Viquipèdia

Solanàcies

Les solanàcies són una família de plantes[1] angiospermes de l'ordre de les solanals (Solanales),[2] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides,[3] amb una distribució cosmopolita.[4]

Infotaula d'ésser viuSolanàcies
Solanaceae Modifica el valor a Wikidata

Brugmansia insignis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSolanales
FamíliaSolanaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicSolanum Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Característiques distintives de la família són les flors amb cinc pètals normalment soldats, fulles alternades, fruit en baia (com el tomàquet) o en càpsula i llavors rodones i planes d'uns 2-4 mm de diàmetre. Compta amb unes 2.300 espècies difoses principalment per les regions intertropicals i subtropicals. Als Països Catalans són autòctones diverses espècies dels gèneres Lycium Atropa, Hyoscyamus, Withania, Physalis, Solanum i Mandragora.[5][6] Hi ha moltes solanàcies conreades de gran importància econòmica. Moltes espècies contenen alcaloides com la solanina (patata), la capsaïcina (pebrot) o la nicotina (tabac).

Molts membres de la família contenen alcaloides potents, i alguns són altament tòxics, però molts (inclosos els tomàquets, les patates, les albergínies, les campanes i els pebrots) s’utilitzen com a aliment.

Productes tan coneguts com ara els tomàquets, les patates, les albergínies, els pebrots o els bitxos, procedeixen de plantes de la família de les solanàcies.

Taxonomia

modifica

Etimologia

modifica

El nom de Solanaceae deriva del gènere Solanum, "la planta de solanàcies".[7] L'etimologia de la paraula llatina no és clara. El nom pot provenir d’una semblança percebuda de certes flors solanàcies amb el sol i els seus rajos. Alternativament, el nom podria originar-se del verb llatí solare, que significa "calmar", suposadament referint-se a les propietats farmacològiques calmants d'algunes de les espècies psicoactives de la família.

Gèneres

modifica

Dins d'aquesta família es reconeixen els 100 gèneres següents:[1]

Les Solanàcies inclouen diverses espècies cultivables o cultivades habitualment. El gènere més important econòmicament de la família [es necessita una cita] és Solanum, que conté la patata[8] (S. tuberosum, de fet, un altre nom comú de la família és la "família de les patates"), el tomàquet (S. lycopersicum)[9][8] l'albergínia o l'albergínia (S. melongena).[10] Un altre gènere important, Capsicum, produeix tant pebrots com bitxos.

El gènere Physalis produeix les anomenades horticoles, així com el tomatillo (Physalis philadelphica), la grosella del Cap i la llanterna xinesa. El gènere Lycium conté les espines i el Lycium barbarum. Nicotiana conté, entre altres espècies, tabac. Alguns altres membres importants de les Solanàcies inclouen diverses plantes ornamentals com la Petunia, Browallia i Lycianthes, i fonts d’alcaloides psicoactius, Datura, Mandràgora i Atropa belladonna (solanera mortal). Algunes espècies són àmpliament conegudes pels seus usos medicinals, els seus efectes psicotròpics o per ser verinoses.

La majoria dels gèneres econòmicament importants es troben a la subfamília Solanoideae, amb les excepcions del tabac (Nicotiana tabacum, Nicotianoideae) i la petúnia (Petunia × hybrida, Petunioideae).

Moltes de les solanàcies, com el tabac[11] i la petúnia,[12] s’utilitzen com a organismes model en la investigació de qüestions biològiques fonamentals a nivell cel·lular, molecular i genètic.

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «Solanaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 juny 2023].
  2. ↑ Byng et alii., 2016, p. 19.
  3. ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
  4. ↑ «SOLANACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 5 juny 2023].
  5. ↑ Bolòs, Oriol de i altres. Flora manual dels Països Catalans. Tercera edició. Pòrtic Natura, 2005. 
  6. ↑ «Solanaceae (Nightshades)». Encyclopedia of Life - National Museum of Natural History - Smithosian. [Consulta: 9 abril 2022].
  7. ↑ Prohens, Jaime; Ruiz, Juan J.; Nuez, Fernando «The pepino(Solanum muricatum, Solanaceae): A “New” crop with a history» (en anglès). Economic Botany, 50, 4, 01-10-1996, pàg. 355–368. DOI: 10.1007/BF02866518. ISSN: 1874-9364.
  8. ↑ 8,0 8,1 Raven, Peter H.; Evert, Ray Franklin; Eichhorn, Susan E. Biología de las plantas (en castellà). Reverte, 1992, p. 482. ISBN 978-84-291-1842-1. 
  9. ↑ Alonso Merino, Alicia «En el verano, solanáceas: el tomate». Fertilidad de la tierra: revista de agricultura ecológica, 9, 2002, pàg. 34–37. ISSN: 1576-625X.
  10. ↑ Araméndiz Tatis, Hermes; Cardona Ayala, Carlos; Espitia Camacho, Miguel «CARACTERIZACIÓN DE LA MORFOLOGÍA FLORAL DE DOS CULTIVARES DE BERENJENA (Solanum melongena L.) (Solanaceae)» (en castellà). Revista Facultad Nacional de Agronomía Medellín, 62, 2, 12-2009, pàg. 5125–5134. ISSN: 0304-2847.
  11. ↑ Rushton, Paul J.; Bokowiec, Marta T. «Tobacco Transcription Factors: Novel Insights into Transcriptional Regulation in the Solanaceae». Plant Physiology, 2008, pàg. 280-295.
  12. ↑ Gerats, Tom; Strommer, Judy. Petunia: Evolutionary, Developmental and Physiological Genetics (en anglès). Springer Science & Business Media, 2008-12-11. ISBN 978-0-387-84796-2. 

Bibliografia

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Solanàcies&oldid=33512905»
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy