Snack Bar Budapest
Snack Bar Budapest és una pel·lícula de comèdia eròtica italiana estrenada en 1988, dirigida per Tinto Brass, protagonitzada per Giancarlo Giannini i Raffaella Baracchi, i basada en la novel·la homònima de Marco Lodoli i Silvia Bre. En general va tenir una mala recepció crítica, amb un escàs 8% de percentatge aprovatori a la web Rotten Tomatoes.[1][2][3][4]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Tinto Brass  |
| Protagonistes | |
| Producció | Giovanni Bertolucci (en)  |
| Dissenyador de producció | Paolo Biagetti |
| Guió | Tinto Brass |
| Música | Zucchero |
| Fotografia | Alessio Gelsini Torresi |
| Muntatge | Tinto Brass |
| Vestuari | Jost Jakob |
| Productora | Reteitalia |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1988 |
| Durada | 104 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | neo-noir i comèdia |
       | |
Sinopsi
modificaUn advocat inhabilitat (Giancarlo Giannini) està treballant com a cobrador de deutes per al seu soci Sapo (Philippe Léotard). Escortant a la prostituta Milena (Raffaella Baracchi) embarassada per Sapo en un complex marítim sense nom d'ambient grotesc (filmat en Lido di Òstia), es troba amb el jove i ambiciós capitost Molecola (François Negret) que ha comprat diversos llocs recreatius als voltants per a convertir la ciutat en un "Las Vegas italià", però el bar de l'hotel anomenat Snack Bar Budapest, dirigit per un home (Carlo Monni) i la seva família continua sent un obstacle. Molecola necessita un advocat per a legitimar l'evacuació forçosa de Snack Bar Budapest.
Repartiment
modifica- Giancarlo Giannini: advocat
- François Negret: Molecola
- Raffaella Baracchi: Milena
- Philippe Léotard: Sapo
- Carlo Monni: gerent de l'hotel
- Sylvie Orcier: Carla
- Giorgio Tirabassi: Papera
- Valentine Demy: prostituta
- Tinto Brass: magistrat (cameo)
Banda sonora
modificaLa banda sonora de la pel·lícula va ser composta per Zucchero. En destaquen Sei di mattino així com Dune Mosse, aquesta última ja inclosa al disc de Zucchero Blue's (1987), del que n'era l'última pista.
Referències
modifica- ↑ Stefano Iori. Tinto Brass. Gremese Editore, 2000.
- ↑ Andrea Bruni; Manlio Momarasca Monamour. Nocturno Dossier n.25, Cinemabis Comm..
- ↑ Roberto Chiti; Roberto Poppi; Enrico Lancia Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese Editore, 1991.
- ↑ «Snack Bar Budapest», 22-09-1988.
