Vés al contingut

Arnaldo da Brescia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arnaldo de Brescia)
Plantilla:Infotaula personaArnaldo da Brescia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1100 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1155 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort, penjament Modifica el valor a Wikidata
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófrare Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPere Abelard Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí Modifica el valor a Wikidata
Gravat representant la crema a la foguera d'Arnaldo da Brescia.

Arnaldo da Brescia (Brescia, h. 1090Roma, 1155) va ser un sacerdot i reformador religiós que seguint les propostes del seu mestre, el filòsof racionalista Pere Abelard, i de la pataria, estableix el seu ideari moral que consisteix en: la renúncia de l'església a la riquesa i el retorn a l'austeritat dels primers cristians; l'abandonamnet del poder temporal; la no validesa dels sagraments administrats per clergues indignes; la predicació per laics i la confessió practicada entre fidels sense la necessitat de sacerdots.[1]

Les seves revolucionàries idees van provocar que el papa Innocenci II el desterrés d'Itàlia el 1139. S'estableix a París juntament amb el seu mestre Abelard i amb ell polemitza contra Bernat de Claravall sobre la Santíssima Trinitat. Les seves opinions, considerades herètiques, provoquen la condemna de mestre i deixeble al Concili de Sens (1140) i la seva expulsió de terres franceses.[2]

Arnaldo es refugia a Alemanya fins que el 1143 es retracta de les seves idees i, mitjançant el suport del cardenal diaca Guido, aconsegueix el seu reingrés a l'Església en ser perdonat pel papa Eugeni III.

El 1145 torna a Roma, que des de 1143 s'havia convertit en una república comunal lliure de l'autoritat papal,[3] i regida per un senat i per Giordano Pierleone com a patrici. Arnaldo s'uneix immediatament al moviment comunal convertint-se en el director espiritual del mateix, fet que comporta que el 1148 sigui novament excomunicat pel papa Eugeni, tot i el recolzament de la república romana.

La situació canvia el 1155, quan el papa Adrià IV llança un interdicte contra Roma davant l'assassinat d'un dels seus cardenals, és a dir, prohibeix la celebració dels sants oficis, l'administració dels sagraments i la sepultura eclesiàstica, refusant reconèixer al Senat i exigint el desterrament d'Arnaldo per concedir el perdó.[4] Arnaldo es veu obligat a abandonar Roma, i en la seva fugida és fet presoner per Frederic I Barba-roja, qui, a canvi de la promesa papal de la seva coronació imperial pel Tractat de Constança, el lliura a la cúria romana, sent jutjat i condemnat a mort.[5]

Va morir penjat, les seves restes van ser cremades a la foguera i les seves cendres llançades al riu Tíber perquè els seus partidaris no utilitzessin la seva tomba com a lloc de peregrinació.

Va crear el corrent anomenat Arnaldisme.

Referències

[modifica]
  1. «Arnaldo da Brescia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2019].
  2. «Arnoldo de Brescia - Enciclopedia Católica». [Consulta: 17 gener 2019].
  3. «Il popolo in Campidoglio nasce il libero comune di Roma» (en italià). La Repubblica, 21-10-2010. [Consulta: 10 octubre 2021].
  4. «Biografia de Arnaldo de Brescia» (en castellà). Biografías y Vidas. La Enciclopedia Biográfica Online. [Consulta: 17 gener 2019].
  5. «ARNALDO de Brescia | PUZZLE DE LA HISTORIA» (en espanyol europeu). [Consulta: 17 gener 2019].
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy