Perm

Perm
	Пермь (ru)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	gran ciutat, ciutat més gran, ciutat/poble i ciutat de més d'un milió d'habitants
Himne	cap valor
Epònim	Gran Perm (oc) i Bjarmaland
Localització
	58° 00′ 50″ N, 56° 14′ 56″ E / 58.0139°N,56.2489°E
Estat	Rússia
Krai	krai de Perm
Capital de	Permsky District (en) (1923–); krai de Perm (2005–)
Conté la subdivisió	Dzerzhinsky City District (en) ; Industrialny City District (en) ; Kirovsky City District (en) ; Leninsky City District (en) ; Motovilikhinsky City District (en) ; Novye Lyady (en) ; Sverdlovsky City District (en) ; districte municipal d'Ordjonikidzevski
Població humana
Població	1.027.153 (2023) (1.284,46 hab./km²)
Idioma oficial	rus
Geografia
Superfície	799,68 km²
Banyat per	Riu Kama
Altitud	171 m-90 m
Punt més alt	Vyshka Hill Monument (en)
Limita amb	Permsky District (en) ; Krasnokamsky district (en) ; Dobryansky District (en)
Dades històriques
Anterior	Yegoshikha (en)
Fundador	Stróganov i Vassili Tatísxev
Creació	4 maig 1723 (Julià)
14 setembre 1842	Esdeveniment clau
14 setembre 1842	Fire of Perm (en)
Organització política
Òrgan legislatiu	duma de ciutat ,
• Cap de govern	Dmitry Samoylov (en) (2016–)
Màxima autoritat judicial	city court (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	614000–614999
Fus horari	UTC+05:00
Prefix telefònic	342
Identificador OKTMO	57701000001
Identificador OKATO	57401000000
Altres
Agermanament amb	Louisville ; Agrigent ; Tsingtao ; Amnéville ; Realmonte ; Duisburg (2007–); Oxford (–2022)
Lloc web	gorodperm.ru

Perm (rus: Пермь) és la capital del krai de Perm, a Rússia. La ciutat està situada a la ribera del riu Kama, als peus dels Urals. Demogràficament, amb els seus 976.116 habitants (estimació de 2006), és la tretzena ciutat de la federació.

El nom del període Permià prové del d'aquesta ciutat.

Història

La primera menció escrita de Perm és sota el nom de Iagoxikha (Ягошиха) l'any 1647; tanmateix, la història de la ciutat moderna de Perm s'inicia amb el desenvolupament de la regió dels Urals pel Tsar Pere el Gran. Vassili Tatísxev, nomenat pel tsar com a cap de les factories dels Urals, fundà Perm com també Iekaterinburg.

Mapa de Perm i el riu Iagoxikha, 1898

Al segle xix, Perm va esdevenir un gran centre industrial i comercial amb més de 20.000 habitants durant la dècada de 1860, amb diverses fàbriques de metal·lúrgia, paper, i vaixells de vapor. El 1870, es va obrir un teatre d'òpera i el 1871 la primera fàbrica de fòsfor de Rússia. L'any 1916, es va inaugurar la Universitat Estatal de Perm.

Carrer Pokróvskaia a Perm, 1910

Amb la Guerra Civil Russa, Perm va esdevenir un objectiu principal donat que tenia fàbriques de municions. El 1918, l'Exèrcit Blanc siberià comandat per Anatoli Pepeliàiev va prendre Perm. L'1 de juliol de 1919, l'Exèrcit Roig la va recuperar.

Període soviètic

A la dècada de 1930, Perm va créixer com a gran ciutat industrial amb fàbriques d'avions, de vaixells i de química. Durant la Gran Guerra Patriòtica (Segona Guerra Mundial), Perm va ser un centre vital per a la producció d'artilleria de la Unió Soviètica. Durant la Guerra freda, Perm va passar a ser una ciutat tancada.^[1]

Ciutat moderna

TGC-9

Aquesta ciutat és un gran centre cultural, científic, industrial i administratiu.

Clima

Perm en la classificació de Köppen té un clima del tipus continental humit (Dfb). La seva temperatura mitjana anual és de 2,7 °C, la temperatura mitjana de gener és de -12,8 °C i la de juliol 18,7 °C, la pluviometria mitjana és de 657 litres.^[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perm

↑ Jones, Finn-Olaf. «A Bilbao on Siberia’s Edge?». The New York Times, 22-07-2011. [Consulta: 14 gener 2015].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.pogoda.ru.net/climate/28224.htm

[1] Jones, Finn-Olaf. «A Bilbao on Siberia’s Edge?». The New York Times, 22-07-2011. [Consulta: 14 gener 2015].

[2] {[enllaç sense format]} http://www.pogoda.ru.net/climate/28224.htm

[1]

[2]