Samuel Morera i Ribas
Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 10 d'agost del 1889 - Ciutat de Mèxic, 20 de febrer del 1969) va ser un polític que presidí l'Ajuntament de Terrassa i que hagué d'exiliar-se a Mèxic en acabada la Guerra Civil espanyola.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 agost 1889  Monistrol de Montserrat (Bages) | ||
| Mort | 20 febrer 1969 (79 anys) Ciutat de Mèxic | ||
 Batlle de Terrassa | |||
| 28 juny 1937 – 11 desembre 1937 ← Jaume Figueras i Salellas – Enric Aldave Rebullida → | |||
| Batlle de Terrassa | |||
| 26 febrer 1936 – 24 agost 1936 ← Domènec Armengol i Ballbé – Jaume Figueras i Salellas → | |||
| Batlle de Terrassa | |||
| 1r desembre 1932 – 7 octubre 1934 ← Ramon Camps i Celma – Francesc Llongueras i Mach → | |||
| Batlle de Terrassa | |||
| 16 juny 1931 – 22 setembre 1931 ← Avel·lí Estrenjer i Macià – Avel·lí Estrenjer i Macià → | |||
| Regidor de l'Ajuntament de Terrassa | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya | ||
Biografia
modificaEn Samuel Morera era el segon fill d'una família de religió protestant. Al tombant de segle i fins a la segona dècada d'aquest eren força les famílies monistrolenques que professaven el protestantisme. Tenien escola pròpia que en la millor època havia arribat a tenir un centenar d'alumnes.
La infantesa i la primera joventut de Samuel Morera transcorre entre els estudis i el treball i envoltat d'un ambient hostil, ambient que comportava que molts protestants optessin per marxar de Monistrol.
Samuel Morera va ser un d'aquests, i més tard també la seva família a la qual trobem vivint a Terrassa l'any 1915. Morera se'n va el 1910 a l'Argentina per no haver de fer les quintes atès que mantenia doble objecció de consciència: la religiosa i la política, ja que es considerava republicà. Instal·lat a Buenos Aires, es casa amb Benigna Blanco l'any 1913. L'any 1915, Morera, exempt del servei militar en treure un número alt en el sorteig, torna a Catalunya i va a viure a Terrassa on vivien els seus pares.
Comença la seva activitat política dins la ideologia republicana i catalanista. L'any 1924 és elegit president de la Fraternitat Catalana, Casal del Poble. És empresonat i a la Model coneix Lluís Companys. Participa en la fundació d'ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) els dies 18 i 19 de març de 1931. En les eleccions municipals de 12 d'abril surt escollit regidor ja a les files d'ERC. Després de ser primer tinent d'alcalde i alcalde accidental, és escollit alcalde de Terrassa l'1 de setembre de 1932. Morera revalida el càrrec d'alcalde de Terrassa en les eleccions del 14 de gener de 1934.
El 6 d'octubre de 1934, fent costat al president Lluís Companys, Morera proclama l'Estat Català des de l'Ajuntament de Terrassa i hissà la bandera estelada a la façana del consistori. Samuel Morera és detingut i no és alliberat fins als 9 d'abril de 1935. En el Consell de Guerra següent és condemnat a dotze anys de presó i va ser confinat a la Model.
Arran de les eleccions del 16 de febrer de 1936 i del triomf del Front Popular, Samuel Morera és alliberat i retorna a Terrassa en olor de multituds. Es fa càrrec de la direcció de l'Ajuntament. Arran de la sublevació feixista del 18 de juliol, Morera s'ha d'enfrontar als escamots de la CNT i intervé a favor de terrassencs als quals els extremistes volien llevar la vida. Morera ha de deixar l'alcaldia amenaçat per la CNT-FAI. Després dels Fets de Maig amb els enfrontaments entre Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i PSUC i la pèrdua de força de la CNT, Morera torna a presidir la corporació municipal, ara ja fins al 1938. El 19 de febrer de 1937, el fill gran de Samuel Morera, Samuel Morera i Blanco és mort al Front d'Aragó.[1] Les pressions dels sectors sindicalistes enquadrats a la UGT i a la CNT no paren i aconsegueixen controlar l'Ajuntament. Morera dimiteix i és designat pel president Lluís Companys delegat interventor de les companyies de Gas i Electricitat i després interventor a Ràdio Barcelona i a Ràdio Associació de Catalunya.
El 25 de gener de 1939, Samuel Morera inicia el llarg camí de l'exili. La seva dona, Isabel Blanco Chan, i la seva filla, Isabel Morera i Blanco, es reuneixen amb ell a Olot i tots tres passen, a peu, la frontera francesa per Prats de Molló. Morera és internat al Camp de concentració d'Argelers i la seva muller i la filla a Clarmont d'Alvèrnia. A mitjan febrer la família es torna a retrobar i s'instal·len a Montpeller on resideix una nombrosa colònia catalana. El 14 d'abril de 1942 la família Morera-Blanco embarca al port de Marsella en el transatlàntic Casablanca rumb a Mèxic.
Morera ingressa com a soci de l'Orfeó Català de Mèxic i a l'exili desenvolupa diverses activitats de responsabilitat dins el seu partit. Samuel Morera i Ribas moria a Ciutat de Mèxic el 20 de febrer de 1969 envoltat de la seva família: l'esposa, la filla, el gendre Jaume Bonastre i Brugal i les quatre netes.
A finals de juliol de 2004, les quatre netes de Samuel Morera (Benigna, Emília, Isabel i Carmeta) viatgen de Mèxic a Terrassa per escampar les restes del seu avi entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la muntanya de Montserrat.[2]
Referències
modifica- ↑ «Un company més ha caigut en la lluita per la llibertat: Samuel Morera». Diari L'Acció, 20-02-1937.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Nétes de Samuel Morera duen les seves cendres des de Mèxic (Diari de Terrassa - 31 de juliol de 2004)». [Consulta: 7 febrer 2022].