1.- La constitució espanyola de 1978: estructura i contingut.

El títol
preliminar: principis generals.

La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de

les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o
restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció
de l’arbitrarietat dels poders públics.

Dates importants per tenir en compte durant l’any 1978:

 31 d’Octubre Aprovació per les Corts generals (CCGG) en sessions del congres
dels diputats i del senat.
 6 de Desembre Ratificació per referèndum del poble espanyol.
 27 de Desembre Sanció per el Rei davant de les Corts Generals.
 29 de Desembre, Publicació al BOE (nº 311) i entrada en vigor de la Constitució.

Durant l’any 1992 es va fer la primera reforma aprovada del 22 al 30 d’ Agost i

publicada al BOE el 28 d’Agost, va ser de l’article 13.2

La següent reforma es va aprovar del 2 al 7 de Setembre del 2011 i es va publicar al

BOE el 27 del mateix més.

La forma política de l’estat espanyol és la monarquia parlamentària. El rei és el Cap

de l'Estat i tots els seus actes han de ser ratificats pel Govern, d'acord amb el que
estableix la Constitució al Títol II dedicat a la Corona.

1.1.- Estructura i contingut.

Preàmbul: Una introducció que exposa les intencions i els valors que inspiren la
Constitució.

Títol preliminar: Principis generals.

Títols:

 Títol I: Dels drets i deures fonamentals.

 Títol II: De la Corona.

 Títol III: De les Corts Generals.

 Títol IV: Del Govern i de l'Administració.

 Títol V: De les relacions entre el Govern i les Corts Generals.

 Títol VI: Del poder judicial.

 Títol VII: Economia i Hisenda.

 Títol VIII: De l'organització territorial de l'Estat.

 Títol IX: Del Tribunal Constitucional.

 Títol X: De la reforma constitucional.

Disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals: Regulen aspectes

específics per a la transició del règim anterior a l'actual, així com per a la derogació
de normes anteriors i l'aplicació final de la Constitució.
1.2.- El títol preliminar: principis generals.

Els principis generals constitucionals, es centren als 9 primers articles de la

constitució:

El Títol preliminar consta de nou articles (articles 1 a 9) que estableixen els principis
bàsics del sistema polític i jurídic espanyol:

1. Article 1:

o Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que

propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la
justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

o La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els

poders de l'Estat.

o La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

2. Article 2:

o La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació

espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i
garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la
integren i la solidaritat entre totes elles.

3. Article 3:

o El castellà és la llengua oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure

de conèixer-la i el dret a usar-la.

o Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives

Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

o La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un

patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

4. Article 4:

o La bandera d'Espanya està formada per tres franges horitzontals:

vermella, groga i vermella, sent la groga de doble amplada que cada una
de les vermelles.

o Els Estatuts podran reconèixer banderes i ensenyes pròpies de les

Comunitats Autònomes. Aquestes s'utilitzaran juntament amb la bandera
d'Espanya als seus edificis públics i en els seus actes oficials.

5. Article 5:

o La capital de l'Estat és la vila de Madrid.

6. Article 6:

o Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i

manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la
 participació política. La seva creació i l'exercici de la seva activitat són
lliures dins del respecte a la Constitució i a la llei. La seva estructura
interna i funcionament hauran de ser democràtics.

7. Article 7:

o Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen

a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són
propis. La seva creació i l'exercici de la seva activitat són lliures dins del
respecte a la Constitució i a la llei. La seva estructura interna i
funcionament hauran de ser democràtics.

8. Article 8:

o Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i

l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i independència
d'Espanya, defensar la seva integritat territorial i l'ordenament
constitucional.

o Una llei orgànica regularà les bases de l'organització militar conforme als
principis de la present Constitució.

9. Article 9:

o Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la

resta de l'ordenament jurídic.

o Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i

la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i
efectives, remoure els obstacles que en impedeixin o dificultin la seva
plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política,
econòmica, cultural i social.

o La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la

publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions
sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la
seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l'arbitrarietat dels
poders públics.

Aquests principis generals són la base sobre la qual es desenvolupa tota la resta de la
Constitució, establint un marc per al funcionament democràtic de l'Estat espanyol i la
protecció dels drets dels ciutadans.

2.- L’Estatut d’autonomia de Catalunya; estructura, contingut essencial i

principis fonamentals.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica que defineix

l'organització política i administrativa de la Comunitat Autònoma de Catalunya,
establint les competències, drets i deures de les seves institucions i ciutadans.
L'Estatut actualment vigent va ser aprovat en referèndum el 18 de juny de 2006 i
representa una actualització de l'anterior Estatut de 1979. A continuació es detalla
l'estructura, contingut essencial i principis fonamentals de l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya de 2006:

Estructura de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006:

1. Preàmbul: Una introducció que exposa les intencions i els valors que inspiren
l'Estatut.

2. Títols:

o Títol I: De drets, deures i principis rectors.

o Títol II: De les institucions.

o Títol III: Del poder judicial a Catalunya.

o Títol IV: De les competències.

o Títol V: De les relacions institucionals de la Generalitat.

o Títol VI: Del finançament de la Generalitat.

o Títol VII: De la reforma de l'Estatut.

3. Disposicions addicionals, transitòries i finals: Regulen aspectes específics per a

la transició del règim anterior a l'actual, així com per a la seva aplicació final.

Contingut essencial:

1. Preàmbul:

El Preàmbul reconeix la identitat nacional de Catalunya, fa referència a la seva

història, cultura i llengua, i expressa el desig de la societat catalana de tenir un
autogovern ampli i modern dins del marc de l'Estat espanyol.

2. Títol I: De drets, deures i principis rectors

 Capítol I: Drets i deures dels ciutadans, que inclou drets civils, polítics, socials,
culturals i lingüístics.

 Capítol II: Dels drets en l’àmbit familiar i personal.

 Capítol III: Dels drets socials i econòmics.

 Capítol IV: Deures dels ciutadans.

 Capítol V: Principis rectors de les polítiques públiques.

3. Títol II: De les institucions

 Capítol I: El Parlament de Catalunya, que és la institució legislativa.

 Capítol II: El President de la Generalitat, que és la màxima autoritat de

Catalunya.

 Capítol III: El Govern de la Generalitat, que és l'òrgan executiu.

  Capítol IV: Les altres institucions de la Generalitat, incloent-hi el Síndic de
Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de Garanties Estatutàries.

 Capítol V: L'organització territorial.

4. Títol III: Del poder judicial a Catalunya

 Regula l'organització i funcionament del poder judicial a Catalunya, destacant la

competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com l'òrgan
jurisdiccional suprem a l'àmbit del dret català.

5. Títol IV: De les competències

 Capítol I: Competències exclusives, compartides i executives de la Generalitat.

 Capítol II: Competències en matèria de llengua, educació, cultura, seguretat,

salut, etc.

6. Títol V: De les relacions institucionals de la Generalitat

 Regula les relacions de la Generalitat amb l'Estat, altres comunitats autònomes i

la Unió Europea.

 Capítol I: Relacions amb l'Estat.

 Capítol II: Relacions amb altres comunitats autònomes.

 Capítol III: Relacions amb la Unió Europea.

 Capítol IV: Relacions internacionals.

7. Títol VI: Del finançament de la Generalitat

 Estableix el règim financer de la Generalitat, incloent els recursos financers, el

sistema tributari i la gestió del pressupost.

8. Títol VII: De la reforma de l'Estatut

 Procediment per a la reforma de l'Estatut, que pot ser iniciat pel Parlament de
Catalunya, el Govern de la Generalitat o les Corts Generals.

Principis fonamentals:

1. Autogovern: Catalunya es defineix com una nacionalitat amb dret a

l'autogovern, desenvolupant les seves competències dins del marc de la
Constitució espanyola.

2. Identitat i llengua: Es reconeix i protegeix la identitat nacional de Catalunya,

així com la seva llengua pròpia, el català, que és oficial juntament amb el
castellà. El aranès és també oficial a l'Aran.

3. Drets i deures: Es garanteixen els drets fonamentals dels ciutadans catalans en

diferents àmbits (civil, polític, social, econòmic, cultural), així com els seus
deures.

4. Divisió de poders: Es regula l'organització dels poders legislatiu, executiu i

judicial a Catalunya, amb un èmfasi en la separació de poders i la democràcia.
 5. Competències: Es detallen les competències de la Generalitat en diversos
àmbits, assegurant un alt grau d'autonomia per a la gestió de les seves pròpies
afers.

6. Relacions amb l'Estat: Es defineixen les relacions entre la Generalitat i l'Estat,

així com amb altres comunitats autònomes i la Unió Europea, promovent la
col·laboració i la solidaritat.

7. Finançament: Es descriu el sistema de finançament de la Generalitat,

assegurant recursos adequats per a l'exercici de les seves competències.

8. Reforma: S'estableixen els mecanismes per a la reforma de l'Estatut, garantint

la seva actualització i adaptació a les necessitats canviants de la societat
catalana.

Aquestes estructures i principis fonamentals són la base per a l'organització i el

funcionament de la Comunitat Autònoma de Catalunya, assegurant la protecció dels
drets dels ciutadans i la capacitat de la Generalitat per governar amb un alt grau
d'autonomia.

3.- El municipi: concepte i classes. Organització municipal i competències.

Funcionament dels òrgans col·legiats locals.

Concepte i classes.

Els municipis, que institucionalitzen i gestionen amb autonomia els interessos propis
de les col·lectivitats corresponents, estan configurats per quatre elements
fonamentals:

 El territori, en la mesura que, com a ens local d'origen territorial, constitueix

un element essencial determinant de la seva existència i el marc en el qual
despleguen les seves competències.

 La població, constituïda pels ciutadans residents al municipi als quals aquest

representa políticament i els interessos dels quals administren.

 L'organització, o estructura orgànica i funcional a través de la qual es

canalitza l'activitat municipal.

 Les competències, com a element determinant de la seva existència

autònoma, que des del punt de vista material delimita l'àmbit de
representació dels ciutadans i els límits materials als quals se circumscriu
l'administració dels seus interessos.

Els municipis poden classificar-se en diverses categories en funció de diferents

criteris:

1. Segons la població:
 o Municipis rurals: Amb una població reduïda, sovint menys de 10.000
habitants.

o Municipis urbans: Amb una població més gran, habitualment més de

10.000 habitants.

2. Segons la seva organització:

o Municipis de règim ordinari: Amb una estructura administrativa estàndard.

o Municipis de gran població: Regits per la Llei de Bases del Règim Local,
amb estructures i funcions més complexes. Això inclou aquells amb una
població superior a 250.000 habitants, capitals de província amb més de
175.000 habitants, o aquells que compleixen certs requisits econòmics,
socials, històrics o culturals.

Organització municipal i competències.

La potestat d'autoorganització dels municipis i de les restants entitats locals es basa

en el màxim exponent de la qual és el ROM (Reglament Orgànic Municipal), acte i
instrument normatiu en el qual s'emmarca l'exercici d'aquesta potestat en l'àmbit
municipal. El ROF (Reglament Organització Funcionament i règim jurídic de les
entitats locals), llevat dels aspectes que reprodueixin la legislació bàsica estatal, té
caràcter supletori respecte del ROM.

Òrgans de govern de l’Ajuntament:

1.- L'alcalde o l’alcaldessa té les atribucions següents:

 Representar l'Ajuntament.
 Dirigir el govern i l'administració municipal.
 Convocar i presidir les sessions del Ple, tret dels casos previstos a la Llei de
bases i a la legislació electoral general, de la Junta de Govern Local i de
qualssevol altres òrgans municipals quan així s’estableixi en disposició legal o
reglamentària, i decidir els empats amb el vot de qualitat.
 Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals.
 Ordenar la publicació, execució i fer complir els acords municipals.
 Dictar bans i vetllar perquè es compleixin.
 El desenvolupament de la gestió econòmica d’acord amb el pressupost
municipal aprovat, autoritzar i disposar despeses dins els límits de la seva
competència.
 Aprovar l’oferta d’ocupació d’acord amb el pressupost i la plantilla aprovats pel
Ple, aprovar les bases de les proves per seleccionar el personal i per als
concursos de provisió de llocs de treball i distribuir les retribucions
complementàries que no siguin fixes i periòdiques.
 Exercir la direcció superior de tot el personal de la corporació i acordar el seu
nomenament i sancions.
  Exercir la direcció superior de la Policia Municipal, i també nomenar i sancionar
els funcionaris o funcionàries que porten armes.
 Exercir accions judicials i administratives i la defensa de l’Ajuntament en les
matèries de la seva competència i també quan aquestes hagin estat delegades
en un altre òrgan, i, en cas d’urgència, en matèries de la competència del Ple.
 La iniciativa per a proposar al Ple la declaració de lesivitat dels actes
administratius en matèries que són competència de l’Alcaldia.
 Sancionar les faltes de desobediència a la seva autoritat.
 L’aprovació dels projectes d’obres i de serveis quan sigui competent per a la
seva contractació o concessió i estiguin previstos en el pressupost.
 L'adjudicació de concessions sobre els seus béns i l'adquisició de béns
immobles i drets subjectes a la legislació patrimonial.
 Concedir llicències, llevat que les lleis sectorials atribueixin aquesta facultat
expressament al Ple o a la Junta de Govern Local.
 Les aprovacions dels instruments de desenvolupament del planejament general
del municipi no expressament atribuïdes al Ple, i també l’aprovació dels
instruments de gestió urbanística i dels projectes d’urbanització
complementaris.
 Imposar sancions en relació a les competències municipals, d’acord amb les
lleis i reglaments de desenvolupament.
 Les altres atribucions que expressament li atribueixin les lleis i les que la
legislació assigna al municipi i no atribueix a altres òrgans municipals.

2.- Correspon als tinents o tinentes d'alcalde, quant a aquesta condició,

substituir en la totalitat de funcions i per l'ordre del nomenament, a l'alcalde o
l’alcaldessa, en els casos d'absència, malaltia o impediment.

3.- Correspondrà a la Junta de Govern Local:

 L'assistència a l'alcalde o l’alcaldessa en l'exercici de les seves atribucions.

 L'exercici de les atribucions que l'alcalde o l’alcaldessa expressament li delegui,
d'acord amb el que disposa aquest Reglament Orgànic Municipal.
 L'exercici, també, de les atribucions que el Ple li delegui mitjançant acord
adoptat per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.
 L'exercici d'aquelles altres atribucions que expressament li atribueixin les lleis.

4.- El Ple està integrat per tots els regidors o regidores, i el presideix
l'alcalde o l’alcaldessa.

corresponen al Ple les atribucions següents:

 Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern.

 Prendre els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals;
l'alteració del terme municipal; la creació o la supressió de municipis i d'entitats
d'administració descentralitzada; la creació d'òrgans desconcentrats; l'alteració
de la capitalitat del municipi; el canvi de nom del municipi o de les entitats
esmentades, i l'adopció o la modificació de la bandera, l'ensenya o l'escut.
  L’aprovació inicial del planejament general del municipi i l’aprovació que posi fi
a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d’ordenació previstos a
la legislació urbanística.
 Aprovar el reglament orgànic i les ordenances.
 Crear i regular òrgans complementaris.
 Determinar els recursos propis de caràcter tributari. Aprovar i modificar els
pressupostos, disposar despeses en els assumptes de la seva competència i
aprovar els comptes.
 Aprovar les formes de gestió dels serveis i els expedients de municipalització.
 Acceptar la delegació de competència feta per altres administracions públiques.
 Plantejar conflictes de competència a altres entitats locals i restants
administracions públiques.
 Aprovar la plantilla de personal i la relació dels llocs de treball, fixar la quantia
de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris o
funcionàries i el nombre i el règim del personal eventual.
 Exercir les accions administratives i judicials, i també declarar la lesivitat dels
actes administratius emanats dels òrgans de l’Ajuntament, en matèries de la
competència respectiva.
 Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic.
 La concertació de les operacions de crèdit la quantia acumulada de les quals, en
cada exercici econòmic, excedeixi del 10 % dels recursos ordinaris del
pressupost.
 Els contractes que subscrigui l'Ajuntament i que, d'acord amb l'article 20 del
ROM no siguin competència de l’Alcaldia.
 L’aprovació de projectes d’obres i serveis quan sigui competent per a la seva
contractació o concessió, i quan encara no estiguin previstos en els
pressupostos.
 L'adjudicació de concessions sobre els béns de la corporació i l'adquisició de
béns immobles i drets subjectes a la legislació patrimonial i també l'alineació
del patrimoni quan no estiguin atribuïdes a l'Alcaldia, i dels béns declarats de
valor històric de qualsevol valor,
 Les altres atribucions que han de correspondre al Ple, pel fet que llur aprovació
exigeix una majoria qualificada..
 Igualment correspon al Ple la votació sobre la moció de censura a l'alcalde o
l’alcaldessa i sobre la qüestió de confiança plantejada per ell mateix, que seran
públiques i es faran mitjançant crida nominal en tot cas, i es regeixen pel que
disposa la legislació electoral general.

Òrgans complementaris:

5.- Les comissions informatives són òrgans col·legiats necessaris de l’organització

municipal, integrats per membres de la corporació, que tenen caràcter deliberant i no
resolutiu.

Correspon a les comissions informatives:

 El coneixement i informe o dictamen previ d'aquells assumptes que, inclosos en

l'àrea d'actuació que els és pròpia, han de ser sotmesos a la decisió del Ple.
  El coneixement i informe o dictamen previ d'aquells assumptes que, inclosos en
l'àrea d'actuació que els és pròpia, han de ser sotmesos a la decisió de la Junta
de Govern Local en aquells casos en què aquesta actua en virtut de les
atribucions que li hagin estat delegades pel Ple.
 L’estudi i informe o dictamen previ d'aquells assumptes que la Junta de Govern
Local o l'alcalde o l’alcaldessa consideri oportú de consultar.
 L’informe o debat d'aquells altres temes que la Presidència de la Comissió
vulgui proposar.
 El seguiment de la gestió de l’alcalde o l’alcaldessa, de la Junta de Govern Local
i dels regidors o regidores que ostenten delegacions, en les matèries pròpies de
la Comissió, sense perjudici de les competències de control que correspon al
Ple.

6.- La Comissió Especial de Comptes

Correspon a la Comissió Especial de Comptes l'examen, estudi i informe dels comptes

anuals de la corporació. Els comptes anuals se sotmetran abans de l’1 de juny a
informe de la Comissió Especial de Comptes de l’Ajuntament, la qual estarà
constituïda per membres dels diferents grups polítics integrants de la corporació, i
seran també objecte d’informació pública abans de sotmetre’s a l’aprovació del Ple,
amb la finalitat que puguin formular-se contra les mateixes reclamacions, objeccions
o observacions.

7.- Els grups municipals

Els grups Polítics Municipals són òrgans col·legiats de caràcter polític i necessari en
l'organització municipal, que tenen com a funció canalitzar l'actuació dels membres
de la Corporació que, a aquests efectes, actuaran a través d'aquests, pel millor
funcionament dels òrgans de govern, sense perjudici de les funcions i atribucions que
la legislació de règim local els atribueix a títol individual. La seva constitució serà
obligatòria.

A pesar del seu caràcter polític, els grups municipals no tenen la consideració
d'òrgans administratius, sinó d'entitats de naturalesa associativa, sense personalitat
jurídica pròpia. A aquests efectes, dita naturalesa associativa determina la prevalença
de l'autonomia d'organització interna dels grups municipals, en base a la qual poden
dotar-se de les normes de funcionament que en cada cas considerin més adequada.

8.- La Junta de Portaveus

L'alcalde o l’alcaldessa podrà reunir-se amb els o les portaveus dels diversos grups
municipals per tractar assumptes d'interès general. Les decisions de la Junta
s'adoptaran sempre en funció del vot ponderat.

Classes de competències municipals actuals

 Competències pròpies: són les que s’exerceixen en règim d’autonomia i sota

la pròpia responsabilitat, atenent a la deguda coordinació en la seva
programació i execució amb la resta d’administracions públiques, i estan
 sotmeses al principi de reserva legal en la seva determinació, perquè
aquesta funció correspon a les lleis ordinàries, tant les de règim local com les
lleis sectorials, estatals i autonòmiques, segons la distribució constitucional
de competències, que les han de concretar i singularitzar.

 Competències delegades: són les que, d’acord amb el que disposa l’article 7
de la LRBRL, es reben d’altres AP (Estat-Generalitat) i constitueixen
competències pròpies d’aquestes, que es deleguen mitjançant disposició o
acord, requereixen acceptació expressa i que vagin acompanyades dels fons
necessaris. S’exerceixen en els termes de la delegació, la qual, en
conseqüència, pot establir tècniques de direcció i control d’oportunitat i
eficiència, encara que respectant la potestat d’autoorganització local, i
resten proscrites les directrius singulars.

 Competències impròpies: identifiquem com a impròpies, tot i que el precepte

les denomina competències diferents de les pròpies i de les atribuïdes per
delegació, les competències que no entren en cap de les categories
analitzades anteriorment, en no haver estat expressament atribuïdes com a
pròpies per les lleis i no tractar-se de competències delegades. Sols les
poden exercir els municipis, en els termes que disposi la legislació de l'Estat i
de les CA, quan amb això no es posi en risc la sostenibilitat financera del
conjunt de la hisenda municipal, d'acord amb els requeriments de la
legislació d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i quan no
s'incorri en un supòsit d'execució simultània del mateix servei públic amb
una altra administració pública.

4.- L’administració publica: concepte i principis. Concepte del dret

administratius. El principi. El principi de legalitat . L’activitat discrecional de
l’Administració.

4.1.- Concepte i principis:

Podem definir l'administració pública com una organització amb personalitat jurídica
pròpia, posada al servei de la comunitat i amb la finalitat d'aconseguir la satisfacció
de l'interès general.

També podem dir que una administració pública és una persona jurídica de naturalesa
pública, és a dir, que es troba inserida dins dels poders públics. Ara bé, cal tenir en
compte que no tots els poders públics són una administració pública.

Així, no són administració pública, a tall d'exemple, ni la Corona, ni una cambra

legislativa (Congrés, Parlament), ni els òrgans judicials, ni els òrgans de govern dels
jutges i tribunals, ni el Tribunal Constitucional, ni el Defensor del Poble o el Síndic de
Greuges.
L’article 103 de la Constitució disposa que l’Administració Pública serveix amb
objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia,
jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la
Llei i al Dret. Aquests són els principis de funcionament de les administracions
públiques, i són d’aplicació a qualsevol nivell d’administració: estatal, autonòmic, local
i institucional.

Principis de l'Administració Pública:

Els principals principis que regeixen l'actuació de l'Administració Pública són:

1. Principi de Legalitat: L'Administració Pública està sotmesa a la llei i al dret.

Totes les seves actuacions han de tenir un fonament legal, respectant la
normativa vigent.

2. Principi d'Eficàcia i Eficiència: L'Administració ha d'optimitzar els recursos

disponibles per assolir els objectius fixats de la manera més eficient possible.

3. Principi de Transparència: Les actuacions de l'Administració han de ser

accessibles i comprensibles per als ciutadans, promovent la publicitat activa i el
dret d'accés a la informació.

4. Principi de Responsabilitat: L'Administració ha de respondre pels seus actes i

decisions, tant davant dels ciutadans com davant dels òrgans de control.

5. Principi d'Imparcialitat: Les decisions administratives han de ser objectives i no

estar influenciades per interessos particulars o subjectius.

6. Principi de Proporcionalitat: Les mesures adoptades per l'Administració han de

ser proporcionals a l'objectiu que es pretén assolir, evitant excessos o
restriccions innecessàries.

7. Principi de Subsidiarietat: L'Administració superior només ha d'intervenir quan

les entitats inferiors no puguin gestionar adequadament una qüestió.

Concepte del Dret Administratiu:

El dret administratiu és la branca del dret públic que regula l'organització,

funcionament i control de l'Administració Pública. Inclou el conjunt de normes i
principis que regeixen les relacions entre l'Administració i els ciutadans, així com els
procediments administratius.

El Principi de Legalitat:

El principi de legalitat és fonamental en el dret administratiu i significa que

l'Administració només pot actuar d'acord amb el que estableixen les lleis. Aquest
principi es desglossa en dues dimensions:

1. Subjecció a la Llei: Tota actuació administrativa ha de tenir un suport normatiu,

garantint que les actuacions es facin conforme al dret.

2. Jerarquia Normativa: Les normes inferiors han de respectar les superiors, i cap
actuació administrativa pot contradir les lleis i reglaments aplicables.
L'article 3 de la LRJSP comença recollint el que disposa l'article 103 de la CE, que
indica que les administracions públiques serveixen amb objectivitat els interessos
generals, i també que actuen d'acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia,
descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la CE, a la llei
i al dret.

D'acord amb la LRJSP, els principis a què s'ha de subjectar tota administració pública
en la seva actuació són:

 Servei efectiu als ciutadans

 Simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans
 Participació, objectivitat i transparència de l’actuació administrativa
 Racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les
activitats materials de gestió
 Bona fe, confiança legítima i lleialtat institucional
 Responsabilitat per la gestió pública
 Planificació i direcció per objectius i control de la gestió i avaluació dels
resultats de les polítiques públiques
 Eficàcia en el compliment dels objectius fixats
 Economia, suficiència i adequació estricta dels mitjans als fins
institucionals
 Eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics
 Cooperació, col·laboració i coordinació entre les administracions públiques

L'article 140 de la LRJSP també recull els principis que han de regir les relacions entre
les diferents administracions públiques, els quals són reiteració dels principis generals
recollits a l'article 3: lleialtat institucional, cooperació, col·laboració, coordinació o
eficiència. Altres principis que figuren en aquesta llista, com ara el principi de
solidaritat interterritorial, van segurament més enllà d’allò que hauria de recollir una
llei de règim jurídic reguladora del sector públic.

Els principis generals d'actuació de les administracions públiques de Catalunya que

estableix la LRJPACat són els següents:

 Eficàcia i eficiència
 Bona fe i confiança legítima
 Proximitat
 Imparcialitat
 Proporcionalitat
 Simplificació i racionalitat administrativa
 Transparència i accessibilitat
 Participació ciutadana
 Lleialtat institucional
 Col·laboració i cooperació interadministratives

Tots aquests principis són inclosos dins de la relació de principis d'actuació que
estableix la LRJSP, la qual, en aquest aspecte, té caràcter bàsic.
D'altra banda, i amb relació a l'actuació amb mitjans electrònics, la LRJPACat estableix
els principis següents:

 Igualtat en l'accés dels ciutadans a la prestació dels serveis públics i a qualsevol

actuació o procediment administratiu

 Accessibilitat a la informació i als serveis públics per mitjans electrònics, d'una

manera segura i comprensible

 Neutralitat tecnològica en l'ús dels mitjans electrònics i adaptabilitat al progrés

de les tècniques i dels sistemes de comunicacions electròniques, amb
independència de les alternatives tecnològiques escollides pels ciutadans

 Seguretat amb relació a la identitat, la integritat, la conservació i, si escau, la

confidencialitat de la informació i de les transaccions

 Interoperabilitat entre els mitjans electrònics de les diverses administracions

públiques.

D’acord amb l’article 4 del Decret 76/2020, de 4 d’agost, d'Administració digital,

l’actuació de l’Administració de la Generalitat, en l'àmbit de l'administració digital,
s'ha d'inspirar en els principis de l'article 4 de la Llei 29/2010, del 3 d'agost, de l'ús
dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya i en els principis següents:

 Compromís per exercir el lideratge.

 Coordinació la resta d'administracions públiques catalanes.
 Proactivitat i personalització en la prestació de serveis públics digitals.
 Eficàcia i eficiència en la gestió dels recursos públics necessaris.
 Inclusivitat per tal que totes les persones, individualment o col·lectivament,
puguin ser partícips del benestar generat per la societat digital.
 Participació i proximitat, per facilitar l'accés i la trobada amb les persones i
fomentar la participació individual i col·lectiva en la presa de decisions i en la
gestió.
 Transparència.
 Innovació i adaptació contínua dels serveis públics tenint en compte
l'aprofitament del potencial de la tecnologia en cada moment.
 Qualitat en la prestació dels serveis digitals.
 Confiança en l'Administració digital mitjançant el desenvolupament d'un model
de ciberseguretat, especialment en relació amb la protecció de dades de
caràcter personal.
 Continuïtat digital com a capacitat de l'Administració de dissenyar, crear i
preservar la informació durant tot el temps que sigui necessària per a les
finalitats per a les quals va ser creada i fer-la accessible a les persones
interessades en el decurs del temps.
 Legalitat, que suposa el manteniment de la integritat de les garanties jurídiques
de la ciutadania davant les administracions públiques, d'acord amb la normativa
que regula el règim jurídic i el procediment de les administracions públiques.
L'Activitat Discrecional de l'Administració:

L'activitat discrecional es refereix a aquelles situacions en què la normativa atorga a

l'Administració un marge de decisió per triar entre diverses opcions vàlides per
acomplir els seus objectius. Això no significa que l'Administració pugui actuar
arbitràriament, sinó que ha de respectar els límits legals i els principis generals del
dret administratiu, com ara la raonabilitat, proporcionalitat, i no discriminació.

Limitacions de l'Activitat Discrecional:

1. Control Judicial: Tot i que l'activitat discrecional implica un marge de decisió,

aquesta pot ser objecte de control judicial per garantir que es respecten els
drets dels ciutadans i els principis de legalitat.

2. Principi de Motivació: Les decisions discrecionals han de ser motivades,

explicant les raons per les quals s'ha adoptat una determinada mesura.

3. Principis Generals del Dret: L'activitat discrecional ha de respectar principis com

la bona fe, l'interès públic, i la igualtat davant la llei.

4. Proporcionalitat i Adequació: Les decisions discrecionals han de ser

proporcionals i adequades a l'objectiu que es pretén assolir.

Totes les administracions que estan dins de l'àmbit d'aplicació de la LRJPACat ( Llei de
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú
de Catalunya) són administracions públiques de Catalunya i estan subjectes a les
disposicions d'aquella Llei i, en general, a les disposicions contingudes en totes les
normes de procediment administratiu.

De totes les normes que regulen l'actuació de les administracions públiques, n'hi ha
unes d'específiques que estableixen com han d'actuar les administracions a l'hora de
dictar un acte administratiu, és a dir, quins passos s'han de seguir i quines formalitats
s'han d'observar per poder dictar un acte administratiu. Aquestes normes són les que
coneixem com a normativa reguladora del procediment administratiu.

5. El ciutadà com a titular de drets davant l’Administració. Els drets públics

subjectius. Els interessos legítims. Capacitat jurídica i capacitat d’obrar.

La capacitat jurídica és l'aptitud per ser titular de drets i obligacions i, en general, de

situacions jurídiques subjectives, que no forçosament ha de coincidir amb la capacitat
d'obrar o actuar.
La capacitat d'obrar o d'actuar d'una persona és l'aptitud per exercir, per ella
mateixa, els seus drets i per fer front, per ella mateixa, a les seves obligacions.

La legislació civil determina que les persones físiques tenen capacitat jurídica des del
moment del naixement i fins a la mort. En canvi, la capacitat d'obrar o d'actuar és
més limitada, ja que només la tenen amb caràcter general els majors d'edat i menors
emancipats. A més, la capacitat d'obrar es pot trobar limitada en tot o en part, com
passa, per exemple, en el cas de les incapacitacions.

No obstant això, pel que fa als menors d'edat, el llibre segon del Codi civil de
Catalunya (art. 211-5) estableix que el menor pot fer per si mateix, segons la seva
edat i capacitat natural, els actes següents:

 els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin
estableixin una altra cosa

 els relatius a béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos
socials

 els altres que la llei li permeti.

L'article 3 de la LPACAP disposa que, a l'efecte del que estableix la mateixa Llei, tenen
capacitat d’obrar davant les administracions públiques:

 Les persones físiques o jurídiques que tinguin capacitat d’obrar d’acord amb
les normes civils.
 Els menors d’edat per a l’exercici i la defensa d’aquells dels seus drets i
interessos l’actuació dels quals estigui permesa per l’ordenament jurídic sense
l’assistència de la persona que n’exerceixi la pàtria potestat, tutela o curatela.
S’exceptua el supòsit dels menors incapacitats, quan l’extensió de la
incapacitació afecti l’exercici i la defensa dels drets o interessos de què es
tracti.
 Els grups d’afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els
patrimonis independents o autònoms, quan la llei així ho declari expressament
(per exemple, en la normativa tributària o en la normativa de consum).
En un procediment administratiu, a més d'una administració pública que actua per
mitjà dels seus òrgans, integrats pel personal respectiu, hi ha d'haver una altra part:
una o més persones físiques (ciutadans) o jurídiques (per exemple, una societat
anònima), o bé una altra administració pública.

Aquesta altra part o altres parts en el procediment administratiu es coneix com

a persona o persones interessades. Quan una persona té la condició d'interessada pot
intervenir en el procediment o ser-ne una part; també es diu que té legitimació per
actuar en el procediment.

La condició de persona interessada no s'adquireix pel fet de ser part en un

procediment concret, sinó que és prèvia: si una persona reuneix els requisits per ser
persona interessada, estarà legitimada per ser part en un procediment administratiu.

