Economia de Djibouti

L'economia de Djibouti està basada principalment en serveis relacionats amb la localització estratègica del país i la seva condició de zona de lliure comerç en el nord-est africà. Dos terços dels seus habitants habiten la ciutat capital, amb el terç restant compost principalment per pastors nòmades. La reduïda precipitació limita la producció de productes agrícoles, per la qual cosa la majoria dels aliments han de ser importats. Hi ha molt pocs recursos naturals, i una absència gairebé total de la indústria. Djibouti és per tant, altament depenent en ajuda internacional per sostenir la seva balança de pagaments i finançar projectes de desenvolupament.

Economia de Djibouti

Moneda	Franc de Djibouti
Organitzacions comercials	Lliga Àrab, Unió Africana, CEN-SAD, IGAD
Estadístiques
PIB nominal	1.844.674.434,5037 $ (2017)
PIB (en PPP)	2 865 milions (2014)
Rànquing PIB	187è (2014)
Taxa del PIB	6% (2014)
PIB per càpita	3 100 (2014)
PIB (PPP) per càpita	2.705,406 dòlars Geary-Khamis (2011)
PIB per sector	agricultura 2.9%, indústria 16.6%, comerç i serveis 80.5% (2014)
Inflació	2.9% (2014)
Taxa de creixement real	6,5 % (2016)
Població sota el llindar de pobresa	18.8% (2012)
Força laboral	294.600 (2014)
Ocupació laboral per sector	sense informació
Taxa d'atur	60% (2015)
Indústries principals	Construcció, processant de productes agrícoles
Socis comercials
Exportacions 119.5 milions (2014) Productes d'exportació reexportacions, pells, cafè (en trànsit) Socis principals Somàlia 82.9%, Iemen 5%, Emirats Àrabs Units 4.4% (2014)
Importacions 612.1 milions (2014) Productes d'importació aliments, begudes, equipaments de transport, productes químics, derivats de petroli Socis principals República Popular de la Xina 29.3%, Aràbia Saudita 16.3%, Indonèsia 8%, Índia 7.7% (2014)
Finances públiques
Deute extern	891.3 milions (2014)
Ingressos	563.3 milions (2014)
Despeses	647.7 milions (2014)
Reserves totals	556.097.628 $ (2017)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Lo port de Djibouti.

Djibouti és seu de la major base militar francesa fos de França (unes 4000 persones). L'ajuda econòmica anual que rep de França representa un 40% del pressupost nacional. Djibouti és considerada una Zona de Lliure Comerç en el Nord-est d'Àfrica i un important centre regional de subministrament de petroli. El sector logístic és un dels més importants de l'economia.

Djibouti proveeix serveis com port per a trànsit regional i centre internacional de transbord i recàrrega de combustibles. La inestabilitat regional provocada pels conflictes entre Etiòpia i Eritrea ha alterat, no obstant això, els canals de comerç normals.

El consum per habitant es va contreure un 35% entre els anys 1999 i 2006 a causa de la recessió, la guerra civil, i l'alt creixement demogràfic (augmentat per l'arribada d'un gran nombre d'immigrants i refugiats). El país no va ser afectat per la crisi econòmica recent, però la seva gran dependència de la importació d'aliments i Dièsel per a generació d'electricitat tornen el país vulnerable a xocs de preus internacionals. El creixement del deute extern a llarg termini augmenta el retard de Djibouti en l'àmbit econòmic, i complica el compliment de les estipulacions imposades pels països que li brinden ajuda externa.