L'estrany
|
Per a altres significats, vegeu «L'estrany (impost)». |
L'estrany (títol original en francès: L'Étranger) és una novel·la escrita en francès publicada el 1942 per l'algerià Albert Camus, i traduïda al català per Joan Fuster.[1][2]
| L'Étranger | |
|---|---|
 Portada de l'edició original en francès | |
| Tipus | obra literària  |
| Fitxa | |
| Autor | Albert Camus |
| Llengua | Francès |
| Publicació | França (Algèria francesa), 1942 |
| Creació | maig 1940 juny 1942 |
| Edició en català | |
| Traductor | Joan Fuster |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Novel·la filosòfica, Filosofia de l'absurd |
| Nombre de pàgines | 152 |
| Personatges | |
| Lloc de la narració | Algèria |
| Premis | |
| Premis | Els 100 llibres del segle de Le Monde |
| Sèrie | |
| Cicle de l'absurd | |
 | |
La novel·la ha estat traduïda a setanta-cinc llengües.[3][4] Luchino Visconti en va fer el 1967 una versió cinematogràfica, Lo straniero.[5]
Argument
modificaExplica en primera persona la vida del seu protagonista, de cognom Mersault, des de la mort de la seva mare fins a la seva pròpia; és ell mateix l'estrany. Se sent diferent a les persones amb les quals es creua perquè ha perdut il·lusió per la vida. Se sent buit, passiu, indiferent i sense capacitat per a participar veritablement en la comunitat.
Mr. Mersault no és capaç de connectar, enfrontar i veritablement expressar les seves emocions, ni el dol per la mort de la seva mare ni la follia de l'enamorament amb la seva xicota. No cuida, ni tan sols és conscient de tenir la seva vida interior, ni es permet cap mena de transcendència. Així, es mou com un esperit que flota a l'atzar entre les altres persones, sense sentir que és vist ni que pot arribar a aquestes. Potser són persones igualment soles i desorientades que, com ell, passegen amb un somriure. Sent que no pot controlar la seva vida i, fins i tot, que ningú pot aspirar a fer-ho, i així les petites foteses el van abocant a poc a poc a l'autodestrucció. Se sent massa petit, massa dèbil, completament insignificant, enfront del món en què es mou, la seva pròpia vida personal i la societat, en la qual no pot intervenir-hi veritablement.
Personatges
modifica- Meursault: personatge principal
- Emmanuel: col·lega de feina d'en Meursault
- Céleste: amic d'en Meursault i gerent d'un restaurant freqüentat regularment per en Meursault
- el conserge: conserge de l'asil on vivia la mare d'en Meursault
- el director: el director de l'asil
- Thomas Pérez: un company d'asil de la mare d'en Meursault
- Marie Cardona: xicota d'en Meursault
- Salamano: veí ancià d'en Meursault, que té un gos
- Raymond Sintès: veí d'en Meursault
- Masson: amic d'en Raymond
- un grup d'àrabs: entre ells, hi ha el germà de la dona d'en Raymond, que és qui mata en Meursault
- el jutge d'instrucció: interroga Meursault tant sobre el seu assassinat com sobre la seva ànima
- l'advocat: l'advocat d'ofici que és assignat a en Meursault
Estructura
modificaL'obra està dividida en dues parts. En la primera part es presenta el protagonista, Mersault, un oficinista d'Alger, que assisteix a l'enterrament de la seva mare amb una manca de sentiments, igual que la indiferència envers el seu cap o la seva companya, fins a l'episodi de la mort a la platja. En la segona part de la novel·la, on es desenvolupa el procés judicial i la condemna, es pot apreciar el pensament que mou el protagonista. La sinceritat del personatge, sense penediment, deixa clar que Mersault només vol ser fidel a la veritat.[6]
Edició en català
modifica- Camus, Albert. L'estrany. Traducció: Joan Fuster Ortells. Edicions Proa, 19/10/2022 (A tot vent). ISBN 978-84-7588-961-0.
En l'edició del 2022 a la col·lecció A Tot Vent, en el vuitantè aniversari de la primera aparició de L’estrany, a més d’incloure-hi un pròleg d’Enric Sòria, s’ha revisat el text i també s’ha recuperat el pròleg de Joan Fuster que acompanyava la seva traducció en la primera edició catalana de l’any 1967.[7]
Adaptacions
modificaL'any 1979, la banda musical britànica The Cure es va inspirar en aquest llibre per a la seva cançó Killing an Arab.[8] El 1967 Luchino Visconti en va fer una adaptació cinematogràfica, protagonitzada per Marcello Mastroianni, en el paper de Mersault i Anna Karina com Marie.[9][10]
Referències
modifica- ↑ «L'étranger: una novel·la, cent impressions - Exposició bibliogràfica amb motiu del col·loqui sobre Camus». UPF. [Consulta: 11 setembre 2023].
- ↑ «Bases de dades bibliogràfiques». TRILCAT. Arxivat de l'original el 2024-02-29. [Consulta: 11 setembre 2023].
- ↑ «60 ans de la mort d'Albert Camus : l'auteur de "L'Etranger"... très prisé à l'étranger !» (en francès), 21-12-2019. [Consulta: 11 setembre 2023].
- ↑ Guérin, 2009.
- ↑ «Luchino Visconti’s The Stranger» (en anglès). Film Comment, 02-06-2017. [Consulta: 11 setembre 2023].
- ↑ Farrés, Glòria «Un estrany al món». Avui- Suplement Cultura, 02-12-2010, pàg. 6-7.
- ↑ Llumà, Núria Juanico. «El traductor que feia espòilers als pròlegs dels llibres», 22-04-2022. [Consulta: 11 setembre 2023].
- ↑ Pizà, Antoni. La dansa de l'arquitecte. publisher, 2013. ISBN 978-84-939148-7-5.
- ↑ «Visconti : sortie du film "L'Etranger"» (en francès). INA. [Consulta: 11 setembre 2023].
- ↑ Fitch, Brian T. «De la page à l'écran: "L'Etranger" de Visconti». L'Esprit Créateur, 8, 4, 1968, pàg. 293–301. ISSN: 0014-0767.
Bibliografia
modifica- Guérin, Jeanyves. Dictionnaire Albert Camus (en francès). Groupe Robert Laffont, 2009. ISBN 978-2-221-14017-8.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
- L'estrany Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine..