Llengües kiptxak

Les llengües kiptxak o turqueses nord-occidentals constitueixen una de les principals branques de la família turquesa que compta amb uns 22 milions de parlants en una àrea que s'estén des de Lituània fins a la Xina.

Llengües kiptxak

Tipus	família lingüística
Ús
Autòcton de	Àsia central
Estat	Ucraïna Rússia Geòrgia Kazakhstan Kirguizstan Uzbekistan R.P. de la Xina
Classificació lingüística
llengües turqueses llengües turqueses comunes
Codis
Glottolog	kipc1239

Classificació

Les kiptxak es classifiquen internament en tres grups, basats en criteris geogràfics i característiques compartides:

• Kiptxak-bolgar (kiptxak uralià o uralocaspià), que inclou el baixkir i el tàtar (que engloba el tàtar siberià, tàtar Misar o occidental, tàtar d'Astracan, tàtar de Baraba, etc.)
• Kiptxak-cumà (kiptxak pontocaspià), que inclou el karatxai, el kumyk, el Karaïm, el krimtxak, l'extint cumà i el kiptxak, pròpiament dit. L'urum i el tàtar de Crimea potser van tenir una base kiptxak-cumana, però han estat severament influïts pel turc oguz.
• Kiptxak-nogai (kiptxak aralocaspià), que inclou el kazakh, el karakalpak, i el Nogai (o tàtar Nogai).
• Kirguís-kiptxak que inclou el kirguís, i l'altai.

La llengua emprada pels mamelucs d'Egipte sembla haver estat una llengua kiptxak, probablement pertanyent al grup kiptxak-nogai.

Descripció lingüística

Les llengües kiptxak comparteixen certes característiques comunes que permeten classificar-les juntes. Algunes característiques són compartides per altres llengües turqueses, encara que altres són exclusives del grup kiptxak.

Característiques compartides amb altres grups

• Canvi de la /*d/ del proto-túrquic a /j/ (e.g. * hadaq > ajaq 'peu').
• Pèrdua de la /*h/ inicial (preservada només en khalaj)

Característiques exclusives del grup

• Ús extensiu de l'harmonia vocàlica associada a l'arrodoniment vocàlic (e.g. olor vs. olar 'els (pron,)')
• Reforçament de la */j/ inicial (e.g. * jetti > ʒetti 'set')
• Diftongació en síl·laba final de */ɡ/ i */b/ (e.g. * taɡ > taw 'muntanya', * sub > suw 'aigua')

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llengües turqueses nord-occidentals són:

GLOSA	Kiptxak-bolgar			Kiptxak-cumà			Kiptxak-nogai			Kirguís-kiptxak		PROTO- KIPTXAK
	Baixkir	Txulim	Tàtar	Karaïm	Kumyk	Karatxai-balkar	Karakalpak	Kazakh	Nogai	Kirguís	Altai
'1'	bĕr	pir	ber	bir	bɨr	bir	bɪr	bɘr	bir	bir		*bir *bir
'2'	ikĕ	igi ĭkĭ	ike	æki	ɛki	eki	ʲekɪ	ʲɘkɘ	eki	eki		*ẹki *ẹki
'3'	ɵ̆s	yʧ	ɵɕ	yʧ	yç	yʧ	ʏʃ	ʉʃ	yʃ	yʧ		*yʧ *üč
'4'	dyrt	tørt	dyrt	dʲortʲ	dərt	tørt	tørt	tyʉ̯ɾt	dørt	tœɾt		*dørt *dört
'5'	biʃ	pes	biʃ	bʲæʃ	bɛʃ	beʃ	bes	bʲɘs	bes	beʃ		*beʃ *beš
'6'	ɑltɯ̆	ɑltɯ	altɤ	ɑltɯ	ɑltə	ɑltɯ	altɨ	ɑltə	ɑltɨ	ɑltɯ		*ɑltɯ *altı
'7'	jĕtĕ	jedi jættĭ	ʑide	jædi	jetti	ʤeti	ʒetɪ	ʒʲɘtɘ	jeti	ʤeti		*ʤetti *jetti
'8'	higĕð	segiz sɛgĭz	siɡez	sʲægiz	sɛgiz	segiz	segɪz	sʲɘɣɘz	segiz	seɣiz		*segiz *segiz
'9'	toɣɯ̆ð	toʁuz	tuɢɤz	toɣuz	tɔʁʊz	toguz	toɣɨz	tʷʊʁəz	toʁɨz	toʁuz		*toʁuz *toɣuz
'10'	un	on	un	on	ɔn	on	ʷon	ʷʊn	on	on		*on *on

Bibliografia

• Johanson, Lars and Csató, Éva Ágnes. The Turkic Languages. Routledge, 1998. ISBN 0-415-08200-5. 
• Menges, Karl H.. The Turkic Languages and Peoples. Wiesbaden: Harrassowitz, 1995. ISBN 3-447-03533-1. 

Vegeu també

• Kiptxak
• Cumans