Eriteri
L'eriteri (Eritherium azzouzorum) és una espècie de mamífer proboscidi extint. És l'espècie de proboscidi més antiga coneguda; visqué fa uns 60 milions d'anys al Paleocè, en allò que avui en dia és el Marroc. A més a més, és el proboscidi més petit que es coneix, juntament amb Khamsaconus bulbosus.[1] Només pesava uns cinc quilograms i les seves dents canines no s'assemblaven gens als ullals dels elefants moderns, però la seva anatomia dental, mandibular i cranial demostren que era un proboscidi.[2]
Eritherium azzouzorum  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Proboscidea |
| Gènere | Eritherium |
| Espècie | Eritherium azzouzorum Gheerbrant, 2009 |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Gheerbrant, 2009, p. 10.717.
- ↑ «Dinosaur demise brought the rise of the elephants». New Scientist, 29-06-2009. [Consulta: 1r juliol 2009].
Bibliografia
modifica- Gheerbrant, E. «Paleocene emergence of elephant relatives and the rapid radiation of African ungulates» (en anglès). PNAS, 106, 260, 2009, pàg. 10.717-10.721. DOI: 10.1073/pnas.0900251106.