Samuel Morera i Ribas

polític català

Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 10 d'agost del 1889 - Ciutat de Mèxic, 20 de febrer del 1969) va ser un polític que presidí l'Ajuntament de Terrassa i que hagué d'exiliar-se a Mèxic en acabada la Guerra Civil espanyola.

Plantilla:Infotaula personaSamuel Morera i Ribas
Imatge
Retrat de Samuel Morera a la galeria de terrassencs il·lustres de l'Ajuntament de Terrassa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 agost 1889 Modifica el valor a Wikidata
Monistrol de Montserrat (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 1969 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Batlle de Terrassa
28 juny 1937 – 11 desembre 1937
← Jaume Figueras i SalellasEnric Aldave Rebullida →
Batlle de Terrassa
26 febrer 1936 – 24 agost 1936
← Domènec Armengol i BallbéJaume Figueras i Salellas →
Batlle de Terrassa
1r desembre 1932 – 7 octubre 1934
← Ramon Camps i CelmaFrancesc Llongueras i Mach →
Batlle de Terrassa
16 juny 1931 – 22 setembre 1931
← Avel·lí Estrenjer i MaciàAvel·lí Estrenjer i Macià →
Regidor de l'Ajuntament de Terrassa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

En Samuel Morera era el segon fill d'una família de religió protestant. Al tombant de segle i fins a la segona dècada d'aquest eren força les famílies monistrolenques que professaven el protestantisme. Tenien escola pròpia que en la millor època havia arribat a tenir un centenar d'alumnes.

La infantesa i la primera joventut de Samuel Morera transcorre entre els estudis i el treball i envoltat d'un ambient hostil, ambient que comportava que molts protestants optessin per marxar de Monistrol.

Samuel Morera va ser un d'aquests, i més tard també la seva família a la qual trobem vivint a Terrassa l'any 1915. Morera se'n va el 1910 a l'Argentina per no haver de fer les quintes atès que mantenia doble objecció de consciència: la religiosa i la política, ja que es considerava republicà. Instal·lat a Buenos Aires, es casa amb Benigna Blanco l'any 1913. L'any 1915, Morera, exempt del servei militar en treure un número alt en el sorteig, torna a Catalunya i va a viure a Terrassa on vivien els seus pares.

Comença la seva activitat política dins la ideologia republicana i catalanista. L'any 1924 és elegit president de la Fraternitat Catalana, Casal del Poble. És empresonat i a la Model coneix Lluís Companys. Participa en la fundació d'ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) els dies 18 i 19 de març de 1931. En les eleccions municipals de 12 d'abril surt escollit regidor ja a les files d'ERC. Després de ser primer tinent d'alcalde i alcalde accidental, és escollit alcalde de Terrassa l'1 de setembre de 1932. Morera revalida el càrrec d'alcalde de Terrassa en les eleccions del 14 de gener de 1934.

El 6 d'octubre de 1934, fent costat al president Lluís Companys, Morera proclama l'Estat Català des de l'Ajuntament de Terrassa i hissà la bandera estelada a la façana del consistori. Samuel Morera és detingut i no és alliberat fins als 9 d'abril de 1935. En el Consell de Guerra següent és condemnat a dotze anys de presó i va ser confinat a la Model.

Arran de les eleccions del 16 de febrer de 1936 i del triomf del Front Popular, Samuel Morera és alliberat i retorna a Terrassa en olor de multituds. Es fa càrrec de la direcció de l'Ajuntament. Arran de la sublevació feixista del 18 de juliol, Morera s'ha d'enfrontar als escamots de la CNT i intervé a favor de terrassencs als quals els extremistes volien llevar la vida. Morera ha de deixar l'alcaldia amenaçat per la CNT-FAI. Després dels Fets de Maig amb els enfrontaments entre Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i PSUC i la pèrdua de força de la CNT, Morera torna a presidir la corporació municipal, ara ja fins al 1938. El 19 de febrer de 1937, el fill gran de Samuel Morera, Samuel Morera i Blanco és mort al Front d'Aragó.[1] Les pressions dels sectors sindicalistes enquadrats a la UGT i a la CNT no paren i aconsegueixen controlar l'Ajuntament. Morera dimiteix i és designat pel president Lluís Companys delegat interventor de les companyies de Gas i Electricitat i després interventor a Ràdio Barcelona i a Ràdio Associació de Catalunya.

El 25 de gener de 1939, Samuel Morera inicia el llarg camí de l'exili. La seva dona, Isabel Blanco Chan, i la seva filla, Isabel Morera i Blanco, es reuneixen amb ell a Olot i tots tres passen, a peu, la frontera francesa per Prats de Molló. Morera és internat al Camp de concentració d'Argelers i la seva muller i la filla a Clarmont d'Alvèrnia. A mitjan febrer la família es torna a retrobar i s'instal·len a Montpeller on resideix una nombrosa colònia catalana. El 14 d'abril de 1942 la família Morera-Blanco embarca al port de Marsella en el transatlàntic Casablanca rumb a Mèxic.

Morera ingressa com a soci de l'Orfeó Català de Mèxic i a l'exili desenvolupa diverses activitats de responsabilitat dins el seu partit. Samuel Morera i Ribas moria a Ciutat de Mèxic el 20 de febrer de 1969 envoltat de la seva família: l'esposa, la filla, el gendre Jaume Bonastre i Brugal i les quatre netes.

A finals de juliol de 2004, les quatre netes de Samuel Morera (Benigna, Emília, Isabel i Carmeta) viatgen de Mèxic a Terrassa per escampar les restes del seu avi entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la muntanya de Montserrat.[2]

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy