James Ivory
|
Per a altres significats, vegeu «James Ivory (matemàtic)». |
James Francis Ivory, més conegut com a James Ivory (Berkeley, Califòrnia, 7 de juny de 1928), és un director de cinema estatunidenc.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juny 1928 (96 anys) Berkeley (Califòrnia) |
| Formació | Universitat del Sud de Califòrnia Klamath Union High School Escola d'Arts Cinematogràfiques de la Universitat del Sud de Califòrnia Universitat d'Oregon University of Oregon College of Design (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, productor de cinema, guionista, realitzador |
| Activitat | 1953 - 2017 |
| Membre de | |
| Família | |
| Parella | Ismail Merchant |
| Premis | |
| |
| Lloc web | merchantivory.com |
     
| |
Carrera
modificaÉs principalment conegut per diversos films d'època que va rodar en les dècades de 1980 i 1990, i que van rebre excel·lents crítiques i diversos premis.
Inicis
modificaVa fer els seus primers passos en la dècada de 1950 rodant alguns curtmetratges. En 1959 va conèixer al productor d'origen indi Ismail Merchant, amb qui va entaular una relació sentimental. La parella va fundar dos anys després la companyia Merchant Ivory Productions, mitjançant la qual Ivory va rodar els seus films. El vincle afectiu i professional Ivory-Merchant va perdurar fins a la defunció del segon en 2005.[2][3][4]
Primers films rellevants
modificaEl primer film de James Ivory que va aconseguir una certa ressonància popular va ser Festa salvatge (1975), amb James Coco, Raquel Welch i Perry King. No exempt d'escenes escabroses, es basava en el poema narratiu del mateix títol, de Joseph Moncure March (1926), si bé es va inspirar també en un cas real: la mort d'una jove actriu que es va imputar com a assassinat a l'estrella de cinema mut Roscoe Arbuckle.
En 1980, Ivory va rodar Jane Austen a Manhattan, últim treball al cinema de la veterana Anne Baxter i debut de la jove Sean Young, després famosa per Blade Runner. En 1981, li va seguir Quartet, protagonitzada per Maggie Smith i la musa del cinema francès Isabelle Adjani, qui va guanyar pel seu treball el premi a la millor actriu al Festival de Canes.
Especialitzat en produccions d'època molt cuidades estèticament, en 1984 Ivory va dirigir Les bostonianes, una adaptació de la novel·la de Henry James amb un elenc que incloïa a Vanessa Redgrave (nominada a l'Oscar pel seu paper), Christopher Reeve i Jessica Tandy.
Apogeu: anys 1980-1990
modificaDes de mitjan anys 1980 James Ivory va viure un decenni d'èxits gairebé ininterromputs.
La seva pel·lícula Una habitació amb vista (1985) va comptar amb un repartiment de luxe (Daniel Day-Lewis, Maggie Smith, Denholm Elliott, Helena Bonham Carter i Judi Dench, entre altres) i va ser nominada a 8 Óscares, guanyant-ne finalment 3, i igualment va guanyar un Globus d'Or i 2 premis BAFTA.[5]
El 1987, Maurice (un dels primers grans papers de Hugh Grant) va ser nominada a un Oscar i va guanyar 3 premis de la Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[6]
El 1990 James Ivory va reunir dues llegendes del cinema, Paul Newman i la seva dona Joanne Woodward, a Mr. & Mrs. Bridge; ella seria nominada a l'Oscar i a un Globus d'Or pel seu treball.[7]
El 1992, la pel·lícula Retorn a Howards End (amb Anthony Hopkins, Vanessa Redgrave i Emma Thompson) va suposar un altre gran èxit per a Ivory: va ser nominada a 10 Oscars, guanyant-ne finalment 3; igualment va guanyar 1 Globus d'Or (millor actriu) i 2 premis BAFTA (millor actriu i millor pel·lícula).[8]
El 1993, El que queda del dia va reunir novament Anthony Hopkins i Emma Thompson; va ser nominada a altres 8 Oscars, no guanyant-ne finalment cap, però Ivory va guanyar el premi BAFTA a millor director.[9]
Menor repercussió
modificaEls posteriors projectes de James Ivory van tenir menys èxit, almenys en taquilla, malgrat els seus prestigiosos repartiments: Jefferson in Paris el 1995 (amb Nick Nolte, Greta Scacchi, Jean-Pierre Aumont, Gwyneth Paltrow i una jove Thandie Newton), Surviving Picasso el 1996 (amb Anthony Hopkins, Natascha McElhone, Julianne Moore i Joan Plowright)...
El 2000, Ivory va adaptar una altra novel·la d'Henry James, La copa daurada, amb un rutilant elenc: Kate Beckinsale, James Fox, Anjelica Huston, Nick Nolte, Uma Thurman. Va rebre crítiques favorables, però la recaptació no va cobrir els 15 milions de dòlars que va costar.
