▲|dates=Agost de 1918 - juliol de 1922. <br>Retirada japonesa l'octubre de 1922.

▲|bàndol1= '''[[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Potències Aliades]]:'''<br>{{JAP}}<br>{{EUA}}<br>{{RUN}}<br>{{CAN}}<br>{{FRA}}<br>{{ITA}}<br>{{POL}}<br>[[Fitxer:Flag of Russia.svg|20px|Rússia]] [[Exèrcit Blanc]]

▲|comandant1= [[Fitxer:Flag of Japan.svg|20px|Japó]] [[Yui Mitsue]] <br>[[Fitxer:Flag of Russia.svg|20px|Rússia]] [[Aleksandr Koltxak]]<br>[[Fitxer:Flag of the United States.svg|20px|Estats Units d'Amèrica]] [[William S. Graves]]

▲|comandant2= [[Fitxer:Flag of the Soviet Union.svg|20px|Unió Soviètica]] [[Semion Budionni]]<br>[[Fitxer:Flag of the Soviet Union.svg|20px|Unió Soviètica]] [[Mikhaïl Tukhatxevski]]

▲|força_numèrica1=70.000 japonesos<br>7.950 americans<br>2.400 italians<br>1.500 britànics<br>4.192 canadencs<br>800 francesos<br>'''Total: 90.000 soldats estrangers'''

▲L'agost de 1918 va començar la intervenció combinada aliada.<ref name="Humphreys,p.26"/> Els japonesos van fer passar a més de 70.000 soldats pel port de Vladivostok i diversos punts de la frontera amb Manxúria. El desplegament de tan enorme força per al que se suposava una expedició de suport va fer que els seus aliats recelar de les autèntiques intencions japoneses. El 5 de setembre els japonesos van entrar en contacte amb l'avantguarda de la Legió Txeca.<ref name=Humphreys,p.26/> Pocs dies després, britànics, italians i francesos es van unir als txecs en un intent de restablir el front oriental darrere els [[Urals]]; en conseqüència, els aliats europeus es van desplaçar cap a l'oest. Els japonesos, amb els seus propis objectius en ment, es van negar a continuar més a l'oest del [[llac Baikal]] i van quedar-se darrere. Això va fer que els nord-americans, sospitant de les seves intencions, també romanguessin prop d'ells per tenir-los vigilats. Al novembre, els japonesos ja havien ocupat tots els ports i les grans ciutats de les Províncies Marítimes Russes, a més de la ciutat de [[Chita]], a Sibèria Oriental.<ref name=Humphreys,p.26/>

▲A partir de l'estiu de 1918 l'exèrcit japonès va prestar suport a faccions dels Russos Blancs; la 5a Divisió d'Infanteria i els japonesos, amb el reforç del Destacament Especial de Manchuria de Grigori Semionov, van prendre el control del Transbaikal, regió on es va instaurar un efímer govern blanc.<ref name=Humphreys,p.26/>

▲Les motivacions de la intervenció japonesa a Sibèria van ser complexes i deficientment portades a la pràctica. De cara a l'exterior, Japó, i els altres membres de la coalició internacional, estaven a Sibèria per protegir els subministraments militars i per rescatar la Legió Txeca. No obstant això, la intensa hostilitat del govern japonès al comunisme, la revenja d'històriques ofenses amb Rússia i el fet de tenir a l'abast de la mà la possibilitat de resoldre el "problema del nord" de la seva seguretat, mitjançant la creació d'un estat tap,<ref name="Humphreys, p.25"/> o fins i tot per mitjà de conquesta territorial directa, van ser factors que sens dubte van influir. En canvi, el suport a diferents líders del Moviment Blanc deixo al Japó en una delicada situació diplomàtica davant el govern de la Unió Soviètica quan l'Exèrcit Roig finalment va emergir victoriós de la Guerra Civil. La intervenció va fer trossos la unitat interna del Japó en temps de guerra, embolicant a govern i exèrcit en amargues controvèrsies i, fins i tot, provocant divisions internes en el si mateix de l'exèrcit.<ref name="Humphreys, p.25"/>

▲Les pèrdues japoneses en l'expedició a Sibèria van ser d'uns 5.000 morts o ferits en combat, a més d'unes despeses de més de 900 milions de iens.

▲ | any = 2006

▲ | títol = Churchill's Crusade: The British Invasion of Russia, 1918-1920

▲ | editorial = Continuum International Publishing Group

▲ | isbn = 1-8528-5477-4