Vés al contingut

Hollywood: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 2A02:9130:80B2:5F3A:178C:87BC:ACBA:150D. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 2: Línia 2:
{{infotaula geografia política}}
{{infotaula geografia política}}
[[Fitxer:Hollywood Bl 4400.JPG|miniatura|Rètol del ''Hollywood Boulevard'']]
[[Fitxer:Hollywood Bl 4400.JPG|miniatura|Rètol del ''Hollywood Boulevard'']]
'''Hollywood''' és un barri de la ciutat de [[Los Angeles]], [[Califòrnia]], els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], que s'ha convertit en una [[metonímia]] de la [[indústria cinematogràfica]] estatunidenca. Va ser fundat com a [[municipi]] al 1903 <ref>{{Ref-web|títol=Hollywood Was Once an Alcohol-Free Community|url=https://www.smithsonianmag.com/smart-news/hollywood-was-once-alcohol-free-community-1-180949851/|consulta=2023-12-20|llengua=en|nom=Smithsonian|cognom=Magazine|nom2=Rachel|cognom2=Nuwer}}</ref>; al 1910 es va fusionar amb la ciutat de Los Angeles i, poc després, va sorgir una important indústria cinematogràfica que, finalment, es convertiria en la més coneguda del món. <ref>{{Ref-llibre|títol=Annual Report of the Controller of the City of Los Angeles, California for the Fiscal Year Ending June 30 ...|url=https://books.google.es/books?id=1VbOAAAAMAAJ&q=Hollywood+merged+with+City+of+Los+Angeles+in+1910&pg=PA193&redir_esc=y|editorial=The Controller|data=1914|llengua=en|nom=Los Angeles (Calif ) Office of|cognom=Controller}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=Report of the Auditor of the City of Los Angeles California of the Financial Affairs of the Corporation in Its Capacity as a City for the Fiscal Year Ending June 30 ...|url=https://books.google.es/books?id=cPo2AQAAMAAJ&q=Hollywood+merged+with+City+of+Los+Angeles+in+1910&pg=PA173&redir_esc=y|editorial=The Auditor|data=1913|llengua=en|nom=Los Angeles (Calif ) Auditor's|cognom=Office}}</ref> Molts estudis, com els de [[Columbia Pictures]], [[Walt Disney Studios Motion Pictures|Walt Disney Studios]], [[Paramount Pictures]], [[Warner Bros.|Warner Bros]] i [[Universal Studios|Universal Pictures]], van ser fundats aquí.
'''Hollywood''' és un districte de l'àrea metropolitana de [[Los Angeles]], a [[Califòrnia]], situat al nord d'aquesta urbs i a l'est de [[Beverly Hills]].


== Hollywood i el cinema ==
== Història ==
'''Desenvolupament inicial'''
S'hi instal·laren aquí els estudis de producció i rodatge de les principals companyies productores del [[cinema estatunidenc]]. Entre aquests, cal destacar els de les companyies [[Paramount]] (inaugurats el [[1914]]), [[Universal Studios|Universal]] (coneguts com a Universal City, i inaugurats el [[15 de març]] de [[1915]]), [[Columbia]], [[20th Century Fox]] (1915), [[Warner Bros.]] ([[1919]]), [[Metro-Goldwyn-Mayer]] ([[1924]]), i [[RKO]]. Des de [[1927]] hi ha la seu de l'[[Academy of Motion Picture Arts and Sciences]] que concedeix anualment uns premis de popularitat universal coneguts com a [[Oscar]]. Tot plegat va fer que creixés ràpidament, passant de ser una àrea de granges i conreus a una ciutat que, als [[anys 70|anys setanta]], tenia prop de 110.000 habitants, ocupats majoritàriament en les feines del cinema. Amb tot, la crisi provocada pel tancament dels estudis, va convertir-la, des dels [[anys 60|anys seixanta]], en una ciutat residencial.


H. J. Whitley, un promotor immobiliari, va aconseguir comprar el ranxo de E. C. Hurd, de 1,9 km². Van acordar un preu i van tancar el tracte. Whitley va compartir els seus projectes per a la nova ciutat amb el general Harrison Gray Otis, editor del [[Los Angeles Times]], i amb Ivar Weid, un important empresari de la zona.
Urbanísticament creuada per dues grans avingudes, [[Sunset Boulevard]] i [[Hollywood Avenue]]. Per als cinèfils tenen interès els vells estudis, convertits actualment en parcs temàtics, el [[Grauman's Chinese Theatre]] –amb les petjades de mans i peus sobre el ciment de les grans estrelles del cinema– i el [[Hollywood Bowl]], la sala on es lliuraven els [[Oscar]]s fins als [[anys 60|anys seixanta]], juntament amb el [[passeig de la fama de Hollywood]].{{CC|data=2017}}


Daeida Wilcox, que va donar terrenys per a ajudar al desenvolupament de Hollywood, va aprendre el nom Hollywood d'un conegut que era propietari d'una finca amb aquest nom a [[Illinois]].<ref>{{Ref-web|títol=California Holly: How Hollywood Didn't Get its Name {{!}} Natural History Museum|url=https://nhm.org/stories/california-holly-how-hollywood-didnt-get-its-name|consulta=2023-12-20|llengua=en}}</ref> La Sra. Wilcox va afirmar: «Vaig triar el nom Hollywood simplement perquè sona bé i perquè soc supersticiosa i el grèvol [en [[anglès]]: holly]dona bona sort».<ref>{{Ref-llibre|títol=Hollywood: Mecca of the Movies|url=https://books.google.com/books?id=S1TILGf0ZmsC&newbks=0&printsec=frontcover&dq=cendars+Hollywood+Mecca&hl=en|editorial=University of California Press|data=1995|isbn=978-0-520-07807-9|llengua=en|nom=Blaise|cognom=Cendrars}}</ref> Va recomanar aquest mateix nom al seu espòs, Harvey H. Wilcox, que havia comprat 49 hectàrees de terreny l'1 de febrer de 1887, encara que no va ser fins a agost de 1887 quan Wilcox va decidir usar aquest nom i va presentar al Registre de la Propietat del Comtat de Los Angeles una escriptura i un mapa de la propietat.
Des de la dècada del 1940 hi hagué intervenció censora per part d'entitats militars com la CIA. Així, la CIA aconseguí que no fou anomenada en cap pel·lícula o canal televisiu fins al 1959 amb ''[[North by Northwest]]''.<ref name="ii_censura"/>


Al 1900, la zona tenia una oficina postal, un hotel i dos mercats. Los Angeles, amb una població de 102 479 habitants, es trobava uns 16 quilòmetres a l'est i estava separada de Hollywood per vinyes, camps d'ordi i plantacions de [[Cítric|cítrics]]. Una línia de [[tramvia]] recorria el centre de Prospect Avenue (l'actual [[Hollywood Boulevard]]), connectant Hollywood amb Los Angeles, però els serveis eren poc freqüents i el recorregut trigava dues hores. L'antiga planta d'envasament de cítrics es va transformar en una cavallerissa, millorant el transport per als habitants de Hollywood.
Durant la dècada del 1980 hi hagué abusos sexuals en la indústria de l'entreteniment assentada ací.<ref name="HR_corey">{{ref-notícia|cognom=Abramovitch|nom=Seth|títol=Corey Feldman on Elijah Wood Hollywood Pedophilia Controversy: "I Would Love to Name Names"|publicació=Hollywood Reporter|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/corey-feldman-elijah-wood-hollywood-897403|consulta=22 juny 2017|data=25 maig 2016}}</ref> Un periodista de Deadline descobrí que un abusador de xiquets registrat es trobava dins de Oakwood, un complex d'apartaments on es reunien actors menors.<ref name="Dl">{{ref-notícia|cognom=Robb|nom=David|títol=Deadline Investigates: Oakwood, Famed Haven For Child Actors, Housed But Will Evict Registered Sex Offender|publicació=Deadline|url=http://deadline.com/2015/04/sex-offender-child-actors-oakwood-apartments-1201410736/|consulta=22 juny 2017|data=15 abril 2015}}</ref>


El Hollywood Hotel va ser inaugurat el 1902 per Whitley, que era el president de la PacificBoulevard and Development Company. Després d'adquirir finalment el ranxo de Hurd i subdividir-lo, Whitley va construir l'hotel per a atreure compradors de terreny. Flanquejant el costat oest de Highland Avenue, l'immoble donava cap a Prospect Avenue, que, encara que era encara una carretera polsosa de grava sense pavimentar, era anivellada regularment. L'hotel seria conegut internacionalment i es convertiria en el centre de la vida cívica i social de Hollywood i en la llar de les estrelles durant molts anys.
El 2017 es va revelar la [[censura|intervenció censora]] de la [[CIA]], el [[Departament de Defensa dels Estats Units]] i la [[NSA]] des de fa dècades en la indústria del cinema de Hollywood.<ref name="ii_censura">{{ref-notícia|cognom=Secker|nom=Tom|nom2=Matthew|cognom2=Alford|títol=EXCLUSIVE: Documents expose how Hollywood promotes war on behalf of the Pentagon, CIA and NSA|publicació=Insurgence Intelligence|url=https://medium.com/insurge-intelligence/exclusive-documents-expose-direct-us-military-intelligence-influence-on-1-800-movies-and-tv-shows-36433107c307|consulta=7 juliol 2017|data=4 juliol 2017}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170706232158/https://medium.com/insurge-intelligence/exclusive-documents-expose-direct-us-military-intelligence-influence-on-1-800-movies-and-tv-shows-36433107c307 |date=6 de juliol 2017 }} {{Ref-web |url=https://medium.com/insurge-intelligence/exclusive-documents-expose-direct-us-military-intelligence-influence-on-1-800-movies-and-tv-shows-36433107c307 |títol=Còpia arxivada |consulta=2017-07-07 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170706232158/https://medium.com/insurge-intelligence/exclusive-documents-expose-direct-us-military-intelligence-influence-on-1-800-movies-and-tv-shows-36433107c307 |arxiudata=2017-07-06 }}</ref>


L'empresa de Whitley va construir i va vendre una de les primeres zones residencials de Hollywood, el Ocean View Tract.​ <ref>{{Ref-llibre|títol=Los Angeles from the mountains to the sea : with selected biography of actors and witnesses to the period of growth and achievement|url=http://archive.org/details/losangelesfrommo03mcgr|editorial=Chicago : American Historical Society|data=1921|nom=John Steven|cognom=McGroarty}}</ref> Whitley es va esforçar molt per a promoure la zona. Es va gastar milers de dòlars a instal·lar il·luminació elèctrica i a construir un banc i una carretera cap al port de Cahuenga. La il·luminació abastava diverses pomes de Prospect Avenue. Els terrenys de Whitley estaven centrats en torn a Highland Avenue.​ El seu desenvolupament de 1918, Whitley Heights, va rebre el seu nom.
== Història ==

=== Naixement i inicis ===
'''Fundació i fusió'''
Als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units,]] [[Thomas Alva Edison|Edison]] tenia el control de la producció i el subministrament del [[cinema]] que s'estava produint; així que tot aquell que volgués fer cinema havia de pagar-li una sèrie de taxes, aconseguint així el subministrament exclusiu. Molta gent va sotmetre's a les regles d'Edison afavorint a la lliure competència d'aquest. Alguns cineastes, però, varen decidir negar-se a pagar els impostos i per aquesta raó van haver d'amagar-se. Així és com un grup de cineastes que es feien dir els independents i que fugien de la llei van acabar creant una de les indústries cinematogràfiques actuals més importants.

Hollywood va ser fundat com a municipi el 14 de novembre de 1903, per 88 vots a favor i 77 en contra. El 30 de gener de 1904, els votants de Hollywood van decidir, per 113 vots a favor i 96 en contra, prohibir la venda d'[[alcohol]] a la ciutat, excepte per a usos medicinals. Els hotels i restaurants no podien servir vi ni begudes alcohòliques abans ni després dels menjars.<ref>{{Ref-web|títol=Preview unavailable - ProQuest|url=https://www.proquest.com/docview/164260860?sourcetype=Historical%20Newspapers|consulta=2023-12-20|llengua=en}}</ref>

El 1910, la ciutat va votar a favor de la seva fusió amb Los Angeles per a aconseguir un adequat subministrament d'aigua i l'accés al seu sistema de clavegueram. Després de l'annexió, el nom de Prospect Avenue es va canviar pel de Hollywood Boulevard i van canviar tots els números cívics del nou barri. Per exemple, el 100 de ProspectAvenue, en la intersecció amb Vermont Avenue, va passar a ser el 6400 del Hollywood Boulevard; i el 100 del Cahuenga Boulevard, en la intersecció amb el Hollywood Boulevard, va passar a ser el 1700 del Cahuenga Boulevard.<ref>{{Ref-web|títol=Hollywood California {{!}} Hollywood History and Information|url=https://web.archive.org/web/20110418010207/http://www.abouthollywood.com/hollywood-neighborhoods/hollywood-california-history-and-information/|data=2011-04-18|consulta=2023-12-20}}</ref>

'''Indústria cinematogràfica'''

El 1908, almenys trenta empreses cinematogràfiques van començar a establir les seves produccions al voltant de [[Jacksonville]] ([[Florida]]), atretes pel seu clima temperat a l'hivern, el seu fàcil accés per ferrocarril i una mà d'obra més barata que a [[Nova York]], però uns pocs anys després van marxar a causa dels fenòmens climàtics extrems de la [[Costa Est dels Estats Units|Costa Est]] i a motius polítics. Kalem Studios va ser el primer a arribar, el 1908, i el 1911 també va ser el primer que va començar a produir a la zona de Los Angeles.

El 1912, diverses empreses cinematogràfiques importants havien establert les seves produccions a la zona de Los Angeles. <ref>{{Ref-llibre|títol=The Rise Of The American Film (a Critical History )|url=http://archive.org/details/in.ernet.dli.2015.188482|data=1939|cognom=Lewis Jacobs}}</ref> A principis del segle xx, la major part de les [[Patent|patents]] relacionades amb el cinema eren propietat de la [[Motion Picture Patents Company]] de [[Thomas Alva Edison|Thomas Edison]], amb seu a [[Nova Jersey]], i els cineastes sovint eren demandats i obligats a parar les seves produccions. Per a evitar això, els cineastes van començar a traslladar-se a Los Angeles, on era més fàcil evadir els intents d'aplicar les patents d'Edison.​ <ref>{{Ref-web|títol=History of Hollywood, California|url=https://www.u-s-history.com/pages/h3871.html|consulta=2023-12-20}}</ref> A més, el clima era ideal i proporcionava un accés ràpid a diversos escenaris diferents. D'aquesta manera, Los Angeles es va convertir en la capital de la indústria cinematogràfica estatunidenca. Les muntanyes, planes i els baixos preus del sòl van fer de Hollywood un bon lloc per a establir estudis de cinema.

El director [[D. W. Griffith]] va ser el primer que va realitzar una pel·lícula a Hollywood. El seu curtmetratge de disset minuts [[In Old California (pel·lícula de 1910)|In Old Califòrnia]] va ser gravat el 1910 per a la Biograph Company. <ref>{{Ref-publicació|article=How 100 years of Hollywood have charted the history of America|url=https://www.theguardian.com/film/2010/feb/28/philip-french-best-hollywood-films|publicació=The Observer|data=2010-02-28|issn=0029-7712|llengua=en-GB|nom=Philip|cognom=French}}</ref> Encara que Hollywood va prohibir les sales de cinema —quan no tenia cap— abans de l'annexió, Los Angeles no tenia aquesta restricció. <ref>{{Ref-llibre|títol=City of Nets: A Portrait of Hollywood in the 1940 S|url=https://books.google.es/books?id=0x8AFchW4JsC&lpg=PP1&redir_esc=y|editorial=University of California Press|data=1997-05-02|isbn=978-0-520-20949-7|llengua=en|nom=Otto|cognom=Friedrich}}</ref> El primer estudi de Hollywood, la Nestor Film Company, va ser fundat per l'empresa Centaur Film Company de Nova Jersey a l'octubre de 1911 en una antiga [[àrea de servei]] situada al 6121 del [[Sunset Boulevard]] (a la cantonada amb Gower Street). <ref>{{Ref-web|títol=HOLLYWOODLAND » Blog Archive » One-hundred years of filmmaking in Hollywood|url=https://web.archive.org/web/20160216140716/http://allanellenberger.com/one-hundred-years-of-filmmaking-in-hollywood/|data=2016-02-16|consulta=2023-12-20}}</ref> Aviat quatre importants empreses cinematogràfiques —[[Paramount Pictures|Paramount]], [[Warner Bros.|Warner Bros]], [[RKO Pictures|RKO]] i [[Columbia Pictures|Columbia]]— tindrien estudis a Hollywood, igual que diverses empreses petites i estudis en lloguer.

A la dècada de 1920, Hollywood era la cinquena indústria més gran del país. A la dècada de 1930, els estudis de Hollywood van passar a estar completament integrats verticalment, atès que la producció, la distribució i l'exhibició estaven totalment controlades per aquestes empreses, la qual cosa va permetre a Hollywood produir unes sis-centes pel·lícules a l'any.Hollywood va rebre llavors el sobrenom de Tinseltown (literalment, «Ciutat d'Oripell») i el de «fàbrica de somnis» a causa de la imatge resplendent de la indústria del cinema.

'''Desenvolupament posterior'''

El 1923 es va instal·lar a [[Hollywood Hills]] un gran rètol que resava «HOLLYWOODLAND» per a anunciar el nou complex residencial construït pels promotors immobiliaris Woodruff i Shoults. El 1949, la Cambra de Comerç de Hollywood va signar un acord amb l'Ajuntament de Los Angeles per a reparar i reconstruir el rètol. L'acord establia que el «LAND» seria retirat, de manera que el rètol resés «HOLLYWOOD» i es referís al barri en lloc del complex residencial.<ref>{{Ref-llibre|títol=The New Historical Dictionary of the American Film Industry|url=https://books.google.es/books?id=KnzsAgAAQBAJ&pg=PA94&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Routledge|data=2014-02-25|isbn=978-1-135-92554-3|llengua=en|nom=Anthony|cognom=Slide}}</ref>

A principis de la dècada del 1950 es va construir l'autopista de Hollywood, que travessa l'escaira nord-est del barri. El 1956 es va construir el Capitol Rècords Building, situat a Vine Street, just al nord del Hollywood Boulevard, i el 1958 es va crear el [[Passeig de la Fama de Hollywood|passeig de la fama de Hollywood]] com a homenatge als artistes i altres personalitats significatives de la indústria de l'entreteniment. La seva inauguració oficial es va celebrar el 8 de febrer de 1960.<ref>{{Ref-web|títol=Welcome - Hollywood Chamber of Commerce|url=https://web.archive.org/web/20100612050102/http://hollywoodchamber.net/index.php?page=10|data=2010-06-12|consulta=2023-12-20}}</ref> <ref>{{Ref-web|títol=Golden milestone for the Hollywood Walk of Fame|url=https://www.latimes.com/archives/la-xpm-2010-feb-06-la-fi-walk-of-fame6-2010feb06-story.html|data=2010-02-06|consulta=2023-12-20|llengua=en-US|nom=Hugo|cognom=Martín}}</ref>

El 1985, el districte comercial i d'oci del [[Hollywood Boulevard]] va ser inclòs al [[Registre Nacional de Llocs Històrics]]. Al juny de 1999, es va inaugurar l'ampliació cap a Hollywood de la línia vermella del [[Metro]] de [[Los Angeles]], que connecta el centre de Los Angeles amb la Vall de Sant Ferran i té tres estacions al Hollywood Boulevard, en les seves interseccions amb Western Avenue (Hollywood/Western), Vaig venir Street (Hollywood/Vine) i Highland Avenue(Hollywood/Highland). El [[Dolby Theatre]], que va ser inaugurat el 2001 amb el nom de [[Dolby Theatre|KodakTheatre]] al centre comercial Hollywood andHighland, és el lloc de lliurament dels [[Oscar|Premis Óscar]]. Aquest centre comercial es troba on estava l'històric Hollywood Hotel.

'''Revitalització'''

Després que a la dècada de 1980 el barri travessés anys de decadència, molts monuments es van veure amenaçats per la demolició.​ <ref>{{Ref-web|títol=In California: A Fading Hollywood - TIME|url=https://web.archive.org/web/20081202135844/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,950674-1,00.html|data=2008-12-02|consulta=2023-12-20}}</ref> La Columbia Square, a la cantonada nord-oest de la intersecció del [[Sunset Boulevard]] i Gower Street, forma part de l'actual renaixement de Hollywood. Aquest complex d'estudis d'estil ''[[art déco]]'', completat al 1938, que va ser antigament la seu a Hollywood de la [[Columbia Broadcasting System|CBS]], va passar a albergar una nova generació d'emissores quan al 2014 les xarxes de televisió per cable [[MTV]], [[Comedy Central|ComedyCentral]], BET i Spike TV van instal·lar les seves oficines com a part d'un projecte d'oficines, residencial i comercial de 420 milions de dòlars. <ref>{{Ref-web|títol=Viacom signs 12-year lease at Columbia Square in Hollywood|url=https://www.latimes.com/business/realestate/la-fi-columbia-square-viacom-20141120-story.html|data=2014-11-20|consulta=2023-12-20|llengua=en-US|cognom=Twitter|cognom2=Instagram|cognom3=Email}}</ref> Des de l'any 2000, Hollywood s'ha gentrificado a un ritme cada vegada més ràpid a causa de la seva revitalització, impulsada per empreses privades i institucions públiques. <ref>{{Ref-publicació|article=Hollywood|url=https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Hollywood&oldid=155832385|data=2023-12-05|llengua=es}}</ref> <ref>{{Ref-web|títol=Judge halts Millennium Hollywood skyscraper project|url=https://www.latimes.com/local/lanow/la-me-ln-millennium-hollywood-20150430-story.html|data=2015-05-01|consulta=2023-12-20|llengua=en-US|cognom=Twitter|cognom2=Instagram|cognom3=Email}}</ref> <ref>{{Ref-web|títol=Vine Street resurgence continues with $285-million mixed-use project|url=https://www.latimes.com/business/la-fi-property-report-20140130-story.html|data=2014-01-30|consulta=2023-12-20|llengua=en-US|cognom=Twitter|cognom2=Instagram|cognom3=Email}}</ref> Entre 2001 i 2016 s'han construït més de mil dues-centes habitacions d'hotel a la zona de Hollywood. Al 2019 es van aprovar quatre mil nous apartaments i més de trenta projectes d'edificis.<ref>{{Ref-web|títol=Hollywood’s wild development boom, mapped|url=https://la.curbed.com/maps/hollywood-development-hotels-apartments-construction|data=2018-07-02|consulta=2023-12-20|llengua=en|nom=Bianca|cognom=Barragan}}</ref>

Al 1994, Hollywood ([[Alabama]]) i altres deu localitats amb el nom de Hollywood van lluitar amb èxit contra un intent de la Cambra de Comerç de Hollywood de registrar el nom i obligar a les altres localitats amb el mateix nom al fet que li paguessin [[royalties]]. <ref>{{Ref-web|títol=More than 2 decades ago, the real Hollywood stood up and fought Tinseltown (Odd Travels)|url=https://www.al.com/living/2012/11/more_than_2_decades_ago_the_re.html|data=2012-11-20|consulta=2023-12-20|llengua=en|nom=Kelly Kazek {{!}}|cognom=kkazek@al.com}}</ref>


'''Moviment de secessió'''
Aquests independents es van organitzar i van formar la Independent Motion Distributing and Sales, un grup dirigit per [[Carl Laemmle]] i Greater New York Film Company fundada per [[William Henry Fox Talbot|William Fox]].


Al 2002, alguns votants de Hollywood van emprendre una campanya perquè el barri se separés de Los Angeles i es convertís en un municipi independent. Al juny d'aquest any, la Junta de Supervisors del Comtat de Los Angeles va convocar referèndums de secessió per a Hollywood i la Vall de [[:es:Valle_de_San_Fernando|San Ferranando]] a la papereta electoral. Perquè s'aprovés, es necessitava l'aprovació de la majoria de votants del nou municipi proposat així com de la majoria de votants de tot Los Angeles. A les eleccions de novembre d'aquest any, totes dues propostes van fracassar per àmplia majoria en el vot de la ciutat. <ref>{{Ref-web|títol=Valley, Hollywood secession measures fail|url=https://dailybruin.com/2002/11/05/valley-hollywood-secession-mea/|consulta=2023-12-20}}</ref>
Com que la demanda de cinema anava augmentant, convertit ja en un fenomen de masses, Edison no arribava a tothom i els "independents" que començaven a produir cintes varen començar a tenir cabuda i espectadors. Tot i això, les primeres pel·lícules de Hollywood varen haver de ser gravades dins magatzems, llocs abandonats, granges, masies... en la penombra de la delinqüència.<ref>{{Ref-web|url=http://upanaeducine.blogspot.com/2012/03/el-nacimiento-de-hollywood.html|títol=El Nacimiento de Hollywood|consulta=2017-11-02}}</ref>


== Personatges il·lustres ==
== Personatges il·lustres ==

Revisió del 15:33, 20 des 2023

Per a altres significats, vegeu «Hollywood (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaHollywood
Imatge
Rètol de Hollywood
Tipusbarri Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 34° 05′ 54″ N, 118° 19′ 36″ O / 34.0983°N,118.3267°O / 34.0983; -118.3267
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatCalifòrnia
Comtatcomtat de Los Angeles
Ciutat charterLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població210.511 (2015) Modifica el valor a Wikidata (2.647,94 hab./km²)
Geografia
Superfície79,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud108 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal90027, 90028, 90029, 90038, 90046 i 90068 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Rètol del Hollywood Boulevard

Hollywood és un barri de la ciutat de Los Angeles, Califòrnia, els Estats Units, que s'ha convertit en una metonímia de la indústria cinematogràfica estatunidenca. Va ser fundat com a municipi al 1903 [1]; al 1910 es va fusionar amb la ciutat de Los Angeles i, poc després, va sorgir una important indústria cinematogràfica que, finalment, es convertiria en la més coneguda del món. [2] [3] Molts estudis, com els de Columbia Pictures, Walt Disney Studios, Paramount Pictures, Warner Bros i Universal Pictures, van ser fundats aquí.

Història

Desenvolupament inicial

H. J. Whitley, un promotor immobiliari, va aconseguir comprar el ranxo de E. C. Hurd, de 1,9 km². Van acordar un preu i van tancar el tracte. Whitley va compartir els seus projectes per a la nova ciutat amb el general Harrison Gray Otis, editor del Los Angeles Times, i amb Ivar Weid, un important empresari de la zona.

Daeida Wilcox, que va donar terrenys per a ajudar al desenvolupament de Hollywood, va aprendre el nom Hollywood d'un conegut que era propietari d'una finca amb aquest nom a Illinois.[4] La Sra. Wilcox va afirmar: «Vaig triar el nom Hollywood simplement perquè sona bé i perquè soc supersticiosa i el grèvol [en anglès: holly]dona bona sort».[5] Va recomanar aquest mateix nom al seu espòs, Harvey H. Wilcox, que havia comprat 49 hectàrees de terreny l'1 de febrer de 1887, encara que no va ser fins a agost de 1887 quan Wilcox va decidir usar aquest nom i va presentar al Registre de la Propietat del Comtat de Los Angeles una escriptura i un mapa de la propietat.

Al 1900, la zona tenia una oficina postal, un hotel i dos mercats. Los Angeles, amb una població de 102 479 habitants, es trobava uns 16 quilòmetres a l'est i estava separada de Hollywood per vinyes, camps d'ordi i plantacions de cítrics. Una línia de tramvia recorria el centre de Prospect Avenue (l'actual Hollywood Boulevard), connectant Hollywood amb Los Angeles, però els serveis eren poc freqüents i el recorregut trigava dues hores. L'antiga planta d'envasament de cítrics es va transformar en una cavallerissa, millorant el transport per als habitants de Hollywood.

El Hollywood Hotel va ser inaugurat el 1902 per Whitley, que era el president de la PacificBoulevard and Development Company. Després d'adquirir finalment el ranxo de Hurd i subdividir-lo, Whitley va construir l'hotel per a atreure compradors de terreny. Flanquejant el costat oest de Highland Avenue, l'immoble donava cap a Prospect Avenue, que, encara que era encara una carretera polsosa de grava sense pavimentar, era anivellada regularment. L'hotel seria conegut internacionalment i es convertiria en el centre de la vida cívica i social de Hollywood i en la llar de les estrelles durant molts anys.

L'empresa de Whitley va construir i va vendre una de les primeres zones residencials de Hollywood, el Ocean View Tract.​ [6] Whitley es va esforçar molt per a promoure la zona. Es va gastar milers de dòlars a instal·lar il·luminació elèctrica i a construir un banc i una carretera cap al port de Cahuenga. La il·luminació abastava diverses pomes de Prospect Avenue. Els terrenys de Whitley estaven centrats en torn a Highland Avenue.​ El seu desenvolupament de 1918, Whitley Heights, va rebre el seu nom.

Fundació i fusió

Hollywood va ser fundat com a municipi el 14 de novembre de 1903, per 88 vots a favor i 77 en contra. El 30 de gener de 1904, els votants de Hollywood van decidir, per 113 vots a favor i 96 en contra, prohibir la venda d'alcohol a la ciutat, excepte per a usos medicinals. Els hotels i restaurants no podien servir vi ni begudes alcohòliques abans ni després dels menjars.[7]

El 1910, la ciutat va votar a favor de la seva fusió amb Los Angeles per a aconseguir un adequat subministrament d'aigua i l'accés al seu sistema de clavegueram. Després de l'annexió, el nom de Prospect Avenue es va canviar pel de Hollywood Boulevard i van canviar tots els números cívics del nou barri. Per exemple, el 100 de ProspectAvenue, en la intersecció amb Vermont Avenue, va passar a ser el 6400 del Hollywood Boulevard; i el 100 del Cahuenga Boulevard, en la intersecció amb el Hollywood Boulevard, va passar a ser el 1700 del Cahuenga Boulevard.[8]

Indústria cinematogràfica

El 1908, almenys trenta empreses cinematogràfiques van començar a establir les seves produccions al voltant de Jacksonville (Florida), atretes pel seu clima temperat a l'hivern, el seu fàcil accés per ferrocarril i una mà d'obra més barata que a Nova York, però uns pocs anys després van marxar a causa dels fenòmens climàtics extrems de la Costa Est i a motius polítics. Kalem Studios va ser el primer a arribar, el 1908, i el 1911 també va ser el primer que va començar a produir a la zona de Los Angeles.

El 1912, diverses empreses cinematogràfiques importants havien establert les seves produccions a la zona de Los Angeles. [9] A principis del segle xx, la major part de les patents relacionades amb el cinema eren propietat de la Motion Picture Patents Company de Thomas Edison, amb seu a Nova Jersey, i els cineastes sovint eren demandats i obligats a parar les seves produccions. Per a evitar això, els cineastes van començar a traslladar-se a Los Angeles, on era més fàcil evadir els intents d'aplicar les patents d'Edison.​ [10] A més, el clima era ideal i proporcionava un accés ràpid a diversos escenaris diferents. D'aquesta manera, Los Angeles es va convertir en la capital de la indústria cinematogràfica estatunidenca. Les muntanyes, planes i els baixos preus del sòl van fer de Hollywood un bon lloc per a establir estudis de cinema.

El director D. W. Griffith va ser el primer que va realitzar una pel·lícula a Hollywood. El seu curtmetratge de disset minuts In Old Califòrnia va ser gravat el 1910 per a la Biograph Company. [11] Encara que Hollywood va prohibir les sales de cinema —quan no tenia cap— abans de l'annexió, Los Angeles no tenia aquesta restricció. [12] El primer estudi de Hollywood, la Nestor Film Company, va ser fundat per l'empresa Centaur Film Company de Nova Jersey a l'octubre de 1911 en una antiga àrea de servei situada al 6121 del Sunset Boulevard (a la cantonada amb Gower Street). [13] Aviat quatre importants empreses cinematogràfiques —Paramount, Warner Bros, RKO i Columbia— tindrien estudis a Hollywood, igual que diverses empreses petites i estudis en lloguer.

A la dècada de 1920, Hollywood era la cinquena indústria més gran del país. A la dècada de 1930, els estudis de Hollywood van passar a estar completament integrats verticalment, atès que la producció, la distribució i l'exhibició estaven totalment controlades per aquestes empreses, la qual cosa va permetre a Hollywood produir unes sis-centes pel·lícules a l'any.Hollywood va rebre llavors el sobrenom de Tinseltown (literalment, «Ciutat d'Oripell») i el de «fàbrica de somnis» a causa de la imatge resplendent de la indústria del cinema.

Desenvolupament posterior

El 1923 es va instal·lar a Hollywood Hills un gran rètol que resava «HOLLYWOODLAND» per a anunciar el nou complex residencial construït pels promotors immobiliaris Woodruff i Shoults. El 1949, la Cambra de Comerç de Hollywood va signar un acord amb l'Ajuntament de Los Angeles per a reparar i reconstruir el rètol. L'acord establia que el «LAND» seria retirat, de manera que el rètol resés «HOLLYWOOD» i es referís al barri en lloc del complex residencial.[14]

A principis de la dècada del 1950 es va construir l'autopista de Hollywood, que travessa l'escaira nord-est del barri. El 1956 es va construir el Capitol Rècords Building, situat a Vine Street, just al nord del Hollywood Boulevard, i el 1958 es va crear el passeig de la fama de Hollywood com a homenatge als artistes i altres personalitats significatives de la indústria de l'entreteniment. La seva inauguració oficial es va celebrar el 8 de febrer de 1960.[15] [16]

El 1985, el districte comercial i d'oci del Hollywood Boulevard va ser inclòs al Registre Nacional de Llocs Històrics. Al juny de 1999, es va inaugurar l'ampliació cap a Hollywood de la línia vermella del Metro de Los Angeles, que connecta el centre de Los Angeles amb la Vall de Sant Ferran i té tres estacions al Hollywood Boulevard, en les seves interseccions amb Western Avenue (Hollywood/Western), Vaig venir Street (Hollywood/Vine) i Highland Avenue(Hollywood/Highland). El Dolby Theatre, que va ser inaugurat el 2001 amb el nom de KodakTheatre al centre comercial Hollywood andHighland, és el lloc de lliurament dels Premis Óscar. Aquest centre comercial es troba on estava l'històric Hollywood Hotel.

Revitalització

Després que a la dècada de 1980 el barri travessés anys de decadència, molts monuments es van veure amenaçats per la demolició.​ [17] La Columbia Square, a la cantonada nord-oest de la intersecció del Sunset Boulevard i Gower Street, forma part de l'actual renaixement de Hollywood. Aquest complex d'estudis d'estil art déco, completat al 1938, que va ser antigament la seu a Hollywood de la CBS, va passar a albergar una nova generació d'emissores quan al 2014 les xarxes de televisió per cable MTV, ComedyCentral, BET i Spike TV van instal·lar les seves oficines com a part d'un projecte d'oficines, residencial i comercial de 420 milions de dòlars. [18] Des de l'any 2000, Hollywood s'ha gentrificado a un ritme cada vegada més ràpid a causa de la seva revitalització, impulsada per empreses privades i institucions públiques. [19] [20] [21] Entre 2001 i 2016 s'han construït més de mil dues-centes habitacions d'hotel a la zona de Hollywood. Al 2019 es van aprovar quatre mil nous apartaments i més de trenta projectes d'edificis.[22]

Al 1994, Hollywood (Alabama) i altres deu localitats amb el nom de Hollywood van lluitar amb èxit contra un intent de la Cambra de Comerç de Hollywood de registrar el nom i obligar a les altres localitats amb el mateix nom al fet que li paguessin royalties. [23]

Moviment de secessió

Al 2002, alguns votants de Hollywood van emprendre una campanya perquè el barri se separés de Los Angeles i es convertís en un municipi independent. Al juny d'aquest any, la Junta de Supervisors del Comtat de Los Angeles va convocar referèndums de secessió per a Hollywood i la Vall de San Ferranando a la papereta electoral. Perquè s'aprovés, es necessitava l'aprovació de la majoria de votants del nou municipi proposat així com de la majoria de votants de tot Los Angeles. A les eleccions de novembre d'aquest any, totes dues propostes van fracassar per àmplia majoria en el vot de la ciutat. [24]

Personatges il·lustres

Llista dels films representatius

La BBC va elaborar una llista d'aquells films que considerava que eren els millors que la indústria de Hollywood havia fet. Ací en teniu alguns: [25]

Referències

  1. ↑ Magazine, Smithsonian; Nuwer, Rachel. «Hollywood Was Once an Alcohol-Free Community» (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2023].
  2. ↑ Controller, Los Angeles (Calif ) Office of. Annual Report of the Controller of the City of Los Angeles, California for the Fiscal Year Ending June 30 ... (en anglès). The Controller, 1914. 
  3. ↑ Office, Los Angeles (Calif ) Auditor's. Report of the Auditor of the City of Los Angeles California of the Financial Affairs of the Corporation in Its Capacity as a City for the Fiscal Year Ending June 30 ... (en anglès). The Auditor, 1913. 
  4. ↑ «California Holly: How Hollywood Didn't Get its Name | Natural History Museum» (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2023].
  5. ↑ Cendrars, Blaise. Hollywood: Mecca of the Movies (en anglès). University of California Press, 1995. ISBN 978-0-520-07807-9. 
  6. ↑ McGroarty, John Steven. Los Angeles from the mountains to the sea : with selected biography of actors and witnesses to the period of growth and achievement. Chicago : American Historical Society, 1921. 
  7. ↑ «Preview unavailable - ProQuest» (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2023].
  8. ↑ «Hollywood California | Hollywood History and Information», 18-04-2011. [Consulta: 20 desembre 2023].
  9. ↑ Lewis Jacobs. The Rise Of The American Film (a Critical History ), 1939. 
  10. ↑ «History of Hollywood, California». [Consulta: 20 desembre 2023].
  11. ↑ French, Philip «How 100 years of Hollywood have charted the history of America» (en anglès). The Observer, 28-02-2010. ISSN: 0029-7712.
  12. ↑ Friedrich, Otto. City of Nets: A Portrait of Hollywood in the 1940 S (en anglès). University of California Press, 1997-05-02. ISBN 978-0-520-20949-7. 
  13. ↑ «HOLLYWOODLAND » Blog Archive » One-hundred years of filmmaking in Hollywood», 16-02-2016. [Consulta: 20 desembre 2023].
  14. ↑ Slide, Anthony. The New Historical Dictionary of the American Film Industry (en anglès). Routledge, 2014-02-25. ISBN 978-1-135-92554-3. 
  15. ↑ «Welcome - Hollywood Chamber of Commerce», 12-06-2010. [Consulta: 20 desembre 2023].
  16. ↑ Martín, Hugo. «Golden milestone for the Hollywood Walk of Fame» (en anglès americà), 06-02-2010. [Consulta: 20 desembre 2023].
  17. ↑ «In California: A Fading Hollywood - TIME», 02-12-2008. [Consulta: 20 desembre 2023].
  18. ↑ Twitter; Instagram; Email. «Viacom signs 12-year lease at Columbia Square in Hollywood» (en anglès americà), 20-11-2014. [Consulta: 20 desembre 2023].
  19. ↑ «Hollywood» (en castellà). Falta indicar la publicació, 05-12-2023.
  20. ↑ Twitter; Instagram; Email. «Judge halts Millennium Hollywood skyscraper project» (en anglès americà), 01-05-2015. [Consulta: 20 desembre 2023].
  21. ↑ Twitter; Instagram; Email. «Vine Street resurgence continues with $285-million mixed-use project» (en anglès americà), 30-01-2014. [Consulta: 20 desembre 2023].
  22. ↑ Barragan, Bianca. «Hollywood’s wild development boom, mapped» (en anglès), 02-07-2018. [Consulta: 20 desembre 2023].
  23. ↑ kkazek@al.com, Kelly Kazek |. «More than 2 decades ago, the real Hollywood stood up and fought Tinseltown (Odd Travels)» (en anglès), 20-11-2012. [Consulta: 20 desembre 2023].
  24. ↑ «Valley, Hollywood secession measures fail». [Consulta: 20 desembre 2023].
  25. ↑ «Las 100 mejores películas de Hollywood según BBC» (en castellà). La Tercera.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hollywood
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hollywood&oldid=32817241»
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy