Àsia del Nord

Àsia del Nord, Àsia Septentrional, Siberia és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i al sud per les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia central). Políticament comprèn la part asiàtica se la Federació Russa i administrativament comprèn el Districte Federal de Sibèria, amb capital a Novossibirsk i el Districte Federal Extrem Oriental. Es tracta d'una immensa regió de 13, 1 milions de quilòmetres quadrats de superfície poc poblada (39 milions d'habitants), cosa que dona una molt baixa densitat de població. Aquesta regió es caracteritza per un clima fred i extremadament continental, i un paisatge amb un relleu aplanat travessat per grans rius, Durant molt de temps estigué habitada per pobles que practicaven la ramaderia, i posteriorment fou progressivament conquerida per l'Imperi Rus. Al segle xx ha conegut un considerable desenvolupament gràcies a les polítiques d'industrialització de l'URSS, que buscava aprofitar i desenvolupar els immensos recursos miners i energètics de la regió.

Àsia del Nord

Tipus	regió geogràfica
Part de	Àsia Rússia
62° 38′ 27″ N, 104° 44′ 50″ E
Limita amb	Àsia oriental
Característiques
Superfície	13.100.000 km²

Geografia

Generalment, Àsia del Nord se sol subdividir en tres grans conjunts, geològicament diferents i separats pels rius Ienissei i Lena, que flueixen cap a la mar Càspia.

• Sibèria occidental (2.427.000 km²), a l'est dels Urals: planícies de 2.000 km d'amplada i baixa alçada, que en estar mal drenades són plenes de llacs i maresmes pantanoses.
• Sibèria central (4.122.000 km²), a l'est del riu Ienissei, amb una alçada que oscil·la entre els 300 i 1.200 metres d'altitud, retallada per congosts i amb llacs profunds com el Baikal. Al sud, s'eleva l'alt sistema muntanyós de l'Altai i mont Saian, amb cims de 3.000 a més de 4.000 metres.
• Sibèria oriental, ubicada a l'extrem orient rus (més de 6 milions de km²), l'est del riu Lena, constituït per massissos diversos i muntanyosos, que conclouen a l'est per la península de Kamtxatka els seus volcans actius.

Clima

Les tundres del nord de Sibèria es caracteritzen per un clima extremadament fred. La resta de Sibèria es compon de zones boscoses (taigàs) i pantanoses on predomina un clima continental molt extrem, amb estius curts i hiverns molt rigorosos.

Hidrografia

• El riu Ienissei és el principal riu de Sibèria i un dels més grans d'Àsia, amb uns 4.093 km de longitud; la seva conca és d'uns 2.580.000 km².
• El Kolimà es troba al nord-est de Sibèria. Té 2.129 km de longitud i drena una conca de 679.934 km², cosa que en fa el sisè més llarg de Rússia.
• El llac Baikal, amb 636 km de llarg, 80 km d'ample i 1.637 m de profunditat, és el més gran dels llacs d'aigua dolça de l'Àsia, i el més profund de tot el món.
• El llac Elgygytgyn es troba al nord-est de Sibèria. Té un diàmetre aproximat de 15 kilòmetres i una profunditat de 175 metres, i està ubicat en un cràter d'impacte de meteorit creat fa 3, 6 milions d'anys en el Pliocè. El diàmetre del cràter és de 18 km.

Vegeu també

• Sibèria

Enllaços externs

• Mapa d'Àsia
• Mapes d'Àsia de Norman B. Leventhal Map Center a la Boston Public Library Arxivat 2009-06-01 a Wayback Machine.
• Philp Bowring, "What is Asia?" (Columbia University Asia For Educators), «Enllaç». Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 30 novembre 2009].
• «Àsia del Nord». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.