Saarland
Saarland - [ˈzaɐ̯lant] (alemany) - és un dels 16 estats federats que formen Alemanya. La seva capital és Saarbrücken.[1]
| |||||
| Lema | «Großes entsteht immer im Kleinen.» (2014–) «Little things make a big difference.» (2014–) «Les petits ruisseaux font les grandes rivières» (2014–)  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Saar | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Capital | Saarbrücken | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 986.887 (2019) (384 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 2.570 km² | ||||
| Punt més alt | Dollberg (695,4 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 17 desembre 1947 | ||||
| Organització política | |||||
| • Ministra-presidenta | Anke Rehlinger (2022–) | ||||
| Òrgan legislatiu | Landtag de Saarland , (Escó: 51) | ||||
| Màxima autoritat judicial | Constitutional Court of the Saarland (en)  | ||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | DE-SL | ||||
| Codi NUTS | DEC | ||||
| Clau de regió d'Alemanya | 10 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | saarland.de | ||||
     | |||||
Geografia
modificaTé una superfície de 2.570 km² i una població de 986.887 habitants (2019).[2] Limita amb Luxemburg, Renània-Palatinat (Rheinland-Pfalz) i la Lorena. Aquestes quatre entitats administratives s'han associat en l'anomenada "Gran Regió" o també "Saar-Lor-Lux", per facilitar la cooperació interregional trans-fronterera.
Saarland està dividit en cinc districtes i una Comunitat regional:
Les ciutats més importants de l'estat són: Saarbrücken, Saarlouis i Völklingen
Territori entre França i Alemanya
modificaEl territori va ser establert el 1920 d'acord amb el tractat de Versalles. Va abastar porcions de la província prussiana del Rin i la Renània-Palatinat. L'àrea va ser posada sota control de la Societat de Nacions i administrada a la pràctica per França per 15 anys,[3] en contra els desitjos de gairebé tots els alemanys tant de l'interior com de l'exterior del territori.
El 1933, un nombre considerable d'alemanys contraris al règim nazi van refugiar-se a la regió, ja que era l'única part d'Alemanya fora del domini de Hitler. Aquests i alguns "anti-nazis" originaris de Saarland van fer una forta campanya perquè la regió restés com a territori francès. Però el sentiment que des de temps enrere hi havia contra França resultà massa difícil de canviar. Quan el termini de 15 anys va expirar, es va dur a terme un referèndum en el territori (13 de gener de 1935): 90,3% dels votants desitjaven reunificar-se a Alemanya més aviat que seguir l'Alsàcia i ser part de França. El nazis va anomenar l'àrea "Westmark" (Marca Occidental).
Després de la Segona Guerra Mundial, Saarland va tornar a ser sota administració francesa. El 1954, França i Alemanya van desenvolupar un pla molt detallat, anomenat el "Saarstatut", per a establir un Saarland independent, però un segon referèndum va rebutjar aquest pla per 67,7%. El fet que França havia intentat impedir que es fes campanya contra aquest pla per mitjans no democràtics, no va ser gens ben rebut pels habitants de la regió i el rebutjaren en referèndum amb un resultat més clar que el que s'esperava. L'estatut del Sarre (27 d'octubre de 1956) permetia a la regió unir-se a Alemanya, fet que va produir-se l'1 de gener de 1957.
El franc francès va continuar com a moneda oficial a la regió un any més, fins que el marc alemany el va substituir el 1958. El tractat de Saar establí que el francès, i no l'anglès (com a la resta de la República Federal d'Alemanya), romangués com el primer idioma estranger ensenyat a les escoles de Saarland; aquesta disposició es segueix en gran part fins avui, encara que ja no és obligatòria.
Des de 1920 a 1935, i des de 1947 a 1959, els habitants de Saarland van utilitzar segells elaborats especialment per al territori.
Després de la segona guerra mundial i fins a la seva reincorporació a Alemanya, Saarland va participar com entitat independent en diferents institucions internacionals. Entre 1950 i 1956 va formar part del Consell d'Europa i la FIFA, i va prendre part en els olimpíades de 1952 a Hèlsinki i als tornejos classificatoris del Mundial de Futbol de 1954 a Suïssa.
Caps de govern
modificaTítols corresponents en cada període:
- 1920-1935: president de la Comissió de Govern de la Societat de Nacions;[4]
- 1935-1945: Comissionat federal;
- 1945-1946: president administratiu;
- 1946-1947: president de la Comissió Administrativa;
- des de 1947 fins avui: Ministre-president de Saarland (Ministerpräsidenten des Saarlandes).
Llista de ministres presidents de Saarland
modifica| Ministres-Presidents de Saarland | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Núm. | Nom | Naixement-Mort | Partit | Inici de mandat | Fi de mandat |
| 1 | Johannes Hoffmann | 1890–1967 | CVP | 15 de desembre de 1947 | 23 d'octubre de 1955 |
| 2 | Heinrich Welsch | 1888–1976 | Independent | 23 d'octubre de 1955 | 10 de gener de 1956 |
| 3 | Hubert Ney | 1892-1984 | CDU | 10 de gener de 1956 | 4 de juny de 1957 |
| 4 | Egon Reinert | 1908-1959 | CDU | 4 de juny de 1957 | 23 d'abril de 1959 |
| 5 | Franz-Josef Röder | 1909-1979 | CDU | 23 d'abril de 1959 | 26 de juny de 1979 |
| - | Werner Klumpp (Interinament) | * 1928 | FDP | 26 de juny de 1979 | 5 de juliol de 1979 |
| 6 | Werner Zeyer | 1929-2000 | CDU | 5 de juliol de 1979 | 9 d'abril de 1985 |
| 7 | Oskar Lafontaine | * 1943 | SPD | 9 d'abril de 1985 | 10 de novembre de 1998 |
| 8 | Reinhard Klimmt | * 1942 | SPD | 10 de novembre de 1998 | 29 de setembre de 1999 |
| 9 | Peter Müller | * 1955 | CDU | 29 de setembre de 1999 | 10 d'agost de 2011 |
| 10 | Annegret Kramp-Karrenbauer | * 1962 | CDU | 10 d'agost de 2011 | actualitat |
