Temple d'August de Barcelona

Bé d'Interès Cultural

El temple d'August de Barcelona fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino dedicat al culte imperial a August, les restes del qual es troben a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona, i estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.[1] Actualment és un espai patrimonial del Museu d'Història de Barcelona.[2]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Temple d'August de Barcelona
Imatge
Dades
TipusTemple romà, jaciment arqueològic i ruïna Modifica el valor a Wikidata
Part deBàrcino Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParadís, 10 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ N, 2° 11′ E / 41.38°N,2.18°E / 41.38; 2.18
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN17-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0000305 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC21 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC12459 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona318 Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

La casa del número 10 del carrer del Paradís, seu del Centre Excursionista de Catalunya, és un edifici d'època gòtica. A l'interior es conserven quatre columnes corínties de l'únic temple conegut de la Bàrcino romana. Aquest temple, suposadament dedicat a August, s'erigia al punt més alt de la ciutat romana, en el que els documents medievals anomenen Mons Tàber (el lloc més alt del qual es assenyalat per una roda de molí col·locada al paviment del carrer del Paradís, davant de la porta de l'edifici), i en un dels costats del fòrum, que podria correspondre aproximadament a l'actual plaça de Sant Jaume.[3]

El conjunt és avui format per quatre columnes estriades, amb capitells corintis, de factura tosca, i entaulament. Les columnes formarien part d'un temple hexàstil i perípter, és a dir, que estava rodejat de columnes i en tenia sis a la part frontal.[3]

Història

modifica
 
Detall d'una de les columnes

L'existència d'aquestes columnes és documentada des del segle xiv i, amb més certesa, d'ençà el segle xv. Diversos autors s'hi referiren, i en donaren les interpretacions més variades, des de les que consideraven que formaven part de la tomba del llegendari rei Hispan, de la d'Hèrcules o d'Ataülf, fins a les que les feien part d'un aqüeducte que portava aigua a la ciutat.[3]

El 1830, l'arquitecte Antoni Cellers va redactar una memòria descriptiva i un plànol de la planta del temple, a partir de diverses excavacions pagades per la Junta de Comerç de Barcelona.[4] Cellers va arribar a la conclusió que era un temple hexàstil (és a dir, que tenia sis columnes a la part frontal) i perípter (amb columnes a l'entorn de la cel·la), de 17,5 m per 44 m, i que atribuí erròniament als cartaginesos.[3]

Sembla que la hipòtesi que el temple era dedicat a August és reafirmada per Josep Puig i Cadafalch, que també el descriu com de tipus perípter i hexàstil, amb onze columnes a cada ala comptant-hi les cantoneres, sis a la part frontal i sis més al posticum. El conjunt estaria alçat en un pòdium d'un terç de l'alçada de les columnes.[4] El mateix Puig i Cadafalch i Agustí Duran i Sanpere el van situar en els darrers temps de la República romana, o més versemblantment, en els primers anys de l'Imperi Romà. Atès que la Bàrcino romana va ser creada en temps d'August, el temple no pot ser anterior a aquesta data. L'estudi estilístic de les columnes i la situació del temple, que possiblement fa part de la primera ordenació urbana de la ciutat, fan pensar que la seva cronologia s'ha de situar a inicis del segle i dC.[3]

L'any 1906, tot l'edifici del carrer del Paradís, 10 fou restaurat per l'arquitecte Domènech i Montaner. El 1929, es trobaren alguns fragments de cornisa a la casa dels Canonges.[3]

L'any 1850, en ser enderrocada una casa del carrer de la Llibreteria, es malmeteren dues columnes, i amb els fragments restants se'n va refer una destinada al museu lapidari instal·lat a la capella de Santa Àgata, però per les seves dimensionses es deixà a la intempèrie a la plaça del Rei, fins que el 1956 fou reintegrada amb les altres tres columnes conservades al seu lloc original.[3]

Referències

modifica
  1. «Columnes del temple romà». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. «MUHBA Temple d'August». barcelona.cat. Ajuntament de Barcelona.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Temple d'August de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. 4,0 4,1 Puig i Cadafalch, Josep; de Falguera, Antoni; Goday, Josep. L'arquitectura romana a Catalunya. 2a edició. Institut d'Estudis Catalans. Institut històrico-arqueològic, 1934, p. 95-99. 

Bibliografia

modifica
  • Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau. Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona (en castellà). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1947. 
  • Bassegoda i Nonell, Joan. El Templo romano de Barcelona (en castellà). Barcelona: Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 1974. ISBN 978-8460063346. 
  • Cirici, Alexandre. Barcelona pam a pam, 1973. ISBN 9788430781874. 
  • Domingo, Javier Á.; Garrido, Ana; Ricardo, Mar. «Talleres y modelos decorativos en la arquitectura pública del noreste de la Tarraconense en torno al cambio de era: el caso de Barcino, Tarraco y Auso». A: Roma y las provincias: modelo y difusión (en castellà). Roma: L'Erma, 2011. ISBN 978-88-8265-602-7. 
  • Granados, J.O., Josep Oriol. El templo romano de Barcelona (en català i castellà). Barcelona: juntament de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona: Imatge i Producció Editorial, 2007. ISBN 9788498500691. 
  • Granados, Josep Oriol. «La Colònia Barcino. Origen i estructura d'una colònia augustea». A: Historia urbana del Pla de Barcelona : actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985, 1989-1990. 
  • Granados, Josep Oriol [et al.]. Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Història, 1986. 
  • Granados, Josep Oriol; Rodà, Isabel. «Barcelona a la baixa romanita». A: III Congrés d'història de Barcelona: la ciutat i el seu territori, dos mil anys d'història: Barcelona, 20, 21 i 22 d'octubre de 1993: ponències i comunicacions, 1993. 
  • Orengo Romeu, Héctor A.; Cortés Vicente, Ada «El templo de Augusto de "Barcino". Nuevas perspectivas de estudio». Empúries, núm. 56, 2009-2011, p. 183-197. ISSN: 0213-9278.
  • Orengo, Hector A.; Cortés, Ada «The Augustan Temple and Forum of the Colony of Barcino». Oxford Journal of Archaeology, 08-01-2014.
  • Pallarès, Francesca «La topografia i els orígens de la Barcelona romana». Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XVI, 1975, p. 5-48.
  • Peñarroja, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 849656326X. 

Enllaços externs

modifica
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy