Tales de Milet

Tales de Milet (grec antic: Θαλῆς ὁ Μιλήσιος) (Milet, c. 625 aC - Milet, 548 aC ↔ 545 aC) fou un filòsof grec. Nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu, fill d'Examies i de Cleobulina de Milet (Cleobuline, Κλεοβουλίνη). Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política, i se'l considera el fundador de la filosofia occidental. Va crear l'anomenada escola de Milet (on també hi hagué el seu alumne Anaximandre i l'alumne d'aquest Anaxímenes).

Tales de Milet

Il·lustració publicada en un llibre de1877 que, per l'estil, sembla molt posterior al segle VII aC.
Nom original	(grc) Θαλῆς ὁ Μιλήσιος
Biografia
Naixement	c. 625 aC Milet (Turquia)
Mort	548 aC ↔ 545 aC (79/89 anys) Milet (Turquia)
Causa de mort	cop de calor
Residència	Milet
Religió	Monisme
Activitat
Camp de treball	Filosofia i matemàtiques
Ocupació	filòsof
Moviment	Filosofia presocràtica i escola de Milet
Alumnes	Anaximandre i Pitàgores
Obra
Obres destacables Teorema de Tales
Família
Pares	Exàmies   i Cleobulina de Milet

Tales, considerat un dels Set savis de Grècia

Tales era productor i comerciant d'oli d'oliva i va viure a la ciutat de Milet, regió de Jònia, actual Turquia. Els jònics posseïen un trànsit de comerç entre Egipte i Babilònia, i això va possibilitar a Tales viatjar sovint a Egipte quan era jove. Va ser educat en la mitologia egípcia, astronomia i matemàtica i sobre altres cultures exemptes de les tradicions homèriques de la Grècia clàssica. Per aquest motiu, en comptes de conformar-se amb la mitologia tradicional, va buscar les respostes en la naturalesa de les coses.

En matemàtiques, Tales va utilitzar la geometria per calcular les altures de les piràmides i la distància dels vaixells a la costa. És el primer individu conegut que utilitza el raonament deductiu aplicat a la geometria, derivant quatre corol·laris al teorema de Tales. És la primera persona a qui s'ha atribuït un descobriment matemàtic.

Importància de Tales

Abans de Tales, els grecs explicaven l'origen i naturalesa del cosmos amb mites d'herois i déus antropomòrfics. En contrast, Tales argumentava que l'aigua és l'origen i essència de totes les coses (arque), en la que potser és la primera explicació significativa del món físic sense fer referència al sobrenatural. Probablement, va escollir aquest element perquè de l'aigua sorgeix la vida (els mars, el líquid amniòtic, el reg de les plantes...) i ocupa un paper primordial en la civilització (com els grans rius a Mesopotàmia i a Egipte). També es va basar en el fet que va presenciar el sorgiment d'una illa del mar, i va creure que l'aigua ho formava absolutament tot, de manera que era un element que podia ser líquid, gasós o sòlid.

Tales atribuïa vida a allò que no és viu; segons sembla, la inspiració d'aquesta idea es va produir a partir de l'observació d'una pedra d'imant que s'havia trobat.

Creia que la Terra era un disc que surava sobre el mar i la Lluna reflectia la llum del Sol. També va especificar que un any dura 365 dies i un quart, fet que després es corregiria amb els anys bixests. Heròdot el menciona quan va predir que hi hauria un eclipsi solar el dia 28 de maig del 585 aC, que posà fi a la lluita entre lidis i medes. Amb aquesta afirmació, Tales defensava que la raó humana era capaç de predir per si mateixa els fenòmens de la natura. Quedaven enrere els temps en què tot s'explicava amb la religió i es posava en marxa la història de la ciència occidental, així com s'iniciava la filosofia presocràtica.

Tales va crear el concepte de filosofia, que significa "amor a la saviesa", per referir-se a l'activitat de tots aquells que volien comprendre el món mitjançant la raó i va tenir una profunda influència en altres pensadors grecs. Se sap que va visitar un dels més famosos deixebles del seu amic Anaximandre, Pitàgores, a qui aconsellà que viatgés a Egipte per a la seva preparació matemàtica i filosòfica. Molts van seguir aquest consell per buscar les explicacions en la natura en comptes de basar-se en el sobrenatural; tot i que molts van retornar a les explicacions sobrenaturals, el cert és que ho feien incorporant un llenguatge filosòfic i racional que deixava enrere els mites i la religió.

Es va guanyar fama de savi amb fets com el de la mesura de les piràmides egípcies o la mesura de la distància dels vaixells a la mar aplicant els seus teoremes. Segons narra Jeroni de Rodes, per a mesurar les piràmides va fer servir un mètode simple: la comparació amb l'ombra i el triangle imaginari que en formen. Per al càlcul de la distància de vaixells, hauria fet servir un pal clavat en un suro usat com a punt de mira i comparant els triangles semblants que se'n formen.

Mur dels banys dels Set Savis d'Ostia on està representat Tales de Milet sota una inscripció humorística: Durum cacantes monuit ut nitant Thales, possiblement del Segle II de la nostra era.

Obres i fonts d'estudi

Quan va tornar a Milet dels seus viatges, va fundar una escola de filosofia en què es van formar diversos pensadors grecs importants, entre els quals es troben Anaximandre (610-546 aC) i Anaxímenes (585-525 aC). A més, va ser conseller de diversos reis i va contribuir a preservar la independència de Milet.

Tales no va deixar escrits; el coneixement que se'n té procedeix dels relats d'Aristòtil.

Bibliografia

• Snell, B. "Die Nachrichten über die Lehren des Thales und Änfange der griechischen Philosofie und Literaturgesschichte" (en alemany). ed.Philologus, 1944. 
• Strang, C. «The Physical Theory of Anaxagoras». A: Studies in Presocratic Philosophers, II (en anglès). Londres: ed. R.E.Allen, 1975. 
• Dick, D.R. «Thales» (en anglès). Classical Quarterly, 9 (3-4), 1959, pàg. 294-ss. ISSN: 0009-8388.
• Kirk, G.S.. "Los filósofos presocráticos" (en castellà). Madrid: ed.Gredos, 1987. ISBN 84-249-1249-7. 
• Gigon, Olof. Los orígenes de la filosofia griega (en castellà). ed.Gredos, 1985. ISBN 84-249-2181-X. 
• Feeman, Timothy G. "Portraits of the Earth: A Mathematician Looks at Maps" (en anglès). ed. American Mathematical Soc., 2002. ISBN 0821832557.  llibre electrònic
• Boyer, Carl B.; Merzbach, Uta C. A History of Mathematics (en anglès). Wiley, 1989-05-10. ISBN 978-0-471-09763-1.  (edició de 1991: ISBN 0-471-54397-7)
• Diels, Hermann; Kranz, Walther. Die Fragmente der Vorsokratiker (en grec). Georg Olms Verlag, 2005. ISBN 978-3-615-12202-2. 

Vegeu també

• Teorema de Tales

Enllaços externs

• Tales al Centre d'Aprenentatge Cientificomatemàtic
• Giannis Stamatellos: "Thales of Miletus", [1] (anglès)
• Charlene Douglass: "Thales" [2]
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Tales de Milet» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.