Mostra la font per a Tribú de la plebs

{{Infotaula de càrrec}}
El '''tribú de la plebs''' (en [[llatí]] ''Tribunus plebis'') de vegades traduït com a '''tribú del poble''' era un càrrec públic de la [[República Romana]] sorgit cap al {{segle|IV|-|s}}. El nom prové el que tenia el cap de les tropes que proporcionava cada [[Tribus romanes|tribu]] a l'època del [[Regne Romà]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Seva i Llinares |nom=Antoni (dir.) |títol=Diccionari LLatí-Català |pàgines=1523 |lloc=Barcelona |editorial=Enciclopèdia Catalana |any=1993 |isbn=9477396310}}</ref>

El càrrec es va crear l'any [[494 aC]], aproximadament quinze anys després de la creació de la República Romana. Els [[Plebs|plebeus]] s'havien revoltat contra els [[patricis]] i s'havien refugiat al [[Mons Sacer]] abandonant la ciutat en massa. Van acceptar de tornar a Roma quan se'ls va garantir la creació d'un càrrec public inviolable (''sacrosancti'') i inamovibles. L'estat assumia així la defensa de la figura del tribú. Els primers tribuns, segons la tradició, van ser [[Luci Albini]] i [[Gai Licini]].<ref>[[Titus Livi]]. ''[[Ab Urbe Condita]]'', II, 33</ref>

El tribunat de la plebs es va establir com un contrapoder plebeu, dins de la ciutat, al poder patrici que exercien els [[cònsol romà|cònsols]]. Fora de la ciutat només tenia poder (''imperium'') el comandament militar dels cònsols, o del [[Dictador romà|dictador]] en el seu cas. Com els cònsols, els [[tribuns]] de la plebs eren originalment dos, i eren elegits per les assemblees organitzades en [[cúria romana|cúries]] (''[[Comicis romans|comitia curiata]]'').

Els tribuns podien anul·lar qualsevol decisió d'un magistrat romà, incloent-hi les decisions dels cònsols, que fos perjudicial per a un plebeu (''ius auxiliandi''). Disposaven d'àmplies facultats en matèria de justícia criminal. A més, al cap de poc temps, els tribuns van passar a dirigir les assemblees de la plebs per tribus (''concilium plebis'') i les seves votacions.

Les principals facultats dels tribuns (''tribunitia potestas'') eren:
* Permetre a un plebeu sostreure's al [[servei militar]].
* Impedir que un plebeu fos arrestat per deutes.
* Demandar a través dels agutzils (''viatores'') a qualsevol ciutadà romà, incloent-hi als cònsols i alts magistrats, fins aleshores exempts de responsabilitat en l'exercici del seu càrrec.

Els tribuns disposaven d'uns oficials auxiliars, per a temes judicials poc importants, on només pogués ser imposada com a pena una multa, anomenats [[Edil plebeu|edil]]s de la plebs (''aediles plebei'') per distingir-los dels guardes d'edificis oficials anomenats també [[edil romà|edils]] (''aediles''); altres auxiliars dels tribuns van ser els ''iudices decemviri'' o ''decemviri litibus iudicandis'', dels quals no se'n coneixen prou bé les funcions.

Els tribuns tenien també inicialment comandament militar, el que els donava dret a la convocatòria de les [[assemblees per centúries]] (''comitia centuriata''), però aviat es va decidir un nou sistema d'assemblees i votacions, mitjançant reunions per tribus. Però com les quatre antigues tribus existents eren massa extenses i constituïen un nombre parell, es va dividir el territori romà en vint-i-un districtes o tribus ([[495 aC]] = 260 [[Ab urbe condita|AUC]]). Les tribus es dividien en urbanes, que eren quatre, la ''succusana'' després ''suburrana'', la ''collina'', l'''esquilina'' i la ''palatina'' i les rústiques, que n'eren trenta-una.

Els tribuns no tenien la consideració de magistrats romans, ja que les seves facultats al principi eren merament negatives i per tant no podien seure a les [[Sella Curulis|selles curuls]] reservades als magistrats i havien de seure en els bancs. A diferència dels cònsols no disposaven de [[lictor]]s, de [[Toga romana|toga]] galonejada de púrpura (''toga praetexta'') ni d'insígnies de magistrat. Els tribuns no podien votar al [[Senat Romà|senat]] ni formar part del consell de la ciutat ([[Cúria romana]]). El seu càrrec era anual i acabava cada any el [[10 de desembre]]. En general el càrrec de tribú requeia en plebeus rics. Tenien la potestat d'imposar la pena de mort a qualsevol que impedís les seves funcions, que s'acostumava a complir llençant el reu des de la [[Roca Tarpeia]]. Aquest poder dels tribuns va ser ratificat en nombroses assemblees dels plebeus.

[[Tiberi Semproni Grac]] des del seu càrrec de tribú va proposar una [[llei agrària]], la ''[[Sempronia agraria]]'' sense l'aprovació del senat l'any [[133 aC]]. El seu col·lega [[Marc Octavi (tribú 133 aC)|Marc Octavi]], va posar el vet per primera vegada; Grac va fer deposar a Octavi a l'assemblea popular (un fet sense precedents) i va optar a la reelecció (una cosa que tampoc havia passat mai) per assegurar l'aplicació de la llei. Tiberi Semproni Grac va morir assassinat pels conservadors i el seu germà [[Gai Semproni Grac]] va patir la mateixa sort. Des de llavors el càrrec va quedar reformat i els tribuns van arribar a ser deu.<ref>{{ref-llibre |cognom=Abbott |nom=Frank Frost |títol=A History and Description of Roman Political Institutions |pàgines=135, 196, 261 |lloc=Boston |editorial=Ginn & Co. |any=1911}}</ref>

Sota [[August]] el càrrec de tribú es va convertir en vitalici. L'emperador se'l va atorgar, es va investir del poder del tribú (''tribunicia potestas''), i així es va poder atribuir el vet a les decisions del senat i podia imposar la pena de mort, a més de tenir immunitat. La majoria d'emperadors, com per exemple [[Tiberi]], [[Tit (emperador)|Tit]], [[Trajà]] i [[Marc Aureli]], van assumir també aquest càrrec. Més tard el càrrec es va donar per períodes d'un any a cavallers que tenien més de 27 anys.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grant |nom=Michael |títol=The Roman emperors |pàgines=13, 20 |lloc=Londres |editorial=Weidenfeld & Nicolson |any=1985 |isbn=9780297785552}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

== Vegeu també ==
* [[Tribunícia]]
* [[Gai Cornut]]

{{Magistratures}}
{{Roma Antiga}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Tribu De La Plebs}}
[[Categoria:Magistratures romanes]]