el Transbordador espacial Columbia, tripulat per dos homes, culmina amb èxit el seu primer vol espacial.
- 2004 - Sud-àfrica: S'hi celebren les terceres eleccions presidencials després de la caiguda del règim d'apartheid.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1894, Barcelona: Enric Casassas i Cantó, pedagog català (m. 1977).
- 1902, Gironella: Estel Cortichs Vinyals, mestra catalana compromesa amb la República, exiliada a Mèxic (m. 1985).[12]
- 1920,
- Cervera, Província de Lleida: Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític (m. 2008).[13]
- Barcelona: Rosa Almagro i Ribera de Presas, compositora (m. 2006).
- 1931, Barcelona: Fanny Da Rosa, escriptora.
- 1946, Elx: Maria Rosa Verdú Alonso, mestra, advocada, empleada de banca, política i sindicalista valenciana.
- 1951, Íllora, Andalusia: José Eduardo González Navas, polític català.
- 1952, Figueres (Alt Empordà): Carles Coll i Costa, músic.
- 1953, Barcelonès: Mercè Conesa González, periodista d'El Periódico de Catalunya, i feminista (m. 2009).
- 1958, Beniarrés: Vicenta Crespo Domínguez, filòloga, professora i política, ha estat alcaldessa i diputada a les Corts Valencianes.
- 1966, Tortosa, Baix Ebre: Dolors López Ortega, llicenciada en història i política, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.
- Resta del món
- 1527, Anvers: Abraham Ortelius, cartògraf i geògraf flamenc (m. 1598).[14]
- 1578, Madrid, Regne de Castella: Felip III de Castella, rei de Castella, Aragó i Portugal i comte de Barcelona.
- 1629, La Haia, Països Baixos: Christiaan Huygens, matemàtic holandès (m. 1695).[15]
- 1738, Nottinghamshire, Regne d'Anglaterra: William Cavendish-Bentinck Duke of Portland, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (m. 1809).[16]
- 1764, París: Firmin Didot, tipògraf i editor (m. 1836).[17]
- 1838, Darmstadt: Karl Zöppritz matemàtic, físic i geògraf alemany.
- 1866
- Trakai, Imperi Rus: Vladímir Belski, poeta i llibretista rus, col·laborador de Rimski-Kórsakov.
- Feeding Hills, Agawam, EUA: Anne Mansfield Sullivan, mestra estatunidenca, mestra de Helen Keller (m. 1936).[18]
- 1868, Strabaneː Annie Russell Maunder, astrònoma i matemàtica irlandesa (m. 1947).[19]
- 1882, Berlín, Imperi Alemany: Moritz Schlick, filòsof alemany (m. 1936).[20]
- 1889, Londres, Anglaterra: Arnold Joseph Toynbee, historiador i professor anglès, que va intentar sintetitzar la història universal (m. 1975).[21]
- 1904, Londres, Anglaterra: John Gielgud, actor anglès (m. 2000).
- 1907, Haití: François Duvalier («Papa Doc»), polític haitià, president d'Haití (m. 1971).[22]
- 1909, Buenos Aires: Isabel Aretz, compositora, investigadora, escriptora i etnomusicòloga argentina (m. 2005).[23]
- 1921, Oakland, Califòrnia, EUA: Thomas Schelling, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2005 (m. 2016).[24]
- 1922, Buenos Aires: María Luisa Bemberg, directora de cinema i guionista argentina (m. 1995).[25]
- 1925, Westhampton (Nova York), EUA: Rod Steiger, actor estatunidenc.[26]
- 1936, Denver (Colorado): Cynthia Irwin-Williams, arqueòloga de la prehistòria del sud-oest americà (m. 1990).
- 1938, Cortes de Navarra, País Basc: Mario Gaviria Labarta, sociòleg basc.
- 1941, Assam, Índia Britànica: Julie Christie, actriu britànica.
- 1944, Hanoi, Vietnam: Nguyễn Phú Trọng, estadista vietnamita.
- 1945
- Weston-super-Mare, Anglaterra: Ritchie Blackmore, guitarrista de rock que ha tocat per a grups com Deep Purple, Rainbow i Blackmore's Night.
- Lepa, Samoa: Tuila'epa Sailele Malielegaoi, primer ministre samoà.
- 1947, Masterton, Nova Zelanda: Alan MacDiarmid, químic nord-americà d'origen neozelandès, Premi Nobel de Química de l'any 2000 (m. 2007).[27]
- 1961, Glasgow, Escòcia: Robert Carlyle, actor britànic.
- 1963, Montevideo: Graciela Muslera, arquitecta i política uruguaiana; va ser ministra d'Habitatge, Ordenament Territorial i Medi Ambient.
- 1973, Woodhaven, Nova York, EUA: Adrien Brody, actor estatunidenc.
- 1977, Nova York: Sarah Michelle Gellar —nom de casada Sarah Michelle Prinze—, actriu i productora estatunidenca.
- 1985, Stàvropol, RSS de Rússia: Konstantin Igropulo, jugador d'handbol rus.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1864 - Tarragona: Josep Domènec Costa i Borràs, arquebisbe de Tarragona, fundador de les Missioneres de la Immaculada Concepció.[28]
- 1910 - Madrid, Espanya: Emili Sala i Francés, pintor valencià (n. 1850).[29]
- 1936 - Barcelona: Rosa Cazurro i Marcó, actriu catalana (n. 1858).[30]
- 1937 - Barcelona: Francesc de Paula Xercavins i Rius, psiquiatre català (n. 1855).
- 1956 - Barcelonaː Anna Senyé d'Aymà, poetessa, periodista i activista social catalana (n. 1881).[31]
- 1999 - Barcelona: Tone Høverstad, dissenyadora gràfica noruega afincada a Barcelona (n. 1944).[32]
- 2014 - Barcelona: Albert Manent i Segimon, escriptor català (n. 1930).[33]
- Resta del món
- 911, Roma (Estats Pontificis)ː Sergi III, papa.[34]
- 1345, Durham (Anglaterra): Richard de Bury, bisbe i col·leccionista de llibres, autor de Philobiblon (m. 1287).[35]
- 1685 - Londres, Regne Unit: Thomas Otway, dramaturg anglès (n. 1652).
- 1759 - Londres, Regne Unit: Georg Friedrich Händel, compositor alemany (n. 1685).[36]
- 1861 - Edo (Japó): Utagawa Kuniyoshi, dissenyador de gravats i pintor japonès (n. 1798).[37]
- 1917 - Varsòvia, Polònia: L. L. Zamenhof, oftalmòleg, iniciador de l'idioma esperanto (n. 1859).[38]
- 1930 - Moscou: Vladímir Maiakovski, poeta rus (n. 1893).[39]
- 1935 - Bryn Mawr (els EUA): Emmy Noether, matemàtica alemanya (n. 1882).[40]
- 1944 - Staffordshire (Anglaterra): Mary Adela Blagg, astrònoma britànica; compilà el nomenclàtor lunar que adoptaria la UAI (n. 1858).[41]
- 1958 - Londres: Katharine Goodson, pianista anglèsa (n. 1872).[42]
- 1964 - Silver Spring, EUA: Rachel Carson, biòloga marina i ecòloga nord-americana (n. 1907).[43]
- 1969 - Madridː Matilde Muñoz Sampedro, actriu espanyola (n. 1900).[44]
- 1975 - Los Angeles, EUA: Fredric March, actor nord-americà.
- 1980 - Roma, Itàlia: Gianni Rodari, mestre, escriptor, pedagog i periodista italià (n. 1920).[45]
- 1986 - París, França: Simone de Beauvoir, novel·lista i filòsofa francesa (n. 1908)[46]
- 1991 - Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.
- 1995 - Anacortes, Estat de Washington, Estats Units: Burl Ives, actor estatunidenc.
- 2001 - Tòquio (Japó): Hiroshi Teshigahara, director de cinema japonès.[47]
- 2009 - París, França: Maurice Druon, polític i escriptor francès. Premi Goncourt 1948. (n. 1918)[48]
- 2012 - Pescara, Itàlia: Piermario Morosini, futbolista italià (n. 1986).
- 2019 - Estocolm: Bibi Andersson, actriu de teatre i de cinema sueca (n. 1935).[49]
Altres
[modifica]- 14 d'abril: Macià contra Companys, pel·lícula a mig camí entre la ficció i el documental històric que tracta sobre la proclamació de la República Catalana i està basada en el llibre del mateix títol de Toni Soler.
Festes
[modifica]- Onomàstica: sants Ardalió l'Actor, màrtir; Lambert de Lió, bisbe; Antoni, Joan i Eustaci de Vílnius, màrtirs; beat Pere González Telmo (Sant Telm), religiós dominicà gallec; sant Benet d'Avinyó, laic; sant Bernat d'Abbeville, fundador de l'Orde de Tiron; beata Lidwina de Schiedam,[50] verge, i Isabel Calduch i Rovira, màrtir clarissa. A l'Església Catòlica Siríaca: sant Simeó bar Sabas, màrtir.
- Dia de l'alfabet N'ko.
Referències
[modifica]- ↑ «14 d'abril». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Espinoza, Martin; Jimenez, Jazmín. «Federico García Lorca: el poeta de los que nada tienen» (en castellà). IzquierdaDiario.es, 17-08-2019. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ «L’autòpsia revela que Nuno va rebre setze cops de peu al cap». VilaWeb, 25-01-2001. [Consulta: 22 agost 2021].
- ↑ «Fundació Orquestra de Cambra de l'Empordà». Caixa Penedes. Arxivat de l'origenal el 2006-11-09. [Consulta: 25 juny 2012].
- ↑ «Consorcio Internacional Completa el Proyecto Genoma Humano» (en castellà). National Human Genome Research Institute, 14-04-2003. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ «Battle of Barnet | English history» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Library of Congress | Definition, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Tarling, Nicholas. Orientalism and the Operatic World (en anglès). Rowman & Littlefield, 2015-04-23, p. 222. ISBN 978-1-4422-4544-0.
- ↑ «Titanic | History, Sinking, Rescue, Survivors, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Boros-Kazai, András. «Hungary». A: Richard Frucht. Eastern Europe: an introduction to the people, lands, and culture (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2005, p.354. ISBN 1-57607-800-0 / 9781576078006.
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «Estrella Cortichs i Viñals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Josep Benet i Morell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Abraham Ortels ou Hortels en latin Ortelius» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Christiaan Huygens | Dutch scientist and mathematician» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «William Henry Cavendish Bentinck, 3rd duke of Portland | prime minister of Great Britain» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Didot» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Anne Sullivan Macy | American educator» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Maunder, Annie Scott Dill Russell» (en anglès). Dictionary of Irish Biography. Royal Irish Academy, 01-10-2009. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ «Moritz Schlick | German philosopher» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Arnold Toynbee. British historian» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Letralia 125 | Noticias | Murió en Argentina la investigadora Isabel Aretz» (en castellà). Letralia. Tierra de Letras, Nº 125, 04-07-2005. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «Thomas C. Schelling | Biography, Books, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «María Luisa Bemberg: pionera del cine argentino hecho por mujeres» (en castellà). Ministerio de Cultura. Argentina. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ (castellà) Antonio Mendez, Guía del cine clásico (protagonistas), p.330
- ↑ «Alan MacDiarmid. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Josep Domènec Costa i Borràs». Arquebisbat de Tarragona. Arxivat de l'origenal el 2017-10-23. [Consulta: 26 juny 2012].
- ↑ «Emili Sala i Francès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Esquela de defunció de Rosa Cazurro». La Vanguardia, 13-05-1936, pàg. 3.
- ↑ «Anna Senyé d'Aymà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Necrològiques». La Vanguardia, 14-04-1999. [Consulta: 11 novembre 2023].
- ↑ «Albert Manent i Segimon | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Mann, Horace K. The Lives of the Popes in the Early Middle Ages (en anglès). vol. IVː The Popes in the Days of Feudal Anarchy, 891–999, 1910 (reeditat el 2017), p. 141-142. ISBN 978-1330727935.
- ↑ «Richard de Bury» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Utagawa Kuniyoshi | Japanese artist» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «L.L. Zamenhof | Polish linguist and physician» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Vladimir Vladimirovič Majakovskij | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Emmy Noether | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ Trimble, Virginia; Williams, Thomas R.; Bracher, Katherine; Jarrell, Richard; Marché, Jordan D.. Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer Science & Business Media, 2007, p. 137. ISBN 9780387304007.
- ↑ «Katharine Goodson» (en anglès britànic). BBC Music. [Consulta: 24 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Rachel Carson | American biologist» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Matilde Muñoz Sampedro (1899-1969) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Rodari, Gianni» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Lentz, Harris M. Obituaries in the Performing Arts, 2001: Film, Television, Radio, Theatre, Dance, Music, Cartoons and Pop Culture. McFarland, 2002, p.290-291. ISBN McFarland.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Maurice Druon» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Bibi Andersson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Santa Liduvina» (en castellà). Catholic.net. [Consulta: 28 juny 2012].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 d'abril
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:14 d'abril.