18 de febrer
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 316 dies per a finalitzar l'any i 317 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1837, La Panadella, Montmaneu, l'Anoia): els carlins del general Benet Tristany vencen a la batalla de la Panadella durant la Primera Guerra Carlina.
- 1923, Barcelona: s'inaugura l'estadi de Sarrià amb el partit RCD Espanyol 4 - UE Sants 1.
- 1928, Apareix el primer número del setmanari L'Opinió.[1]
- 1980, Barcelona: s'hi presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
- 2006, Barcelona: Una manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir recorre Barcelona sota el lema Som una nació i tenim el dret de decidir, per demanar que es respecti el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya
- Resta del món
- 1885 - EUA: Mark Twain publica Les aventures de Huckleberry Finn.
- 2010, Níger: cop d'estat contra el president Mamadou Tandja.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1872, Sabadell, província de Barcelona: Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
- 1873, Barcelona: Xavier Nogués, pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire català.[2]
- 1887, Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d'Indústria durant la II República.
- 1916, Barcelona: Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní.
- 1951, Mataró, Maresme: Joaquima Cot i Codony, jugadora de basquetbol catalana.[3]
- 1956, Castelló de la Plana: Soledad Sorribes Martínez, mestra, llicenciada en geografia i historia, política valenciana.
- 1957, Xinzo de Limia, Ourense: Carmen Agulló, pedagoga i professora universitària experta en la història de l'educació de les dones.[4]
- 1970, Barcelona: Núria Cadenes i Alabèrnia, periodista, editora, escriptora i activista independentista catalana.[5]
- 1973, Badalona, Barcelonès: Melanie Olivares, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
- 1985, Barcelona: Laia Costa i Bertrán, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.[6]
- Resta del món
- 1516, Greenwich, Anglaterra: Maria I d'Anglaterra, reina d'Anglaterra i Irlanda [7]
- 1632, Bolonya, Itàlia: Giovanni Battista Vitali, compositor italià [8]
- 1642, Rouenː Marie Champmeslé, actriu francesa del segle xvii [9]
- 1714, El Puerto de Santa Maria, Cadis: Beatriz Cienfuegos, editora del setmanari La Pensadora Gaditana, pionera del periodisme espanyol.[10]
- 1734, Thizy-les-Bourgs, França: Jean-Marie Roland de La Platière, polític francès
- 1745, Como, Llombardia: Alessandro Volta, físic italià
- 1799, Hamburg: Alexis de Chateauneuf, arquitecte i urbanista.
- 1825, Komárom, Regne d'Hongria: Mór Jókai, escriptor en hongarès i periodista hongarès
- 1826, Estocolm: Lea Ahlborn, gravadora de medalles sueca [11]
- 1844, París, Victorine Meurent va ser una pintora francesa i també una model de pintors [12]
- 1890, Pittsburgh, Pennsilvània, Estats Units: Adolphe Menjou, actor estatunidenc.
- 1898, Mòdena, Regne d'Itàlia: Enzo Ferrari, pilot de carreres italià i fundador de la fàbrica de cotxes Ferrari.
- 1911, Madrid: Julián Grimau, polític espanyol afusellat pel franquisme.
- 1912, Sevilla: Antoñita Colomé, actriu, cantant i ballarina.[13]
- 1919, Lattimer Mines, Pennsilvània, Estats Units: Jack Palance, actor estatunidenc.
- 1925, Nova York, Estats Units: George Kennedy, actor estatunidenc.
- 1926, Budapest: Susanna Egri, ballarina hongaresa, coreògrafa i professora de dansa.[14]
- 1931, Lorain, Ohio, EUA: Toni Morrison, escriptora afroamericana, Premi Nobel de Literatura de l'any 1993 [15]
- 1931, Sevilla: Laura Valenzuela, actriu espanyola.[16]
- 1932, Cáslav, Txecoslovàquia: Milos Forman, cineasta estatunidenc.
- 1933, Tòquio, Japó): Yoko Ono, artista japonesa.[17]
- 1934, Trincherpe, Euskadi: Paco Rabanne, modista espanyol.
- 1950, Memphis, Tennessee, EUA: Cybill Shepherd, actriu estatunidenca.
- 1954, Englewood, Nova Jersey, EUA: John Travolta, actor estatunidenc.
- 1957: Wismar, Alemanya Oriental: Marita Koch, atleta especialista en proves de velocitat, que va batre 14 rècords del món a l'aire lliure.[18]
- 1967, Caldogno, Itàlia: Roberto Baggio, futbolista italià.
- 1968, Roseville (Califòrnia), EUA: Molly Ringwald, actriu estatunidenca.
- 1969, Carvin, Pas de Calais: Hermeline Malherbe, política que ha estat presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals.[19]
- 1974, Mount Vernon: Julia Lorraine Hill, activista ambiental estatunidenca i defensora de l'objecció fiscal.[20]
- 1994, Gwangju, Corea del Sud: Jung Hoseok, conegut com a J-Hope, raper i ballarí de la coneguda banda BTS.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1913 - Barcelona: Dolors Aleu i Riera, metgessa, primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol i la segona a assolir el doctorat.[21]
- 1944 - Barcelona: Emília Coranty Llurià, pintora i professora de dibuix [22]
- 1954 - Sabadell, Vallès Occidental): Joan Vilatobà i Fígols, fotògraf i pintor català.
- 1983 - Valènciaː Vicenta Matalí Bayona, mestra, escriptora, política i oradora valenciana del segle xx, vinculada al valencianisme conservador i catòlic (n. 1894).[23]
- 1987 - Elx, El Baix Vinalopó: Josefina Manresa, modista i curadora de l'obra del seu marit, Miguel Hernández.[24]
- 1991 - Palma, Mallorca): Francesc de Borja Moll i Casasnovas, filòleg i lingüista menorquí.
- 2007 - Barcelona: Rosa Granés i Noguer, bibliotecària catalana (n. 1913).[25]
- 2024 - Barcelona: Maria Eugènia Aubet i Semmler, arqueòloga catalana (n. 1944).[26]
- Resta del món
- 1218, Friburg de Brisgòvia, Sacre Imperi Romanogermànic)ː Bertold V de Zähringen, darrer duc de Zähringen
- 1294, Cambaluc, Xina): Khublai Khan, cinquè i últim kan de l'Imperi Mongol [27]
- 1535, Grenoble, França: Agrippa de Nettesheim, escriptor, filòsof, alquimista, cabalista, metge i ocultista, considera una figura important del feminisme de la seva època
- 1564, Roma: Miquel Àngel, escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.
- 1679, Londresː Anne Conway, filòsofa anglesa [28]
- 1807, Offenbach, Hessen: Sophie von La Roche, escriptora alemanya[29]
- 1885, Londresː Charlotte Sainton-Dolby, contralt, professora i compositora anglesa[30]
- 1905, Anvers, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
- 1909, París: Céleste Mogador, ballarina, cortesana i escriptora francesa, comtessa de Chabrillan [31]
- 1939, Madrid: Julia Alcayde Montoya, pintora espanyola.[32]
- 1967, Princeton (N. Jersey, EUA): Robert Oppenheimer, físic estatunidenc, director del projecte Manhattan, que donà lloc a la bomba atòmica
- 1985, Ixelles, Bèlgica: Marcel Pesch, ciclista luxemburguès.
- 2008, Caen, França); Alain Robbe-Grillet, escriptor i cineasta francès [33]
- 2014, Stowe, Vermont: Maria Franziska von Trapp, cantant de la «família Trapp».[34]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Sadot de Seleúcia i 128 companys màrtirs (342); Eladi de Toledo o Hel·ladi, bisbe (632); Tarasi de Constantinoble, bisbe (806); Angilibert de Centula, abat (814); Teotoni de Coïmbra, abat i fundador dels Canonges Regulars de la Santa Creu (1162); François-Régis Clet, prevere màrtir a la Xina (1820); Geltrude Comensoli, fundadora (1903).
- Beats al Martirologi romà: fra Angelico, pintor dominic (1455); William Harrington, prevere màrtir (1594); John Pibush, prevere màrtir (1601); Jean-Pierre Néel, prevere, Martí Wu Xuesheng, Joan Zhang Tianshen, i Joan Chen Xianheng, màrtirs (1862); Georg Kaszyra, prevere màrtir (1943).
- Sants que no figuren al Martirologi romà: Simeó I de Jerusalem, bisbe (107?); Lleó i Paregori de Patara, màrtirs (ca. 260); Luci, Silvà, Tòtil i màrtirs d'Àfrica; Màxim, Claudi, Prepedigna, Alexandre i Cútia d'Ostia, màrtirs (295); Constança, Àtica i Artèmia, màrtirs a Caeni Gallicani (354, venerades fins al s. XVI); Colman de Lindisfarne, abat (676); Hildebert de Saint-Wandrille, abat (700); Iniorok de Vannes, bisbe (s. VIII); Legunci de Metz, bisbe; Gwingurian de Rhuy, monjo (segle ix). A França: Bernadette Soubirous, verge (1879).
- Beats que no figuren al Martirologi romà: Agnès De, verge màrtir a Vietnam (1841); Andreu Nam-Thung, màrtir (1855); Àgata Lin, verge màrtir a la Xina (1858).
Església Copta
[modifica]- 11 Meixir: Fabià I, bisbe de Roma (250); Abraham d'Arbela, bisbe (245).
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 29 Arac': Àgata de Catània, verge i màrtir; Inas, Rimas i Pinnas, escites conversos per l'apòstol Andreu.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 2 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 5 de febrer del calendari julià.
- Sants: Àgata de Catània, verge i màrtir; Bassilisa de Nicomèdia, màrtir (300); Teodúlia, Hel·ladi, Macari, Boetos i Evagri d'Anabarze, màrtirs (ca. 304); Teodosi de Skopelos (ca. 421); Polieucte de Constantinoble, arquebisbe (970); Teodosi de Txernigov, arquebisbe (1696); Antoni d'Atenes, màrtir (1774); Mihail, metropolità de Sèrbia (translació de les relíquies, 1897); Matuixka Agata de Belarús, màrtir (1938); Evgenij, monjo màrtir (1939); Paramon, màrtir (1941); Mihail, màrtir (1942)
Esglésies luteranes
[modifica]- Martí Luter (commemorat al calendari litúrgic luterà i episcopalià).
Notes
[modifica]- ↑ «L’Opinió | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 setembre 2024].
- ↑ «Xavier Nogués Cases». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ «Joaquima Cot Codony | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «M Carmen AGULLO-DIAZ». ORCID. Open Researcher and Contributor ID. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ «Núria Cadenes i Alabèrnia». Gran Enciclopèdia Catalabna. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Laia Costa i Bertran». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Maria I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Marie Champmesle» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «4.359. Beatriz Cienfuegos. La portuense fue la primera periodista española y pionera del feminismo» (en castellà). Gente del Puerto, 31-05-2020. [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ Boëthius, Gerda. «Lea F Ahlborn (f. Lundgren). Medaljgravör». Svenskt biografiskt lexikon. Riksarkivet [Diccionari biogràfic suec. Arxiu Nacional]. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Fané, Lourdes. «Victorine Meurent, la modelo enigmática.» (en castellà). Manifiesto de Arte, 23-03-2020. [Consulta: 8 febrer 2022].
- ↑ «Antoñita Colomé». Enciclopedia del Cine Español, 09-05-2016. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ Koegler, Horst. Dizionario della danza e del balletto (en italià). Gremese Editore, 1998, p. 164. ISBN 978-88-7742-262-0.
- ↑ «Toni Morrison | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 641. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Yoko Ono». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Marita Koch». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Hermeline Malherbe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «La mujer que no bajó de un árbol en dos años para evitar que fuera talado» (en castellà). La voz del muro, 26-02-2015. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Dolors Aleu i Riera». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Fundació-Qui som?-Història». Fundació Guasch Coranty. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Lacueva Lorenz, Maria. «Vicenta Matalí Bayona». Memoria Valencianista. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Manresa Marhuenda, Josefina» (en castellà). Fundación Cultural Miguel Hernández. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Full dels dijous. Antiga publicació setmanal de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació». Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals - Universitat de Barcelona, 07-02-2022. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ Boix, Arnau. «Maria Eugènia Aubet, arqueòloga i historiadora especialitzada en els fenicis», 29-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ Brook, Timothy, 1951-. The troubled empire : China in the Yuan and Ming dynasties. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2010. ISBN 978-0-674-04602-3.
- ↑ «Anne Conway» (en castellà). Encyclopaedia Herder. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Sophie von La Roche» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ «Charlotte Sainton-Dolby». Find a Grave. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Chabrillan, Céleste de (1824–1909)». Australian Dictionary of Biography. National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Fernando Alcolea - Julia Alcayde Montoya» (en alemany). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Maria Franziska von Trapp: Una misionera cantante de Papúa Nueva Guinea – Mission Priest» (en espanyol europeu). [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 18. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:18 de febrer.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 18 de febrer