Get ebook downloads in full at ebookmeta.

com

Veterinary Arthroscopy for the Small Animal

Practioner 1st Edition By Timothy C Mccarthy

https://ebookmeta.com/product/veterinary-arthroscopy-for-
the-small-animal-practioner-1st-edition-by-timothy-c-
mccarthy/

OR CLICK BUTTON

DOWNLOAD NOW

Explore and download more ebook at https://ebookmeta.com

 Recommended digital products (PDF, EPUB, MOBI) that
you can download immediately if you are interested.

BSAVA Cognitive Aids for Anaesthesia in Small Animal

Practice BSAVA British Small Animal Veterinary Association
1st Edition Mcmillan
https://ebookmeta.com/product/bsava-cognitive-aids-for-anaesthesia-in-
small-animal-practice-bsava-british-small-animal-veterinary-
association-1st-edition-mcmillan/
ebookmeta.com

Blackwell's Five-Minute Veterinary Consult Clinical

Companion : Small Animal Toxicology 2nd Edition Lynn Hovda

https://ebookmeta.com/product/blackwells-five-minute-veterinary-
consult-clinical-companion-small-animal-toxicology-2nd-edition-lynn-
hovda/
ebookmeta.com

Blackwell's Five-Minute Veterinary Consult Clinical

Companion: Small Animal Dentistry 3rd Edition Heidi B.
Lobprise
https://ebookmeta.com/product/blackwells-five-minute-veterinary-
consult-clinical-companion-small-animal-dentistry-3rd-edition-heidi-b-
lobprise/
ebookmeta.com

How Compassion can Transform our Politics Economy and

Society 1st Edition Matt Hawkins (Editor)

https://ebookmeta.com/product/how-compassion-can-transform-our-
politics-economy-and-society-1st-edition-matt-hawkins-editor/

ebookmeta.com
The ASCRS Textbook of Colon and Rectal Surgery, 4th
Edition Scott R. Steele

https://ebookmeta.com/product/the-ascrs-textbook-of-colon-and-rectal-
surgery-4th-edition-scott-r-steele/

ebookmeta.com

Diagnostic Radiology Physics with MATLAB®: A Problem-

Solving Approach 1st Edition Johan Helmenkamp (Editor)

https://ebookmeta.com/product/diagnostic-radiology-physics-with-
matlab-a-problem-solving-approach-1st-edition-johan-helmenkamp-editor/

ebookmeta.com

Handbook of Research on Advanced Research Methodologies

for a Digital Society 1st Edition Gabriella Punziano

https://ebookmeta.com/product/handbook-of-research-on-advanced-
research-methodologies-for-a-digital-society-1st-edition-gabriella-
punziano/
ebookmeta.com

Colorado Cold Case (Brotherhood Protectors Colorado Book

8) 1st Edition Elle James

https://ebookmeta.com/product/colorado-cold-case-brotherhood-
protectors-colorado-book-8-1st-edition-elle-james/

ebookmeta.com

These Dirty Lies (Darling Hill Duet #2) 1st Edition L A

Cotton

https://ebookmeta.com/product/these-dirty-lies-darling-hill-
duet-2-1st-edition-l-a-cotton/

ebookmeta.com
Physiology of Behavior, Global Edition Neil Carlson

https://ebookmeta.com/product/physiology-of-behavior-global-edition-
neil-carlson/

ebookmeta.com
Veterinary Arthroscopy for the Small
Animal Practitioner
Veterinary Arthroscopy for the Small
Animal Practitioner

Edited By

Timothy C. McCarthy, DVM, PhD

Diplomate, American College of Veterinary Surgeons

ACVS Founding Fellow, Minimally Invasive Surgery (Small Animal Soft Tissue)
ACVS Founding Fellow, Minimally Invasive Surgery (Small Animal Orthopedics)
Veterinary Minimally Invasive Surgery Training (VetMIST)
Beaverton, OR, USA
This edition first published 2021
© 2021 John Wiley & Sons, Inc.

All rights reserved. No part of this publication may be reproduced, stored in a retrieval system, or transmitted, in any form or by any
means, electronic, mechanical, photocopying, recording or otherwise, except as permitted by law. Advice on how to obtain permission to
reuse material from this title is available at http://www.wiley.com/go/permissions.

The right of Timothy C. McCarthy to be identified as the author of this work has been asserted in accordance with law.

Registered Office
John Wiley & Sons, Inc., 111 River Street, Hoboken, NJ 07030, USA

Editorial Office
111 River Street, Hoboken, NJ 07030, USA

For details of our global editorial offices, customer services, and more information about Wiley products visit us at www.wiley.com.

Wiley also publishes its books in a variety of electronic formats and by print-on-demand. Some content that appears in standard print
versions of this book may not be available in other formats.

Limit of Liability/Disclaimer of Warranty

The contents of this work are intended to further general scientific research, understanding, and discussion only and are not intended
and should not be relied upon as recommending or promoting scientific method, diagnosis, or treatment by veterinarians for any
particular patient. In view of ongoing research, equipment modifications, changes in governmental regulations, and the constant flow
of information relating to the use of medicines, equipment, and devices, the reader is urged to review and evaluate the information
provided in the package insert or instructions for each medicine, equipment, or device for, among other things, any changes in the
instructions or indication of usage and for added warnings and precautions. While the publisher and authors have used their best efforts
in preparing this work, they make no representations or warranties with respect to the accuracy or completeness of the contents of this
work and specifically disclaim all warranties, including without limitation any implied warranties of merchantability or fitness for a
particular purpose. No warranty may be created or extended by sales representatives, written sales materials or promotional statements
for this work. The fact that an organization, website, or product is referred to in this work as a citation and/or potential source of
further information does not mean that the publisher and authors endorse the information or services the organization, website, or
product may provide or recommendations it may make. This work is sold with the understanding that the publisher is not engaged in
rendering professional services. The advice and strategies contained herein may not be suitable for your situation. You should consult
with a specialist where appropriate. Further, readers should be aware that websites listed in this work may have changed or disappeared
between when this work was written and when it is read. Neither the publisher nor authors shall be liable for any loss of profit or any
other commercial damages, including but not limited to special, incidental, consequential, or other damages.

Library of Congress Cataloging-in-Publication Data

Names: McCarthy, Timothy C., author.

Title: Veterinary arthroscopy for the small animal practitioner / Timothy
C. McCarthy.
Description: First edition. | Hoboken, NJ : Wiley-Blackwell, 2021. |
Includes bibliographical references and index.
Identifiers: LCCN 2020035416 (print) | LCCN 2020035417 (ebook) | ISBN
9781119548973 (hardback) | ISBN 9781119549017 (adobe pdf) | ISBN
9781119549024 (epub)
Subjects: LCSH: Veterinary arthroscopy. | Veterinary orthopedics. |
Joints–Examination. | Veterinary diagnostic imaging. | Pet medicine.
Classification: LCC SF910.5 .M33 2021 (print) | LCC SF910.5 (ebook) | DDC
636.089/705–dc23
LC record available at https://lccn.loc.gov/2020035416
LC ebook record available at https://lccn.loc.gov/2020035417

Cover Design: Wiley

Cover Image: © Courtesy of Timothy C. McCarthy

Set in 9.5/12.5pt STIXTwoText by SPi Global, Pondicherry, India

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
I dedicate this book to all my patients.
Without their participation, this would not have been possible
 vii

Contents

Preface xi
Acknowledgments xiii
About the Companion Website xiv

1 Introduction and Instrumentation 1

1.1 Introduction 1
1.2 Instrumentation and Equipment 3
1.2.1 Arthroscopes 3
1.2.2 Sheaths and Cannulas 5
1.2.2.1 Telescope Sheaths 5
1.2.2.2 Operative Cannulas 6
1.2.2.3 Egress Cannulas 8
1.2.3 Operative Hand Instruments 8
1.2.4 Power Instruments 12
1.2.4.1 Power Shavers 12
1.2.4.2 Radiofrequency/Electrocautery Instrumentation 14
1.2.5 Irrigation Fluid and Management Systems 15
1.2.5.1 Irrigation Fluids 15
1.2.5.2 Gravity Flow 16
1.2.5.3 Pressure Assisted Flow 16
1.2.5.4 Mechanical Arthroscopy Fluid Pumps 16
1.2.6 Video System Tower 17
1.2.6.1 Video Camera 18
1.2.6.2 Video Monitor 19
1.2.6.3 Light Source 19
1.2.6.4 Documentation Equipment 20
References 20

2 General Technique 23
2.1 ­Anesthesia, Patient Support, and Pain Management 23
2.2 ­Postoperative Care 23
2.3 ­Patient Preparation, Positioning, and Operating Room Setup 24
2.3.1 Shoulder Joint 24
2.3.2 Elbow Joint 26
2.3.3 Radiocarpal Joint 28
2.3.4 Hip Joint 29
2.3.5 Stifle Joint 29
2.3.6 Tibiotarsal Joint 31
2.4 ­Portal Placement-General 31
References   34
viii Contents

3 Shoulder Joint 36
3.1 ­Patient Preparation, Positioning, and Operating Room Setup 36
3.2 ­Portal Sites and Portal Placement 37
3.2.1 Telescope Portals 37
3.2.2 Operative Portals 39
3.2.3 Egress Portals 40
3.3 ­Nerves of Concern with Shoulder Joint Arthroscopy 40
3.4 ­Examination Protocol and Normal Arthroscopic Anatomy 41
3.5 ­Diseases of the Shoulder Diagnosed and Managed with Arthroscopy 47
3.5.1 Osteochondritis Dissecans (OCD) 47
3.5.1.1 OCD Lesion Removal and Management 59
3.5.2 Bicipital Tendon Injuries 73
3.5.3 Soft Tissue Injuries of the Shoulder with or Without Shoulder Instability 81
3.5.4 Ununited Caudal Glenoid Ossification Center (UCGOC) 95
3.5.5 Ununited Supraglenoid Tubercle (USGT) 100
3.5.6 Arthroscopic-Assisted Intra-Articular Fracture Repair 100
3.5.7 Arthroscopic Biopsy of Intra-Articular Neoplasia 101
3.5.8 Glenoid Cartilage Defects 102
3.5.9 Chondromalacia 104
3.5.10 Infraspinatus Muscle Contracture 104
References 106

4 Arthroscopy of the Elbow Joint 108

4.1 ­Patient Preparation, Positioning, and Operating Room Setup 108
4.2 ­Portal Sites and Portal Placement 109
4.2.1 Telescope Portals (Medial, Craniolateral, Caudomedial, and Caudal) 109
4.2.2 Operative Portals (Craniomedial, Lateral, Craniolateral, and Caudal) 111
4.2.3 Egress Portals 113
4.3 ­Nerves of Concern with Elbow Joint Arthroscopy 113
4.4 ­Examination Protocol and Normal Arthroscopic Anatomy 114
4.5 ­Diseases of the Elbow Diagnosed and Managed with Arthroscopy 122
4.5.1 Elbow Dysplasia 122
4.5.2 Osteochondritis Dissecans (OCD) 167
4.5.3 Ununited Anconeal Process (UAP) 176
4.5.4 Degenerative Joint Disease (DJD) 180
4.5.5 Assisted Intra-Articular Fracture Repair 180
4.5.6 Biopsy of Intra-Articular Neoplasia 181
4.5.7 Immune-Mediated Erosive Arthritis 182
4.5.8 Incomplete Ossification of the Humeral Condyle (IOHC) 182
4.5.9 Medial Enthesiopathy 183
References 184

5 Radiocarpal Joint 187

5.1 ­Patient Preparation, Positioning, and Operating Room Setup 187
5.2 ­Portal Sites and Portal Placement 187
5.3 ­Nerves of Concern with Radiocarpal Joint Arthroscopy 187
5.4 ­Examination Protocol and Normal Arthroscopic Anatomy 188
5.5 ­Diseases of the Radiocarpal Joint Diagnosed and Managed with Arthroscopy 189
5.5.1 Fractures 189
5.5.2 Soft Tissue Injuries 190
5.5.3 Immune-Mediated Erosive Arthritis 190
References 191
 Contents ix

6 Hip Joint 192

6.1 ­Patient Preparation, Positioning, and Operating Room Setup 192
6.2 ­Portal Sites and Portal Placement 192
6.3 ­Nerves of Concern with Hip Joint Arthroscopy 193
6.4 ­Examination Protocol and Normal Arthroscopic Anatomy 193
6.5 ­Diseases of the Hip Diagnosed and Managed with Arthroscopy 196
6.5.1 Hip Dysplasia 196
6.5.2 Arthroliths 202
6.5.3 Soft Tissue Injuries of the Hip Joint 203
6.5.4 Assisted Intra-Articular Fracture Repair 205
6.5.5 Biopsy of Intra-Articular Neoplasia 206
6.5.6 Aseptic Necrosis of the Femoral Head 206
References 206

7 Stifle Joint 207

7.1 ­Patient Preparation, Positioning, and Operating Room Setup 210
7.2 ­Portal Sites and Portal Placement 210
7.2.1 Telescope Portal 210
7.2.2 Operative Portals 211
7.2.3 Egress Portal 211
7.3 ­Nerves of Concern with Stifle Joint Arthroscopy 213
7.4 ­Examination Protocol and Normal Arthroscopic Anatomy 213
7.5 ­Diseases of the Stifle Joint Diagnosed and Managed with Arthroscopy 221
7.5.1 Cranial Cruciate Ligament Injuries 221
7.5.2 Caudal Cruciate Ligament Injuries 258
7.5.3 Isolated Meniscal Injuries 258
7.5.4 Osteochondritis Dissecans(OCD) 259
7.5.5 Stifle Stabilization Failures 264
7.5.6 TPLO Second Look 264
7.5.7 Patellar Fracture Management 266
7.5.8 Long Digital Extensor Tendon Injuries 268
7.5.9 Popliteal Tendon Avulsion 268
7.5.10 Intra-articular Neoplasia 269
7.5.11 Patellar Luxation 270
7.5.12 Degenerative Joint Disease, Chondromalacia, and Synovitis 270
7.5.13 Discoid Meniscus 273
7.5.14 Osteochondromatosis 274
References 274

8 Tibiotarsal Joint 276

8.1 ­Patient Preparation, Positioning, and Operating Room Setup 276
8.2 ­Portal Sites and Portal Placement 276
8.2.1 Telescope Portals 276
8.2.2 Operative Portals 277
8.2.3 Egress Portal 278
8.3 ­Nerves of Concern with Tibiotarsal Joint Arthroscopy 278
8.4 ­Examination Protocol and Normal Arthroscopic Anatomy 278
8.5 ­Diseases of the Tibiotarsal Joint Diagnosed
and Managed with Arthroscopy 279
8.5.1 Osteochondritis Dissecans (OCD) 279
8.5.2 Intra-Articular Fracture Management 286
8.5.3 Soft Tissue Injuries 287
x Contents

8.5.4 Immune-Mediated Erosive Arthritis 287

8.5.5 Osteoarthritis 289
References 291

9 Problems and Complications 292

9.1 ­Actual and Potential Complications of Arthroscopy 292
9.1.1 Failure to Enter the Joint 292
9.1.2 Articular Cartilage Damage 292
9.1.3 Soft Tissue Damage 296
9.1.4 Bone Fragment Displacement 298
9.1.5 Operative Debris 298
9.1.6 Red Out 299
9.1.7 Peri-articular Fluid Accumulation 300
9.1.8 Infection 300
9.1.9 Vascular Injury 301
9.1.10 Nerve Injury 301
9.2 ­Instrument Damage 301
9.2.1 Intra-articular Instrument Breakage 301
9.2.2 Telescope Breakage 302
9.3 ­Contraindications 303
9.3.1 Patient Size 303
9.3.2 Septic Arthritis 303
9.3.3 Anesthesia Risk 303
References 304

Index 305
 xi

Preface

While writing this book, my 50 year anniversary of grad- interviewed with the head of the program and, during
uation from Veterinary School occurred. Fifty years! the interview, it was obvious that if I applied for the
This has been an incredible journey! Beyond my wildest masters degree program there was no chance that I
dreams. I never thought that I would be where I am would be accepted but if I applied for the PhD program
today and would have done the things that I have done. I was guaranteed to be accepted. Interesting but it
I never dreamed that the first edition of this book would worked. Six years later I passed the ACVS examination
be translated into Russian or that I would be invited to and became a board-certified surgeon and, in a few
Russia to launch its sale and teach Russian Veterinarians. years later, won my PhD. ACVS recently initiated fel-
I never dreamed that I would travel to teach in 14 coun- lowship training in minimally invasive surgery, and I
tries and 23 states. That I would publish books about my was selected as a founding fellow in this program for
professional work. both small animal soft tissue surgery and small animal
It is amazing that I was even able to become a orthopedics, the only veterinarian to qualify for both
Veterinarian. I am so dyslexic that I struggled to learn to categories.
read. When I started the fifth grade, I was reading at a At my 25 year class reunion, I was informed that at a
second grade level. Spelling was impossible. In the third previous time I had been unanimously selected as the
grade, I was able to get 49 out of 50 words WRONG on a classmate least likely to go back to school AND they
review spelling test even after spending uncountable were “Stunned” that I was board certified. My reply was
hours with my parents trying to learn spelling using that no one is more stunned than I.
flash cards. People with really bad handwriting are Getting into endoscopy happened totally by chance. I
probably dyslexic and with really bad handwriting no got a call from a local veterinarian asking if I wanted to
one can tell how the word was spelled. I think that I got buy a used gastroscope that he had. As a surgeon, I had
into Veterinary School with the lowest grades in the his- never really thought about doing GI endoscopy but
tory of Veterinary Medicine, but Baxter Black and I thought, “hey why not” since no one in the area was
debate who’s was worst. If it were not for Dr. Don Bailey, providing this service. I did not buy that endoscope but
I would not have been accepted. He worked for Dr. bought another one that was in better shape for $550
Davis, who was head of the admission committee when with a light source and all the instruments that I needed.
I applied, all through Veterinary School and graduated A little later, I bought a laparoscope to do liver biopsies
at the top of this class. I managed to not flunk out and and then an arthroscope. I never thought that I would
graduated at the bottom of the class, again Baxter Black pay for this equipment, but I thought it would be fun, I
and I argue about who was really “last in class.” And might be able to practice better medicine, and I could
they call the person who graduates last in class “Dr.” afford the expense.
It was obvious in my first job out of school that I I started putting endoscopes everywhere and added to
wanted to do surgery. Residency programs for advanced the list of procedures that could be performed by trying
training were a new entity 50 years ago and they were new things on my patients. Many of the endoscopic first
few and far between. Then how does someone with ever procedures were performed on patients with clini-
grades barely above 2.0 get into a residency program? cal problems. Using the axiom of “Above all do no
NOT! I finally thought that I needed to try CSU, my harm” and combining endoscopy with transition to tra-
“amalater.” They did not have a residency program, but ditional approaches, there were an unbelievingly low
there was the graduate program at the Surgery Lab. I number of problems or complications. Very few firsts
xii Preface

were planned or thought about ahead of time and many with my first Psychologist, I unloaded everything that
were spur of the moment events added to an already was bothering me, things that I never thought I would
ongoing procedure or immediately before surgery by ever tell anyone, at the end of the session she said that I
asking the question, can I do this with a scope? In cases saved about nine months of therapy because I was ready
where the question was asked before surgery the discus- and she did not have to spend that time breaking down
sion with the client was, I would like to try this with my resistance. We went from there. I am a much happier
minimally invasive technique, I have never done this person, I have eliminated my anger issues, and I am
before or this has never been done before, if I cannot do much more resilient to the stresses in life.
this with minimally invasive technique I will do it the Early in this saga, I made the statement in my lec-
traditional old way, and the cost will by the same how tures: “Endoscopy is a quantum leap forward in our
matter how it gets done. I never had a client say no to diagnostic and therapeutic armamentarium.” This was
this plan. Sure, I had to eat some of the cost on many and still is true. Now I say “A patient comes into every
early cases, but this is the easiest, most effective, cheap- veterinary practice every day who would benefit from a
est continuing education I have ever gotten and has minimally invasive procedure” This is also true or when
benefitted the patients, clients, my practice, my happi- I get pushy: “Every patient who comes into every veteri-
ness, plus my pocketbook thousands of times over the nary practice every day would benefit from a minimally
cost. Sixty endoscopes and over 7000 procedures later I invasive procedure” and this is almost true.
am writing the second edition of this book. Enjoy your endoscopes. They are the best burnout
I know that I am different and do not follow the book. protection that you can buy.
I am so dyslexic that I cannot read about what I am not
supposed to be able to do. I also never learned to come
in out of the rain because my mother took me out in the
rain. In the first grade, when we had art class all the
class got coloring books, but the teacher did not give me
one. Being a typical first grader, I was devastated and
did not understand why I did not get a coloring book.
The teacher then brought me a large blank piece of
paper and told me that my mother did not want me to
have a coloring book but wanted me to make my own
drawings. So, I never learned to color between the lines.
In fact, I never learned that there were lines. When
someone says something about thinking outside the box
my question is, what is a box?
As I said at the beginning, my career has been an
incredible journey. But it has not all been easy or fun.
There have been times of miserable struggle. I belong to
the face book group; “Not one more vet,” because I am a
suicide survivor. Twice in my life I have been at the edge.
Fortunately, I never acted on my thoughts of suicide and
am here to tell about the experience. If I can get through
this so can you. I looked for and got help from my friends
and great help from some great Psychologists. I also have
to admit that I am really stubborn and wasn’t going to let
the b’s win. If you are in trouble, get help! Working with
a psychologist has changed my life. It does not mean that
if you see a Psychologist that there is something wrong
with you. Get over this mental block. Unburden yourself
to them, that is what they are there for. At my first visit
 xiii

Acknowledgments

This work would not have been accomplished without a great number of people and animals who collectively made
this possible. I simply put it to paper.
First to my parents for bringing me into this world and for their unending support, encouragement, and love.
To Dr. Don and Betty Bailey for introducing me to Veterinary Medicine, for getting me into Veterinary School, and
for their continued support throughout my career.
To all my teachers and professors, from my first-grade teacher Mrs. Mathews, through high school and college for
their efforts to educate and stimulate me but especially to Drs Jim Creed, Glenn Severin, Pat Chase, Harry Gorman,
and Henry Swan.
To my colleagues who referred the cases that provided me with the material for learning these techniques. And to
the clients who entrusted me with their beloved pets.
To Dr. Karl Storz, his daughter Ms. Sible Storz, and his grandson Mr. Karl-Christian Storz for their interest in
Veterinary Medicine and support of our profession. To all the staff of the Veterinary Division of the Karl Storz
Endoscope Company for their educational endeavors and instrumentation development for our profession. Especially
to Dr. Christopher Chamness for his support, encouragement, and friendship.
To all the younger veterinarians who have picked up the reins and are driving all aspects of endoscopy forward at
an ever-increasing rate. I am thrilled that I now only see smoke and taillights. This is a thrill to watch.
And most importantly, to my wife and son for their patience and for allowing me the time to complete this
project.
Other documents randomly have
different content
que á la impotencia: y comensant pel sistema representatiu, tan bon
punt com se va evidenciar sa ineficacia, van transformarlo en
régimen parlamentari, ab tan dolent éxit, que avuy per avuy pesa
damunt d’un y altre lo més complet descrédit, no per llurs culpas
sinó per las dels que s’han empenyat en ferne instruments de
imposició. Las nacions grans d’Europa viuhen constantment en
plena crisis política, agravada fins á un extrem alarmador per l’estat
ruinós en que totas tenen la hisenda pública.

Las duas escolas, en tots llurs matisos, s’han deixat encegar tant per
la corrent de uniformitat, que ni han sapigut veure lo que passava en
alguns pochs Estats, que per llur fortuna havian seguit la corrent
contraria. Pera ellas, ha sigut en va que’ls Estats Units d’América
hagin trobat en lo sistema particularista la solució que’s busca
inutilment dins del unitarisme, y en va ha sigut també que en lo
meteix cor d’Europa algunas petitas agrupacions hagin obtingut
iguals ventatjas pel meteix camí que la Unió americana. L’afany de
concentració y’l prejudici de que la unitat dels Estats exigeix la
destrucció de totas las varietats organisadas, són pera una y altra
escola lligaduras que no las deixan sortir del cércol en que s’han
tancat. Llurs ensaigs y probas no poden ferse sinó baix la base del
Estat simple. La idea del Estat compost, ó format per medi de la
agrupació d’Estats simples, es pera’ls polítichs d’Europa tan
disbaratada, que ni los honors de la discussió li concedeixen. Los
tractadistas de dret públich acostuman dedicar al sistema federatiu
sols unas pocas ratllas, com d’almoyna, en las quals se transparenta
sempre lo menyspreu y compassió ab que’l miran.
Y mal que pesi als tractadistas y polítichs d’Europa, aqueix sistema es
l’únich que pót resoldre’ls problemas davant dels quals ells s’han vist
impotents. Teórica y practicament, l’Estat compost es l’únich que
equilibra tots los interessos, armonisa la llibertat y la igualtat, é
impulsa als pobles cap al progrés y la millora.

L’Estat compost es la fórmula práctica del particularisme. Anem,

donchs, á examinar en que consisteix, y quina es sa naturalesa.

L’Estat compost no es res més que la associació de varis Estats

simples. Aquestos, per llur propia naturalesa, gosan dels drets
inherents á la soberanía, y son amos de llurs accions. Al associarse,
realisan lo meteix acte jurídich que los individuos al formar
companyía. Limitan llur llibertat natural en tot lo que es materia de
la associació, obligantse á cumplir las obligacions socials que
s’imposan. Pera la bona marxa del conjunt, nombran també un
gerent, de la meteixa manera que las companyías particulars, y
l’investeixen de atribucions que li donan personalitat propia. Aquest
gerent es lo representant dels associats en tots aquells actes que son
materia de l’associació, y porta la firma social quan té de relacionarse
ab altras entitats ó associacions. Davant de las nacions extrangeras,
lo gerent del Estat compost té la categoría de nació, y tracta d’igual á
igual ab totas ellas.

Essent l’Estat compost una associació d’Estats simples, y debent

aquestos limitar llur independencia al associarse, es evident que la
condició essencial del sistema consisteix en la divisió de la soberanía.
Los Estats simples, al tractar de formar una associació, han de
comensar per descompondre la soberanía en sas diferents
atribucions, y fixar ben bé aquellas de que’s desprenen, puig en la
escriptura social, que en llenguatje polítich reb lo nom de
Constitució, han de constarhi ben claras y determinadas, al objecte
d’evitar duptes.

La associació d’Estats pot ser més ó menys extreta, segons siguin

majors ó menors las limitacions á que’s subjectin los components, y
segons lo carácter més ó menys permanent que’s dongui á las
meteixas. Desde la unificació de tots los membres d’un Estat simple ó
unitat política, fins á la independencia de cada un d’ells, hi van
distints graus que en conjunt forman un sistema. Desde’l punt que la
unitat política entre varias regions deixa d’existir, fins á aquell en que
s’arriva á rompre tot lligament entre las meteixas, convertintse cada
una en personalitat política completa, la agregació reb lo nom
genérich de associació d’Estats, y’l sistema’s diu federalisme ó
particularisme. Aquest mot es lo que havém adoptat nosaltres al dar
títol á aquesta part del nostre llibre, no perqué’l jutjem lo més precís
y propi, sinó per rahons de oportunitat y conveniencia. Entenguis
ben bé, no obstant, que al parlar de organisació particularista, ab tot
y que lo significat de la frase sigui més ample, la usem com sinónima
de associació d’Estats y de federalisme.

En efecte, desde’l moment que varis Estats y regions deixan de estar

unificats sens arrivar á ser independents, forsosament han de estar
lligats en aliansa més ó menys estreta. Foedus no vol dir més que
aliansa, y per lo tant federal, federalisme y tots los demés derivats y
compostos de aquella paraula llatina expressan ideas referents á
aliansa. Gobern federal, donchs, es lo gobern fundat en la aliansa,
aixis com federalisme, federalista, etc., etc., no volen dir sinó afició ó
aficionat á la organisació federal.

Suposem que’ls nostres lectors voldrán saber quinas son las rahons
de oportunitat y conveniencia que’ns obligan á adoptar pera las
nostras aspiracions un qualificatiu menys precís y propi que altres
que podriam emplear, y’ns sembla ja sentir que’ns diuhen: “Si desde
l’Estat unitari, ó sigui d’aquell que te’l poder concentrat, fins á la
independencia completa dels varis trossos ó regions que’l forman, no
hi ha més que federalisme; si la forma federal es la única que pot
pendre’l particularisme regionalista quan no arriva á la separació,
¿per qué no hem de usar lo nom que técnicament expressa la nostra
idea? Perque hem d’amagarnos de dir lo que som á tothom que
vulgui saberho?”

Pera respondre á tals preguntas, nos reduhirem á copiar lo que

estampárem en unas cartas que publicárem en La Renaixensa,
referents á la materia. Fentnos en ellas la meteixa pregunta, nos
contestavam: “No’ns dem lo nom que nos pertany, perqué vivim á
Espanya, y á Espanya, la mala fé y la ignorancia ho falsifican tot.
Perqué un partit de Madrid s’ha apoderat del nom de las nostras
aspiracions, y sens haverlas jamay sentit, las han desacreditat y
malmés. Perque á Espanya, anomenarse federal no vol dir que’s
desitji l’aplicació dels principis del particularisme regionalista á la
organisació del Estat, sinó que s’aspira á exaltar á una part de las
massas ab las divagacions negativas que va vuidar Proudhon en un
opúscul, que si va passar quasi desapercebut pera tot Europa y
América, ha produhit en aquesta terra dels vice-versas un partit, que
no pot arrivar á entendre aquellas divagacions, que ni tan sóls en
teoría donan solució al problema de la organisació política. Perqué
som á Espanya, repeteixo, y si fins en los payssos organisats
federativament, la única oposició que troba’l federalisme prové de las
massas que volen dirse radicals, aqui s’ha pres l’aspiració federativa
com sinónima de radicalisme, y s’ha volgut encarnarla en la part mes
radical de la massa plebeya. Perque som á Espanya, torno á repetir, y
aquí, la paraula federalisme va unida ab lo recort d’un período de
incapacitat gubernamental y de miserias tals, que sa possible tornada
aterra fins als que més persuadits estem de la situació misérrima á
que havem arribat. Per tots aquets motius y altres, no volem usar lo
nom que científicament nos correspón, y n’usem d’altres, que ab tot y
ser menys precisos, expressan ab claretat la nostra idea. Per la rahó
del vice-versa espanyol, los que som federals no podem dirnosho,
mentres que’ls que ni ho són ni volen serho van baladrejant la
paraula per aquestos carrers y plassas. Deixemlos, donchs, la
paraula, ja que la fatalitat aixis ho vol, y quedemnos ab la cosa, que
es lo que’ns interessa.”

Consti, després de lo que acabem de citar, que usem á dretas un

llenguatje poch precís. Al dar lo nom d’Estat compost á tots los graus
del federalisme, sabem també que apliquem al tot lo que en rigor
correspón sóls á una part, com veurem luego, aixís com al calificar de
organisació particularista la que estem estudiant, donem á una part
lo nom d’un tot més extens. En efecte, lo federalisme no es altra cosa
que una de las manifestacions del sistema particularista. Aquest es
molt més ample per sa propia naturalesa, puig que’l separatisme y la
independencia completa de las petitas agrupacions entran també
dins del particularisme.
Entenguis be, ademés, que al dar á la organisació particularista á que
aspirém la calificació d’Estat compost no ho fem á tontas ni á cegas.
De tots los graus de federalisme, lo que trobem mes perfecte y
adequat pera fomentar lo progrés dels pobles, es lo que porta
especialment aquell nom. Verdader terme mitj entre la unificació de
las varias parts d’un Estat y llur separació completa, es l’únich que
reuneix las ventatjas de una y altra, y que pot produhir la armonía
entre la llibertat y la igualtat, que, segons havem demostrat, es la
missió de la societat política.

Després d’aquestas explicacions y al objecte d’aclarar més lo

concepte de la associació d’Estats, passem á desentranyar la
significació del sistema federatiu.

Lo primer que en los temps moderns ha endevinat la trascendencia

de la organisació particularista, es sens dupte Montesquieu. En la
seva obra De l’esprit des Lois, s’hi llegeixen los següents párrafos:

“Si una república es petita, es destruhida per una forsa extrangera: si

es gran, se destruheix per un vici interior.”

“Aquest doble inconvenient afecta igualment á las democracias y á

las aristocracias, tant si son bonas com si son dolentas. Lo mal está
en la cosa meteixa: no hi ha cap forma de posarhi remey.”

“Aixís, donchs, es molt probable, que’ls homens se haurian vist al cap

y á la fí obligats á viure sempre baix lo gobern d’un sol, sinó
haguessim imaginat una forma de Constitució, que té totas las
ventatjas interiors del gobern republicá y la forsa exterior de la
monarquía. Parlo de la república federativa.”
“Aquesta forma de gobern es una convenció, per medi de la qual
molts cossos polítichs consenten en ferse ciutadans d’un Estat més
gran, que forman expontáneament. Es una societat de societats, que
n’estableixen una de nova, que pot engrandirse ab nous associats,
fins y á tant que son poder basti pera la seguretat dels que s’han
unit…”

Aquesta classe de república, capás de resistir á la forsa exterior, pot

mantenirse en sa grandesa sens que l’interior se corrompi. La forma
de aqueixa societat prevé tots los inconvenients."

“Si un sól pretengués usurpar lo gobern, no podria segurament estar

igualment acreditat en tots los Estats confederats. Si logrés ferse
massa poderós en un d’ells, tots los demés s’alarmarian: si arrivés á
ajunyir á una part de la Confederació, la que seria encara lliure
podria resistir ab forsas independents de las que ell hauria usurpat, y
enfonzarlo avans de que hagués acabat de establirse.”

“Si esclata una sedició en l’interior d’algun dels membres

confederats, los altres poden dominarla y restablir la pau. Si en una
de las parts s’introduheixen alguns abusos, son corretjits per las
parts sanas. La classe d’Estat de que nos ocupém, pot morirse de l’un
costat, sens que’s mori de l’altre. La Confederació pot ser disolta, y’ls
confederats quedar soberans.”

“Compost de petitas repúblicas, disfruta de la bondat del gobern

interior de cada una d’ellas, y en relació ab l’exterior, per la forsa de
la associació, disposa de totas las ventatjas de las grans monarquías.”
Los párrafos que acabem de traduhir contenen condensada tota la
teoría política de la associació d’Estats ó federalisme. A despit de llur
tracendencia, los compatricis del autor jamay han sapigut aprofitar
la llissó, que, en cambi, va servir de guia als fundadors de la gran
Unió americana.

En efecte, al tractar de explicar y basar lo federalisme, lo célebre

dogmatisador de aquella Confederació, Alexandre Hamilton, va
prestar al pensador francés l’homenatje de traduhirli los párrafos que
havem transcrit, basant en ells sa argumentació. De conformitat ab
los meteixos, definia’l federalisme dihent: “Es una agregació de
societats, ó una associació de dos ó mes Estats dins d’un Estat més
gran,” y afegia: “La extensió, modificacions y objectes de la autoritat
general, (ó del Estat més gran), son merament materia de discressió.
En tant que la organisació separada dels membres no estigui abolida,
y subsisteixi com necessitat constitucional pera objectes locals, per
més que degui estar en perfecta subordinació á la autoritat general
de la Unió, subsistirá de fet y en teoría la associació d’Estats ó
Confederació.”

Sens dupte que aquesta explicació es poch concreta, puig que en la

práctica es verdaderament difícil precisar en quin punt pot dirse que
queda abolida la organisació separada dels membres d’un Estat pera
objectes locals. De fet no s’ha presentat ni pot presentarse un sol
exemple de agrupació política basada purament en un sistema
determinat. L’Estat més unitarista é igualatari, per exemple, no pot
deixar de fer alguna concessió á la varietat, ó sigui als elements
particularistas, aixis com la organisació més particularista ha de
concedir molt al principi de unitat. De la meteixa manera que en la
historia no s’ha realisat jamay, ni jamay se realisará l’ideal d’una
monarquía pura ó de una democracia completa, tampoch ha existit
ni existirá un exemple d’unitarisme sens barreja de federalisme, ni
un federalisme sens barrejas unitarias. Precís es, donchs, que
profundisem una mica mes la materia á fi de deixar ben caracterisat
en la práctica lo sistema que analisem.

Un dels autors que l’ha estudiat més de debó, l’inglés Freeman, en sa

History of federal Government, després de ferse cárrech de la
dificultat de dar una definició perfecta, diu: “Lo nom de gobern
federal, en lo sentit amplement práctich, pot aplicarse á qualsevol
unió, quals membres components tinguin entre ells un grau de
cohessió que passi del de una mera aliansa, per molt íntima que
s’imagini, y disfrutin particularment d’un grau de independencia que
passi d’una mera franquicia municipal.” Afegeix luego, tractant de
caracterisar lo sistema: “Dos requisits semblan indispensables pera
constituhir un gobern federal en sa forma més perfecta. Per un
costat, cada un dels membres de la Unió deu ser completament
independent en aquellas materias que exclusivament li interessan:
per altre, un poder comú deu tenir atribucions completas pera tot lo
que correspón á la col·lectivitat.” Y pera acabar de aclarir aquestas
ideas, diu més endavant: “La existencia de distints membres en la
Unió deu ser diplomáticament desconeguda pera las nacions
extrangeras, que jamay han de tractar sino ab lo gobern central. Una
Unió federal, en resum, ha de formar un sol Estat en quant se
relaciona ab los poders extrangers, pero ha de compondres de varis
Estats en quant á llur administració interior.”
Podem ja determinar ab precisió quins son los carácters y quina la
naturalesa del Estat particularista ó federatiu. La base es la divisió de
las atribucions propias de la soberanía entre’ls Estats particulars que
s’associan, y l’Estat general que crean pera representar lo conjunt de
la Unió. En la distribució de atribucions, l’Estat general adquireix tan
sóls aquellas que se li encarregan clara y definidament, y’ls Estats
particulars conservan totas las de que no’s desprenen. La Unió y sos
membres coexisteixen en un meteix territori y en iguals pobles, sens
que pugui dirse que la una sigui superior als altres ni vice-versa. Las
atribucions están desllindadas, y cada entitat exerceix las que li
corresponen ab completa independencia de las altras. Quan se
troban y topan, una autoritat independent ha de decidir lo conflicte,
aplicant las reglas constitucionals, y obligant á la que pretengui
entrar en terreno que no li pertany, á deturarse ó á tornar á son camp
propi.

De lo dit se’n desprén clarament que las duas parts de la soberanía

que resultan de la distribució, son desiguals y de distinta especie. La
part que correspón al Estat general se compón de atribucions pocas
en número pero de gran importancia, mentres que la que’s reservan
los Estats particulars són en número indefinit, pero de menor
tracendencia moltas d’ellas. La part de soberania del primer es
delegada; la dels darrers, originaria. Lo gobern de la Unió es un
verdader apoderat dels membres d’aquesta, si be que disposa de
medis pera ferse respectar la delegació fins pels meteixos delegants.

L’Estat general, baix certs punts de vista, no passa de ser un sér

abstracte, una ficció legal. S’extén á un gran territori y al poble ó
pobles que l’habitan, pero aquell y aquestos són los meteixos que
forman los Estats particulars, qual soberanía es natural, expontánea,
y per consegüent forta y robusta. “La soberanía dels Estats, com diu
perfectament Tocqueville, s’apoya en los recorts, en las habituts, en
los prejudicis locals, en l’egoisme de provincia y de familia: en un
mot, en totas las cosas que donan al instint de la pátria tanta
potencia en lo cor del home. ¿Cóm duptar de sas ventatjas?” La
soberanía del conjunt es obra del art y representa una pátria més
llunyana que la que’s veu y toca en lo petit Estat. Lo sentiment que
inspira es vagorós é indefinit. Se la estima mes per reflexió que per
entussiasme.

Tots los que han estudiat la naturalesa y carácters de la organisació

particularista, donan la importancia que mereix á la divisió de la
soberanía que es sa base. L’esmentat Tocqueville, despres
d’explicarla, condensa algunas de sas ventatjas en lo següent párrafo:

“Ningú diria fins á quin punt la divisió de la soberanía serveix al ben

estar de cada un dels Estats que forman la Unió. En aquestas petitas
societats, que no s’han de preocupar per la necessitat de defensarse
ni per l’afany d’engrandirse, tota la potencia social y tota la energía
individual se concentran en las milloras interiors. Lo gobern de cada
Estat, col·locat al costat meteix dels gobernats, reb constantment
l’avís de las necessitats que’s fan sentir. Aixis es, que cada any se
presentan projectes nous, que discutits en las assambleas comunals ó
en la llegislatura del Estat, y reproduhits luego per la prempsa, exitan
l’interés universal y lo zel dels ciutadans. Aquest afany de milloras
agita sens parar á las repúblicas americanas, y no las perturba:
l’ambició de poder deixa en ellas lloch á l’afany de ben estar, passió
més vulgar, pero menys perillosa. Es opinió generalment admesa en
América, que la existencia y duració de las formas republicanas en
aquell continent depén de la existencia y duració del sistema
federatiu. Una gran part de las miserias en que’s negan los nous
Estats de la América meridional, s’atribuheixen á que s’ha volgut
establir alli grans repúblicas, en compte de fraccionarhi la
soberanía.”

Determinada la naturalesa y carácter de la organisació particularista,

que’l meteix Tocqueville resumeix en aquesta frase: “La Unió es
lliure y felís com una nació petita; gloriosa y forta com una de gran,”
y de la que’l primer orador dels Estats-Units, Daniel Webster, en un
moment solemne va deixarnos la definició poética, pintantnos las
diferencias entre’ls distints pobles que forman la Confederació
americana com “una agradable varietat en mitj d’un aire general de
familia” y resumintla en lo vers llatí:

“Faties, non omnibus una, Nee diversa tamen, qualem decet esse
sororum.”

anem ja á veure los distints graus que pot tenir la organisació de

que’ns ocupem, y las diferents formas que pot pendre.

Al tractar d’establirse en Nort-América un gobern general que unís á

las varias Colonias que havian lograt emanciparse de la Gran
Bretanya, lo floret d’homens eminents que va produhir aquella
revolució, la més profitosa y fecunda dels temps moderns, va
escorcollar tots los antecedents que oferia la historia dels diversos
pobles, al objecte de treuren la ensenyansa que fós aplicable á la
organisació de llur pays.
Durant lo periodo que va preparar la guerra de la independencia y tot
lo temps que va durar aquesta, las Colonias formavan una Lliga, que
no arribava á tenir organisació permanent, puig tots los assumptos
d’interés comú se tractavan en un Congrés, ó millor Diéta, que’s
reunia accidentalment, y quals resolucions no tenian més forsa que
la que’ls concedian los poders de cada Colonia, més ó menys efectiva
segons fossin més ó menys apremiants las necessitats de la defensa
que cada una sentia.

Prompte degueren las Colonias convencers, de que una Lliga

purament accidental no’ls bastava, y lo meteix Congrés que va
redactar la célebre “Declaració de Independencia”, va preparar un
projecte de Confederació, que va ser aprobat al cap de poch més d’un
any. Mes, per moltas esperansas que hagués fet concebir, la nova
forma de unió no va pas satisfer las necessitats que’s sentian. Lo
Congrés que creava podia tenir iniciativa, pero no disposava de
medis pera fer práctichs sos resultats. Se li havian encarregat
atribucions, pero no se li havia dat poder pera exercirlas. Las lleys
que’l Congrés dictava no tenian sanció efectiva, puig los encarregats
de executarlas y aplicarlas eran los poders dels Estats particulars. Si
algún d’aquestos se negava ó feya l’orni, lo Congrés no podia fer res
més que reclamar la ajuda de las forsas dels demés confederats, y
si’ls poders d’aquestos s’hi prestavan, declarar la guerra al
desobedient ó descuidat. “La Confederació, com deya perfectament
Hamilton, si havia de fer cumplir rigorosament sas disposicions,
devia substituhir la violenta y sanguinaria acció de la espasa, á la
suau influhencia de la magistratura.”
En vista de tal situació, tota la munió d’homens eminents de las
Colonias va dedicarse al travall que hem indicat més amunt.
Agrupats al entorn de la gran figura de Washington, y alentats per la
honradíssima experiencia de Franklin, van proposarse dotar á llur
pays d’una organisació més estable, que garantís totas las llibertats
compatibles ab las funcions dessembrassadas del gobern, y’l resultat
de llurs travalls fou l’Estat compost, tal com se conté en la
Constitució que porta avuy ja un sigle de vida. Pera arrivar á tal
resultat, degueren ferse grans esforsos, y mentres en la Convenció
federal y en las dels diversos dels Estats se davan mostras notables
de bon sentit y de coneixement de la historia per homens com
Madison, Wilson, Hamilton, Morris, Rufo king, Randolf, Marshall y
altres, dos d’aquestos, Hamilton y Madison, junt ab Jay, logravan
condensar la essencia de las doctrinas de llibertat y particularisme en
los vuitanta cinch números de The federalist, que forman lo més
complet tractat de dret polítich federal, y son mirats encara avuy com
la Biblia política de la Unió americana. Tots ells consultavan la
historia, y no hi trobavan altra cosa que Lligas y Confederacions que
no havian arrivat á sistematisarse. Examinavan las Lligas de la
antigua Grecia, especialment la Aquea, las Confederacions dels
Cantons suissos y de las set Provincias unidas dels Paísos Baixos, las
agrupacions de las Ciutats anseáticas y de algunas de las germánicas
é italianas, y no’ls satisfeyan; dirigian de fit á fit la mirada al
feudalisme, y sens fer cas de las preocupacions de la filosofía
d’Europa, inspirada tal volta per monarcas poderosos, veyan en ell
llavors que podian aprofitarse, las recullian ab amorós cuidado, y ab
tots aquestos datos preparavan una organisació nova. Un cop la
tingueren embastada, ab tot y que’l conjunt era un agregat de
tranzaccions entre’ls distints punts de mira dels que havian
contribuhit á formarlo, tots lo defensaren ab calor. Pera dar idea de
aquestas defensas, traduhirém lo final d’un dels discursos que James
Wilson va dirigir á la Convenció de Pennsylvania. “Per ma part,
digué, al contemplar aquest sistema, me perdo admirat de sa
grandesa. Al adoptar aquesta organisació alsem temples á la llibertat
en tota la terra. Del éxit que logri l’América en aquest combat per la
llibertat, dependeixen los esforsos dels homens valents é il·lustrats
dels demes payssos. Las ventatjas no’s reduhirán als Estats-Units,
sinó que enlairarán los cors nobles que en Europa suspiran per la
llibertat. Los princeps, pera conservar llurs subdits, se veurán
obligats á concedirlos una part dels drets que’ls tenen usurpats desde
molts sigles, y d’aquest modo servirem als alts designis de la
Providencia, afavorint la multiplicació dels homens, y llur progrés en
intel·ligencia y llur avens en felicitat.”

De lo que acabem d’exposar se’n desprén, que’ls fundadors de la

Unió americana veyan ben clars los distints graus y diferents formas
que pot tenir la organisació particularista, compresa desde la
separació total de diversos Estats, fins á la unificació completa. Llurs
ideas, no obstant, van tenir ben poca ressonancia en Europa,
exaltada pels somnis y desvaris de la revolució francesa. De moment
van ferse algunas traduccions al francés de The federalist: mes,
encara que’l célebre Talleyrand s’hi entussiasmes fins el punt de
recomanar calorosament son estudi al Duch d’Aranda, embaixador
d’Espanya á Paris, no va tenir la menor influencia en la marxa dels
successos. La revolució francesa havia posat á tot Europa en una
pendent, en la que no podia deturarse, y devia cumplirse la profecia
de Washington, que no feya més que expressar la idea de sos més
il·lustres compatricis, al escriure en octubre de 1789, quan encara la
revolució no havia entrat en la via de las exageracions que devian
ofegarla, las següents paraulas: “Desitjo enganyarme; pero si no he
comprés malament á la nació francesa, se vessará molta sanch, y
acabará sent víctima d’un despotisme pitjor que’l que s’alaba de
haber tirat per terra.”

Passada la revolució, va estudiarse seriament la organisació

americana, al ser restaurada la Confederació germánica en 1815.
Llavoras va sistematisarse lo particularisme, distingintse tres graus
de concentració, ó siguin: la Lliga, la Confederació d’Estats
(Staatenbund), y l’Estat federatiu ó compost (Staatenstaat).

La Lliga, purament temporal y pera objectes determinats, no pot

pendres com forma definitiva de una organisació nacional, puig que
es propia d’Estats que no vulguin limitar permanentment llur
independencia. Los que forman una Lliga poden abandonarla
sempre que’ls convingui ó vulguin, en us de llur autonomía. La
Confederació d’Estats y l’Estat federatiu son las duas formas propias
dels pobles que volen viure units y formant un conjunt nacional, sens
unificarse ni abdicar més que una petita part de llur independencia.
Una y altra són formas definitivas de organisació, y segons los autors
alemanys que van fer los estudis de que acabém de parlar, la
diferencia que va de la Confederació d’Estats al Estat federatiu,
consisteix en que la primera té per fi essencial y exclusiu la llibertat
exterior ó independencia del conjunt dels Estats confederats, en tant
que’l segón s’exten á materias de política interior dels distints Estats.
Aquesta classificació, trasplantada de Alemania á Suissa per L. Snell,
va ser la que’s tingué en compte al convertir la antigua Confederació
dels Cantons en Estat federatiu. La latitut de la definició d’aquest fa
possible un grau molt avansat de centralisació, y per aixó sens dupte
va acceptarla ab afany lo partit que s’anomenava radical y s’inspirava
en las teorias autoritarias dels revolucionaris francesos.

Molt millor que’ls alemanys y radicals suissos, va sistematisar lo

particularisme l’avans citat Freeman, que no sóls va interpretar ab
molta fidelitat los punts de vista americans, sinó que va fer
directament un estudi profundo de totas las organisacions
particularistas que’ns presenta la historia, comensant per las lligas
fenicias y gregas, y acabant per las Confederacions que avuy
subsisteixen. Segons l’autor inglés, los dos graus de federalisme, que
anomena Confederació d’Estats y Estat compost, se distingeixen no
sols en la essencia de las atribucions que’s confereixen al
representant del conjunt, sino també en la forma d’exercirlas. En la
Confederació, lo poder general tracta sóls ab los goberns dels Estats
particulars, que están encarregats de la execució de sas disposicions,
y en l’Estat compost, lo poder general no sóls tracta ab los goberns
particulars, sinó que exerceix jurisdicció sobre’ls ciutadans, y pot fer
executar sas disposicions directament, disposant al efecte de poder
executiu y tribunals organisats. Aquesta classificació está
completament d’acort ab los autors de Lo federalista y ab tots los
tractadistas notables de dret polítich de Nort-América y de la
moderna Suissa.

Sabem ja quina es la naturalesa y quins los carácters de la

organisació particularista en los diversos graus de cohessió entre’ls
membres que la forman. De tots ells, lo més perfecte es l’Estat
compost ó federatiu, que conservant totas las ventatjas als Estats
petits, los fa tan poderosos y gloriosos com los grans, tenint sobre
d’aquestos la ventatja de que pot extendres indefinidament.

De tot lo que acabem d’exposar se’n desprén, que desde l’Estat

unitari fins á la separació completa de las regions, pot la organisació
política tenir distints graus de cohessió que en llur conjunt prenen
los noms de associació d’Estats, y tenen per base lo federalisme ó
particularisme. Quan lo grau de cohessió no passa de una aliansa
temporal y dependent de la voluntat dels que la forman, lo nom de
Lliga es lo que correspón á una agregació que no arriva á tenir
carácter de nacionalitat. Quan la aliansa es definitiva y crea órgans
que representin lo poder del conjunt, més ab relació ab las
necessitats de defensa que no pas pera qüestions de ordre interior,
no tenint aqueix poder jurisdicció directa sobre’ls individuos, ab los
quals sóls pot comunicarse per intermediació dels poders dels Estats
associats, lo conjunt reb lo nom de Confederació d’Estats. Quan los
órgans creats per la aliansa definitiva representan lo poder del
conjunt, ab relació aixís á las necessitats de la defensa exterior com
de la garantía de certs drets y llibertats en lo interior, y están
aqueixos órgans del poder central prou desenrotllats pera poder
exercir en las materias que tenen encarregadas jurisdicció sobre’ls
Estats particulars y directament sobre’ls individuos de que aquestos
se componen, la agrupació porta lo nom de Estat compost ó Estat
federatiu.

Per poch que’s reflexioni, apareixerá clar, que totas las ventatjas que
havem indicat son fillas de la conformitat de la organisació
particularista ab las ensenyansas de la naturalesa. Aspirant, no á la
uniformitat, sinó á la unió, emplea los medis que portan á aquesta, y
rebutja los que poden produhir aquella. No cerca res per la
imposició, y ho espera tot de l’associació. Essent lo contrari del
sistema de opressió, que segons gráfica expressió de Herbert
Spencer, surt del militarisme, sa forsa principal es l’industrialisme, y
fugint del régimen de cooperació forsada, que va acompanyat de la
desigualtat de classes, tendeix á la cooperació voluntaria basada en
llur igualtat legal.

La associació, aplicada á la organisació del Estat, produheix los

meteixos beneficis que la companyía entre’ls individuos. Aixis ho
vegeren los reys absoluts, quan pera defensar llur poder amenassat
establiren entre ells los que’n digueren santas aliansas. Lo meteix
que feren los reys pera robustir l’absolutisme, poden fer los pobles
pera garantir llurs llibertats. Lo difícil era trobar la manera, y
aquesta la dona la organisació particularista. Lo particularisme es la
verdadera santa aliansa, puig que establint y garantint los drets y
llibertats de totas las individualitats y agrupacions que en l’Estat se
contenen, desembrassa’l camí que porta cap á la perfecció de las
societats y pobles.
Capitol VII.
 Flexibilitat del particularisme.
La organisació particularista pot adoptar qualsevol sistema de gobern.–
Pera decidirse atén á las circunstancias en que’s troban los pobles.–
Necessitat que té’l particularisme de distints matissos.– Los distints
matissos son la forsa del unitarisme.– L’Estat compost pot emplear totas las
garantías de que disposa l’Estat simple, y ademés las especials del sistema
en que’s basa.– Exemples trets de Confederacions existents.– Estat
compost de dos graus y de més de dos.– Regla á que han de acomodarse
los Estats compostos de més de dos graus.

Lo sistema particularista, aplicat á la organisació política social, es

tan flexible, que pot acomodarse á qualsevols moments y
circunstancias. La associació d’Estats lo meteix se pot establir entre
repúblicas que entre monarquías: lo poder general ó gerencia pot ser
desempenyat per un rey ó per una aristocracia; per un sol ó per molts
en representació de tots. Basat lo sistema en un ordre de ideas
completament distint del que inspira al unitarisme, té aptitut pera
pendre no sóls totas las formas en que aquest se manifesta, sinó
moltas més encara. Pera convencers basta recordar que son principi
directiu es lo reconeixement y consagració de la varietat.

Lo vigor y robustés del sistema particularista consisteixen

precisament en la armonisació de tots los interessos. No olvida jamay
los precedents histórichs, y á n’ells enmotlla’l dret en cada pays. Si’s
troba ab una monarquía forta, arrelada en la conciencia popular, y
capás, per tant, de ser element de cultura, la respecta. Si’s troba ab
que predomina la tendencia republicana, li dona medis pera
organisarse sólidament. En aquest punt té moltas més facilitats
d’adaptació que l’unitarisme, puig mentres aquest no respecta’ls fets
sino quan no se sent prou fort pera destruhirlos, lo particularisme té
per principi aprofitarlos y ferlos contribuir al resultat que’s proposa.

Lo nostre sistema, eminentment práctich y positivista, no pot dir

may per endavant quin régimen adoptará, puig que aquest ha de ser
sempre lo que las circunstancias aconsellin. D’aqui ve, que en lo
camp catalanista nos hi juntem los que de més distinta manera
opinem en altras materias. Lo llás de unió es lo particularisme, dins
del qual hi caben molts més matisos que dins del unitarisme á causa
de sa major elasticitat.

La diferencia de matisos no sóls cap dins del nostre ordre general de

ideas, sino que li es completament necessari. Podriam apoyar
aquesta afirmació en multitut de rahons, pero nos reduhirem á
exposar las més culminants.

Avans del triunfo del nostre sistema, necessitem la diferencia de

matisos pera prepararlo. Las grans transformacions no’s fan jamay
de cop y volta, sino que venen per llurs passos contats. A mida que
las nostras ideas avansarán, apoderantse dels cors y de las
intel·ligencias, s’anirán traduhint en fets práctichs é introduhintse en
las institucions. Pera influhir en lo cambi, necessitem tenir adeptes
en tots los camps. Mentres hi hagi monarquía, á sos partidaris toca la
part més visible de la tasca. Ells són los que han de facilitar lo camí á
las innovacions. Demá que hi hagués república, la iniciativa’ns
correspondria als republicans. Las societats no avansan jamay á
salts. Los que fan en circunstancias anormals ó en temps de revoltas,
han de tornarlos luego endarrera. Lo progrés va conquistant lo
terreno pam á pam, caminant á passos curts, y sols quan ha assentat
be’l peu pot sostenirse en la nova posició guanyada.

Després del triunfo necessitariam aixís meteix los diferents matisos

pera la conservació de las institucions particularistas. Es lley de la
historia, que una acció enérgica vagi seguida de una reacció
equivalent. Lo desengany segueix sempre á la possessió de lo que
més s’ha desitjat. Són, donchs, precisos distints matisos pera poder
anar seguint á la opinió en sos entussiasmes y defalliments. Quan
vulgui avansar depressa, ha d’haverhi particularistas revolucionaris
que’s trobin en aptitut de satisfer aquest desitj de la opinió; quan,
cansada del esfors, vulgui reposar, han de venir particularistas
conservadors á consolidar las conquistas fetas durant lo periódo del
entussiasme.

Aixis ho fa l’unitarisme, que en la diferencia de matisos troba la forsa

que l’aguanta durant sigles. Sap ben bé que la nostra época está
caracterisada per l’afany de novetats, y disposa d’elements pera
procurárlashi. Mentres la monarquía té condicions de vida,
l’unitarisme pren la forma de partits monárquichs, conservadors y
avansats, que rellevantse quan es necessari van emmotllantse á las
exigencias del moment. Si veu que la monarquía decau, no li faltan
partits republicans que proclamarán la república, y que dintre de ella
avansarán ó retrocedirán segons convinga. Tots aqueixos matisos,
monárquichs y republicans, conservadors y avansats, convenen en lo
punt de vista comú, de la unitat del Estat y de la tendencia á la
igualtat. Aixis veyem que l’Estat passa de la una á l’altra forma de
gobern; dels uns als altres principis directius, sens sortirse jamay del
ordre general de las ideas unitaristas, que són lo llás d’unió entre’ls
que més discordants se presentan en materias d’interés secundari.

La necessitat dels diversos matisos nos la confirma la experiencia de

successos ocorreguts fa pochs anys en la nostra nació meteixa.
Afavorit per las circunstancias, va arrivar al poder un partit que’s
deya federal y que, per lo tant, devia representar un dels matisos del
particularisme. Aquest partit tenia lo defecte de ser exclusivista. No
admetia que poguessin ser federalistas sinó’ls revolucionaris
avansats, y no’s proposava més que ferse eco d’una sola de las classes
de la societat.

Arrivat al poder, va succehirli lo que hauria degut preveure. La

opinió, cansada de la acció, va sentir prompte necessitat de
reaccionarse, y ni temps va dar als que’s deyan federals pera intentar
plantejar alguna institució de las que tenian en lo programa. La
impotencia de la república li feya anyorar la monarquía, y si una
militarada va preparar la restauració, un pronunciament va
consumarla. Al caure, lo partit federal exclusivista va arrossegar en
sa caiguda fins la esperansa de tot particularisme. Com que no hi
havia cap matís d’aquest que representés la reacció ni la monarquía,
la revolució y la república van ser substituhidas per la reacció
monárquica-unitarista. ¡Quan diferent hauria sigut la solució, si lo
particularisme hagués tingut tants matisos com l’unitarisme! Podria
haver vingut la reacció; podria haver sigut tirada á terra la república,
pero la tendencia de sos destructors no s’hauria separat del ordre
general de ideas que hauria enllassat als diversos matisos del
particularisme. La reacció monárquica hauria sigut tal vegada més
afortunada que la acció republicana, y hauria entrat en lo camí que
aquesta no va saber ó no va poder empendre.

Per lo dit se pot veure ben clar quina ha de ser la situació dels
particularistas dins del ordre general de ideas que uneix als que de
més distinta manera pensan en altras materias. Ningú de nosaltres té
d’abdicar de las que millor li semblin pera’l bé del pays, com no
abdica de cap de las sevas lo qui milita en qualsevol dels cent y un
matisos del unitarisme. No sóls no te d’abdicar d’ellas, sino que’l
deber seu es lo de propagarlas y fer prossélits. Lo que hi ha, es que té
de considerarse com formant part d’una meteixa familia ab tots los
que aspiran á la nova organisació del Estat, ni més ni menys que’n
forman també una sola los unitaristas. Aixis com aquestos, pensin
com vulguin en altras materias, se troban més aprop dels que tenen
lo matís més oposat que dels particularistas que en altras materias
pensan com ells, aixis també nosaltres hem de trobarnos més aprop
dels que participan del nostre ordre general de ideas, sigui lo que
sigui llur matís, que no pas dels unitaristas que en altras qüestions
coincideixen ab los nostres punts de vista.

Mes, avans de prosseguir, no podem deixar de fer notar, que entre’ls

varis matisos particularistas, las diferencias han de ser precisament
menys fondas que entre’ls unitaristas. Aquestos, tenint per guia lo
principi que’n diuhen filosófich de la uniformitat absorvent, han de
ser més intranzigents que’ls que tenim per norma la llibertat
productora de varietats. Los particularistas dem importancia
secundaria á cosas que’ls unitaristas consideran capitals. Pera
nosaltres, en tota organisació política social, lo essencial es lo fondo,
puig sabem que la forma es filla sempre de las circunstancias: ells
donan tanta importancia á la forma, que fins lo fondo l’hi sacrifican
moltas vegadas. Nosaltres, partidaris de la varietat, som per principis
tol·lerants: ells, apassionats de la uniformitat, per forsa han d’aburrir
la tol·lerancia. Lo verdader particularista respecta y aplaudeix las
manifestacions de la activitat més oposadas á la propia, puig veu en
ellas elements de lluyta que favoreixen lo progrés: l’uniformista ha de
veure en tot lo que s’oposa á sos ideals una protesta, que te d’ofegar
avans de que prengui consistencia.

D’aquí prové que entre nosaltres poguem entendrens los que més
separats sembla que’ns trobem, veyent moltas vegadas ab sorpresa
que coincidim en apreciacions y desitjos; cosa que no pot succehir
jamay als unificadors. Mes, si’l fet nos sorprén, no es pas perque no
sigui llógich; es perqué estem acostumats á mirar las cosas á través
del prisma unitarista. La llibertat es una aspiració natural al home, es
un sentiment general. ¿Qué té d’estrany, donchs, que la llibertat nos
uneixi?

Deixant ja aquesta digressió, que hem cregut nessessaria ó al menys

útil per contribuhir á la demostració de la flexibilitat del
particularisme, tornem á pendre’l fil, y seguim presentant las probas
directas de la meteixa.

La elasticitat de la organisació particularista no sols se troba en sas

condicions especials, sinó en sa aptitut pera adaptarse de més á més
tots los recursos del unitarisme. La associació d’Estats, en general, y
l’Estat compost, en particular, emplean ab éxit complet totas las
garantías que ha imaginat l’unitarisme al objecte d’armonisar los
interessos contradictoris que’s manifestan en tota agrupació social.
Recordis que en l’Estat compost ó associació d’Estats, cada un dels
membres conserva las atribucions de la soberanía de que no s’ha
després en pró del conjunt, per lo qual al organisarse, pot cada un
adoptar tots los medis de que disposa l’unitarisme pera la garantía de
la llibertat y del ordre. Si’s creu que la divisió de poders es
convenient, se divideixen; si’s vol lo sistema representatiu, s’emplea;
si las condicions del pays y sos interessos histórichs recomanan lo
parlamentarisme, cap inconvenient hi ha en establirlo. Los membres
d’un Estat compost poden ser monarquías absolutas ó
constitucionals, ó repúblicas aristocráticas ó democráticas. En la
Confederació imperial germánica, per exemple, hi ha monarquías
constitucionals, com Prussia, Baviera, Wurtenberg, etc., y ciutats
lliures ó repúblicas com Hamburg, Brema y Lubeck: en la
Confederació republicana suissa, hi ha Cantons de democracia pura,
com Uri, Unterwalden, Glarus y Appenzell, en los quals tot lo poble
se reuneix com á l’Agora grega ó al Foro de Roma, pera darse
directament las lleys; Cantons de régimen representatiu com lo
Tessino y Friburg, y Cantons de gobern entremitj de la democracia
pura y’l sistema representatiu, vivint en una y altra Confederació
perfectament units tots los membres á pesar de tals diferencias.

La flexibilitat de que disposa l’associació d’Estats ó Estat compost, no

sóls li permet emplear tots los medis y garantías de que disposa
l’Estat simple, sino que sa propia organisació li dona moltas més
facilitats que no té aquest. A Suissa, per exemple, ahont s’han volgut
perfeccionar las prácticas democráticas, lo poble de molts Cantons
intervé directament en la confecció de las lleys y en lo gobern per
medis tan eficassos com lo Veto, lo Referendum, la Iniciativa y’l dret
de revocar los Consells llegislatius ó executius. Alli, la autoritat
executiva acostuma estar confiada á un cos col·legiat, que resol las
qüestions de gobern mediant deliberació y votació, mentres que en la
Unió americana lo poder executiu de cada Estat, á imitació del
gobern general, es exercit per un Gobernador. En los Estats de las
Confederacions germánica, austro-húngara y nort-americana, la
regla pera’ls poders llegislatius es lo sistema de duas Cámaras, en
tant que en los Cantons suissos predomina lo de la Cámara única.
Los diferents medis que s’han ideat pera donar representació
proporcional á las minorías en los cossos oficials, s’ensajan ab molta
més facilitat y eficacia en los Estats compostos que en los simples.
Gracias principalment á las Confederacions existents, podrem saber
dins pochs anys quin resultat donan lo qüocient electoral, lo vot
acumulatiu, las llistas electorals de partit, lo vot limitat, y algunas
altras combinacions que preocupan avuy als que estudian aquestas
materias. En alguns d’ells s’está ja fent la proba, y’s fa ab serietat: no
com la que, per ben pareixer davant de las demés nacions, han
intentat los polítichs de Madrid ab lo vot limitat establert pera la
elecció de diputats en las circunscripcions, logrant sóls que, si al
extranger se fes cas de las farsas que representan, caigués lo
descrédit damunt d’aquella combinació, que pot contribuhir á
solventar lo problema de donar representació proporcional á totas
las manifestacions de la vida dels paysos.

La organisació de las associacions d’Estats permet que se garantisin

eficasment los principis directius dels meteixos. Quan s’associavan
los reys, asseguravan llur absolutisme prestantse los uns als altres la
forsa de que aislats no disposavan. Quan s’extengui l’associació dels
pobles, se solidarán las llibertats de tots aquells que s’aprofitin
d’aqueix sistema de organisació. “La unió fa la forsa,” diu l’antich
adagi, y la unió no’s consegueix sino per lo sistema particularista. La
unitat forsada, lluny de produhirla, enerva las voluntats: la unificació
aniquila la virilitat d’aquells sobre quins pesa.

La potencia de la associació aplicada al Estat es tan gran, que siguin

los que siguin los principis que vulguin assegurarse, se fan ab sa
ajuda forts y robustos. La Confederació germánica va formarse
principalment ab miras guerreras, y es la agrupació més forta del
continent. Los Estats Units de América van associarse pera
engrandirse pacíficament y garantir la llibertat de sos pobladors, y
avuy s’extenen ja del Atlántich al Pacífich, y del Canadá á Méjich, y
las institucions lliures son la regla de tota aquella part de món. Los
Cantons suissos cercan avuy en la agrupació la possibilitat de fer un
ensaig de democracia, y las prácticas d’aquesta s’han portat á un
extrem inconcebible pera’ls Estats unitaris. Lo principi es lo meteix
en tots aquestos exemples. Los resultats son fills de la forsa de la
associació aplicada á la organisació política.

La flexibilitat de l’associació d’Estats, ademés de permetre y favorir

que cada un dels associats pugui emplear en son régimen interior
totas las garantías que s’han ideat en l’Estat simple, y algunas més
que aquest jamay podrá ni tant sóls ensajar, té la facilitat de poderlas
establir en lo poder general de l’associació. Aquest, en efecte, pot
dividirse en las tres brancas, llegislativa, executiva y judicial, fent á
cada una distinta é independent de las demés, y pot aplicar á totas
los principis més avansats del art de gobernar los pobles.

La separació del poder llegislatiu en duas Cámaras quasi s’imposa

per la naturalesa meteixa de l’associació. En l’Estat compost se
mouhen sempre dos interessos ben desllindats: l’interés de la
generalitat, y’ls especials dels membres associats; quals interessos
son la base de las duas Cámaras, de las quals la una representa los
generals ó nacionals, y l’altra, los particulars dels distints Estats. La
Cámara general ó popular pot ser filla lo meteix del sufragi universal
que del limitat, dantse ó no en sa composició representació
proporcional á las minorías per qualsevol de las combinacions que
havem indicat. La Cámara especial ha de ser la expressió de las
corporacions organisadas, dantse si se vol, sóls representació á las
oficials, ó extenense á las de totas classes.

Lo poder executiu, lo meteix pot ser exercit per un emperador ó

monarca que ocupi’l lloch per dret hereditari y sigui irresponsable de
sos actes, que per un president ó consell responsables, designats
temporalment per votació directa ó indirecta. De tot se’n presentan
exemples, y cada pays pot imitar aquell que més s’avingui ab sa
historia y millor respongui á sas necessitats. Si’s vol lo sistema
representatiu, se fan los poders independents l’un de l’altre, y las
autoritats de cada un d’ells són directa ó indirectament responsables.
Si’s vol lo régimen parlamentari, s’estableixen las relacions
convenients entre’ls distints poders, y al davant del executiu s’hi posa
una entitat irresponsable, emperador, rey ó president, que
desempenyi las funcions del gobern per medi de secretaris ó
ministres subjectes á responsabilitat.

Y lo meteix podriam dir del poder judicial que ha d’aplicar las lleys
que obligan als membres de tots los Estats associats. Lo meteix pot
estar representat per tribunals de dret responsables, que per jurats
que resolguin segons llur conciencia, sens deure compte á cap poder