Renfe Operadora
Aquest article tracta sobre Renfe Operadora creada el 2005. Vegeu-ne altres significats a «Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles». |
Renfe Operadora (sorgida de l'antiga Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles) és una empresa depenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via fèrria.
Lema | Tu tren | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Tipus | operador ferroviari | ||||
Indústria | transport ferroviari | ||||
Forma jurídica | entitat pública empresarial | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles | ||||
Creació | 1r gener 2005 | ||||
Activitat | |||||
Membre de | International Rail Transport Committee (en) Unió Internacional de Ferrocarrils (1922–) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Propietat de | Ministeri de Foment d'Espanya | ||||
Filial | |||||
Lloc web | renfe.com | ||||
L'empresa va ser creada l'1 de gener de 2005 com una escissió de RENFE, que es va separar en dos organismes separats (Renfe Operadora i ADIF) per tal de complir les directives europees sobre la liberalització del mercat del ferrocarril. Així doncs Renfe Operadora és l'encarregada de l'explotació del transport i ADIF és l'organisme estatal gestor de les infraestructures (vies i estacions), que posa les regles del mercat exercint d'institució reguladora, i és la concessionària dels serveis als operadors (Renfe Operadora entre altres) en un teòric mercat de lliure competència sobre la infraestructura ferroviària espanyola.
Tradicionalment Renfe ha ofert serveis en línies d'ample ibèric fins a la construcció de línies d'alta velocitat a Espanya d'ample estàndard, des de l'1 de gener de 2013 també gestiona els serveis de les vies estretes de l'antiga Feve, que es va dissoldre per concentrar en Renfe Operadora els serveis públics estatals.[1]
Serveis
modificaEls serveis de Renfe Operadora es poden distingir en serveis d'altes prestacions (trens d'alta velocitat) o serveis de línies convencionals i a la vegada serveis de rodalia, mitjana distància o llarga distància:
- Renfe Rodalies (Astúries, Barcelona, Bilbao, Cadis, Madrid, Màlaga, Múrcia-Alacant, Santander, Sant Sebastià, Saragossa, Tarragona, Sevilla, València).
- Serveis de via estreta de l'antiga Feve, des de l'1 de gener de 2013.
- Mitjana Distància Renfe:
- diferents serveis convencionals (A, Ca, G, L i R).
- Renfe Avant (trens d'alta velocitat).
- Llarga Distància Renfe:
- diferents serveis convencionals.
- mixtos (trancorren per línies destinades a l'AVE i per línies convencionals).
- Alta Velocitat Espanyola.
A més dels serveis a passatgers també disposa de Serveis de Mercaderia i Logística.
Les cinc línies de rodalia de Renfe operadora que travessen Barcelona i tota l'àrea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro "express", integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta. No obstant això, en general, les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat reduïda i l'accessibilitat als combois és difícil.
Per altra banda, també hi ha un gran nombre de serveis regionals que enllacen Barcelona amb les poblacions més distants de la capital catalana, els quals també són àmpliament utilitzats per a realitzar desplaçaments intercomarcals, si bé la distribució radial de la xarxa ferroviària dificulta certs desplaçaments obligant a transbordar, en alguns casos, a Barcelona.
Servei de rodalia del Camp de Tarragona | ||||
Origen/Destinació | Origen/Destinació | Parades intermèdies | Article principal | |
---|---|---|---|---|
Tarragona | Reus | Vila-seca | Línia 1 | |
Cambrils | L'Arboç | Salou · Port Aventura · Tarragona · Altafulla - Tamarit · Torredembarra · Sant Vicentç de Calders · El Vendrell · L'Arboç | Línia 2 |
Servei de rodalia de Girona | ||||
Origen/Destinació | Origen/Destinació | Parades intermèdies | Article principal | |
---|---|---|---|---|
L'Hospitalet de Llobregat | Figueres | Plaça de Catalunya · Badalona · Mataró · Blanes · Maçanet-Massanes · Caldes de Malavella · Girona · Flaçà · Camallera | Línia 1 |
Línies de Renfe Mitjana Distància (Regionals)
modificaServeis de regionals | ||||
Origen/Destinació | Origen/Destinació | Parades intermèdies | ||
---|---|---|---|---|
Barcelona-Sants | Portbou / Cervera de la Marenda |
Sant Celoni · Girona · Figueres | ||
Barcelona França | Roda de Barà · Valls · Montblanc | |||
Tarragona · Reus · Montblanc | ||||
Barcelona França | Riba-roja d'Ebre | Tarragona · Reus · Móra la Nova · Flix | ||
Barcelona França | Tortosa | Tarragona · Salou · (expedicions a Vinaròs i València-Nord) | ||
[a 1] | L'Hospitalet de Llobregat | La Tor de Querol | Ripoll · Ribes de Freser · La Molina · Puigcerdà | |
Barcelona França | Saragossa-Delicias | Tarragona · Reus · Riba-roja d'Ebre · Casp | ||
[a 2] | Lleida Pirineus | La Pobla de Segur | Balaguer · Tremp | |
Lleida Pirineus | Saragossa-Delicias | Montsó | ||
LAV Madrid-Barcelona | ||||
Avant | Lleida Pirineus | Barcelona-Sants | Camp de Tarragona |
La Renfe al País Valencià i Múrcia
modificaAl País Valencià hi ha 7 línies de rodalia Renfe Operadora, de les quals 6 pertanyen al nucli de València i 1 al nucli d'Alacant/Múrcia. Les 6 de València són:
Línies de Renfe Operadora Rodalies València
modificaRodalies València | |||||
Origen/Destinació | Origen/Destinació | Parades intermèdies | Observacions | Article principal | |
---|---|---|---|---|---|
València-Nord | Gandia / Platja i Grau de Gandia |
Silla · Cullera | (via doble fins Cullera, electrificada) | Línia 1[b 1] | |
Moixent | Alzira · Xàtiva | (via doble, electrificada) | Línia 2[b 2] | ||
València - Sant Isidre[b 3] | Utiel | Aldaia · Bunyol | (via única, sene electrificar) | Línia 3[b 4] | |
Xirivella - l'Alter | - | (via única, sense electrificar) | Línia 4[b 5] | ||
València-Nord | Caudiel | Sagunt · Segorbe | (via doble electrificada fins Sagunt, via única sense electrificar fins Caudiel) |
Línia 5 | |
Castelló de la Plana | Sagunt · Vila-real | (via doble electrificada) | Línia 6 |
- ↑ Està previst que es desdoble el tram entre Cullera i Xeraco.
- ↑ Via doble només fins a Xàtiva, de Xàtiva fins a Vallada via única, i de Vallada a Moixent, via doble.
- ↑ A causa de les obres d'alta velocitat a la ciutat de València els trens de la línia 3 i 4 provisionalment ja no surten des de l'estació de València-Nord.
- ↑ Està previst que es desdoble i electrifique fins a Bunyol, i posteriorment electrificar-se fins a Requena.
- ↑ Aquesta línia desapareixerà quan entre en funcionament el metro que arriba a l'Aeroport.
Línies de Renfe Operadora Rodalies Alacant-Múrcia
modificaLa línia del nucli d'Alacant connecta Alacant amb Elx, Callosa, Oriola i Múrcia. És de via única i sense electrificar
Rodalies Alacant-Múrcia | ||||
Origen/Destinació | Origen/Destinació | Parades intermèdies | Observacions | |
---|---|---|---|---|
Alacant Terminal | Múrcia del Carme | Oriola · Elx-Carrús · San Gabriel | ||
Múrcia del Carme | Àguiles | Librilla · Lorca-Sutullena · Jaravía | ||
Alacant Terminal | Sant Vicent del Raspeig | Universitat d'Alacant | Només hi ha tres estacions |
Línies de Renfe Mitjana Distància (Regionals)
modificaMitjana Distància | ||||
AP | Origen/Destinació | Origen/Destinació | Parades intermèdies | Observacions |
---|---|---|---|---|
València - Nord | Cartagena | Xàtiva · Villena · Alacant · Múrcia | ||
Alacant Terminal | Ciudad Real | Villena · Almansa · Albacete · Alcázar de San Juan | ||
València - Nord | Ciudad Real | Xàtiva · Albacete · Alcázar de San Juan | ||
València - Nord | Alcoi | Xàtiva | ||
València - Nord | Madrid | Bunyol · Requena · Conca | ||
València - Nord | Osca | Sagunt · Sogorb · Terol · Calamocha · Cariñena · Saragossa | ||
València - Nord | Tortosa / Barcelona-Sants |
Sagunt · Castelló · Vinaròs / les anteriors i a més: Salou · Tarragona |
Línia Ca1 a Catalunya |
Línies de carrilet
modificaRecorregut | ||
---|---|---|
Regionals | R1 | Ferrol-Oviedo-Gijón |
R2 | Oviedo-Santander | |
R3 | Santander-Bilbao | |
R4 | Lleó-Bilbao | |
Galícia | F1 | Ferrol-Ortigueira |
Astúries | F4 | Gijón-Cuideiru |
F5 | Gijón-Llaviana | |
F6 | Oviedo-L'Infiestu | |
F7 | Oviedo - San Esteban de Pravia | |
F8 | Caudal-Ayer | |
Cantàbria | F1 | Santander - Cabezón de la Sal |
F2 | Santander-Liérganes | |
País Basc | F-1 | Bilbao-Balmaseda |
Castella i Lleó | F1 | Lleó-Guardo |
Múrcia | F1 | Cartagena - los Nietos |
Flota
modificaLa flota dividida en seccions segons el tipus de tren.[3]
Alta velocitat
modifica- Sèrie 100
- Sèrie 102
- Sèrie 103
- Sèrie 104
- Sèrie 105
- Sèrie 112
- Sèrie 114
- Sèrie 120
- Sèrie 121
- Sèrie 130
- Sèrie 730
Locomotores elèctriques
modificaLocomotores dièsel
modificaAutomotors elèctrics
modifica- Sèrie 440
- Sèrie 442
- Sèrie 446
- Sèrie 447
- Sèrie 448
- Sèrie 449
- Sèrie 450
- Sèrie 451
- Sèrie 463
- Sèrie 464
- Sèrie 465
- Sèrie 470
Automotors dièsel
modificaVegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Ana Pastor anuncia la liberalización del transporte ferroviario a partir de julio de 2013». La Vanguardia, 20-07-2012. [Consulta: 20 juliol 2012].
- ↑ Ministeri de Foment. «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur». Data de Consulta 28 de febrer de 2008.Nota del traspàs PDF(castellà)
- ↑ «Flota de trenes». [Consulta: 27 juliol 2020].