Elàfode
L'elàfode (Elaphodus cephalophus) és un parent pròxim del muntjac. Viuen una mica més al nord en una àmplia zona del centre de la Xina i el nord-est de l'Índia i Myanmar. Es limita als hàbitats de boscos de muntanya fins a 4.500 m sobre el nivell del mar, fent-ne difícil l'estudi. Encara que pateixi la pèrdua d'hàbitats, no es considera en perill d'extinció. Com a cérvol, és petit; fa uns 50-70 cm, encara que és més gran que els muntjacs (exceptat el muntjac gegant, que també viu en altes altituds). Té banyes petites i, com les espècies afins, els mascles tenen ullals curts. Es camufla molt bé, l'element més destacat n'és un floc de cabells negres sobre el front. L'elàfode té una cua blanca, igual que el cérvol de Virgínia, i l'utilitza com a senyal d'alerta de depredadors, de manera similar a aquest altre.
Elaphodus cephalophus | |
---|---|
Dades | |
Període de gestació | 180 dies |
Longevitat màxima | 22,7 anys |
Pes | 23,5 kg |
Nombre de cries | 1 |
Estat de conservació | |
Gairebé amenaçada | |
UICN | 7112 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Cervidae |
Tribu | Muntiacini |
Gènere | Elaphodus |
Espècie | Elaphodus cephalophus H. Milne-Edwards, 1872 |
Referències
modifica- Deer Specialist Group (1996). Elaphodus cephalophus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 maig 2006 (en anglès).