Andreu Mayayo i Artal

historiador, professor i polític
(S'ha redirigit des de: Andreu Mayayo)

Andreu Mayayo i Artal (Samper de Calanda, Aragó, 10 de maig de 1959) és catedràtic d'Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona i director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República. Director de Segle XX. Revista Catalana d'Història, forma part dels consells de redacció de les revistes L'Avenç, Sàpiens i El Contemporani.[1] És membre de la Junta de Govern del Memorial Democràtic de Catalunya i col·labora habitualment a les tertúlies de RAC 1, El debat de la 1 de TVE, Ràdio 4, Catalunya Ràdio i BTV.[2]

Plantilla:Infotaula personaAndreu Mayayo i Artal

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 de maig de 1959
Samper de Calanda (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Montblanc
17 juny 1995 – 12 juny 1999
← Lluís Roselló OlivéJosep Andreu i Domingo →
Alcalde de Montblanc
15 juny 1991 – 13 setembre 1993 – Lluís Roselló Olivé → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaMontblanc Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJosep Termes i Ardèvol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria local, transició democràtica espanyola, moviment social, història, periodisme, edició i Política regional Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, escriptor, polític, professor d'universitat, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitIniciativa per Catalunya Verds
Partit Socialista Unificat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Participà en
17 octubre 2012Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralCarles Viñas i Gràcia Modifica el valor a Wikidata

Com a historiador, les seves línies d'investigació s'han dirigit vers la història local, el món rural, moviments socials i la transició política espanyola.

Políticament, ha ocupat diversos càrrecs dins els partits PSUC i ICV, i ha estat alcalde de Montblanc en dues ocasions, els anys 1991-1993 i 1995-1999.[3] L'any 1995 davant de la cita electoral municipal, impulsà unes primeres primàries obertes a tot el cens que havien de servir per confeccionar la candidatura. Els ciutadans montblanquins reberen a casa seva un sobre individual amb una llista de trenta persones de les quals havien d'estriar-ne set. En aquesta llista hi havia persones de totes les tendències polítiques i independents, tot i que incloïa un bon nombre de militants d'Iniciativa per Catalunya. Els que obtinguessin més vots formarien part de la candidatura que acompanyaria com a cap de llista Andreu Mayayo, ja que aquest no figurava entre les persones a triar. Aquest fet fou molt criticat per la resta de partits. 1.079 persones van prendre part en aquesta consulta, una quarta part del cens.[4]

L'any 1998 va tenir un enfrontament amb la justícia en haver estat acusat de prevaricació.[5][6]

Publicacions principals[7]

modifica
  • La Conca de Barberà 1890-1939: de la crisi agrària a la guerra civil (Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1986)
  • De pagesos a ciutadans. Cent anys de sindicalisme i cooperativisme agraris a Catalunya (1893-1994) (Afers, 1995)
  • La ruptura catalana. Les eleccions del 15 de juny de 1977 (Afers, 2002)
  • Recuperació de la memòria històrica o reparació moral de les víctimes? (L'Avenç, núm 314, 2006)
  • La veu del PSUC. Josep Solè Barberà (1913-1988) (L'Avenç, 2007; hi ha versió castellana a RBA, 2008)
  • Economía franquista y corrupción. Para no economistas y no franquistas. (Flor del Viento, 2010) con Paola Lo Cascio y José Manuel Rúa.
  • La dictadura franquista: la institucionalització d'un règim (Universitat de Barcelona, 2012) [editor juntament amb Teresa Abelló i Antoni Segura].
  • L'error metonímic i l'error metafòric. Via: revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol, núm. 2 (2013), pp. 41-52.
  • Die Konterrevolutions im Spanischen Bildungsweswn", Jahrbuch für Pädagogik, (2013), pp. 191-204.
  • Y el mundo cambió de base. Una mirada histórica a la revolución rusa (Yulca, 2017) [editor junto con José Manuel Rúa].

Altres publicacions[8]

modifica
  • Aracil, Rafael; Segura, Antoni; Mayayo i Artal, Andreu. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya IV : els joves de la transició. Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions, juliol 2003. ISBN 978-84-8338-407-7. 
  • Mayayo i Artal, Andreu. Destrucció del món rural català, la : 1880-1980. Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions, gener 1991. ISBN 978-84-7875-117-4. 
  • Mayayo i Artal, Andreu. Josep Torrents, (1899-1943) : pagès de Bellveí del Penedès: dirigent agrari català. El Mèdol, abril 1988. ISBN 978-84-86542-08-5. 

Referències

modifica
  1. «Autores: Andreu Mayayo». El Diario.es. [Consulta: 21 gener 2014]. (castellà)
  2. «Andreu Mayayo». Ponents. III Col·loqui Internacional Memorial Democratic. Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 gener 2014].
  3. «Municat: Ajuntament de Montblanc». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 gener 2014].
  4. Casellas Carbó, Joan «Estructura social, carisma i vot polític a les eleccions municipals de Montblanc». Aplec de Treballs, núm. 16. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 1990, pàg. 137 a 187.
  5. «Un juez acusa de prevaricación al alcalde y a 11 concejales de Montblanc». El País, 30-05-1998 [Consulta: 21 gener 2014]. (castellà)
  6. «Declara ante el juez el alcalde de Montblanc por presunta prevaricación». El País, 30-06-1998 [Consulta: 21 gener 2014]. (castellà)
  7. «Dr. Andreu Mayayo Artal». Fitxa. Departament d'Història Contemporània. Universitat de Barcelona. [Consulta: 20 gener 2014].
  8. «Base de datos de libros editados en España». Ministerio de Cultura. (castellà)


Càrrecs públics
Precedit per:
Matias Sanahuja Queralt (independents)
Alcalde de Montblanc
15 de juny de 1991–- 13 de setembre de 1993
Succeït per:
Lluís Roselló Olivé (CIU)
Precedit per:
Lluís Roselló Olivé (CIU)
Alcalde de Montblanc
17 de juny de 1995–- 12 de juny de 1999
Succeït per:
Josep Andreu i Domingo (ERC)
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy