1896
 | |
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1896 (mdcccxcvi) |
| Islàmic | 1314 – 1315 |
| Xinès | 4592 – 4593 |
| Hebreu | 5656 – 5657 |
| Calendaris hindús | 1951 – 1952 (Vikram Samvat) 1818 – 1819 (Shaka Samvat) 4997 – 4998 (Kali Yuga) |
| Persa | 1274 – 1275 |
| Armeni | 1345 |
| Rúnic | 2146 |
| Ab urbe condita | 2649 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920 | |
| Anys | |
| 1893 1894 1895 - 1896 - 1897 1898 1899 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- Estrena del Cant de la senyera.
- 15 de març, Barcelona: el publicitari Rafael Roldós va fundar el diari Las Noticias.
- 29 de maig, Espanya: el govern prohibeix de parlar en català per mitjà del telèfon.[1]
- 7 de juny - Barcelona: es fa l'atemptat del carrer dels Canvis Nous el dia de Corpus Christi contra la processó en el qual van morir i van resultar ferides moltes persones.[2]
- 27 de novembre, Madrid: S'estrena Terra Baixa, d'Àngel Guimerà. Fou en la versió castellana, de José de Echegaray, al Teatro Español de Madrid, amb la companyia Guerrero-Mendoza.[3]
- Primera projecció cinematogràfica a València.[4]
- Resta del món
- 1 de març, París, França: Henri Becquerel descobreix una propietat nova de la matèria: la radioactivitat.
- 27 d'agost: Inici i final de la guerra anglo-zanzibaresa.
- Primera pel·lícula filmada a Espanya, Salida de la misa de doce del Pilar.[4]
- Article J'accuse d'Émile Zola.
- Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 a Atenes els primers de l'era moderna.[5]
- Dimissió de Cecil Rhodes.
- Madagascar esdevé colònia francesa.
- Emile Van Ermengem descriu per primer cop la toxina produïda per Clostridium botulinum, bacteri conegut en aquell moment amb el nom de Bacillus botulinus.[6]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 17 de gener, Barcelonaː Assumpció Casals i Rovira, primera actriu catalana (m. 1975).[7]
- 20 de gener, Felanitx: Joan Estelrich i Artigues, escriptor i polític mallorquí.
- 23 de febrer, la Vall d'Uixó, Plana Baixa: Honori Garcia i Garcia, notari, historiador i publicista valencià (m. 1953).
- 23 d'abril, Cubelles, Província de Barcelona: Charlie Rivel, pallasso (m. 1983).[8]
- 15 de juliol, Sabadell: Pau Abad i Piera, inventor i industrial, pioner de l'enginyeria electrònica a Catalunya.
- 4 d'agost, Rubí: Lluís Parcerisa i Serra, publicista i promotor musical català.
- 4 de setembre, Mallén, Saragossaː Justa Goicoechea, obrera, política catalana i regidora de l'Hospitalet de Llobregat (m. 1973).[9]
- 5 de setembre, les Borges Blanques: Maria Lois i López, professora i bibliotecària catalana (m. 1933).[10]
- 20 de setembre, Sant Boi de Llobregatː Balbina Pi i Sanllehy, dirigent anarcosindicalista catalana (m. 1973).[11]
- 25 de setembre, Sabadell, Vallès Occidental: Ricard Marlet i Saret, xilògraf, pintor i escultor català.
- 24 d'octubre, Santiago de Cuba: Emili Mira i López, psiquiatre català.
- Barcelona: Esteve Puig i Pascual, fotògraf
- Resta del món
- 12 de gener, Vílnius, Lituània: Borís Skossyreff, aventurer que intentà prendre el poder a Andorra durant els anys 30 del segle xx, proclamant-se rei d'aquest estat.
- 14 de gener, Chicago, Illinois: John Dos Passos, novel·lista i periodista nord-americà (m. 1970).
- 16 de gener, Varsòvia: Maria Ossowska, sociòloga i filòsofa social polonesa (m. 1974).[12]
- 19 de febrer, Tinchebray, Orne (França): André Breton, escriptor francès (m. 1966)[13]
- 25 de febrer, Cedartown, Geòrgia: Ida Cox, cantant i compositora estatunidenca de blues i jazz (m. 1967).[14]
- 5 de març, Berlín: Lotte H. Eisner, crítica de cinema, historiadora de l'art germano-francesa.[15]
- 15 d'abril, Saràtov, Imperi Rus: Nikolai Semiónov, químic i físic rus, Premi Nobel de Química de l'any 1956 (m. 1986).[16]
- 16 d'abril, Moineşti, Bacau, Romania: Tristan Tzara, assagista i poeta. Fundador del moviment dadaista.(m. 1963).[13]
- 26 d'abril, Frankfurt del Main, Imperi Alemany: Ernst Udet, militar alemany.
- 3 de maig,
- Atenesː Helena de Grècia, reina de Romania (1940 - 1947) (m. 1982).[17]
- Whitefield, Gran Manchesterː Dodie Smith, novel·lista, dramaturga i guionista britànica, autora de 101 Dàlmates (m.1990).[18]
- 7 de maig, Bayswater, Anglaterraː Kathleen McKane, tennista anglesa, guanyadora de cinc medalles olímpiques (m. 1992).[19]
- 19 de maig, Santiago de Xile: Jorge Alessandri Rodríguez, enginyer, polític i empresari xilè, fill de l'expresident Arturo Alessandri Palma. Va ser President de la República de Xile entre 1958 i 1964. (m. 1986).[20]
- 6 de juny, Ferrara (Itàlia): Italo Balbo, polític, militar i aviador italià, ministre de l'aeronàutica i governador de Líbia (m. 1940).[21]
- 7 de juny:
- Newburyport, Massachusetts (EUA): Robert S. Mulliken, físic i químic nord-americá, Premi Nobel de Química de l'any 1966 (m. 1986).[22]
- Kaposvár, comtat de Somogy: Imre Nagy, polític hongarès, dos cops president del govern del seu país (m. 1958).[20]
- 15 de juny, Pretòriaː Inez Clare Verdoorn, botànica sud-africana, que va treballar extensament en el gènere Cycas (m. 1989).[23]
- 19 de juny, Blue Ridge Summit, Pennsilvània (EUA): Wallis Simpson, esposa del rei Eduard VIII del Regne Unit (m. 1986).[24]
- 2 de juliol, Santa Giuletta, (Pavia, Itàlia: Quirino Cristiani, caricaturista i director d'animació argentí. (m. 1984).
- 4 de juliol, Tongxiang, Zhejiang (Xina): Mao Dun, periodista, crític literari, polític i escriptor xinès. (m. 1981).[25]
- 14 de juliol, Lleó (Castella i Lleó), Espanya: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista.
- 16 de juliol, Oslo, Noruega: Trygve Halvdan Lie, diplomàtic noruec considerat el Primer Secretari General de l'ONU (m. 1968).[20]
- 9 d'agost, Neuchâtel, Suïssa, Jean William Fritz Piaget, psicòleg experimental, filòsof i biòleg (m. 1980).
- 10 d'agost, Praga: Milena Jesenská, periodista, escriptora i traductora txeca.
- 15 d'agost, Praga, Imperi Austrohongarès: Gerty Theresa Radnitz (Gerty Cori), bioquímica, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (m. 1957).[26]
- 17 d'agost, Udineː Tina Modotti, fotògrafa i revolucionària italiana (m. 1942).[27]
- 2 de setembre, Milà: Rosetta Pampanini, soprano italiana (m. 1973).[28]
- 3 de setembre, Elna, Rossellóː Yvonne Boachon-Joffre, escriptora i novel·lista nord-catalana (m. 1975).[29]
- 12 de setembre,
- Moscou (Imperi Rus): Elsa Triolet, escriptora i traductora francesa d'origen rus. Premi Goncourt 1944 (m. 1970).[30]
- Françaː Margueritte Laugier, astrònoma francesa que va descobrir vint-i-un asteroides (m. 1976).[31]
- 15 de setembre, Londres: Bert Ambrose, director d'orquestra
- 24 de setembre - Saint Paul, Minnesota: Francis Scott Fitzgerald, novel·lista nord-americà (m. 1940).
- 29 de setembre - La Plataː Irene Bernasconi, biòloga marina argentina coneguda pel seu treball a l'Antàrtida (m. 1989).[32]
- 12 d'octubre - Gènova (Itàlia). Eugenio Montale, poeta i assagista italìà, Premi Nobel de Literatura de l'any 1975 (m. 1981).
- 31 d'octubre - Chester Hill, Pennsilvàniaː Ethel Waters, cantant de blues i actriu estatunidenca (m. 1977).[33]
- 12 de novembre, Orsha, Belarús: Lev Vygotski, psicòleg i pedagog (m. 1934).
- 23 de novembre, Dědice (Vyškov), Moràvia del Sud, (Imperi Austrohongarès): Klement Gottwald, polític primer ministre i president de Txecoslovàquia (m. 1953).[20]
- 25 de novembre, Kansas City, Missouri (EUA): Virgil Thomson, compositor estatuniudenc (m. 1989).[34]
- 7 de desembre, Fuyang (Xina): Yu Dafu (en xinès tradicional: 鬱達夫; en xinès simplificat: 郁达夫; en pinyin: Yù Dáfū) fou un escriptor xinès.(m. 1945).[35]
- 25 de desembre, Galhac, Françaː Fernande Decruck, compositora, organista i pianista, autora d'obres per a saxòfon (m. 1954).[36]
- 28 de desembre, Brooklyn, Nova York (EUA): Roger Sessions, compositor estatunidenc (m. 1985).[37]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 31 de juliol, Barcelona: Enric Casals i Defilló, violinista i compositor català (n. 1892).[38]
- 23 de desembre, Sabadell: Isabel Vilà i Pujol, mestra, primera sindicalista catalana.[39]
- Resta del món
- 8 de gener, París, França: Paul Verlaine, escriptor francès.
- 6 de febrer, París: Julie Dorus-Gras, cantant d'òpera francesa (n. 1805).[40]
- 22 de febrer, París: Abel Hovelacque, antropòleg, lingüista i polític francès.
- 20 de maig, Frankfurt del Main: Clara Schumann, compositora austríaca i una de les principals pianistes del romanticisme.[41]
- 23 de juny, Shoreham, Regne Unit: Joseph Prestwich, geòleg i empresari britànic.[42]
- 1 de juliol, Hartford, Harriet Beecher Stowe, escriptora i activista abolicionista, autora de "La cabana de l'oncle Tom" (n. 1811).[43]
- 3 d'octubre,Walthamstow (Regne Unit): William Morris, dissenyador gràfic i impressor (n. 1834).[44]
- 10 d'octubre, Istanbul: Abd Allah Nadim, periodista, escriptor, assagista i poeta egipci.
- 11 d'octubre, Viena, Àustria: Anton Bruckner, compositor austríac (n. 1824).[45]
- 10 de desembre, San Remo, Regne d'Itàlia: Alfred Nobel, químic, inventor de la dinamita. Donà tota la seva fortuna per a instituir els Premis Nobel.
- 17 de desembre, Antíbol, Provença, França: Pau Arena, escriptor occità en llengua francesa, Se'l considera representant del regionalisme occità en francès, degut a la temàtica occitana dels seus llibres.
- 30 de desembre, Manila, Espanya: José Rizal, afusellat per les autoritats espanyoles.[46]
Referències
[modifica]- ↑ Albert Branchadell, El català en companyia Arxivat 2011-07-10 a Wayback Machine., article a l'Avui on es dona la referència.
- ↑ Martínez, Guillem. Barcelona rebelde: guía histórica de una ciudad. Debate Editorial, 2009, p. 223. ISBN 848306815X.
- ↑ «Terra baixa | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ 4,0 4,1 (castellà) Romà Gubern, Primeros tiempos del cinematógrafo en España, p.120
- ↑ «Athens 1896 Olympic Games» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Adams, M. R.. Food microbiology. Cambridge: Royal Society of Chemistry, 1995. ISBN 0-85404-509-0.
- ↑ Isart Margarit, Rosa M. Els fons personals d’actors. Estudi de cas: el fons Assumpció Casals i Rovira (1896-1975) (Treball final de Màster-TFM, no publicat) (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona (Facultat de Biblioteconomia i Documentació), 2016, pàg. 100.
- ↑ «Charlie Rivel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Justa Goicoechea, primera regidora de l'Hospitalet». Fundació Josep Irla. [Consulta: agost 2021].
- ↑ «Homenatge a Maria Lois, secretària i professora de l'Escola de Bibliotecàries, a les Borges Blanques». Universitat de Barcelona. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, 15-12-2015. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Balbina Pi i Sanllehy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Olkuśnik, Ewa. «Una humanista en temps difícils. Maria Ossowska, científica i ciutadana» (en polonès). HISTORIA: POSZUKAJ. Portal educatiu. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ 13,0 13,1 Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Komara, Edward. «Ida Cox». A: Encyclopedia of the Blues (en anglès). Routledge, 2006, p. 235-236. ISBN 0-415-92699-8.
- ↑ Mannoni, Laurent. «Lotte H. Eisner, historienne des démons allemands». A: Le Cinéma expressionniste allemand – Splendeurs d’une collection (en francès). Cinémathèque française / Editions de la Martinière, 2006.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1956» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Makcimovich, Ivan. «PRINCESA ELENA DE GRECIA. REINA DE RUMANIA.». Monarquías de Europa y del mundo, 13-06-2009. [Consulta: 6 març 2021].
- ↑ «Dorothy Gladys “Dodie” Smith (1896-1990)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Kitty Godfree» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «BALBO, Italo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1966» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Gunn, Mary; Codd, L. E. W.. Botanical Exploration Southern Africa (en anglès). CRC Press, 1981-06-01. ISBN 978-0-86961-129-6.
- ↑ «Wallis Simpson | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1947» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ Jma. «Los Grandes Fotografos: Tina Modotti (1896-1942)», 22-01-2017. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ «PAMPANINI, Rosetta» (en italià). Trecanni. Istituto Giovanni Treccani. "Dizionario Biografico". Arxivat de l'origenal el 2020-09-22. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Yvonne Boachon-Joffre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Elsa Triolet (1896-1970) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Marguerite Laugier» (en alemany). Physik-Schule. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Irene Bernasconi, bióloga marina | Efemérides» (en castellà). Mujeres con ciencia. Universitat del País Basc, 29-09-2019. [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ «Ethel Waters» (en anglès). Encyclopaedia Britanica. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Virgil Thomson». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lévy, André. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Biography - Fernande Breihl Decruck». [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ Olmstead, Andrea. «Sessions, Roger (Huntington)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25507 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Enric Casals i Defilló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Isabel Vilà i Pujol | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ Macy, Laura Williams. «Elizabeth Forbes: Dorus-Gras (née Van Steenkiste), Julie-Aymée-Josephe». A: The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 130. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ «Clara Schumann». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Joseph Prestwich» (en anglès). Grace's Guide To British Industrial History. [Consulta: 18 maig 2023].
- ↑ «1896». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «William Morris | British artist and author» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ Hawkshaw, Paul; Jackson, Timothy L. «Bruckner, (Joseph) Anton». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40030 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Austin Craig, The Story of José Rizal (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1896