El 2003, el film Le divorce va reunir diverses estrelles joves (Kate Hudson, Naomi Watts) i a unes altres ja veteranes, com Glenn Close, Stockard Channing i la llegendària Leslie Caron; però va ser pobrament rebut en taquilla i crítiques. L'últim projecte de Ivory i Merchant va ser La comtessa russa (2005), protagonitzat per Ralph Fiennes i Natasha Richardson; va obtenir una recaptació discreta, però va rebre bones crítiques.
Guanya l'Oscar
modificaFinalment, a l'edat de 89 anys, aconsegueix l'Oscar al millor guió adaptat per Digue'm pel teu nom, basat en la novel·la d'André Aciman. Ambientada en el nord d'Itàlia en 1983, la cinta narra la història d'amor entre Elio Perlman (Timothée Chalamet), un adolescent de 17 anys, i Oliver (Armie Hammer), l'assistent del seu pare. També compta amb la participació de Michael Stuhlbarg, Amira Casar i Esther Garrel. Fou el guanyador més ancià en aquesta categoria en la història del premi.[10][11]
Filmografia
modificaCom a director
Altres crèdits
- Helen, Queen of the Nautch Girls (1973,, curt, dirigit per Anthony Korner) – guió
- The Courtesans of Bombay (1983, documental, dirigit per Ismail Merchant) – ideat
- Digue'm pel teu nom (2017, pel·lícula, dirigida per Luca Guadagnino) – productor, guió
Premis i nominacions
modifica| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat | Referències |
|---|---|---|---|---|
| 1987 | Millor director | Una habitació amb vista | Nominat | |
| 1993 | Retorn a Howards End | Nominat | ||
| 1994 | El que queda del dia | Nominat | ||
| 2018 | Millor guió adaptat | Digue'm pel teu nom | Guanyador |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat | Referències |
|---|---|---|---|---|
| 1984 | Millor director | Heat and Dust | Nominat | [12] |
| 1987 | Millor pel·lícula | Una habitació amb vista | Guanyador | |
| Millor director | Nominat | |||
| 1993 | Millor pel·lícula | Retorn a Howards End | Guanyador | |
| Millor director | Nominat | |||
| 1994 | Millor pel·lícula | El que queda del dia | Nominat | |
| Millor director | Nominat | |||
| 2018 | Millor guió adaptat | Digue'm pel teu nom | Guanyador |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat | Referències |
|---|---|---|---|---|
| 1987 | Millor director | Una habitació amb vista | Nominat | [13] |
| 1993 | Retorn a Howards End | Nominat | ||
| 1994 | El que queda del dia | Nominat |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat | Referències |
|---|---|---|---|---|
| 1992 | Premio 45è Aniversari | Retorn a Howards End | Guanyador | [14] |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1987[15] | Lleó de Plata | Maurice | Guanyador |
| 1990[16] | Ciak d’Or | Mr. & Mrs. Bridge | Guanyador |
| Premi Pasinetti - Millor pel·lícula | Guanyador |
Referències
modifica- ↑ «James Ivory Biography (1928-)». Film Reference. [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ Horn, John «Obituaries; Ismail Merchant, 68; Producer of Stylish, Popular Period Dramas». Los Angeles Times, 26-05-2005 [Consulta: 4 juliol 2008]. Arxivat 25 de juliol 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-25. [Consulta: 9 novembre 2022].
- ↑ «James Ivory's Home Befits His Extraordinary Life». The New York Times, 11-09-2015 [Consulta: 15 setembre 2019].
- ↑ «James Ivory and the Making of a Historic Gay Love Story». The New Yorker, 19-05-2017 [Consulta: 15 setembre 2019].
- ↑ «A Room with a View Movie Review (1986)». [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ Sarah Larson (2017-05-19). «James Ivory and the Making of a Historic Gay Love Story». The New Yorker.
- ↑ Evans, Everett «Festival salutes the literate cinema of James Ivory». houstonchronicle.com, 08-11-2014 [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ «Cannes Classics 2016». Cannes Film Festival, 20-04-2016. Arxivat de l'original el 10 febrer 2017. [Consulta: 21 abril 2016].
- ↑ British Film Institute - Top 100 British Films (1999). Retrieved August 27, 2016
- ↑ «James Ivory is oldest Oscar winner ever with screenplay award for Call Me by Your Name». The Guardian, 05-03-2018. [Consulta: 5 març 2018].
- ↑ «2018 BAFTA Awards backstage: James Ivory ('Call Me By Your Name') on his way to making Oscar history». Goldderby, 18-02-2018.
- ↑ BAFTA. «BAFTA Awards for James Ivory» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2018].
- ↑ HFPA. «Golden Globe Awards for 'James Ivory'» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2018].
- ↑ «Awards 1992: All Awards». festival-cannes.fr. [Consulta: 21 febrer 2015].
- ↑ «Premi 44. Mostra Internazionale del Cinema». sicvenezia.it. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2019. [Consulta: 1r abril 2018].
- ↑ «Official Awards of the 47th Mostra». labiennale.org. Arxivat de l'original el 2019-07-26. [Consulta: 28 gener 2021].