Cunit: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Canviant listaref per referències |
||
| Línia 236: | Línia 236: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{ |
{{Referències}} |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 14:01, 30 juny 2011
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Tarragona | ||||
| Comarca | Baix Penedès  | ||||
| Capital | Cunit | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 15.278 (2023) (1.575,05 hab./km²) | ||||
| Llars | 5 (1553) | ||||
| Gentilici | Cunitenc, cunitenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 9,7 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 10 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Dolors Carreras Casany (2023–) | ||||
| Pressupost | 29.295.159,15€[1] | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 43881 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 977 | ||||
| Codi INE | 43051 | ||||
| Codi IDESCAT | 430516 | ||||
| Lloc web | cunit.cat | ||||
Cunit és un municipi de la comarca del Baix Penedès.
Situació i emplaçament
Situat a la comarca del Baix Penedès, província de Tarragona, i inclòs a la tercera corona de la regió urbana de Barcelona. Limita amb Segur de Calafell, municipi de Calafell de la mateixa comarca, així como amb Cubelles, comarca del Garraf, i Castellet i la Gornal, comarca del l'Alt Penedès, ambdós de la província de Barcelona.
| Calafell | Castellet i la Gornal | Cubelles |
| Calafell | 
|
Cubelles |
| Mar Mediterrània | Mar Mediterrània | Mar Mediterrània |
Medi ambient
Climatologia
 Temperatures i precipitacions mitjanes de Cunit 
| |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Mitjana més altes °F (°C) | 63 (17.1) |
68 (19.8) |
72 (22.3) |
74 (23.2) |
81 (27.2) |
83 (28.1) |
89 (31.8) |
90 (32.4) |
85 (29.3) |
80 (26.6) |
74 (23.2) |
67 (19.7) | |
| Mitjana més baixes °F (°C) | 35 (1.7) |
35 (1.6) |
37 (2.9) |
43 (6.1) |
53 (11.8) |
54 (12.2) |
65 (18.6) |
63 (17.4) |
56 (13.6) |
56 (13.1) |
46 (7.6) |
37 (2.7) | |
| Precipitació inches (mm) | 5.25 (133.4) |
0.18 (4.6) |
0.26 (6.6) |
0.25 (6.4) |
0.68 (17.2) |
0.08 (2.0) |
0.06 (1.4) |
1.22 (31.0) |
3.87 (98.4) |
1.48 (37.6) |
0.24 (6.0) |
1.27 (32.2) | |
| Font: Darrera[2] 2006 | |||||||||||||
Geografia
El paisatge cunitenc és típicament mediterrani; des dels 2,5 km de platges de sorra fina, protegides pels espigons que els hi donen les seves formes arrodonides característiques, passant pels plans agrícoles (els anomenats Prats de Cunit o Plana del Castell), subjectes a una forta pressió urbanística, fins a les serres del centre i nord del municipi, poblades sobretot per pinedes força ben preservades i algunes força frondoses.
Les muntanyes més altes es troben a les serres del nord. Destaquen el turó de Cal Santó, amb 141 metres d'alçària, el turó de l'Avenc (141,2 m) i el puig de la Nina (194,9 m).
Hidrología
El terme està travessat de nord a sud per torrents i rieres. Els més destacats són el torrent de Cal Cove, que prové de la zona del fondo d'en Roig, la riera de Cunit, també anomenada torrent de Sant Antoni, i el torrent d'en Pedró, al límit amb Cubelles.
Dessaladora
Hi és prevista la construcció de la tercera planta de dessalació del litoral català amb l'objetiu d'abastar la xarxa d'aigua potable de Tarragona (CAT) a l'estiu i la de Barcelona (ATLL) a l'hivern.
Aiguamolls
Actualment dels aiguamolls o maresmes de Cunit només queda un reducte limitat per la zona verge que queda entre el mar i l'estació de tren, una zona de natural inundabilitat documentada a la prehistòria i la història clàssica del municipi tot i que antigament ocupaven gairebé tot el litoral municipal.
Les petites muntanyes, de pendent més o menys suaus descendeixen fins a la plana costanera on la dinàmica litoral va crear nombrosos estanys, com el de la 'Mar Morta'. Juntament amb altres zones de la Costa Daurada constitueix part de les Maresmes del Penedès. Cadascuna d'aquestes terres baixes o Prats, s'acompanyava del nom de cada poble per tant les del municipi són coneguts com a Prats de Cunit.
Aquests aiguamolls donaven el nom de 'Ça Lacuna' (La Laguna) a un assentament situat per la zona de l'actual urbanització Cunidor-Cunit Diagonal durant l'alta edat mitjana tal com apareix en cartografia de l'època.
La mà de l'home ha acabat dessecant aquestes maresmes o aiguamolls que van ser lloc de pas i fins i tot de nidificació de moltes aus aquàtiques. WWF/Adena proposa el municipi per a la seva inclusió en les llistes oficials de LIC per a l'àmbit territorial descrit com bancs de sorra coberts permanentment per aigua marina poc profunda.
D'acord amb el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), la zona dels últims aiguamolls municipals ha estat declarat com a sòl urbanitzable.
Àmbit Maritim
Platges
Un dels principals atractius del municipi són els seus 2 quilòmetres i mig de platges de sorra fina daurada en forma de cales, protegides per 7 espigons longitudinals més 4 en forma d'illa. Aquests espigons es van haver de construir a principis dels anys 1980 degut a que les construccions del pantà de Foix així com els ports de Cubelles (pel nord) i de Segur de Calafell (pel sud) van ocasionar l'alteració dels equilibris morfodinàmiques, essent l'efecte visible la pèrdua de les seves platges.
Des de l'any 1997 rep el guardó de Bandera Blava de la Fundació Europea d'Educació Ambiental.
Arrangament de Costes
La concentració d'infraestructures de gran impacte mediambiental sobre el territori i la costa, com el futur port esportiu a Cubelles, l'existència d'una planta tèrmica de cicle combinat, i la ubicació d'una planta dessaladora ha obert un debat que inclou la reforma dels actuals espigons que per uns no realitzen la tasca de protegir les platges i a la vegada suposen un risc afegit pels banyistes mentre que per altres constitueix un element diferenciador front als municipis veïns. Segons el projecte de reforma del 'Ministeri de Medi Ambient els actuals espigons serien substituïts per un transversal a l'actual línia de costa, de més de 300 metres de longitud, a la zona propera al port de Cubelles generant una platja lineal molt ampla (entre 250 metres d'ample des del passeig fins a la línia de mar a la zona de l'espigó, fins als 50 metres en el límit amb Segur de Calafell, terme municipal de Calafell).
Actualment s'està a l'espera de rebre l'informe sobre l'ordenament de platges encarregat a la universitat de Cantàbria per adoptar una solució a l'ordenació de les costes de Cunit.
Fons Marí
WWF / Adena proposa la inclusió del municipi a les llistes oficials de llocs d'importància comunitària per a l'àmbit marítim descrit com praderies de Posidònia Oceànica.
Demografia
El 1590, tot i que el municipi havia quedat gairebé despoblat degut a les incursions dels pirates sarraïns i turcs (1581), el mas de Vila-seca va romandre habitat. També es tenen referències d'haver existit un nucli de pescadors a la platja, documentat del 1638 al 1670, pescadors que de temps immemorial i de consuetud antiquíssima tenien llicència per a entrar a pescar els diumenges o dies de festa de guardar a la tarda, pagant la dècima del peix a l'obra de la parròquia.
L'any 1960 començà a convertir en un centre de vacances i estiueig dels habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona, que començaven a establir llur segona residència en aquesta àrea de la Costa Daurada.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Entitats de població, barris i urbanitzacions
Cal Cego, Can Molas I, II, III, Can Nicolau, Can Toni, Can Torrens, Casc Antic, Costa Cunit, Cunidor, Cunit Diagonal, el Prat de Cunit, el Rectoret, els Ametllers, els Jardis de Cunit, els Rosers de Cunit, Haug, la Baronia, les Sorres, Montcunit, Procunit, Puig Pelòs, Solcunit, Valparaiso, Sant Jaume.
Història
Patrimoni històric i cultural
Destaca l'església parroquial de Sant Cristòfol, del segle XII malgrat que l'estructura actual és de l'any 1720 i el Castell de Cunit.
Masies de Cunit
Eleccions i política municipal
| Període | Nom de l'alcalde/-essa | Partit polític | Data de possessió |
|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Jaume Vidal i Almirall | CU | 19/04/1979 |
| 1983 - 1987 | Jaume Vidal i Almirall | CiU | 28/05/1983 |
| 1987 - 1991 | Josep Solé i Rodríguez | CiU | 30/06/1987 |
| 1991 - 1995 | Josep Solé i Rodríguez | CiU | 15/06/1991 |
| 1995 - 1999 | Daniel Coll i Olivé M. Dolors Carreras i Casany |
CiU IPC |
17/06/1995 |
| 1999 - 2003 | M. Dolors Carreras i Casany | PSC | 03/07/1999 |
| 2003 - 2007 | M. Dolors Carreras i Casany | PSC | 14/06/2003 |
| 2007 - 2011 | M. Dolors Carreras i Casany Judith Alberich Cano |
PSC | 16/06/2007 |
| 2011 - 2015 | Montserrat Carreras García | CIU | 11/06/2011 |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d | 13/06/2015 |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 |
| Des del 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 |
- Legislatura 1995-1999: Aprovada la moció de censura en març de 1996 contra Daniel Coll i Olivé (CiU) i el seu equip de govern, ha d'abandonar l'alcaldia en favor de M. Dolors Carreras i Casany (IPC)
- Legislatura 1995-1999: Aprovada la moció de censura en febrer de 1998 contra M. Dolors Carreras i Casany (IPC) i el seu equip de govern, ha d'abandonar l'alcaldia en favor de Daniel Coll i Olivé (CiU)
- Legislatura 2007-2011: L'agost de 2007, M. Dolors Carreras i Casany (PSC) ha d'abandonar el càrrec en compliment d'una sentència judicial que la inhabilita per a càrrecs públics pels fets succeïts durant la legislatura 1995-1999, de llavors ençà, ocupa l'alcaldia Judith Alberich Cano (PSC)
Cultura
- Els Joves Diables de Cunit: L'origen de les tradicions de ball de diables a Tarragona es remunta a 1426. El municipi compta amb la Colla de Joves Diables com a representants i continuadors d'aquesta tradició.
- Club de Futbol Cunit: És el principal club de futbol de la ciutat, que remunta la seva activitat a l'any 1958.
Municipis agermanats
Estadística oficial
Referències
- ↑ Nota de prensa de aprovación de presupuestos y redacción de plan de saneamiento (en catalán)
- ↑ Dades climatologiques Cunit Estació Meteorologica Cunit 2006
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Cunit
- La Auxiliar de Recaudació
- Informació sobre Seguretat Local
Municipis del Baix Penedès | |
|---|---|