Per tenir la consideració de persona interessada en un procediment administratiu s'ha

de ser titular d'un dret o d'un interès legítim que pot resultar afectat per la resolució
administrativa que s'ha de dictar en aquest procediment.

Són interessades en un procediment administratiu les persones que s'indiquin a

l'article 4 de la LPACAP:
  Els que el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o
col·lectius.
 Els que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser
afectats per la decisió que s'hi adopti.
 Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col·lectius, puguin ser
afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s'hagi dictat
una resolució definitiva.
 Així mateix, les associacions i organitzacions representatives d’interessos
econòmics i socials són titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes
que la Llei reconegui.

A totes les persones que se'ls reconeix la capacitat d’obrar o actuar davant les
administracions públiques, se'ls reconeix, alhora, un seguit de drets al seu favor en
les seves relacions amb les administracions.

L'article 13 de la LPACAP estableix quins són aquests drets:

 A comunicar-se amb les administracions públiques a través d’un punt

d’accés general electrònic de l’Administració.

 A ser assistits en l’ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les
administracions públiques.

 A utilitzar les llengües oficials al territori de la seva comunitat autònoma,

d’acord amb el que estableixen tant la LPACAP com la resta de l’ordenament
jurídic.

 A l’accés a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el que

estableix la legislació sobre transparència, accés a la informació pública i bon
govern, i la resta de l’ordenament jurídic.

 A ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i empleats públics,
que els han de facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves
obligacions.

 A exigir les responsabilitats de les administracions públiques i autoritats,

quan així correspongui legalment.

 A obtenir i utilitzar els mitjans d’identificació i signatura electrònica que

disposa la LPACAP.

 A la protecció de dades de caràcter personal i, en particular, a la seguretat i

confidencialitat de les dades que figurin als fitxers, sistemes i aplicacions de
les administracions públiques.

 Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis.

Tots aquests drets s’entenen sens perjudici dels drets que reconeix la mateixa
LPACAP a les persones interessades en el procediment administratiu, que veurem en
l'apartat següent.
D'entre els drets de les persones en general davant de les administracions podem
destacar tots els que fan referència a l'ús de mitjans electrònics, a l'accés a la
informació en poder de les administracions d'acord amb la normativa sobre
transparència o a la protecció de dades de caràcter personal i a la seguretat i
confidencialitat de les dades.
Pel que fa als drets específics de les persones interessades, podem destacar, ja que
és novetat respecte a la regulació anterior, el dret a actuar assistit d'assessor quan es
consideri convenient.

Drets Públics Subjectius

Els drets públics subjectius són aquells drets que les persones poden exigir davant
l'Administració Pública. Es fonamenten en normes jurídiques i permeten als ciutadans
reclamar el compliment de determinades obligacions per part de l'Administració.
Alguns exemples de drets públics subjectius són:
1. Dret a la participació: Els ciutadans tenen el dret a participar en els
assumptes públics, directament o a través de representants, segons estableix la
Constitució Espanyola (article 23).
2. Dret d'accés a la informació pública: Els ciutadans tenen dret a accedir a la
informació que posseeixen les administracions públiques, amb les limitacions
que estableixi la llei.
3. Dret a presentar queixes i suggeriments: Els ciutadans poden presentar
queixes sobre el funcionament dels serveis públics i suggeriments per a la seva
millora.
4. Dret a la tutela judicial efectiva: Els ciutadans tenen dret a accedir als
tribunals per defensar els seus drets i interessos legítims davant l'Administració.
5. Dret a ser indemnitzat: En cas de danys causats per l'Administració Pública
en el desenvolupament de les seves activitats, els ciutadans tenen dret a ser
indemnitzats.
Interessos Legítims
Els interessos legítims són aquells interessos que, tot i no constituir drets subjectius,
són mereixedors de protecció jurídica. Aquests interessos poden ser individuals o
col·lectius i la seva defensa pot ser exercida tant pels afectats directament com per
altres persones o entitats que tinguin una relació jurídica rellevant amb l'assumpte.
Els interessos legítims permeten als ciutadans impugnar actes administratius que
afecten el seu interès personal, fins i tot si no tenen un dret subjectiu estricte.
Capacitat Jurídica i Capacitat d'Obrar
En l'àmbit administratiu, és important distingir entre capacitat jurídica i capacitat
d'obrar:
1. Capacitat Jurídica:
o És la capacitat de ser titular de drets i obligacions.
o Totes les persones físiques i jurídiques tenen capacitat jurídica des del
naixement i fins a la mort (en el cas de persones físiques) o la seva
dissolució (en el cas de persones jurídiques).
2. Capacitat d'Obrar:
o És la capacitat per exercir drets i complir obligacions de manera
autònoma.
 o La capacitat d'obrar pot estar limitada per l'edat, la situació jurídica o
altres circumstàncies previstes per la llei.
o Els menors d'edat i les persones incapacitades judicialment tenen limitada
la seva capacitat d'obrar i necessiten representació legal per exercir
determinats drets.
Els Drets dels Ciutadans davant l'Administració
Els ciutadans tenen una sèrie de drets garantits en les seves relacions amb
l'Administració Pública, que inclouen però no es limiten a:
1. Dret a la Igualtat: Tots els ciutadans tenen dret a ser tractats igualment
davant l'Administració, sense discriminació per raó de naixement, raça, sexe,
religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
2. Dret a la Transparència: Els ciutadans tenen dret a conèixer les actuacions
de l'Administració i a accedir als documents administratius, excepte en casos
legalment justificats de secret o reserva.
3. Dret a una Bona Administració: Els ciutadans tenen dret a ser tractats de
manera correcta i respectuosa per l'Administració, a rebre resposta a les seves
sol·licituds en un termini raonable, i a que les seves necessitats siguin ateses de
manera eficient i efectiva.
4. Dret a la Participació Ciutadana: Els ciutadans tenen dret a participar en el
procés de presa de decisions administratives, mitjançant mecanismes com
consultes públiques, audiències o presentació d'al·legacions.
5. Dret a la Defensa i Assistència Jurídica: Els ciutadans tenen dret a defensar
els seus interessos davant l'Administració, incloent el dret a rebre assistència
jurídica gratuïta si compleixen els requisits establerts per la llei.

6. El procediment administratiu: regulació, concepte, principis i estructura.

Iniciació, ordenació, instrucció i finalització. Els terminis administratius i el
còmput dels terminis.

Regulació: El procediment administratiu a Espanya està regulat principalment per la

Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les
Administracions Públiques (LPACAP). Aquesta llei estableix les normes bàsiques que
regeixen l'actuació de l'Administració Pública i els drets dels ciutadans en els
procediments administratius.

Concepte: El procediment administratiu és el conjunt de tràmits i actuacions que ha

de seguir l'Administració Pública per adoptar decisions que afectin els drets i
interessos dels ciutadans. És l'instrument a través del qual es garanteix que l'actuació
administrativa sigui conforme a la legalitat i als principis de bona administració.

Ordenació del procediment administratiu: El procediment administratiu és el

conjunt de tràmits que d’acord amb la normativa aplicable ha de realitzar
l’Administració per formar la seva voluntat i per dictar actes administratius. La
tramitació del procediment administratiu s’ha de fer per mitjans electrònics, amb
independència de la forma amb què l’Administració ha de relacionar-se amb les
persones interessades. Cal distingir el procediment administratiu, que versa sobre
l’activitat de l’Administració, de l’expedient administratiu, que és la documentació
que formalitza i constata l’activitat administrativa. Els expedients també han de tenir
forma electrònica.

La Llei estableix un seguit de principis que ordenen el procediment administratiu, dels

quals es poden destacar la impulsió d’ofici del procediment; la tramitació per l’ordre
d’incoació; la realització en un sol acte dels tràmits que es puguin efectuar de manera
simultània; i la realització dels tràmits per les persones interessades en 10 dies.

La persona instructora és la responsable de la tramitació del procediment, de la seva

impulsió i de la realització dels tràmits que estiguin previstos.

Les fases del procediment administratiu són la iniciació, la instrucció i la finalització.

Iniciació

 Iniciació d'Ofici: L'Administració inicia el procediment per iniciativa pròpia, ja

sigui per coneixement directe dels fets o a instància d'una autoritat superior.

 Iniciació a Sol·licitud de Part: El procediment s'inicia a petició dels

interessats, que presenten una sol·licitud davant l'Administració.

Ordenació

 L'Administració ordena i dirigeix el procediment, assegurant-se que es

desenvolupin els tràmits necessaris de manera ordenada i coherent.

 Es poden adoptar mesures provisionals per assegurar l'eficàcia de la resolució

final.

Instrucció

 Proves: S'obtenen i valoren les proves necessàries per conèixer els fets i
prendre una decisió.
 Audiència dels Interessats: Els interessats tenen dret a ser escoltats i a
presentar al·legacions i proves en defensa dels seus drets.
 Informes i Dictàmens: Es sol·liciten informes a altres òrgans o entitats si és
necessari per a la resolució del procediment.

Finalització

 Resolució: L'Administració dicta una resolució motivada que posa fi al

procediment, la qual ha de ser notificada als interessats.

 Desistiment, Renúncia i Caducitat: El procediment també pot finalitzar per

desistiment dels interessats, renúncia al dret en què es fonamenta la sol·licitud
o per caducitat del procediment.

 Silenci Administratiu: En absència de resolució expressa en el termini

legalment establert, el procediment pot considerar-se resolt favorablement o
desfavorablement segons la normativa aplicable.
Tramitació simplificada

 L'Administració pot acordar, d'ofici o a sol·licitud de persona interessada, la

tramitació simplificada del procediment quan ho aconsellin raons d'interès
públic o la manca de complexitat del procediment. En aquest cas, el
procediment s'ha de resoldre en el termini màxim de trenta dies.

Terminis Administratius

Els terminis administratius són períodes temporals establerts per la llei o reglament
per realitzar determinades actuacions dins del procediment administratiu. Aquests
terminis poden ser:

 Terminis de Sol·licitud: Per presentar sol·licituds o al·legacions.

 Terminis de Resolució: Perquè l'Administració dicti i notifiqui la resolució.

 Terminis de Recurs: Per interposar recursos administratius contra resolucions.

Còmput dels Terminis

El còmput dels terminis es regeix per les següents normes generals:

1. Dies Hàbils i Inhàbils:

o Els dies hàbils són els dies laborables, exclosos els dissabtes, diumenges i
festius.

o Els dies inhàbils són aquells dies en què no es poden realitzar actes
administratius, com els dissabtes, diumenges i festius.

2. Inici del Còmput:

o Si el termini es compta en dies hàbils, comença l'endemà de la notificació

de l'acte administratiu o de la publicació de la norma corresponent.

o Si el termini es compta en dies naturals, es compten tots els dies, incloent

dissabtes, diumenges i festius.

3. Interrupció i Suspensió:

o Els terminis poden ser interromputs o suspesos per causes legalment

establertes, com la sol·licitud d'informes preceptius o la necessitat de
realitzar tràmits complementaris.

4. Pròrroga:

o En determinats casos, els terminis poden ser prorrogats a petició de

l'interessat o d'ofici per l'Administració, sempre que es justifiqui
adequadament.
 5. Fora de Termini:

o Les actuacions realitzades fora del termini establert poden ser declarades
nul·les o no tenir efectes jurídics, llevat que es justifiqui un retard per
causa de força major o altres circumstàncies excepcionals.

7. Les administracions públiques i la societat de la informació.

L’administració electrònica: pilars i principis. El model d’administració
electrònica de Catalunya.

Pilars de l'Administració Electrònica

1. Infraestructura Tecnològica: Desenvolupament i manteniment de les

infraestructures tecnològiques necessàries per a la digitalització dels serveis
públics.
2. Normativa i Regulació: Adaptació del marc normatiu per facilitar la
implantació de l'administració electrònica i garantir la seguretat jurídica.
3. Identitat Digital: Sistemes d'identificació i autenticació segurs per als
ciutadans i les empreses, com la signatura electrònica i els certificats digitals.
4. Interoperabilitat: Capacitat dels sistemes i aplicacions de les diferents
administracions públiques per comunicar-se i treballar conjuntament de manera
eficaç.
5. Seguretat: Garantir la protecció de les dades i la privacitat dels usuaris, així
com la integritat i la disponibilitat dels sistemes d'informació.
6. Accés i Inclusió Digital: Facilitar l'accés als serveis electrònics a tota la
població, incloent les persones amb discapacitats i aquelles amb menys
competències digitals.

Principis de l'Administració Electrònica

1. Transparència: Facilitar l'accés a la informació pública i a les actuacions

administratives de manera clara i accessible.
2. Participació: Promoure la participació ciutadana en el procés de presa de
decisions mitjançant eines digitals.
3. Eficiència: Millorar l'eficiència dels processos administratius i reduir els costos
mitjançant la digitalització.
4. Accessibilitat: Garantir que tots els ciutadans puguin accedir als serveis
electrònics, independentment de les seves capacitats i recursos.
5. Usabilitat: Desenvolupar interfícies d'usuari intuïtives i fàcils d'usar per millorar
l'experiència dels ciutadans en interactuar amb l'administració.
6. Seguretat i Confiança: Assegurar la protecció de les dades personals i
generar confiança en l'ús dels serveis electrònics per part dels ciutadans i les
empreses.

El Model d'Administració Electrònica de Catalunya

Catalunya ha desenvolupat un model d'administració electrònica que s'alinea amb les

estratègies i directrius europees i estatals. Aquest model té com a objectiu principal la
transformació digital de les administracions públiques catalanes per oferir serveis més
accessibles, eficients i transparents.

Estructura del Model d'Administració Electrònica de Catalunya

1. EACAT (Extranet de les Administracions Catalanes): Plataforma de serveis

electrònics que facilita la col·laboració i l'intercanvi d'informació entre les
administracions catalanes. Permet la tramitació electrònica de documents i la
gestió de procediments administratius de manera eficient.
2. AOC (Administració Oberta de Catalunya): Consorci que impulsa la
digitalització dels serveis públics a Catalunya. Proporciona serveis comuns,
eines i recursos per ajudar les administracions locals a implementar
l'administració electrònica.
3. IDCAT (Identitat Digital de Catalunya): Sistema d'identificació i signatura
electrònica que permet als ciutadans autenticar-se de manera segura en els
serveis electrònics de les administracions catalanes.
4. Seu Electrònica: Porta d'entrada a tots els serveis electrònics de la Generalitat
de Catalunya, que permet als ciutadans realitzar tràmits i consultes en línia de
manera segura i eficient.
5. Padró Electrònic: Facilita la gestió electrònica del padró municipal, permetent
als ajuntaments actualitzar i consultar les dades de manera més eficient i
segura.

Principis del Model d'Administració Electrònica de Catalunya

1. Integració: Assegurar la integració dels serveis electrònics amb els sistemes

d'informació existents i entre les diferents administracions públiques.
2. Innovació: Promoure la innovació tecnològica per millorar els serveis públics i
adaptar-se a les necessitats canviants dels ciutadans.
3. Col·laboració: Fomentar la col·laboració entre les diferents administracions
públiques i altres actors implicats en la transformació digital.
4. Orientació al Ciutadà: Dissenyar els serveis electrònics tenint en compte les
necessitats i expectatives dels ciutadans per millorar la seva experiència.
5. Desenvolupament Sostenible: Impulsar la digitalització de manera que
contribueixi al desenvolupament sostenible i la reducció de l'impacte ambiental.

8. La transparència dels poders públics. La transparència i l’accés a la

informació pública. La protecció de dades de caràcter personal.

El principi de transparència és reconegut a l'article 71.4 de l'Estatut d'autonomia de

Catalunya, i és regulat per les següents lleis:

Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon

govern (LT), estatal.

Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i

bon govern (LTC), catalana.
La Transparència dels Poders Públics

La transparència en els poders públics és fonamental per garantir la democràcia, la

confiança ciutadana, i el bon govern. La transparència implica que les actuacions de
les administracions públiques siguin clares, accessibles i comprensibles per als
ciutadans, permetent-los conèixer com es prenen les decisions, com es gestionen els
recursos públics i quins resultats s'obtenen.

Transparència i Accés a la Informació Pública

Marc Normatiu

A Espanya, la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la

Informació Pública i Bon Govern regula els drets dels ciutadans a accedir a la
informació pública i estableix les obligacions de transparència de les administracions
públiques.

Principis de la Transparència

1. Publicitat Activa: Les administracions públiques han de publicar de manera

proactiva i periòdica informació rellevant sobre les seves activitats,
funcionament i gestió, sense que sigui necessari que els ciutadans ho sol·licitin.

2. Dret d'Accés a la Informació: Els ciutadans tenen dret a sol·licitar i obtenir

informació pública, amb algunes excepcions legals per protegir interessos
legítims, com la seguretat nacional, la privacitat de les persones o els secrets
comercials.

3. Claredat i Accessibilitat: La informació publicada ha de ser clara, comprensible i

accessible per a tots els ciutadans, incloent aquells amb discapacitats.

Procediment d'Accés a la Informació Pública

1. Sol·licitud: Els ciutadans poden presentar una sol·licitud d'accés a la informació

pública, ja sigui de manera presencial o electrònica, sense necessitat de
justificar la seva petició.

2. Resposta: L'Administració ha de respondre a la sol·licitud en un termini màxim

de 30 dies hàbils, prorrogable per altres 30 dies en casos justificats.

3. Denegació: Si es denega l'accés a la informació, l'Administració ha de motivar la

seva decisió i informar el sol·licitant dels recursos disponibles per impugnar la
denegació.

4. Recursos: Els ciutadans poden presentar recursos administratius o recórrer a la

via judicial per impugnar la denegació de la informació.

La Protecció de Dades de Caràcter Personal

La protecció de dades personals està regulada per la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de

desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD),
que adapta el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea al
marc jurídic espanyol.

Principis de la Protecció de Dades

 1. Licitud, Lleialtat i Transparència: Les dades personals han de ser tractades de
manera lícita, lleial i transparent per als interessats.

2. Limitació de la Finalitat: Les dades personals només es poden recollir per a

finalitats específiques, explícites i legítimes, i no es poden tractar de manera
incompatible amb aquestes finalitats.

3. Minimització de Dades: Només es poden tractar les dades personals que siguin
adequades, pertinents i limitades a allò necessari en relació amb les finalitats
per a les quals es tracten.

4. Exactitud: Les dades personals han de ser exactes i, si cal, actualitzades. Es

prendran totes les mesures raonables per suprimir o rectificar sense dilació les
dades personals que siguin inexactes.

5. Limitació del Termini de Conservació: Les dades personals han de ser

conservades de manera que permeti la identificació dels interessats durant no
més temps del necessari per a les finalitats del tractament.

6. Integritat i Confidencialitat: Les dades personals han de ser tractades de

manera que es garanteixi una seguretat adequada, inclosa la protecció contra el
tractament no autoritzat o il·lícit i contra la seva pèrdua, destrucció o dany
accidental.

Drets dels Ciutadans

1. Dret d'Accés: Els ciutadans tenen dret a saber si una entitat està tractant les
seves dades personals i, en cas afirmatiu, a accedir a aquestes dades i obtenir
informació sobre com es tracten.

2. Dret de Rectificació: Els ciutadans poden sol·licitar la rectificació de les seves

dades personals si són inexactes o incompletes.

3. Dret de Supressió: També conegut com el "dret a l'oblit", permet als ciutadans
sol·licitar la supressió de les seves dades personals quan ja no siguin
necessàries per a les finalitats per les quals es van recollir o si es tracten
il·lícitament.

4. Dret a la Limitació del Tractament: Els ciutadans poden sol·licitar que es limiti el
tractament de les seves dades personals en determinades circumstàncies, com
quan impugnen l'exactitud de les dades.

5. Dret a la Portabilitat de les Dades: Permet als ciutadans rebre les dades
personals que han proporcionat a un responsable del tractament en un format
estructurat, d'ús comú i lectura mecànica, i transmetre-les a un altre
responsable.

6. Dret d'Oposició: Els ciutadans tenen dret a oposar-se al tractament de les seves
dades personals en determinades circumstàncies, com quan el tractament es
basa en interessos legítims del responsable o en el compliment d'una missió
d'interès públic.