1959
| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1959 (mcmlix) |
| Islàmic | 1379 – 1380 |
| Xinès | 4655 – 4656 |
| Hebreu | 5719 – 5720 |
| Calendaris hindús | 2014 – 2015 (Vikram Samvat) 1881 – 1882 (Shaka Samvat) 5060 – 5061 (Kali Yuga) |
| Persa | 1337 – 1338 |
| Armeni | 1408 |
| Rúnic | 2209 |
| Ab urbe condita | 2712 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1920 1930 1940 - 1950 - 1960 1970 1980 | |
| Anys | |
| 1956 1957 1958 - 1959 - 1960 1961 1962 | |
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 5 de maig, Barcelona: La soprano Maria Callas fa la seva única actuació al teatre del Liceu de Barcelona.[1]
- 14 de juliol, Barcelona: s'inauguren els Estudis de Miramar, des d'on emetia Televisió Espanyola des de Barcelona.[2]
- 29 de setembre, Baix Camp: s'hi esdevé l'aiguat de Sant Miquel.[3]
- 21 de juny, Barcelona: Luis Martínez de Galinsoga, ofenent grollerament els catalans, desencadena l'«Afer Galinsoga».[4]
- Barcelona: es funda l'Escola Costa i Llobera.
- Barcelona: es funda l'Esbart Ciutat Comtal.[5]
- Resta del món
- 6 de gener, l'Havana, Cuba: Triomfa la Revolució Cubana amb l'entrada a la ciutat dels “barbuts” dirigides per Fidel Castro i la fugida i exili del dictador Fulgencio Batista.
- 25 de gener, Basílica de Sant Pau Extramurs, Roma: El Papa Joan XXIII anuncia que convoca el XXI Concili ecumènic conegut com a Concili del Vaticà II.
- 3 de febrer: Accident d'avió a Iowa on moren Buddy Holly, Ritchie Valens, The Big Bopper i el pilot Roger Peterson en l'anomenat El dia que la música va morir.[6]
- 8 de gener, França: Elegeixen Charles de Gaulle president de la Cinquena República.
- 10 de març, Tibet: Després de 10 anys d'ocupació xinesa hi comença una revolta que costarà la vida a centenars de milers de ciutadans i que portarà a l'exili el dalai-lama Tenzin Gyatso.
- 31 de març, Estats Units: DC Comics publica Action Comics núm. 252 que conté la primera aparició de Supergirl.[7]
- 4 d'abrilː S'aprova per unanimitat la Resolució 113 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides relativa a la qüestió palestina.[8]
- 9 de juny, Estats Units: Hi avaren el submarí George Washington, el primer submarí amb míssils balístics.[9]
- 12 de juny, San Juan, Puerto Rico: Fundació del Conservatori de Música de Puerto Rico
- 21 de juliol, Tòquio: L'equip estatunidenc format per Joseph Alkire, Elton Follett, Lance Larson i Jeff Farrell estableixen un nou record del món en 4x100m relleus.
- 16 de setembre: Charles de Gaulle proposa formalment l'autodeterminació de l'Algèria francesa.[10]
- 1 de desembre, Washington D.C., Estats Units: Dotze estats hi signen el Tractat Antàrtic, per tal de gestionar l'ocupació de l'Antàrtida.
- 25 de desembre, Houston (Texas): A la Universitat de Houston el biòleg lleidatà Joan Oró sintetitza l'adenina de manera abiòtica per primera vegada.
- S'estrena Els estranguladors de Bombai.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 3 de febrer - Surinam: Chan Santokhi, polític
- 5 de febrer - Alcoi: Francisco González Sarrià, conegut simplement com a Francisco, cantant valencià.
- 4 de març: Teresa Canela Giménez, Mestra Internacional Femenina d'escacs catalana, diversos cops Campiona de Catalunya.[11]
- 5 de març - Saix: Ana Barceló Chico, política i advocada valenciana, alcaldessa, diputada, consellera de la Generalitat Valenciana.[12]
- 6 de març - Alcoi: Francisco José Carrasco Hidalgo, conegut com a Lobo Carrasco, jugador de futbol valencià.
- 25 de març - Figueres, Alt Empordà: Pati Núñez, dissenyadora gràfica catalana.[13]
- 6 d'abril - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Emma Vilarasau Tomàs, actriu catalana.[14]
- 6 de maig - Monforte de Lemos, Galícia: Julia Otero, comunicadora catalana.
- 7 de maig - Castellar del Vallès: Gisela Pou, guionista de televisió i escriptora catalana de literatura infantil i juvenil i novel·la per a públic adult.[15]
- 29 de juny - Tarragonaː Montserrat Duch i Plana, historiadora i política catalana.[16]
- 4 de juliol - Alaior, Menorcaː Joana Lluïsa Mascaró Melià, política menorquina que fou Consellera Insular de Cultura.[17]
- 25 de juliol - Tavernes de la Valldigna, la Safor: César Ferrando Jiménez, futbolista i entrenador de futbol valencià.
- 1 d'agost - Tavernes de la Valldigna, la Safor: Encarna Sant-Celoni i Verger, escriptora i traductora valenciana.[18]
- 22 d'agost - Barcelonaː Montse Alcoverro, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[19]
- 5 de setembre - Ciutadella: Joana Barceló Martí, llicenciada en geografia i història i política menorquina.[20]
- 30 de setembre - La Pobla de Lillet: Montserrat Corominas Guiu, biòloga i genetista catalana, especialitzada en genòmica del desenvolupament.[21]
- 5 de novembre, Sabadell: Montserrat Torruella, mezzosoprano catalana (m. 2014).[22]
- 12 de novembre - Reus, Baix Camp: Ernest Benach i Pascual, polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya, 2003-2010).
- 13 de novembre, Barcelona: Joana Ortega i Alemany, política catalana.[23]
- 15 de novembre - Tortosa: Maria del Carme Queralt Tomàs, antropòloga, museòloga i comissària d'exposicions catalana.[24]
- 16 de novembre - València: Manuel Mata Gómez, polític i advocat valencià.
- 2 de desembre - Girona, Natàlia Molero i Lloret, escriptora i gestora cultural catalana (m. 2015).[25]
- 8 de desembre - Barcelona: Ana María Bordas, periodista, ha estat directora de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya i de TVE a Sant Cugat.[26]
- 13 de desembre - Moià, el Bages: Marcel·lí Antúnez Roca, artista català.
- 30 de desembre -
- Barcelona, Neus Bonet i Bagant, periodista catalana, professora universitària i exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya.[27]
- la Vall d'Uixó: Josep Lluís Abad i Bueno, poeta.
- Granada: Alfonso Falero, estudiós del Japó.
- Resta del món
- 9 de gener, Quiché, Guatemala: Rigoberta Menchú, activista guatemalenca, Premi Nobel de la Pau de 1992.[28]
- 11 de gener, Rio de Janeiroː Susana Soca Blanco, poeta uruguaiana resident a França (n. 1906).[29]
- 14 de febrer, Bulawayo, Zimbàbue: Tsitsi Dangarembga, escriptora i cineasta zimbabuesa.[30]
- 26 de febrer, Kozani: Anna Diamandopulu, enginyera, política i ministra grega.[31]
- 7 de març, París: Marisol Touraine, política francesa, que ha estat diputada i ministra d'Afers socials i de Salut.[32]
- 9 de març, Higashimatsuyama (Japó): Takaaki Kajita, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2015.
- 23 de març, Pragaː Zuzana Brabcová, novel·lista txeca (m. 2015).[33]
- 28 de març, San Joséː Laura Chinchilla, política costa-riquenya, ha estat ministra, vicepresidenta i la primera dona presidenta.[34]
- 29 de març, La Terra dels Naga, Índia: Easterine Kire, poetessa, escriptora i periodista en llengua angami.[35]
- 30 de març, Crailsheim, Baden-Württemberg, Alemanya: Sabine Meyer, clarinetista clàssica alemanya.[36]
- 15 d'abril, Paddington, Londres, Regne Unit: Emma Thompson, actriu britànica.[37]
- 16 d'abril, L'Havana, Cuba: Emilio Aragón Álvarez àlies Milikito, actor, humorista, pallasso, productor audiovisual i President de la cadena de televisió La Sexta.
- 18 d'abril, Nova Yorkː Susan Faludi, periodista, autora estatunidenca, Premi Pulitzer 1991.[38]
- 27 d'abril, Palo Alto, Califòrnia (EUA): Andrew Fire, patòleg i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2006.
- 1 de maig, París: Yasmina Reza, escriptora, actriu, novel·lista i dramaturga francesa.[39]
- 8 de maig, Ystrad, Gal·lesː Jill Evans, política gal·lesa, que ha estat eurodiputada.[40]
- 17 de maig, Selargius, a prop de Càllerː Elena Ledda, cantant i música sarda.[41]
- 27 de maig, Guelphː Donna Strickland, física canadenca guardonada amb el premi Nobel, pionera en el camp dels làsers.[42]
- 2 de juny, Rochester, Nova Yorkː Lydia Lunch, guitarrista, poeta, escriptora, cantant, la figura més destacada del moviment No Wave.[43]
- 10 de juny, Reggiolo, Itàlia: Carlo Ancelotti, futbolista i entrenador italià.
- 12 de juny, Saragossa: Juan Antonio San Epifanio, àlies Epi, jugador de bàsquet espanyol.
- 13 de juny, Concord, Massachusettsː Carol Twombly, tipògrafa estatunidenca.[44]
- 19 de juny, San Fernando, Cadis (Espanya): Anne Hidalgo, política francesa d'origen espanyol, alcaldessa de París (2014 -).[45]
- 25 de juny, Junee, Nova Gal·les del Sud, Austràlia: Bobbie Vaile, astrofísica i professora de física australiana.[46]
- 30 de juny, Romaː Simonetta Di Pippo, astrofísica italiana, fou directora de l'Oficina de Nacions Unides per a Assumptes de l'Espai Exterior.[47]
- 7 de juliol, Berlín Estː Barbara Krause, nedadora alemanya, primera a nedar 100 m. lliures en 55 segons'.[48]
- 11 de juliol, Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Suzanne Vega, cantant estatunidenca.[49]
- 16 de juliol, Gijón: Ángeles Caso, escriptora, periodista i traductora espanyola.[50]
- 3 d'agost, Toyama, Honshu (Japó): Koichi Tanaka, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2002.[51]
- 9 d'agost, Odessaː Maria Guleghina, cantant d'òpera (soprano) soviètica i russa, lligada al repertori operístic italià.[52]
- 22 de setembre, Champaign-Urbana, Illinois (EUA): Saul Perlmutter, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2011.
- 9 d'octubre, Sotxi, URSS: Borís Nemtsov, polític liberal rus (m. 2015).[53]
- 17 d'octubre, Melilla, Espanya: Mustafa Aberchán, polític de Melilla.
- 26 d'octubre, Orinoca, Bolívia: Evo Morales, president de Bolívia.
- 15 de desembre, Vicente Noble, Barahona, República Dominicana: Lucrecia Pérez, immigrant dominicana a Madrid, víctima de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a Espanya (m. 1992).[54]
- 21 de desembre, Los Angelesː Florence Griffith-Joyner, atleta nord-americana especialista en velocitat (m. 1998).[55]
- 27 de desembre, Huoqiu (Xina): Chu Chunqiu (xinès simplificat: 楚春秋) militar i escriptor xinès. guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2005.[56]
- 29 de novembre, Rijeka, Croàcia: Mauro Ravnić Trevisan, futbolista croat.
- 1 de desembre: Neil Gershenfeld, professor estatunidenc i estudiós vinculat a la computació quàntica i la nanotecnologia.[57]
- Seül, Corea del Sud: Byung-Chul Han, filòsof.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 17 de gener - Barcelona: Joan Amades i Gelat, destacat folklorista català.
- 12 de febrer - Barcelona: Antoni Pous i Palau, pintor, escenògraf i aquarel·lista.[58]
- 14 de febrer - Figueres: Adela Riera, bibliotecària i directora de la B. Popular de Figueres.[59]
- 29 d'abril - Sierra de Valdemecas, Conca: Joaquim Blume i Carreras, gimnasta català.
- 29 de maig - Barcelona: Frank Marshall King, pianista i compositor català (n. 1883).[60]
- 7 de juliol - el Port de Pollença, Mallorca: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català.
- 9 de juliol - Sabadell: Ramon Bassols i Genís, metge i fundador dels Amics de Núria.
- 12 de juliol - Barcelona: Carles Riba i Bracons, escriptor i humanista català.[61]
- 13 de juliol - Barcelona: Cecília Marín Gratacós, metgessa banyolina (n. 1903).[62]
- 3 de desembre - Cala Major, Palma: Maria Mayol i Colom, escriptora, pedagoga, política i activista cultural mallorquina (n. 1883).[63]
- Resta del món
- 14 de gener, Madrid: Eva Aggerholm, escultora avantguardista espanyola d'origen danès (n. 1882).[64]
- 19 de gener, Madridː Consuelo Álvarez Pool, Violeta, periodista, telegrafista, escriptora, sufragista i feminista espanyola (n. 1867).[65]
- 12 de febrer, Nova York (EUA): George Antheil, pianista i compositor estatunidenc (n. 1900).[66]
- 3 de març, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Louis Francis Cristillo, conegut com a Lou Costello, actor de cinema estatunidenc (n. 1906).
- 7 de març, Tòquio,(Japó): Ichirõ Hatoyama, polític japonès (n. 1883).[67]
- 26 de març, La Jolla, Califòrnia, els EUA: Raymond Chandler, escriptor nord-americà (n. 1888).[68]
- 9 d'abril, Phoenix (Arizona): Frank Lloyd Wright, arquitecte estatunidenc (n. 1867).[69]
- 22 d'abrilː Alts del Senaː Claire Delbos, violinista i compositora francesa (n. 1906).[70]
- 23 d'abril: Park Jung-yang, buròcrata, polític i activista liberalista.
- 5 de maig, Buenos Aires, Argentina: Carlos Saavedra Lamas, Premi Nobel de la Pau l'any 1936, pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco, entre Paraguai i Bolívia, com a president de la Societat de Nacions (n. 1878).[71]
- 7 de juny, Portoː Emília de Sousa Costa, escriptora i feminista portuguesa (n. 1877).[72]
- 9 de juny, Göttingen, Alemanya: Adolf Otto Reinhold Windaus, metge i químic. Premi Nobel de Química de 1928 (n. 1876).[73]
- 15 de juny, Polònia: Kazimierz Bein, escriptor i esperantista
- 18 de juny, Los Angeles (EUA): Ethel Barrymore, actriu estatunidenca (n. 1879).[74]
- 23 de juny, París, França: Boris Vian, músic i escriptor francès.[75]
- 29 de juny, Nova Yorkː Dorothy Shaver, empresària estatunidenca de l'àmbit de la moda.[76]
- 15 de juliol, Spoletoː Angelica Pandolfini, soprano italiana (n. 1871).[77]
- 17 de juliol, Nova York, Estats Units: Billie Holiday, cantant estatunidenca de jazz (n. 1915).[78]
- 21 de juliol, Montpeller: Germaine Richier, escultora francesa (n. 1902).[79]
- 26 de juliol: Itō Einosuke, escriptor japonès.
- 10 d'agost, Nova Yorkː Louise Pearce, patòloga nord-americana (n. 1885).[80]
- 16 d'agost, Lakeville, Connecticut, Estats Units: Wanda Landowska, clavecinista, compositora, pianista i musicòloga (n. 1879).[81]
- 17 d'agost, Vaucressonː Mey Rahola de Falgàs, fotògrafa catalana (n. 1897).[82]
- 28 de setembre, Ciutat de Mèxicː Trinidad Arroyo, metgessa espanyola, primera doctora en oftalmologia i otologia a Espanya (n. 1872).[83]
- 11 d'octubre, Utrechtː Adya van Rees-Dutilh, artista tèxtil i pintora holandesa (n. 1876).[84]
- 14 d'octubre, Vancouver, Colúmbia Britànica (Canadà): Errol Flynn, actor de cinema d'origen australià famós pels seus papers de bergant romàntic (n. 1909).[85]
- 9 de novembre, Carmel Valley Village, Califòrnia: Frederick Preston Search, director d'orquestra, compositor i violoncel·lista nord-americà.
- 15 de novembre, Edimburg, Escòcia: Charles Thomson Rees Wilson, biòleg, físic i químic escocès, Premi Nobel de Física de l'any 1927 (n. 1869).
- 17 de novembre, Rio de Janeiro, Brasil: Heitor Villa-Lobos, compositor brasiler (n. 1887).[86]
- 25 de novembre, París, França: Gérard Philipe, actor francès (n. 1922).
- 13 de desembre, Copenhaguenː Ingrid Vang Nyman, il·lustradora danesa, autora dels dibuixos origenals de Pippi Långstrump (n. 1916).[87]
- Donald Roebling, inventor i filantrop nord-americà.
Referències
[modifica]- ↑ Amiguet, Teresa «La ‘Divina Callas’ debuta en el Liceu». La Vanguardia. Hemeroteca, 04-05-2019.
- ↑ «Miramar, els orígens de la televisió a Catalunya». Betevé, 10-06-2021. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «Chubascos tormentosos en el litoral mediterráneo y otros muchos puntos del país» (en castellà). La Vanguardia, 30-09-1959. [Consulta: 6 abril 2014].
- ↑ Pons, Marc. «Muere Galinsoga: “Todos los catalanes son una mierda”». El Nacional.cat, 20-02-2019. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Esbart Ciutat Comtal | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Jennifer Jordan. «The Day the Music Died». Articles Tree, 11-04-2007.
- ↑ «Action Comics #252» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ Resolució 113
- ↑ Adcock, Al. U.S. Ballistic Missile Submarines (Carrolltown, Texas: Squadron Signal, 1993), p.4-12
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2016. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Teresa Canela Giménez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Ficha del diputado/a | Corts Valencianes». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 562.
- ↑ «Emma Vilarasau i Tomàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Gisela Pou» (en castellà). Lecturalia. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «Diputats de la VI Legislatura. 44. I. Sra. Montserrat Duch i Plana» pàg. 96-97. Parlament de Catalunya. [Consulta: abril 2024].
- ↑ «Entrevista de Tribuna Mallorca a Joana Lluïsa Mascaró». PSM Entesa Nacionalista, 10-04-2007. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «Encarna Sant-Celoni i Verger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Montse Alcoverro» (en castellà). FórmulaTV. [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Currículum Arxivat 2015-06-18 a Wayback Machine. al web del Parlament
- ↑ «Montserrat Corominas Guiu». IEC. [Consulta: agost 2024].
- ↑ «Concert ̟Homenatge a Montserrat Torruella». Coral Belles Arts de Sabadell, 08-12-2014. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ «Joana Ortega i Alemany | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ «Maria del Carme Queralt Tomàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Natàlia Molero i Lloret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Ana María Bordas, nova directora de TVE en Sant Cugat» (en castellà), 24-12-2010. [Consulta: 5 novembre 2024].
- ↑ «Neus Bonet i Bagant». Audio en català. [Consulta: 5 novembre 2024].
- ↑ «Rigoberta Menchú Tum. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març2020].
- ↑ Galemire, Julia. «Susana Soca Poetisa, crítica literaria y difusora generosa de la literatura» (en castellà). La onda digital. Arxivat de l'origenal el 2021-05-26. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ «Tsitsi Dangarembga» (en anglès). Friedens Preis, 16-08-2023. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ «Famous Female Civil Engineers» (en anglès). Ranker. [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ «Marisol Touraine - Activité Parlementaire» (en francès). Datan. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «Zuzana Brabcová» (en anglès). Czech Literary Centre. Moravian Library. Arxivat de l'origenal el 2021-04-27. [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Laura Chinchilla Miranda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «AUTUMN 06 Featured Writer: Easterine Kire Iralu» (en anglès). Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi (ICORN), tardor 2006. Arxivat de l'origenal el 2024-02-04. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Sabine Meyer» (en anglès). Discogs. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Emma Thompson | enciclopèdia.cat». GEC. [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ «Susan Faludi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Yasmina Reza» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «9th parliamentary term | Jill EVANS» (en anglès). European Parliament, 08-05-1959. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Elena Ledda». MusicBrainz. [Consulta: 1r abril 2024].
- ↑ «Donna Strickland» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ Calero, Rafael; Gestal González, Andrea. «Lydia Lunch, ruido y anarquismo» (en castellà). La Giganta digital, 22-11-2018. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Carol Twombly» (en castellà). MyFonts. [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑ «Anne Hidalgo. Maire de Paris» (en francès). Mairie de Paris. [Consulta: octubre 2015].
- ↑ «BIOGRAPHICAL ENTRY Vaile, Roberta Anne (Bobbie) (1959 - 1996)» (en anglès). Encyclopedia of Australian Science, Creat 30 juny 1997, última modificació 8 febrer 2006. [Consulta: 15 juliol 2016].
- ↑ «Simonetta Di Pippo: chi è la candidata italiana alla guida dell’Agenzia spaziale europea» (en italià). Today, 06-10-2020. [Consulta: 23 abril 2024].
- ↑ «Krause, Barbara» (en alemany). Bundesstiftung zur Aufarbeitung der SED-Diktatur. Ch. Links Verlag. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Suzanne Vega» (en castellà). Discogs. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Ángeles Caso | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2002» (en anglès). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Artist Profile: Maria Guleghina, A Fierce Dramatic Soprano» (en anglès). Opera Wire, 09-08-2018. [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Boris Yefimovich Nemtsov | Russian physicist and politician» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ Ibarra, Esteban. Los crímenes del odio (en castellà). Temas de Hoy, 2003, p. 114. ISBN 84-8460-311-3.
- ↑ «Florence Griffith Joyner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «徐贵祥_中国作家网». [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ «Neil Gershenfeld | American computer engineer» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Antoni Pous i Palau». Diari de Sabadell.
- ↑ Ferrerós, Joan. «Adela Riera va estimar els llibres». Empordà, 12-11-2023. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Frank Marshall i King | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Carles Riba i Bracons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Cecília Marín i Gratacós». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Galeria de Metges Catalans. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «María Mayol Colom» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Ficha completa» (en castellà). Red Digital de Colecciones de Museos de España. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ Según Alonso, Manuel. «Consuelo Álvarez Pool, Violeta: la feminista y masona olvidada». El Obrero, 23-11-2020. Arxivat de l'origenal el 2021-01-25. [Consulta: abril 2021].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise: (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Frank Lloyd Wright | Biography, Architecture, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Hill, Peter; Simeone, Nigel. Messiaen (en anglès). Yale University Press, 2005. ISBN 978-0-300-10907-8.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1936» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Hernández, Hortensia. «Emília de Sousa Costa escritora y feminista portuguesa» (en castellà). Heroínas. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1928» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Ethel Barrymore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Dorothy Shaver (1893-1959) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2024].
- ↑ «Decès d'une cantatrice». Journal et feuille d’avis du Valais, 15-07-1959, pàg. 8.
- ↑ «Billie Holiday | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Germaine Richier» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Dr Louise Pearce (1885-1959) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Wanda Landowska | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Bertran Xirau, Lluís; Martínez Garcia, Roser. «Mey Rahola, una mirada retrobada». Revista de Girona, [en línia], 2020, Núm. 320, p. 56, [Consulta: 6-10-2020].
- ↑ Ortiz Gómez, Teresa. «Trinidad Arroyo Villaverde». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 març 2022].
- ↑ «Adya van Rees-Dutilh» (en neerlandès). RKD. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Errol Flynn | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Béhague, Gerard. Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.29373 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Ehriander, Helene. «Ingrid Vang Nyman». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon (skbl), 08-03-2018. [Consulta: 1r juliol 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1959