Vés al contingut

Generació beat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Beat Generation)
Per a altres significats, vegeu «Beat (desambiguació)».
Allen Ginsberg, Timothy Leary i John C. Lilly: escriptors de la generació beat.
Diane di Prima, una de les principals autores de la generació beat.

La generació beat va ser un moviment social i literari que va sotragar la societat nord-americana als anys cinquanta.[1] El terme beat prové de beaten down (derrotat), reflectint la desesperació d'una societat afectada per la depressió econòmica, la Segona Guerra Mundial i l'amenaça de la bomba atòmica. Representà una nova manera d'entendre la vida, de rebutjar els conformismes socials, d'obrir la ment i el pensament a noves finestres de percepció. En la literatura de la generació beat destaquen autors com Jack Kerouac, Neal Cassady, Allen Ginsberg, William S. Burroughs i Diane di Prima, entre altres.

El pensament i la forma d'entendre la vida de la generació beat va ser la precursora del moviment hippie de la dècada següent, i ha influït molta literatura posterior, com la de Hubert Selby o Charles Bukowski.

El terme beat generation sorgí durant una conversa entre Jack Kerouac i John Clellon Holmes el 1948. La intenció de llurs membres no era la d'anomenar-la, sinó la de «desanomenar-la». A finals del 1952 aparegué al New York Times Magazine un article de John Clellon Holmes titulat «This is the Beat Generation» que captà l'atenció del públic.

El terme arribà a usar-se de tal manera, que el 1959 Jack Kerouac considerà necessari corregir públicament l'abús d'aquesta denominació en els mitjans de comunicació, ja que l'usaven amb les connotacions de «totalment vençut», o fracassat, o en el sentit de «ritme». Kerouac intentà mostrar el sentit correcte de beat tot suggerint-ne la relació amb paraules com «beatitud» i «beatífic», connexió que s'explicava perquè els ideals del moviment beat anaven lligats amb la consciència orientada a la comprensió del pensament oriental, cap a pràctiques de meditació, etc. Aquesta «redefinició» que Kerouac feia del mot pretenia orientar-lo cap a imatges simbòliques de l'estil de la derrota o foscor necessàries, precedents a l'obertura a la llum i la supressió de l'ego que porten a la il·luminació religiosa.

Com a reacció i amb la intenció de parodiar i desprestigiar el moviment beat, el 1958 aparegué el mot beatnik, producte de la fusió de les paraules 'beat' i 'Spútnik' (el primer satèl·lit que arribà a l'espai aquell any, de fabricació russa), suggerint una condició antiamericana i comunista del moviment beat.

Allen Ginsberg, un dels integrants més famosos, observava en el pròleg al llibre The Beat Book, editat per Anne Waldman i Andrew Schelling, un altre possible significat: «acabat», «complet», en la nit fosca de l'ànima o en el núvol del no saber. Inclús «obert», en el sentit whitmanià d'«obertura a la humilitat». Però, independentement del significat que li donem, Beat Generation passa a designar un moviment literari format per un grup d'amics que des de mitjans dels anys quaranta havien treballat junts escrivint poesia i prosa, i que compartien una idea de cultura i aficions o fonts d'inspiració similars, com la música jazz.

El grup inicial estava format per Jack Kerouac, Neal Cassady, William S. Burroughs, Herbert Huncke, John Clellon Holmes i Allen Ginsberg. L'any 1948 s'hi afegiren Carl Salomon i Philip Lamantia; el 1950 Gregory Corso; i el 1954 Lawrence Ferlinghetti i Peter Orlovsky.

Aquest grup, que acabà anomenant-se la Generació Beat, revitalitzà l'escena bohèmia cultural nord-americana. La seva energia es desbordà cap als moviments juvenils d'aquella època (On the Road - A la carretera, 1957- de Kerouac, va assumir caràcter de manifest universal d'una joventut que volia fugir d'allò establert), i fou absorbida per la cultura de masses i per la classe mitjana cap a finals dels anys cinquanta i finals dels seixanta.

Entenien l'art com a manifestació de les textures de la consciència. Llur cant a l'alliberament espiritual derivà cap a un alliberament, particularment l'homosexual, que va fer de catalitzador dels moviments d'alliberament de la dona i dels negres. Seguint una visió tolerant i no-teísta, un antifeixisme còsmic, un eclecticisme... s'interessaren per les substàncies psicodèliques com a eines de coneixement.

Lluitaren contra els valors tradicionalistes i puritans dels Estats Units, contra l'American way of life, repudiaren implícitament els valors comercials i proposaven reemplaçar-los pels ideals exposats per Walt Whitman a Fulles d'herba.

Els involuntaris membres fundadors del moviment rebutjaren obertament la massificació i frivolització en la qual havien caigut els beatniks. El cinema —especialment— contribuí a posar de moda una suposada «estètica beat» falsa, en la qual tots els joves bohemis vestien de negre, portaven boina i barba o barbeta, i passaven el temps en antics cafès llegint poesia, fumant i tocant els bongos.

Diane di Prima, és considerada la primera autora dins un món fins aquell moment un moviment exclusivament masculí.[2]

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy