Naonobu Ajima
- En aquest nom japonès, el cognom és Ajima.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ja) 安島, 直円 1732 Shiba (Shogunat Tokugawa) |
Mort | 14 novembre 1798 (65/66 anys) Shiba (Shogunat Tokugawa) |
Sepultura | Temple de Jorinji 35° 42′ 10″ N, 139° 43′ 38″ E / 35.7026539°N,139.7273031°E |
Altres noms | 祖眞院智算量空居士 万蔵 |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic, astrònom |
Ocupador | Feu de Shinjō |
Professors | Yamaji Nushizumi |
Alumnes | Sakabe Kōhan |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Família | Clan Ajima |
Parents | Hisashige Ajima, ancestre |
Naonobu Ajima (japonès: 安島直円) (Shiba, 1732 - Shiba, 14 de novembre de 1798), també conegut com a Chokuyen o Chokuen Ajima, fou un matemàtic japonès del període Edo.
Vida
[modifica]Ajima pertanyia al clan dels Shinjo; a l'edat de vint-i-tres anys va esdevenir samurai i, per tant, un dels membres més respectats de l'administració del shogunat. Tot i que va iniciar els seus estudis matemàtics a l'escola nakanishi-ryu, cap als trenta anys va iniciar-se en l'escola seki-ryu, sota el mestratge de Nushizumi Yamaji.[1]
En morir el seu mestre es va convertir en el líder de la quarta generació dels seguidors de Takakazu Seki.[2]
També va ser astrònom del Bakufu Temmongata (observatori del Shogun).[1]
Obra
[modifica]Tot i que va deixar nombrosos manuscrits, que utilitzava a les seves classes, no va editar res durant la seva vida. El 1799, un any després de la seva mort, el seu deixeble, Kasawa Makoto, va fer editar una selecció de les seves millors obres sota el títol de Fukyu Sampo (Mètode immortal de matemàtiques).[3]
Les aportacions més originals d'Ajima versen sobre logaritmes,[4] sobre computació d'esferes i sèries infinites[5] i sobre la resolució d'algun sangaku problemàtic,[6] essent un dels introductors del càlcul en la tradició geomètrica del Wasan (els mètodes geomètrics de l'escola de Seki).
També va escriure el Sansha San'en Jutsu (Mètodes de les tres diagonals i els tres cercles), que és considerat un antecedent del problema dels cercles de Malfatti.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Jochi, 1997, p. 38.
- ↑ Oya, 2008, p. Dict..
- ↑ Illert, 1990, p. 1406.
- ↑ Murata, 1994, p. 108.
- ↑ 5,0 5,1 Jochi, 1997, p. 39.
- ↑ Fukagawa i Clark, 2022, p. 3 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Fukagawa, Hidetoshi; Clark, David «Ajima's solution to the Gion shrine problem: A modern interpretation» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 61, Num. 1, 2022, pàg. 3-10. DOI: 10.1016/j.hm.2022.06.001. ISSN: 0315-0860.
- Illert, C. «Nipponites Mirabilis—A challenge to seashell theory?» (en anglès). Il Nuovo Cimento, Vol. 12, Num. 10, 1990, pàg. 1405-1421. DOI: 10.1007/BF02452108. ISSN: 0392-6737.
- Jochi, Shigeru. «Ajima Naonobu». A: Helaine Selin (ed.). Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non Western Cultures (en anglès). Kluwer Academic Publishers, 1997, p. 38-39. ISBN 0-7923-4066-3.
- Murata, Tamotsu. «Indigenous Japanese Mathematics, Wasan». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Companion Encyclopedia of the History and Philosophy of the Mathematical Sciences (en anglès). Routledge, 1994, p. 104-110. ISBN 0-415-09238-8.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Naonobu Ajima» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Oya, Shinichi. «Ajima Naonobu» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1r maig 2015].