Cabra (Còrdova)

municipi de la província de Còrdova

Cabra és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa. En el cens de 2007 tenia 21087 habitants i un territori de 229 km². Es troba a 72 km de Còrdova i a 452 m sobre el nivell del mar. El codi postal és 14940.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCabra
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 28′ 18″ N, 4° 26′ 01″ O / 37.4718°N,4.4336°O / 37.4718; -4.4336
EstatEspanya
Comunitat autònomaAndalusia
ProvínciaProvíncia de Còrdova Modifica el valor a Wikidata
CapitalCabra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població20.070 (2023) Modifica el valor a Wikidata (88 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície228,07 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud458 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFernando Priego Chacón Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal14940 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE14013 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcabra.eu Modifica el valor a Wikidata

Demografia

modifica
Evolució demogràfica de Cabra en el segle xx
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020
12.127 12.360 14.951 16.455 20.779 22.174 20.739 20.438 20.073 20.306 20.711 21.266 20.347

Història

modifica

Sota els romans es deia Igabrum i era una de les principals de la Bètica segons Plini el Vell; el nom va evolucionar cap a Bebro i en temps dels gots a Egabro o Agabro. El cristianisme s'hi va introduir al segle iv i fou seu d'un bisbat en el que el bisbe Sinagri va assistir al Concili d'Elvira, i Joan al III Concili de Toledo; altres bisbes posteriors foren Deodat, Bracanda, Bratí i Constantí, tots del segle vii. S'esmenten bisbes també sota domini àrab després del 712. A la ciutat es va establir el jund de Wasit (743-745) i va adoptar el nom de Qabra (deformació d'Agabro). Fou capital d'un cercle (kura) sota els emirs i califes omeies, del qual formava part Écija (el mateix cadi tenia jurisdicció sobre les dues viles). La regió tenia abundants oliveres i una vegetació luxuriosa i la vila tenia mesquita de tres naus, i un mercat actiu; a la rodalia s'explotaven mines de plom. El poeta Mukaddam ibn Muafa (mort el 912) era natiu de la ciutat.

El 1029/1030 va passar al rei de Granada Habús ibn Maksan. Va caure en mans dels castellans de Ferran III el Sant el 1244. Alfons X el Savi la va donar a la ciutat de Còrdova el 1258; Sanç IV de Castella la va concedir al seu fill al seu fill l'infant Pere (1290-1319), regent de Castella i senyor de Cameros, el fill del qual, Sanx, la va permutar amb l'orde de Calatrava per la vila de Santa Olalla.

En temps d'Alfons XI de Castella se'n va apoderar Juan Ponce de Cabrera i la va defensar contra el mestre de l'orde de Calatrava Juan Núñez de Prado. Va caure en poder dels musulmans el 1333 quan la va ocupar el nasrida Muhammad IV de Granada, qui en va fer destruir les muralles i part del castell i va portar als habitants captius a Granada, abandonant la ciutat; fou repoblada per l'orde de Calatrava; sembla que els granadins van retornar i que fou finalment Alfons XI el que la va reconquerir definitivament, i la va donar a la seva amant Leonor de Guzmán. Enric II de Castella va donar el títol de comte de Cabra al seu fill bastard Enric, duc de Medina Sidonia, però a la seva mort va retornar a la corona. Enric IV de Castella va concedir el comtat de Cabra a Diego Fernández de Córdoba, en recompensa pels seus serveis. El títol va arribar per herència a les cases de Sessa i Altamira.

Les ruïnes del castell musulmà encara existeixen.

Personatges il·lustres

modifica

Referències

modifica
  1. O’Donnell, Hugo. «Dionisio Alcalá-Galiano y Alcalá-Galiano» (en castellà). BD-e. Real Academia de la Historia. [Consulta: 4 gener 2019].

Bibliografia

modifica
  • Enciclopèdia Espasa, 10, 196-197

Enllaços externs

modifica

pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy