Yuchi
El yuchi és una llengua ameríndia parlada pels yuchis d'Oklahoma. Es tracta d'una llengua aïllada. El 1972 quedaven aproximadament uns 500 indis yuchi, encara que només un 35% parlava la llengua.[3]
| Tsoyaha | |
|---|---|
| Tipus | llengua, llengua viva i llengua no-escrita  |
| Ús | |
| Parlants | 45 (2000)[1] 5 (2012)[2] |
| Autòcton de | Oklahoma, Florida |
| Estat |  Estats Units |
 | |
| Classificació lingüística | |
| Llengua aïllada | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-2 | yuc |
| ISO 639-3 | yuc |
| SIL | mus |
| Glottolog | yuch1247 |
| Ethnologue | yuc |
| UNESCO | 902 |
| IETF | yuc |
| Endangered languages | 1002 |
Història
modificaSembla que al segle xvi els yuchis habitaven a l'oest dels Apalatxes i a l'est de Tennessee.[4] Els yuchi eren obligat de migrar des de Geòrgia fins a Sapulpa a l'estat d'Oklahoma, on resideixen en l'actualitat, durant la gran deportació d'indis entre 1836 i 1840.
Per mor de l'assimilació a la cultura muskogi i a l'anglès, només romanen uns pocs parlants d'edat avançada de llengua yuchin. El 2000, el nombre estimat de parlants yuchi amb fluïdesa va ser de quinze, però aquest nombre es va reduir a 7 el 2006[5] 5 el 2010,[6] i 4 el 2013 [7] L'Euchee Language Project organitza classes de yuchi gratuïtes a Sapulpa (Oklahoma).[8]
El poble i la llengua yuchi són objecte d'un capítol de Spoken Here: Travels Among Threatened Languages, un llibre sobre llengües amenaçades de Mark Abley.[9]
Classificació
modificaComunament es considera una llengua aïllada. Encara que s'han proposat nombrosos parentiu amb altres llengües, cap d'aquestes propostes té un suport ferm. Sapir (1921, 1929) la va relacionar amb la seva proposat sioux-hoka; Elmendorf (1964) va tractar relacionar-la amb les llengües yuki-wappo de Califòrnia. Crawford igual que altres autors considera que existeix una prometedora hipòtesi de relació amb les llengües sioux, encara que de moment l'evidència és insuficient per concloure que efectivament existeix un parentiu fora de tot dubte.
En 1997, l'Euchees United Cultural Historical Educational Efforts (EUCHEE) afirmà que la llengua encara tenia dos dialectes parlats: les variacions Duck Creek/Polecat i Bigpond.[10]
Descripció lingüística
modificaEl yuchi no va tenir una ortografia establerta fins a la dècada de 1970, quan James Crawford i Addie Georged van crear una transcripció fonètica que avui és usada pels yuchis per escriure la seva llengua. Des del punt de vista de la tipologia lingüística, el yuchi sembla una llengua aglutinant en la qual un nombre considerable de morfemes s'uneixen per construir productivament noves paraules. L'ordre bàsic és SOV.[11]
A més la llengua usa clítics i fonemes coneguts com a "partícules" per expressar una varietat de categories que inclouen possessius, casos, locatius, instrumentals, simulatius, ablatius i demostratius. També existeixen partícules monosil·làbiques per a usos locatius i adverbials amb un significat molt general, que juntament amb altres partícules poden tenir un significat totalment diferent a l'original.[12]
El yuchi té un sistema pronoms de tercera persona peculiar. Per referir-se a persones yuchis, la tercera persona es coneix com a lehénu, i es divideix en una forma masculina (lesséno) i una femenina (léno). En canvi per a persones no-yuchis, la forma usada és una forma despectiva que és lewénu ("ells, aquests"). Aquesta peculiaritat està relacionada amb com s'han vist històricament els yuchis com una tribu singular, que històricament ha estat molt aïllada.[13]
Fonologia
modificaConsonants
modifica| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| central | lateral | ||||||
| Oclusiva | no aspirada | p [p] | t [t] | k [k] | ' [ʔ] | ||
| aspirada | pʰ [pʰ] | tʰ [tʰ] | kʰ [kʰ] | ||||
| sonora | b [b] | d [d] | g [ɡ] | ||||
| ejectiva | (p' [pʼ]) | (t' [tʼ]) | (k' [kʼ]) | ||||
| Africada | no aspirada | ts [ts] | ch [tʃ] | ||||
| aspirada | tsʰ [tsʰ] | chʰ [tʃʰ] | |||||
| sonora | dz [dz] | j [dʒ] | |||||
| ejectiva | (ts' [tsʼ]) | (ch' [tʃʼ]) | |||||
| Fricativa | sorda | f [f] | s [s] | ł [ɬ] | sh [ʃ] | h [h] | |
| Nasal | m [m] | n [n] | |||||
| Semivocal | w [w] | l [l] | y [j] | ||||
Referències
modifica- ↑ Cens dels Estats Units del 2000 d'ells 10 parlants a Oklahoma i 35 a Califòrnia.
- ↑ «Yuchi (Euchee) Language Project, Sapulpa, OK». Cultural Survival. Arxivat de l'original el 2015-08-07. [Consulta: 4 juny 2012].
- ↑ Crawford, 1973, p. 173
- ↑ Booker, Hudson y Rankin, 1992, p. 411
- ↑ Anderton, Alice, PhD. Status of Indian Languages in Oklahoma. Intertribal Wordpath Society. 2006-2009 (consultat 7 Feb 2009)
- ↑ «Our partners and advisors: The Euchee Language Project». Cultural Survival. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2013. [Consulta: 17 febrer 2010].
- ↑ «Our partners and advisors: The Euchee Language Project». Cultural Survival. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
- ↑ Classes. The Euchee Language Project. (consultat 7 Feb 2009)
- ↑ Abley, Mark. Spoken Here: Travels Among Threatened Languages. Boston:Mariner Books, 2005.
- ↑ Euchees: Past and Present. Sapulpa, OK: E.U.C.H.E.E., 1997. Print.
- ↑ "Euchee Language Project." EucheeLP.org. Euchee Language Project. Web. 12 Sept. 2009.
- ↑ Wolff, Hans. “Yuchi Phonemes and Morphemes, with Special Reference to Person Markers.” International Journal of American Linguistics. 14.4 (1948): 240-43. JSTOR. Library of Congress. Web. 12 setembre 2009, <http://www.jstor.org/stable/info/1262878?seq=17>
- ↑ Gatschet, Albert S. "The Yuchi Tribe and its Language." Science 5.112 (1885): 253. Print.
Enllaços externs
modifica
- The Euchee Language Project (anglès)
- Yuchi Language Primer (anglès)
- Gunther Wagner. Yuchi Tales. Internet Archive, 1931 [Consulta: 7 juliol 2012].