Ryszard Kapuściński

Ryszard Kapuściński

Biografia
Naixement	4 març 1932 Pinsk (Belarús)
Mort	23 gener 2007 (74 anys) Varsòvia (Polònia)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cementiri Militar de Powązki
Religió	Catòlic romà
Formació	Universitat de Varsòvia
Activitat
Camp de treball	Ficció
Ocupació	escriptor
Activitat	1956 -
Partit	Partit Obrer Unificat Polonès
Membre de	Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts PEN Club polonès Stowarzyszenie Pisarzy Polskich
Obra
Obres destacables (1998) Eben
Premis
(2006)  Llorer Literari de Silèsia (2004)  doctor honoris causa per la Universitat Jagellònica (2003)  Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats (2001)  premi Tropiques, per l'obra Eben (2000)  premi internacional Viareggio-Versilia (2000)  Millor llibre de l'any segons la revista Lire, per l'obra Eben (1999)  Premi Samuel Bogumił Linde (1995)  prix de l'Astrolabe (fr) (1994)  Premi Leipziger al Llibre per la Convivència Europea  Medalla d'Or al Mèrit de la Cultura - Gloria Artis  Cavaller de l'Orde Polònia Restituta  Orde Ecce Homo  doctor honoris causa per la Universitat de Gdańsk  Gran Creu del Mèrit de Polònia  Comandant amb Estrella de l'Orde Polònia Restituta
Signatura

Ryszard Kapuściński (pronunciació en : //ˈrɨʂart kapuɕˈt͡ɕiɲski//) (Pinsk, 4 de març de 1932 - Varsòvia, 23 de gener de 2007) fou un periodista, escriptor i assagista polonès.

Biografia

Nasqué el 4 de març de 1932 a la població de Pinsk, que en aquell moment formava part de Polònia, i que avui dia està integrada a Belarús.

Després d'estudiar a la Universitat de Varsòvia i llicenciar-se en història i art, va decidir dedicar-se al periodisme, i entrà a formar part de l'agència de premsa estatal polonesa amb la qual va viatjar arreu del món com a corresponsal de guerra, visitant les revolucions ocorregudes a Amèrica, Àsia, Àfrica i Europa. Al seu retorn a Polònia, decidí denunciar el colonialisme europeu a l'Àfrica, cosa que el catapultà a l'èxit. En la seva faceta periodística, ha col·laborat amb les prestigioses revistes i diaris Time, The New York Times i Frankfurter Allgemeine Zeitung.

Des de 1962, ha compaginat les seves col·laboracions periodístiques amb l'activitat literària, alternant els seus escrits en llengua anglesa i llengua polonesa, i centrant els seus llibres en països i gent exòtica, apropant-los al públic en general.

L'any 2003, li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats juntament amb el teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino.

Després d'una llarga malaltia, morí a Varsòvia el 23 de gener del 2007.

Obra literària

• 1962. Busz po polsku (La selva polonesa)
• 1963. Czarne gwiazdy (Estrelles negres)
• 1968. Kirghiz schodzi z konia (Kirguisos desmuntant del cavall)
• 1969. Gdyby cała Afryka... (Si tota Àfrica... )
• 1969. Wojna partyzancka (Guerra de guerrilles), traducció de Kapuscinski al polonès del llibre Diario del Che en Bolivia del Che Guevara
• 1970. Dlaczego zginął Karl von Spreti? (Per què és mort Karl von Spreti?)
• 1975. Chrystus z karabinem na ramieniu (Crist amb la carrabina al coll)
• 1976. Jeszcze dzień życia (Un dia més de vida)
• 1978. Wojna Futbolowa (La guerra del futbol)
• 1978. Cesarz (L'emperador)
• 1982. Szachinszach (El Xa)
• 1983. Zaproszenie do Gruzji (Invitació a Geòrgia)
• 1986. Notes (Quadern de notes) poemes
• 1990. Lapidarium
• 1993. Imperium (L'imperi)
• 1993. Lapidarium II
• 1997. Lapidarium III
• 1999. Heban (Eben)
• 2000. Lapidarium IV
• 2000. Z Afryki (D'Àfrica) fotografies
• 2001. Lapidarium V
• 2003. Autoportret reportera (Autoretrat d'un reporter)
• 2004. Podróże z Herodotem (Viatges amb Heròdot)
• 2006. Prawa natury (Les lleis de la natura) poemes
• 2006. Ten Inny (Els altres)
• 2007. Lapidarium VI

Publicats després de la mort de l'autor:

• 2007. Rwący nurt historii. Zapiski o XX i XXI wieku (Al remolí de la història. Registres del segle xix i XX)
• 2008. Zapiski szpitalne (Els arxius de l'hospital)
• 2008. Dałem głos ubogim (He donat la veu als pobres)
• 2009. O książkach, ludziach i sztuce (Sobre els llibres, la gent i l'art)

Edicions en català

• Kapuscinski, Ryszard. Un dia més de vida. Traducció: Anna Rubió i Jerzy W. Slawomirski. Editorial Empúries, 2003 i 2010. ISBN 9788475966045. 

• Kapuscinski, Ryszard. Viatges amb Heròdot. Traducció: Anna Rubió i Jerzy W. Slawomirski. Editorial Empúries, 2006. ISBN 9788497871686. 

• Kapuscinski, Ryszard. Crist amb la carrabina al coll. Traducció: Anna Rubió i Jerzy W. Slawomirski. Editorial Empúries, 2010. ISBN 9788497876155. 

• Kapuscinski, Ryszard. Eben. Traducció: Anna Rubió i Jerzy W. Slawomirski. Editorial Empúries, 2006. ISBN 9788497872126. 
• Kapuscinski, Ryszard. L’emperador. Traducció: Pau Freixa. Navona Editorial, 2019. ISBN 9788417181796. 

• Kapuscinski, Ryszard. L'imperi. Traducció: Pau Freixa. Editorial Folch&Folch, 2022. ISBN 9788419563019. 

Bibliografia complementària

• 1990. Ludzie cesarza (Els homes de l'emperador) Barcelona: Escena. Obra de teatre a partir dels textos de Cesarz.
• 1993. The best of Granta reportage (Els millors reportatges de Granta), Londres: Granta. Recull de reportatges de Kapuscinski i altres autors de no-ficció.
• 2002. Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo, Barcelona: Anagrama. Recull de diferents conferències i entrevistes a Kapuscinski a Itàlia.
• 2002. Die Erde ist ein gewalttätiges Paradies: Reportagen, Essays, Interviews aus vierzig Jahren (La Terra és un paradís violent: reportatges, assajos i entrevistes de 40 anys), Múnic: R. Piper.
• 2003. Los cinco sentidos del periodista (estar, ver, oír, compartir, pensar), Mèxic: Fondo de Cultura Económica. Recull dels tallers de periodisme que Kapuscinski va dictar a Mèxic (2001) i a Buenos Aires (2002) per a la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano (FNPI) de Gabriel García Márquez.
• 2004. El mundo de (y a través de) los “Mass-media”, Oviedo: Universidad de Oviedo. Discurs llegit per Kapuscinski a la recollida del seu premi Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades, 2003.
• 2006. África en la mirada: fotografías de Ryszard Kapuscinski (1962-2000), Madrid: Asociación de Periodistas Europeos. Catàleg de l'exposició.
• 2007. Kapuscinski, la voz del otro, Barcelona: Universitat Ramon Llull. Entrevista d'Iñaki Gabilondo a Kapuscinski, a més del seu discurs en el doctorat honoris causa de la Universitat Ramon Llull.
• 2007. Kapuściński: Nie ogarniam świata (Kapuscinski: no abasto el món), Varsòvia: Świat Książki. Edició de set entrevistes a Kapuscinski entre 1991 i 2005 per Witold Beres i Krzysztof Burnetko.
• 2007. Reportero del siglo: Ryszard Kapuscinski, Santiago de Xile: Aún creemos en los sueños. Recull d'articles sobre (i de) Kapuscinski publicats a l'edició xilena de Le Monde Diplomatique.
• 2008. Sentymentalny portret Ryszarda Kapuścińskiego (Retrat sentimental de Ryszard Kapuscinski), Cracòvia: Wydawnictwo Literackie. Retrat sentimental de Jarosław Mikołajewski. Inclou un pròleg de la dona de l'autor, Alicja Kapuścińska, i els darrers escrits seus titulats Zapiski szpitalne (Els arxius de l'hospital).
• 2008. Ryszard Kapuściński: Biografia pisarza (Ryszard Kapuscinski: una biografia literària), Cracòvia: Społeczny Instytut Wydawniczy Znak. Biografia de Beata Nowacka i Zygmunt Ziątek.
• 2009. Viajes con Ryszard Kapuscinski, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Recull d'articles i records dels diferents traductors de Kapuscinski editats per la seva traductora al castellà, Agata Orzeszek.
• 2010. Kapuściński non-fiction, Varsòvia: Świat Książki. Biografia d'Artur Domosławski (l'editor polonès va retirar el llibre de la circulació el 2013 i va demanar disculpes a Alicja Kapuścińska i a la seva filla).
• 2011. Hombre Kapuściński, Varsòvia: Rosner & Wspólnicy. Biografia de Mirosław Ikonowicz, escriptor, periodista i company de Kapuscinski en la PAP (Agència de Premsa Polonesa).
• 2013. Literatura non-fiction. Czytanie Kapuścińskiego po Domosławskim (La literatura de no-ficció. La lectura de Kapuściński després de Domosławski), Katowice: Wydawnictwo Uniwersytetu Śląskiego. Crítica del llibre de Domosławski per Beata Nowacka i Zygmunt Ziątek.

Enllaços externs

• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2003 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine..